Encabezamiento
Secció núm. 02 Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.02)
Plaça Josep Maria Lidón Corbí, 1, pl. 5a - Girona
17001 Girona
Tel. 972942368
Fax: 972942373
A/e: upsd.aps2.girona@xij.gencat.cat
NIG 1706642120198101325
Recurs d'apel·lació 168/2021 2
Matèria: Apel·lació civil
Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 6 de Figueres
Procediment d'origen: Procediment ordinari 199/2019
Entitat bancària: Banc de Santander
Per a ingressos en caixa, concepte: 1647000012016821
Pagaments per transferència bancària: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274
Beneficiari: Secció núm. 02 Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.02)
Concepte: 1647000012016821
Part recurrent / Sol·licitant: Gerardo, Epifanio, Gervasio
Procurador/a: Narcís Jucglà Serra, Narcís Jucglà Serra, Narcís Jucglà Serra
Advocat/ada: Sergi Badenas Riera
Part contra la qual s'interposa el recurs: CAIXABANK, S.A., Carla
Procurador/a: Rosa Maria Bartolomé Foraster
Advocat/ada: Manuel Montesinos Costa
SENTÈNCIA NÚM. 127/2021
Il·lms. Srs:
PRESIDENT
Sr. JOSÉ ISIDRO REY HUIDOBRO
MAGISTRATS
Sr. JOAQUIM FERNÁNDEZ FONT
Sr. JAUME MASFARRÉ COLL
Girona, 23 de març de 2021
Antecedentes
PRIMER.El 10 de març de 2021 es van rebre les actuacions de Procediment ordinari 199/2019, procedents del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 6 de Figueres, a fi de resoldre el recurs d'apel·lació interposat pel procurador Narcís Jucglà Serra, en representació de Gerardo, Epifanio i Gervasio, contra la Sentència de data 15 de desembre de 2020, aclarida per interlocutòria de data 17 de desembre de 2020, en què consten com a parts apel·lades la procuradora Rosa Maria Bartolomé Foraster, en representació de Caixabank SA, i Carla.
SEGON.El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:
'FALLO
SE ESTIMA PARCIALMENTE la demanda interpuesta por el/la Procurador/a de los Tribunales Dª. ROSA MARÍA BARTOLOMÉ I FORASTER, en nombre y representación acreditada de CAIXABANK, S.A y
Primero, SE DECLARA, la nulidad de pleno derecho, por abusivas, de la cláusula de intereses de demora y de la cláusula de vencimiento anticipado por falta de pago insertas, respectivamente, en la cláusula 6ª y en la cláusula 6bis 1ª de la escritura pública de crédito abierto con garantía hipotecaria de 7 de julio de 2.006 (protocolo 1.170), teniéndose ambas por no puestas y su eliminación
Segundo, SE DECLARA, de oficio, la nulidad parcial de la cláusula de afianzamiento inserta en la cláusula 18ª de la escritura pública de crédito abierto con garantía hipotecaria de 7 de julio de 2.006 (protocolo 1.170) en cuanto a la renuncia de los beneficios de orden, excusión y división. D. Gervasio y Dª. Carla, en su condición de fiadores, sólo responderán al pago de lo adeudado una vez se haya hecho excusión de los bienes de los prestatarios y/o deudores hipotecarios.
Tercero, SE DECLARA la resolución del préstamo con garantía hipotecaria formalizado en la escritura pública de crédito abierto con garantía hipotecaria autorizada por la Notario del Iltre. Colegio de Notarios de Catalunya Dª. Elena Turiel Ibáñez el día 7 de julio de 2.006 bajo número 1.170 de su protocolo por causa de incumplimiento grave y esencial de la obligación de pago que incumbe a los deudores hipotecarios D. Gerardo y D. Epifanio con la consiguiente pérdida del plazo del artículo 1.129 del Código Civil .
Cuarto, SE CONDENA a D. Gerardo y D. Epifanio por principal e intereses ordinarios que, a la fecha del acta de fijación de saldo 4 de febrero de 2.019, asciende a 210.737,88 euros (debiéndose descontar, si los hubiere, las cantidades que se hubieren cobrado en concepto de intereses de demora, con los intereses legales devengados, desde las respectivas fechas de cobro hasta la fecha de la firmeza de la sentencia que declare tal restitución, incrementado dicha cantidad con los intereses legales del artículo 576 de la Ley de Enjuiciamiento Civil ) más el interés remuneratorio pactado desde el día 29 de abril de 2.019 hasta la fecha de esta resolución. Desde esta resolución hasta su completo pago la cantidad adeudada devengará el interés de mora procesal previsto en el artículo 576 de la Ley Enjuiciamiento Civil , esto es, el interés legal del dinero incrementado en dos puntos. Los fiadores sólo responderán de la citada cantidad cuando se proceda a la excusión de todos los bienes de ambos.
Todo ello sin expresa imposición de costas, sufragando cada parte las causadas a su instancia y las comunes por mitad'.
L'anterior sentència va ser aclarida per interlocutòria de data 17 de desembre de 2020, que va conclure en el sentit següent:
'FALLO
SE ESTIMA la petición instada por el Procurador/a de los Tribunales Dª. ROSA MARÍA BARTOLOMÉ I FORASTER, en nombre y representación acreditada de CAIXABANK, S.A de aclaración, corrección, subsanación y/o complemento, de la sentencia número 104/2020 de 15 de diciembre de 2.020 dimanante del procedimiento declarativo JUICIO ORDINARIO 199/2020 en el siguiente sentido:
En el Fundamento de Derecho Cuarto donde dice:
Por ende, se declara la resolución del préstamo con garantía hipotecaria formalizado en la escritura pública de crédito abierto con garantía hipotecaria autorizada por la Notario del Iltre. Colegio de Notarios de Catalunya Dª. Elena Turiel Ibáñez el día 7 de julio de 2.006 bajo número 1.170 de su protocolo por causa de incumplimiento grave y esencial de la obligación de pago que incumbe a los deudores hipotecarios D. Gerardo y D. Epifanio con la consiguiente pérdida del plazo del artículo 1.129 del Código Civil .
Debe decir:
Por ende, se declara el vencimiento anticipado del préstamo con garantía hipotecaria formalizado en la escritura pública de crédito abierto con garantía hipotecaria autorizada por la Notario del Iltre. Colegio de Notarios de Catalunya Dª. Elena Turiel Ibáñez el día 7 de julio de 2.006 bajo número 1.170 de su protocolo por causa de incumplimiento grave y esencial de la obligación de pago que incumbe a los deudores hipotecarios D. Gerardo y D. Epifanio con la consiguiente pérdida del plazo del artículo 1.129 del Código Civil y, en consecuencia, el cumplimiento de pago de la cantidad reclamada.
En el Fundamento de Derecho Sexto donde dice:
Tercero, SE DECLARA la resolución del préstamo con garantía hipotecaria formalizado en la escritura pública de crédito abierto con garantía hipotecaria autorizada por la Notario del Iltre. Colegio de Notarios de Catalunya Dª. Elena Turiel Ibáñez el día 7 de julio de 2.006 bajo número 1.170 de su protocolo por causa de incumplimiento grave y esencial de la obligación de pago que incumbe a los deudores hipotecarios D. Gerardo y D. Epifanio con la consiguiente pérdida del plazo del artículo 1.129 del Código Civil .
Debe decir:
Tercero, SE DECLARA el vencimiento anticipado del préstamo con garantía hipotecaria formalizado en la escritura pública de crédito abierto con garantía hipotecaria autorizada por la Notario del Iltre. Colegio de Notarios de Catalunya Dª. Elena Turiel Ibáñez el día 7 de julio de 2.006 bajo número 1.170 de su protocolo por causa de incumplimiento grave y esencial de la obligación de pago que incumbe a los deudores hipotecarios D. Gerardo y D. Epifanio con la consiguiente pérdida del plazo del artículo 1.129 del Código Civil y, en consecuencia, el cumplimiento de pago de la cantidad reclamada.
En el Fallo donde dice:
Tercero, SE DECLARA la resolución del préstamo con garantía hipotecaria formalizado en la escritura pública de crédito abierto con garantía hipotecaria autorizada por la Notario del Iltre. Colegio de Notarios de Catalunya Dª. Elena Turiel Ibáñez el día 7 de julio de 2.006 bajo número 1.170 de su protocolo por causa de incumplimiento grave y esencial de la obligación de pago que incumbe a los deudores hipotecarios D. Gerardo y D. Epifanio con la consiguiente pérdida del plazo del artículo 1.129 del Código Civil .
Debe decir:
Tercero, SE DECLARA el vencimiento anticipado del préstamo con garantía hipotecaria formalizado en la escritura pública de crédito abierto con garantía hipotecaria autorizada por la Notario del Iltre. Colegio de Notarios de Catalunya Dª. Elena Turiel Ibáñez el día 7 de julio de 2.006 bajo número 1.170 de su protocolo por causa de incumplimiento grave y esencial de la obligación de pago que incumbe a los deudores hipotecarios D. Gerardo y D. Epifanio con la consiguiente pérdida del plazo del artículo 1.129 del Código Civil y, en consecuencia, el cumplimiento de pago de la cantidad reclamada'.
TERCER.El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.
Es va assenyalar la data per dur a terme la deliberació, votació i decisió, que han tingut lloc el 22/03/2021.
QUART.En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.
Es va designar com a ponent el magistrat Joaquim Fernández Font.
Fundamentos
Tema litigiós.
PRIMER.El banc demandant va atorgar un crèdit amb garantia hipotecària a dos dels demandats.
Els altres dos, els seus pares, hi van intervenir com a fiadors.
Els demandats no han pagat un seguit de quotes mensuals d'amortització del préstec rebut.
En aquest procés la societat financera actora sol·licita que es declari vençut per incompliment el contracte de crèdit a l'empara dels articles 1.124 i 1.129 del Codi civil espanyol i que, en conseqüència, es condemni els demandats a la devolució de la totalitat de la quantitat manllevada així com els interessos meritats per la part del crèdit vençut i no tornat, més els corresponents interessos legals.
De manera subsidiària, demana que de conformitat amb l'article 1.124 del Codi esmentat, s'imposi als demandats el compliment del contracte, pagant les quantitats ja vençudes i exigibles així com les successives que es vagin meritant en el moment en què ho facin.
SEGON.La sentència de primera instància ha estimat íntegrament la pretensió principal.
Aquesta decisió es fonamenta en diversos arguments.
Primer, en què l'incompliment dels prestataris, atès el seu import i les quotes impagades, ha de considerar-se essencial d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Suprem.
Per altra banda, ha declarat la nul·litat de les clàusules contractuals relatives al venciment anticipat i als interessos de demora i, parcialment, la de fiançament, pel que fa al renúncia dels fiadors als beneficis legals d'ordre, excussió i divisió.
TERCER.Els demandats no estan d'acord amb la primera de les esmentades decisions.
El seu recurs es basa en dos motius diferents.
Primer, infracció de la normativa processal aplicable per denegació d'algunes de les proves proposades, el que els hi hauria produït indefensió.
Segon, l'incompliment dels deutors no s'hauria de considerar essencial als efectes de condemnar-los al pagament anticipat de tota la quantitat ajornada.
A més, la quantia de l'incompliment no hauria quedat acreditada.
Tampoc seria aplicable l' article 1.129 del Codi civil espanyol, perquè no concorre cap causa que determini la pèrdua del termini concedit per a la devolució del capital manllevat. Els deutors no sserien insolvents perquè el deute està garantit amb una hipoteca.
A continuació estudiarem de manera separada els diferents motius del recurs.
Infracció de garanties processals. No admissió de prova.
QUART.Segons el que argumenta el recurs, la no admissió de l'interrogatori del legal representant del banc i de la testifical de l'empleat que va gestionar el crèdit i que va parlar amb els demandats abans de presentar la demanda, els hi generaria indefensió, perquè no haurien pogut demostrar que en les negociacions prèvies que s'haurien produït abans de presentar la demanda, el banc hauria acceptat que l'incompliment no era essencial.
CINQUÈ. L' article 283 de la LEC faculta als jutges i tribunals a no admetre proves inútils, que són aquelles que segons criteris raonables i segurs no poden contribuir a esclarir els fets litigiosos.
Segons el que explica el recurs, amb aquestes proves el que voldria acreditar és que abans de presentar la demanda, Caixabank va negociar amb els ara apel· lants sobre la base que l'incompliment de les seves obligacions contractuals no era essencial.
Per molt que d'una manera hipotètica s'acreditessin aquestes negociacions, la seva existència seria totalment supèrflua a l'hora de resoldre els fets litigiosos.
I ho seria, senzillament, perquè només es tractaria d'una negociació, que és evident que no va reeixir perquè el banc demandant va decidir presentar una demanda per exigir el compliment, ja fos total o parcial del contracte.
Per altra banda, el recurs no qüestiona quin és l'import del deute que ha motivat el venciment anticipat del contracte a l'empara de l' article 1.124 del Codi civil espanyol, ni tampoc quina és la seva proporció respecte de la quantitat total manllevada.
Per tant, aquest tribunal, com abans el jutge de primera instància, poden valorar els paràmetres essencials per determinar la gravetat de l'incompliment, com és la proporcionalitat entre la quantitat deguda i la manllevada, en funció dels criteris establerts per la jurisprudència.
Aquesta valoració s'ha de fer sobre la base de les proves documentals que presentin les parts a fi i efecte de quantificar el deute i les quotes impagades.
Per tot això, les proves sol·licitades són completament innecessàries i inútils als efectes de resoldre l'objecte fonamental del litigi: si l'incompliment contractual té una entitat suficient per vèncer anticipadament el contracte sobre la base dels articles 1.124 i 1.129 del Codi civil espanyol.
El que acabem d'argumentar implica que la denegació de les proves a què fa referència el recurs per part del jutge d'instància hagi estat totalment encertada, i que la nul·litat d'actuacions sol·licitada hagi de ser refusada.
Incongruència de la sentència.
SISÈ. Els apel·lants afirmem que la resolució impugnada no ha entrat a resoldre l'objecte del procés, que és si l'incompliment contractual ha estat prou rellevant per declarar el venciment del contracte.
SETÈ. De la lectura de la sentència de primera instància queda clar que ha entrat a valorar la magnitud de l'incompliment (número de quotes impagades), tant a la data del venciment del contracte, com a la de la presentació de la demanda i a la de la resolució avantdita, posant-t'ho en relació amb la durada prevista del crèdit i el moment en què es va començar a produir l'impagament.
Per tant, ha entrat a valorar la qüestió central del procés de la manera com l'han plantejat les parts: si l'incompliment té una rellevància suficient als efectes de declarar vençut unilateralment el contracte, arribant a una conclusió afirmativa.
En definitiva, no apreciem cap mena d'incongruència per omissió.
Error en la valoració de la prova.
VUITÈ. El recurs al·lega que la decisió del jutge de primera instància s'ha fonamentat en una còpia del crèdit amb garantia hipotecària i en una liquidació del saldo deutor que han estat emesos amb la finalitat de presentar una demanda d'execució, no per instar un procediment declaratiu ordinari, el que faria que no tinguessin valor probatori.
NOVÈ.La part demandada no qüestiona que no hagi tornat una part del capital manllevat i els seus corresponents interessos retributius o ordinaris en els terminis mensuals previstos en el contracte.
Davant d'aquesta situació el banc creditor pot optar per iniciar un procediment d'execució ordinària sobre la base de l'escriptura pública que solemnitza el contracte de préstec, que constituirà el títol executiu d'acord amb l' article 517.2.4 de la LEC.
Igualment té la possibilitat d'iniciar un procediment d'execució hipotecària d'acord amb el que preveu l' article 681.1 de la mateixa llei processal, atès que el préstec atorgat resta garantit per un dret real d'hipoteca sobre un immoble.
Finalment, res impedeix que pugi endegar un procés declaratiu per raó de la quantia reclamada amb la finalitat d'aconseguir la resolució del contracte o el seu compliment sobre la base del que preveu l' article 1.124 del Codi civil espanyol.
DESÈ.Amb aquestes premisses, que la còpia de l'escriptura del crèdit hipotecari o que la determinació notarial del saldo deutor s'hagin lliurat en el seu moment amb els requisits necessaris per poder interposar una demanda d'execució, no implica que aquests documents notarials deixin de tenir força probatòria si el procediment instat no és d'aquella classe sinó un declaratiu ordinari.
Aquests documents es poden valorar com a prova i el seu contingut podrà ser ponderat als efectes d'acreditar les condicions del crèdit i la importància de l'incompliment de l'obligació essencial dels manllevadors, que no és cap altra que retornar el capital rebut amb els interessos ordinaris pactats.
Per altra banda, el recurs, ni tampoc la contestació, al·leguen que el contingut de la còpia del crèdit presentada amb la demanda no s'ajusti a l'original, ni que el saldo deutor fixat pel notari no sigui correcte.
Per tot això, aquests documents són perfectament valorables a efectes de provar l'incompliment.
Aplicació de l' article 1.124 del Codi civil espanyol. Jurisprudència.
ONZÈ.En els contractes bilaterals o sinal·lagmàtics, és a dir, generadors d'obligacions recíproques entre les parts, no qualsevol mena d'incompliment i en qualsevol circumstància pot determinar la resolució del contracte.
Cal que la part que insti la resolució per incompliment hagi complert les obligacions que per a ella se'n deriven i que la seva pretensió no sigui abusiva o contrària a la bona fe contractual.
A partir d'aquí, l'incompliment de l'altra part ha de ser rellevant i greu, el que implica que frustri la finalitat del contracte en el sentit que malmeti les legítimes aspiracions de la part complidora.
DOTZÈ.Tots aquest requisits han estat contínuament reiterats per la jurisprudència.
La sentència del Tribunal Suprem de 10 d'octubre de 2.016 recorda:
'En cuanto a la facultad resolutoria prevista en el art. 1124 CC, es constante la doctrina que afirma que dicha potestad corresponde, en todo caso, al contratante que sufre el incumplimiento de la obligación frente al contratante incumplidor. Esta regla encuentra su fundamento tanto en la caracterización de la facultad resolutoria, como una facultad de configuración jurídica que la norma prevé como medio de defensa de la parte contractual que cumple, como en el fundamento de la misma, que trae causa de la interdependencia de las obligaciones recíprocas y su especial articulación en la relación obligatoria sinalagmática; situando al cumplimiento de la obligación como el eje central de la dinámica resolutoria ( sentencia 639/2012, de 7 de noviembre , citada en la posterior sentencia 121/2013, de 12 de marzo ). Por esta razón, 'a la parte que previamente ha incumplido las obligaciones asumidas en el contrato, le esté vedado al ejercicio de la facultad resolutoria''.
La de 28 de juny de 2.012 explica:
' La jurisprudencia más reciente (de la que es ejemplo la STS de 14 de junio de 2011, RC n.º 369/2008) viene interpretando la norma general en materia de resolución de obligaciones recíprocas ( artículo 1124 CC ) en el sentido de entender que el incumplimiento que constituye su presupuesto ha de ser grave o sustancial, lo que no exige una tenaz y persistente resistencia renuente al cumplimiento pero sí que su conducta origine la frustración del fin del contrato, esto es, que se malogren las legítimas aspiraciones de la contraparte ( STS de 9 de julio de 2007, RC n.º 2863/2000 , 18 de noviembre de 1983, 31 de mayo de 1985, 13 de noviembre de 1985, 18 de marzo de 1991, 18 de octubre de 1993, 25 de enero de 1996, 7 de mayo de 2003, 11 de diciembre de 2003, 18 de octubre de 2004, 3 de marzo de 2005, 20 de septiembre de 2006, 31 de octubre de 2006 y 22 de diciembre de 2006), lo que ocurre, en los términos de los Principios de Unidroit (art. 7.3.1 [2.b]), cuando se 'priva sustancialmente' al contratante, en este caso, al comprador, 'de lo que tenía derecho a esperar en virtud del contrato''.
La de 14 de febrer de 2.018 afegeix:
'La pretensión resolutoria debe de sustentarse en un interés jurídicamente atendible, esto es, constatable en una pretensión no abusiva o contraria al principio de buena fe contractual, conforme a la naturaleza y alcance de la relación negocial programada, y al desenvolvimiento y ejecución del contenido contractual establecido ( sts de 28 de junio de 2012 , nº 440/2012 )'.
La de 25 de maig de 2.016 fa referència a la gravetat de l'incompliment.
'La jurisprudencia más reciente del Tribunal Supremo (así STS de 10 de septiembre de 2012 y sentencias que se citan en la misma) viene interpretando dicha norma en el sentido de que entender que el incumplimiento que constituye su presupuesto debe ser grave y sustancial, lo que no exige una tenaz y persistente resistencia renuente al cumplimiento, pero sí que su conducta origine la frustración del fin del contrato, esto es, que se malogren las legítimas aspiraciones de la contraparte, cosa que ocurre, en los términos de los Principios de Unidroit (art. 7.3.1 [2.a]) 'que se citan con carácter orientador para la interpretación de la normativa contractual contenida en nuestro ordenamiento jurídico', cuando se 'priva sustancialmente' al contratante, en este caso al comprador, 'de lo que legítimamente tenía derecho a esperar en virtud del contrato'.
'En este sentido, como declara la STS de 22 de diciembre de 2006, citando los Principios de Derecho europeo de contratos, 'el incumplimiento de una obligación es esencial para el contrato: a) Cuando la observancia estricta de la obligación pertenece a la causa del contrato. b) Cuando el incumplimiento prive sustancialmente a la parte perjudicada de lo que legítimamente podía esperar del contrato, salvo que la otra parte no hubiera previsto o no hubiera podido prever en buena lógica ese resultado. c) O cuando el incumplimiento sea intencionado y dé motivos a la parte perjudicada para entender que ya no podrá contar en el futuro con el cumplimiento de la otra parte. También se refiere a dichos criterios la STS de 12 de marzo de 2013'.
TRETZÈ.Als efectes de determinar si l'incompliment de la part demandada de fer efectives les diverses quotes de devolució del crèdit rebut és suficientment greu per permetre la resolució del contracte a l'empara de l' article 1.124 del Codi civil espanyol o exigir el seu compliment, aquest tribunal de manera reiterada, ha aplicat els criteris que inspiren la Ley 5/2019, de 15 de marzo, reguladora de los contratos de crédito inmobiliario (LCCI).
El Tribunal Suprem, en la sentència d'11 de setembre de 2.019, va entendre que s'havien de prendre com a referència als efectes de ponderar si els procediments d'execució hipotecària podien continuar endavant sobre la base de la rellevància de l'incompliment del deutor.
La junta de magistrats de l'Orde Civil d'aquesta Audiència, el 20 de setembre de 2.019, va adoptar el següent acord:
'5.1 En los procedimientos declarativos en los que se inste la resolución del contrato de préstamo con garantía hipotecaria por incumplimiento de la obligación del prestatario de pagar las cuotas de amortización, para determinar si el incumplimiento es esencial y grave a los efectos de proceder a su resolución, se aplicarán los criterios previstos en el artículo 24 de la Ley de Contratos de Crédito Inmobiliario .
5.2. Dado que en estos procedimientos no hay cierre de cuenta al no basarse la pretensión en el vencimiento anticipado, se tomará como referencia el número de cuotas debidas a la fecha de presentación de la demanda, aunque haya habido algún requerimiento extrajudicial anterior'.
Per tant, vam entendre que els mateixos paràmetres que feia servir el Tribunal Suprem a l'hora de valorar si l'incompliment del manllevador tenia una importància suficient per considerar proporcionat l'exercici de la clàusula de venciment anticipat del contracte de préstec, s'havien d'aplicar d'una manera orientadora per ponderar la gravetat de l'incompliment de la seva obligació essencial quan l'acció emprada sigui la de resolució del contracte per incompliment a l'empara de l' article 1.124 del Codi civil espanyol o la del seu compliment
Aquest criteri ha estat el que ha seguit el jutge de primera instància.
CATORZÈ.També és el del Tribunal Suprem, que en la seva sentència de 2 de febrer de 2.021 argumenta:
'Los presupuestos de la resolución del art. 1124 CC y los del vencimiento anticipado del art. 1129 CC no son idénticos, pero su aplicación conduce a consecuencias prácticas semejantes cuando se trata del incumplimiento por el prestatario de sus obligaciones.
En las obligaciones recíprocas, el art. 1124 CC permite al perjudicado optar entre el cumplimiento y la resolución del contrato. También puede pedir la resolución aun después de haber reclamado el cumplimiento cuando este no resulte posible.
La sentencia del pleno 432/2018, de 11 julio , sentó como doctrina que es posible resolver el contrato de préstamo cuando el prestatario incumple de manera grave o esencial las obligaciones asumidas que sean relevantes para las partes, como la de devolver el capital en ciertas cuotas o abonar los intereses remuneratorios pactados.
A falta de una norma que concrete cuándo es resolutorio el incumplimiento del deudor por impago de las cuotas del préstamo, la valoración de la gravedad del incumplimiento que exige la aplicación del art. 1124 CC debe tener en cuenta tanto su carácter prolongado en el tiempo como la falta de reparación de la situación por parte del deudor, pues se trata de que el incumplimiento de las contraprestaciones que le incumben (devolución en ciertos plazos, pago de los intereses) justifique que el acreedor quiera poner fin al contrato para recuperar todo el capital prestado sin esperar al término pactado.
A estos efectos, aun cuando el art. 24 de la Ley 5/2019, de 15 de marzo , reguladora de los contratos de crédito inmobiliario (LCCI), no es de aplicación a los contratos cuyo vencimiento anticipado se hubiera producido antes de la entrada en vigor de tal ley, para valorar la gravedad de un incumplimiento resolutorio resultan ilustrativos y pueden servir como pauta orientativa los criterios fijados por el legislador en el mencionado precepto para permitir al prestamista reclamar el reembolso total adeudado del préstamo'.
QUINZÈ.A continuació es tracta de ponderar si l'incompliment de la part que ha rebut el crèdit reuneix tots els requisits que acabem d'exposar.
En el contracte que ens ocupa es va pactar un límit màxim del crèdit de 283.000 euros, que la part manllevadora havia de tornar amb els interessos ordinaris en trenta anys.
En el moment en què el banc va declarar vençut el contracte, no s'havien pagat tretze quotes.
Una va ser impagada parcialment el mes de gener de 2.018, i dotze més (fins el gener de 2.019), totalment.
En el moment de presentar la demanda (abril de 2.019) se'n devien tres més.
El contracte es va signar el dia 7 de juliol de 2.006, el que fa que l'incompliment es produís dins la primera meitat de la seva durada prevista.
Segons el que resulta de l'acta notarial de fixació del saldo deutor, els resultats de la qual no han estat qüestionats frontalment per la part demandada, en el moment en què es va liquidar notarialment, el deute pujava a 11.220,78 euros en concepte de capital vençut i no retornat i a 1.845,58 euros per interessos ordinaris o retributius.
És a dir, un total de 13.066,36 euros, que suposen un 4,61 per cent del capital del crèdit.
SETZÈ.Atesa la durada de la situació d'impagament així com el seu import, considerem que l'incompliment s'ha de considerar rellevant i greu als efectes de possibilitar el venciment del contracte i la petició de compliment a l'empara de l' article 1.124 del Codi civil espanyol.
Infracció de l' article 1.129 del Codi civil espanyol.
DISSETÈ. Finalment, el recurs al·lega que els demandats no serien insolvents perquè el contracte està garantit amb una hipoteca que permetria al banc demandant fer efectiu el seu crèdit.
DIVUITÈ. La sentència ja citada del Tribunal Suprem de 2 de febrer de 2.021 , s'ocupa també de ponderar els requisits de la insolvència derivada de l'impagament de les quotes pactades de devolució del préstec o del crèdit en els casos que hi hagi una garantia hipotecària.
Aquella resolució explica.
'Entre los supuestos que permiten al acreedor anticipar el vencimiento de la obligación se encuentra la insolvencia sobrevenida del deudor ( art. 1129.1.º CC ). El precepto no exige que medie una previa declaración formal de insolvencia ( sentencia 698/1994, de 13 de julio ) y es suficiente la constatación de la falta de cumplimiento regular de las obligaciones exigibles (cfr. art. 2 del Real Decreto Legislativo 1/2020, de 5 de mayo , por el que se aprueba el texto refundido de la Ley Concursal).
Sobrevenida la pérdida de solvencia patrimonial del deudor después del nacimiento de la obligación garantizada por hipoteca, para evitar el vencimiento anticipado sería preciso que el deudor ofreciera una nueva garantía frente al incumplimiento ya producido, sin que en otro caso resulte exigible al acreedor que espere al término final de la operación para hacer efectivo su crédito. En efecto, el art. 1129 CC alude a las obligaciones sometidas a un término para el cumplimiento y debe entenderse que es aplicable cuando se han establecido plazos consecutivos para el pago y se produce un incumplimiento de entidad suficiente para revelar la falta de seguridad del pago del crédito. Todos los supuestos que se establecen expresamente en el art. 1129 CC (insolvencia sobrevenida, no otorgamiento de las garantías comprometidas, disminución o desaparición de las garantías) se fundamentan en el riesgo que suponen para que el acreedor pueda ver satisfecho su derecho de crédito, riesgo que ya se ha materializado cuando el deudor ha incumplido el pago consecutivo de varias cuotas del préstamo y no procede a reparar la situación'.
DINOVÈ. En aquest cas, ha existit un incompliment reiterat i rellevant de l'obligació de pagar les quotes de devolució del crèdit disposat i dels corresponents interessos ordinaris, sense que en cap moment s'hagi ofert una garantia addicional ni els deutors hagin fet cap actuació encaminada a retornar la quantitat deguda, el que manifesta la seva situació d'insolvència d'acord amb la jurisprudència citada.
Per tot el que hem exposat, és procedent desestimar el recurs.
Costes.
VINTÈ.De conformitat amb l' article 398.1 de la LEC imposem les costes de la segona instància a la part apel·lant.
Fallo
PRIMER.Desestimem el recurs d'apel·lació presentat en nom de Gerardo, Epifanio i Gervasio,contra la sentencia de primera instància i la confirmem íntegrament.
SEGON.Imposem les costes de la segona instància a la part apel·lant.
Contra aquesta resolució es pot presentar recurs de cassació, d'acord amb allò que estableix l' article 477.2.3º de la LEC si s'acredita el seu interès cassacional, i per infracció processal, de conformitat al que disposa la seva disposició final setzena.
Serà competent per a la seva resolució el Tribunal Suprem i s'haurà d'interposar davant d'aquesta Secció de l'Audiència en el termini de vint dies des de la seva notificació.
En el moment d'interposar-los s'haurà de fer el pagament del dipòsit preceptiu, si escau.
Notifiqueu aquesta resolució a les parts i, una vegada ferma, retorneu les actuacions originals al Jutjat de Primera Instància i Instrucció d'on procedeix.
Així ho ha decidit la Sala, integrada pels Il·lms. Srs. Magistrats indicats, els quals, a continuació, signen.
Les persones interessades queden informades que les seves dades personals s'han incorporat al fitxer d'assumptes de l'oficina judicial, sota la custòdia i responsabilitat d'aquesta, on es conservaran amb caràcter confidencial i únicament per al compliment de la tasca que té encomanada, i es tractaran amb la màxima diligència.
Així mateix, queden informades que les dades que conté aquesta documentació són reservades o confidencials, que l'ús que se'n pugui fer ha de quedar circumscrit a l'àmbit del procés, que se'n prohibeix la transmissió o comunicació per qualsevol mitjà o procediment i que s'han de tractar exclusivament per a finalitats pròpies de l'Administració de justícia, sens perjudici de les responsabilitats civils i penals establertes per al cas que se'n faci un ús il·legítim (Reglament EU 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell i Llei orgànica 3/2018, de 6 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals).
