Sentencia Civil Nº 13/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Civil y Penal, Sección 1, Rec 29/2008 de 23 de Marzo de 2009

Encabezamiento

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

Sala Civil i Penal

R. Cassació i extraordinari per infracció processal núm. 29/2008

SENTÈNCIA NÚM. 13

Presidenta:

Excma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués

Magistrats:

Il·lm. Sr. Carlos Ramos Rubio

Il·lma. Sra. Teresa Cervelló i Nadal

Barcelona, 23 de març de 2009

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats que s'expressen més amunt, ha vist el

recurs de cassació i extraordinari per infracció processal núm. 29/2008 contra la Sentència dictada en grau d'apel·lació per la

Secció 1a de l'Audiència Provincial de Tarragona en el rotllo d'apel·lació núm. 617/05 com a conseqüència de les actuacions de

procediment ordinari núm. 317/05 seguides davant el Jutjat d'1a Instància núm. 2 d'Amposta. El Sr. Jesús María ha interposat aquests recursos representat pel procurador Sr. Ricard Simó Pascual i defensat pel lletrat Sr. Juan

Ignacio Navas Marqués. És part contra la qual es recorre el Sr. Pedro Jesús , la Sra. Diana i

el Sr. Abel , representats pel procurador Sr. Joan Josep Cucala i Puig i defensats pel lletrat Sr.

Antonio Vidal Vicente.

Antecedentes

Primer. La procuradora dels tribunals Sra. María José Margalef Valldeperez va formular, en representació Don. Jesús María , la demanda de procediment ordinari núm. 317/05 en el Jutjat de Primera Instància núm. 2 d'Amposta. Seguida la tramitació legal, el Jutjat indicat va dictar Sentència amb data 13 de juliol de 2006, la part dispositiva de la qual diu el següent:

"SE DESESTIMA íntegramente la demanda promovida por la Procuradora de los Tribunales, Sr. Margalef Valldepérez, en nombre y representación de D. Jesús María contra D. Pedro Jesús , Dña. Diana y Dña. Josefina , representados por el Procurador de los Tribunales, Sr. Escolano Cladelles y DEBO ABSOLVER y ABSUELVO a los referidos demandados de los pedimentos contenidos en la demanda, con expresa imposición a la parte actora de las costas procesales del presente procedimiento".

Segon. Contra aquesta Sentència, la part actora va interposar un recurs d'apel·lació, que es va admetre i es va substanciar en la Secció 1a de l'Audiència Provincial de Tarragona la qual va dictar Sentència en data 5 de juliol de 2007 , amb la següent part dispositiva:

"DESESTIMAR el recurso de apelación interpuesto por Jesús María , contra la Sentencia dictada por el Juzgado de 1ª Instancia nº 2 de Amposta en fecha 13 julio 2006 , cuya resolución confirmamos. Sin imposición de costas del recurso".

Tercer. Contra aquesta Sentència, el procurador Sr. Ricard Simó Pascual, en representació Don. Jesús María , va interposar un recurs de cassació i un extraordinari per infracció processal que per interlocutòria d'aquesta Sala, de data 23 d'octubre de 2008, es van admetre a tràmit i es van traslladar a la part contra la qual es recorre i personada per formalitzar l'oposició per escrit en el termini de vint dies.

Quart. Per provisió de data 9 de desembre de 2008 es va tenir per formulada l'oposició al recurs de cassació i extraordinari per infracció processal, i d'acord amb l' art. 485 de la Llei d'enjudiciament civil es va assenyalar per a la seva votació i decisió el dia 15 de gener de 2009, quan ha tingut lloc.

N'ha estat ponent l'Excma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués.

Fundamentos

PRIMER. Contra la Sentència dictada en data 5 de juliol de 2007 per la Secció 1a de l'Audiència Provincial de Tarragona s'alça la part demandada que interposa un recurs extraordinari per infracció processal i un de cassació.

Recurs extraordinari per infracció processal

El recurs es formula a l'empara del que preveu l' art. 469, 1, 2n de la LEC i denuncia infracció de l'art. 218, 1 i 2 del mateix cos legal .

El recurrent indica que la Sentència objecte de recurs manca de la més mínima motivació, la qual cosa ocasiona que la fonamentació d'aquesta resulti arbitrària, no raonada i irraonable. Afegeix a continuació que "por los medios de prueba y juicio que obran en las actuaciones no resultan justificados los argumentos que han llevado al juzgador a desestimar nuestro recurso de apelación".

Per resoldre adequadament el motiu cal recordar que tant el Tribunal Constitucional en multitud d'ocasions com també el Tribunal Suprem, STS de 27-9-2005, han dit que: "La motivación, en abstracto, de la sentencia significa dar los argumentos correspondientes al fallo, es decir, la explicación jurídica de la resolución acordada, sin necesidad ni de una especial extensión, ni de dar respuestas a cada una de las razones que en apoyo de sus pretensiones da la parte. Así se expresa en la doctrina del Tribunal Constitucional (sentencias 187/2000, de 10 de julio y 214/2000, de 18 de septiembre) y en la jurisprudencia del Tribunal Supremo (sentencias de 2 de noviembre de 2001, 1 de febrero de 2002 y 8 de julio de 2002)..."; i la STS de 20-10-2005 recorda que: "La exigencia constitucional de la tutela judicial efectiva se cumple cuando se dicta una resolución razonablemente fundada en derecho, con independencia del contenido favorable o desfavorable, y de su acierto o desacierto, por lo que desde la perspectiva de la trasgresión del artículo 24 CE , se excluye la arbitrariedad, la irrazonabilidad y el error patente, por implicar, con arreglo a la doctrina constitucional, una forma de denegación de la tutela judicial efectiva, que viene a la postre a justificar la formulación del motivo que se funda en dichas transgresiones..."

D'altra banda la STS de 4-12-2007 declara que la motivació "tiene como finalidad exteriorizar el fundamento de la decisión adoptada y permitir así su eventual control jurisdiccional -SSTS de 1 de junio de 1999 y de 22 de junio de 2000 -, así como la crítica de la decisión y su asimilación por el sistema jurídico interno y externo, garantizando el cumplimiento del principio de proscripción de la arbitrariedad que incumbe a todos los poderes públicos".

Per comprovar si la Sentència incorre en el vici invocat ha d'examinar-se si s'ha produït una motivació suficient per resoldre les qüestions oportunament deduïdes en el plet i si la motivació explicitada resulta arbitrària o manifestament infundada com succeiria si estigués basada en un error patent en la determinació o selecció del material de fet per no haver-lo considerat en el seu conjunt.

Una lectura atenta de la Sentència objecte de recurs descobreix que aquesta es troba degudament motivada per més que la part no comparteixi les raons de l'Audiència.

I és que en efecte tota l'exposició del recurrent en aquest motiu se centra a explicar que l'Audiència va incórrer en un error en valorar la prova ja que al seu criteri del contracte d'opció de data 15-12-1997 es desprèn amb claredat meridiana que el titular del dret era l'avui recurrent i no la societat Agustin Cabanes Talarn SL.

Doncs bé, està clar que la Sentència de l'Audiència no incorre en el vici invocat ja que no existeix cap error patent sinó una interpretació del contracte d'opció de compra subscrit el dia 15-12-1997 diferent a la que sosté el recurrent, interpretació l'encert de la qual pot ser discutit en seu de cassació però no deriva en una falta de motivació.

D'aquesta manera l'Audiència sosté que el titular del dret d'opció no quedava clarament determinat en el contracte ja que en el document de data 15-12-1997, subscrit després d'haver-se concertat un contracte d'arrendament entre els Srs. Abel Josefina i la societat Agustin Cabanes Talarn SL, es diu tant que les dues parts havien signat el mateix dia un contracte d'arrendament i que l'interessat en la compra de l'immoble era la mateixa societat, com que l'escriptura de compra s'atorgaria a favor del Sr. Jesús María (que és qui va interposar la demanda) o de qui aquest designés, cosa que és indubtablement confusa, sobretot quan també extrajudicialment s'havien dirigit els requeriments tant per la societat com pel Sr. Jesús María en nom propi.

A això cal afegir, en contra de la tesi de claredat que sosté el recurrent, que en el requeriment-notificació en el qual s'exercitava l'opció i que és únicament el de 18 d'abril de 2005 -f. 55 de les actuacions-, es torna a incidir en la mateixa confusió en manifestar, d'una banda, que compareixen davant la notaria el Sr. Jesús María en nom propi i com a representant d'Agustín Cabanes Talarn SL per després actuar només en qualitat d'administrador de la societat i requerir en tal concepte al notari per notificar a la Sra. Josefina la carta expressiva de l'exercici del dret d'opció que signava el Sr. Jesús María en nom propi on indicava que l'escriptura de venda s'atorgaria a nom seu i/o persona que jo designi.

El propi recurrent admet en el recurs que presenta que "puede tratar de entender esta parte que la redacción de esta concreta cláusula puede llevar a interpretaciones erróneas, mucho más sino se tiene en cuenta la realidad de los hechos probados o se hace una valoración errónea de la misma..."

Per afegir a continuació que en tot cas "... sea más o menos preciso, más o menos claro el contenido del contrato de opción, ninguna responsabilidad se le puede achacar en ello a mi mandante, pues éste confió su redacción a la Mutualidad General de Previsión Social de la Abogacía, la que se hizo cargo de la redacción del referido contrato con el nº...." d'on es revela a més que la foscor del contracte va ser imputable a ell i no a l'altra part.

En suma no existeix l'error patent que es denuncia ni cap falta de motivació ja que els raonaments de l'Audiència són perfectament entenedors i ja s'ha dit que encara que la motivació fos equivocada o errònia o no d'acord amb els criteris de la part, això no suposa la seva inexistència.

El mateix es pot dir de l'argument referit a la falta de claredat del contracte en relació amb el preu pel qual havia de ser realitzada la compravenda en cas d'exercitar-se l'opció, ja que aquesta circumstància també l'admet el recurrent en el propi recurs, sense perjudici que la interpretació de la Sala pogués ser objecte de recurs de cassació de no ajustar-se al que disposen els art. 1281 i s del CC d'haver-se al·legat vàlidament la infracció d'aquests preceptes.

De la mateixa forma l'argument de la Sentència de l'Audiència respecte que l'opció no hauria estat exercitada tampoc conformement al que disposa l' art. 32 de la Llei 22/2001 , pot constituir si s'escau una infracció de la norma substantiva, en el cas de no ser cert, però no incideix en falta de motivació.

En conseqüència el motiu es desestima.

SEGON. El segon motiu del recurs extraordinari per infracció processal fa relació a la congruència necessària de la qual, segons el parer del recurrent, manca la Sentència.

D'aquesta forma es diu en el recurs que tant la Sentència de primera instància com la ahora recurrida sentencia de segunda instancia han incurrido en una más que acreditada incongruencia extra pétita al pronunciarse la sentencia sobre fundamentaciones jurídicas que no fueron alegadas por las partes, por lo menos en la forma debida poniendo en tela de juicio la validez de las cláusulas del contrato de opción de compra cuando los demandados no utilizaron en su día la vía idónea para ello (sic).

L' article 218. 1 LEC en el qual se sustenta el motiu disposa que:

"Les sentències han de ser clares, precises i congruents amb les demandes i amb la resta de pretensions de les parts, deduïdes oportunament en el plet. Han de fer les declaracions que aquelles exigeixin, que condemnin o absolguin el demandat i han de decidir tots els punts litigiosos que hagin estat objecte del debat.

El tribunal, sense apartar-se de la raó petitòria acudint a fonaments de fet o de dret diferents dels que les parts hagin volgut fer valer, ha d'emetre resolució d'acord amb les normes aplicables al cas, encara que no hagin estat esmentades o al·legades encertadament pels litigants."

La jurisprudència del Tribunal Suprem pel que fa a la congruència ha establert en forma reiterada, d'entre totes la Sentència de 18 d'octubre de 2007: "que las sentencias absolutorias, como la recurrida, no pueden, por lo general, ser incongruentes, ya que el principio de la congruencia proclamado en el artículo 359 de la Ley de Enjuiciamiento Civil (hoy art. 218)exige , inexcusablemente, que la sentencia resuelva absolutamente todas las cuestiones debatidas en el proceso, dando a cada una de ellas la respuesta suficientemente razonada o motivada que sea procedente, lo que ocurre siempre que la sentencia es absolutoria en la medida que el fallo, contrario a estimar la pretensión, resuelve todas las cuestiones del debate", y si bien es verdad que la regla general contraria a que las sentencias absolutorias sean incongruentes, tiene como una de sus excepciones "que para dictar el fallo absolutorio, se haya realizado una alteración o cambio del soporte fáctico (causa petendi) de la acción ejercitada, transformando el problema litigioso en otro distinto del planteado".

El recurrent té raó quan diu que l'Audiència va donar un salt qualitatiu en les seves argumentacions jurídiques en qüestionar el preu pactat per a l'exercici del dret d'opció quan el preu esmentat, que depenia de l'aplicació de la clàusula d'estabilització prevista, malgrat la confusió a la qual podia induir la menció a la renda, no havia estat discutit per la part demandada en contestar la demanda com tampoc s'havia qüestionat que existissin problemes en l'oferiment de pagament.

I certament de la lectura detallada de l'escrit esmentat es desprèn que el que es va oposar, fonamentalment -ja que no és exponent d'un provat rigor jurídic-, va ser: a) la inexistència o insuficiència del poder amb el qual havien actuat els Srs. Abel Josefina en subscriure el contracte; b) que no havien intervingut com a usufructuaris per la qual cosa aquest dret no havia estat objecte de l'opció; c) el desequilibri que es produïa entre el preu pactat al seu moment i la realitat del mercat immobiliari en el moment de l'exercici de l'opció; d) l'existència de clàusules favorables a l'arrendatari; i, i) la indeterminació de la persona que havia d'exercitar tal dret atesa la confusió existent en aquest punt en el contracte, la qual cosa comportaria la seva nul·litat (foli 206 fet f).

La Sentència de primera instància va desestimar la demanda per entendre que el poder atorgat en el seu moment per la Sra. Josefina , titular de la nua propietat de l'immoble i en el nom de la qual van actuar els Srs. Abel Josefina , era insuficient per atorgar el contracte d'opció. També va fer al·lusió al desequilibri de les prestacions i a la dificultat de saber com s'havia signat però sense aplicar cap norma o principi jurídic més que una referència a un precepte constitucional relatiu als drets dels consumidors i usuaris, manifestament inaplicable en el cas.

La Sentència de segona instància va revocar la Sentència dictada en primera instància en el sentit de reconèixer validesa al poder utilitzat pels Srs. Abel Josefina , de manera que rebutjava al propi temps que en la contestació a la demanda haguessin estat al·legats vicis del consentiment.

Reprenent la instància la Sentència va resoldre l'última al·legació de l'escrit de contestació i va concloure que va existir indeterminació subjectiva en el contracte d'opció encara que va afegir que el contracte no podia fer-se tampoc efectiu ja que també existia foscor i indeterminació quant al preu pactat. Per concloure va considerar que no s'havien complert els requisits exigits en l' art. 32 de la Llei 22/2001 atès que en realitzar la notificació no s'havia ofert una quantitat concreta ni tampoc dipositat els diners del preu.

Està clar, doncs, que la Sentència de segona instància es va excedir en els seus raonaments en introduir en el debat qüestions no plantejades pels litigants, sense perjudici que amb vista a l'oferiment de pagament i consignació del preu, en el cas que es tractés d'un requisit legal de caràcter imperatiu -cosa que no és discutible en seu de recurs extraordinari- la seva aplicació seria comprovable d'ofici i per tant la Sentència no podria ser incongruent (STS 21-6-2007 i les que s'hi citen).

Tanmateix la Sala no es va extralimitar en cap forma quan va entrar en l'última al·legació de la part demandada que sempre va discutir l'element subjectiu del contracte. La nul·litat radical dels contractes no necessita reconvenció (STS 8-1-2007) encara que l' art. 408.2 de la LEC prevegi que s'atorgui a la part contrària un termini per contestar a l'excepció esmentada, això ha de tenir lloc si ho demana la part actora ("Si el demandat addueix en defensa seva fets determinants de la nul·litat absoluta del negoci en què es fonamenta la pretensió o les pretensions de l'actor i en la demanda s'ha donat per suposada la validesa del negoci, l'actor pot demanar al tribunal, que així ho ha d'acordar, mitjançant provisió, contestar la referida al·legació de nul·litat en el mateix termini establert per a la contestació a la reconvenció").

Si l'actor no va demanar la concessió d'aquest termini està clar que la Sala havia d'entrar a conèixer i resoldre, amb força de cosa jutjada, l'al·legació de nul·litat.

És per això que fins i tot estimant que la Sentència de segona instància va mancar de congruència en allò que afecta al segon dels motius pels quals va desestimar la demanda, la nul·litat del raonament mancaria, no obstant això, d'eficàcia pràctica si es manté la validesa del primer dels arguments jurídics aplicats per la Sentència d'apel·lació per rebutjar-la.

L'estimació parcial del recurs extraordinari comporta la no imposició de les costes del recurs esmentat a cap de les parts.

TERCER. Recurs de cassació.

Els dos primers motius del recurs de cassació admesos per la Sala i desenvolupats en l'escrit de formalització del recurs es refereixen a la infracció de l' article 24 de la Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent .

Aquesta norma derogada ja pel Llibre 5 del Codi civil de Catalunya establia respecte de la constitució del dret d'opció que: "El títol de constitució, a més de les estipulacions i del domicili a efectes de les notificacions preceptives i dels altres pactes que el constituent o constituents tinguin per convenient, ha de contenir, com a mínim, els requisits següents:

El termini de duració del dret i, si escau, el termini per exercir-lo.

Quan sigui el cas, la voluntat del constituent o dels constituents de configurar el dret amb caràcter real.

Quan es tracti d'un dret d'opció a una adquisició onerosa, la contraprestació per a l'adquisició del bé o els criteris per fixar-la. En el cas que es prevegin clàusules d'estabilització, s'ha de tractar de criteris objectius i el preu s'ha de poder fixar amb una simple operació aritmètica.

Quan el dret s'hagi constituït a títol onerós, la prima pactada, si escau, per constituir-lo".

El recurrent al·lega que s'infringeix aquest article ja que l'objecció que acull l'Audiència no és considerada requisit essencial per l'article esmentat.

El motiu és manifestament improcedent. En primer lloc ja que la Llei 22/2001 no es trobava en vigor quan es va subscriure el contracte ( disposició transitòria 2a del CC ), i en segon lloc ja que la determinació dels subjectes de la relació jurídica és un dels elements essencials de tot negoci d'acord amb el que disposa l' art. 1254 del CC .

D'aquesta manera la foscor en l'element subjectiu del contracte, de manera que no pugui saber-se si l'opció es concedia al Sr. Jesús María coma a persona física o a la societat, suposa d'acord amb el que disposa l' art. 1289.2 de CC la nul·litat del mateix contracte en recaure els dubtes sobre un element essencial. Ja hem vist que el criteri de l'Audiència en aquest punt en la mesura en què no era arbitrari ni absurd, no és revisable en cassació.

QUART. El segon motiu del recurs de cassació estima infringit l' art. 24 abans esmentat i l'art. 1447 del CC el qual indica que "para que el precio se tenga por cierto bastará que lo sea con referencia a otra cosa cierta, o que se deje su señalamiento al arbitrio de persona determinada."

De fet el motiu no resulta ara rellevant atès que ja s'ha declarat que la determinació del preu no va ser discutida per les parts i que el raonament de l'Audiència resultava incongruent i fora dels termes del debat ja que malgrat que la clàusula que ho contenia era també dubtosa, el fet cert és que tal qüestió no havia estat controvertida, la qual cosa suposava l'acceptació de l'actualització realitzada per l'actor.

CINQUÈ. En el tercer motiu del recurs es denuncia la infracció dels articles 31 i 32 de la Llei 22/2001 .

L'art. 31 disposa els requisits que s'exigeixen per a l'exercici de tot dret d'adquisició en dir que:

"L'exercici de qualsevol dret d'adquisició que faci el seu titular exigeix, prèviament o simultàniament, el compliment dels requisits estipulats i la notificació fefaent de l'exercici efectiu del dret al titular del dret de propietat actual de la cosa, si el dret és real, i si el dret és personal, a la persona que sigui titular d'aquest dret. Les notificacions s'han de fer constar en els registres on hi hagi inscrits els drets".

Per contra per a l'exercici del dret d'opció, l'art. 32 de la Llei mencionada disposava que:

"L'exercici del dret d'opció a l'adquisició onerosa requereix el pagament previ o simultani del preu fixat, determinat segons els criteris establerts, o el que resulta de l'aplicació de les clàusules d'estabilització, si s'havien previst".

Doncs bé, encara que el motiu resulta ja irrellevant en haver-se rebutjat el primer dels que són objecte del recurs de cassació de la qual cosa resulta la confirmació de la Sentència que implícitament havia disposat la nul·litat del contracte per la indeterminació del subjecte titular del dret, el fet cert és que la norma esmentada ha de ser entesa d'aplicació només en el cas que no s'hagués pactat una altra cosa ja que es tracta d'un precepte de caràcter dispositiu d'acord amb el que disposa l' art. 111.6 de la primera llei del CC de Catalunya . Aquesta norma estableix que "les disposicions d'aquest Codi i de les altres lleis civils catalanes poden ésser objecte d'exclusió voluntària, de renúncia o de pacte en contra, llevat que estableixin expressament llur imperativitat o que aquesta es dedueixi necessàriament de llur contingut".

Tractant-se d'obligacions i contractes la norma és la llibertat de pacte i autonomia de la voluntat ( art. 1255 CC ) i, de fet, el precepte que ha substituït al que ens ocupa en el Llibre cinquè del Codi civil de Catalunya (art. 568.12 ) fa l'excepció que el pagament del preu ha de ser realitzat en exercitar l'opció sense perjudici del que estableixi el títol de constitució.

Això suposaria que l'Audiència Provincial hauria infringit l' art. 32 de la Llei 22/2001 en exigir, en contra d'allò expressament pactat en el contracte d'opció, l'oferiment i pagament previ del preu.

Tanmateix com ja s'ha dit tal raonament es realitza obiter dicta ja que la Sentència ha de ser confirmada pel que s'ha raonat en el fonament jurídic quart d'aquesta resolució.

CINQUÈ. Atesos els dubtes que plantejava el cas no és procedent imposar les costes del recurs de cassació ( art. 398 en relació amb l'art. 394 de la LEC )

Fallo

ESTIMEM EN PART el recurs extraordinari per infracció processal interposat per la representació processal Don. Jesús María contra la Sentència de data 5 de juliol de 2007 dictada per la Secció 1a de l'Audiència Provincial de Tarragona, en el rotllo d'apel·lació núm. 617/05 , sense imposició expressa de les costes causades.

DESESTIMEM el recurs de cassació així mateix interposat per la representació processal del Sr. Jesús María contra la resolució esmentada i, en conseqüència, CONFIRMEM la Sentència objecte de recurs sense imposició de les costes causades.

Notifiqueu aquesta Sentència a les parts personades, uniu-ne una testimoniança al rotlle i retorneu les actuacions a la Secció indicada de l'Audiència.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Aquesta Sentència ha estat signada i publicada el mateix dia de la seva data pels magistrats d'aquesta Sala que l'han dictada. En dono fe.