Sentencia Civil Nº 13/2012, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 440/2011 de 17 de Enero de 2012

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

ROTLLO DE APEL·LACIÓ Nº 440/2011

JUDICI VERBAL Nº 1966/2010

JUTJAT DE PRIMERA INSTANCIA NÚM. 3 - TARRAGONA

SENTÈNCIA

MAGISTRAT

IL·LM. SR. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, a 17 de gener de 2.012.

Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial el RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per DÑA. Modesta representada pel Procurador dels Tribunals Sr. Farré Lerín i defensada per la Lletrada Sra. Solé Martí, contra la sentència de 23 de juny de 2.011 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Tarragona, judici verbal núm. 1966/2010 , al qual figura com a part demandant DÑA. Visitacion representada pel Procurador dels Tribunals Sr. Aguilera Aguilera y assistida pel Lletrat Sr. Sáenz de Santa María, i com a part demandada l'ara apel·lant.

Antecedentes

PRIMER. La resolució recorreguda conté la següent Decisió:

"Que, estimando sustancialmente la demanda deducida por el Procurador Don Custodio Aguilera Aguilera, en nombre y representación de DOÑA Visitacion , DEBO CONDENAR Y CONDENO A DOÑA Modesta a abonar a la actora la suma de MIL DOSCIENTOS EUROS (1.200 e) y el interés legal de esa suma desde el 1 de octubre de 2010, sin perjuicio del devengo de los intereses previsto9s en el art. 576 de la LEC desde la fecha de la sentencia.

Se imponen a la parte demandada las costas causadas."

SEGON. Contra l'esmentada resolució es va interposar recurs d'apel·lació per la representació processal de DÑA. Modesta d'acord a les al·legacions contingudes al seu escrit.

TERCER. Donat trasllat del recurs a l'adversa, per la seva representació processal es va presentar escrit d'oposició al mateix.

QUART. El present recurs d'apel·lació va tenir entrada en aquesta Secció Tercera el dia 06-10-2011.

CINQUE. En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat els tràmits legals.

Fundamentos

PRIMER. Interposa la representació processal de DÑA. Modesta el present recurs d'apel·lació impugnant, segons manifesta al seu escrit de preparació del present recurs (v. foli 49), els pronunciaments de la sentència d'instància relatius a la condemna a la mateixa a abonar a la part actora la suma de 1.200.- euros, més els interessos legals des del 1 d'octubre de 2.010, afegint que impugna els "fundamentos de derecho en los que se fundamentan tales pronunciamientos" .

Posteriorment, al seu escrit d'interposició fonamenta el recurs d'apel·lació "en el incumplimiento de la actora en sus obligaciones e incumplimiento de lo pactado, por lo que no corresponde la devolución de la fianza de 1.200 E ni los intereses desde la interpelación judicial" (v. foli 58). Així, assenyala com a incompliments de la part actora: A) Incompliment del termini pactat; B) Incompliment del pago de la renda; C) Incompliment del contracte per obres inconsentides; i D) Incompliment del contracte en quan a l'estat de la vivenda:

També impugna la condemna a pagar l'interès legal de la suma de 1.200.- euros des del dia 1 d'octubre de 2.010 i, finalment, la imposició de les costes de la instància.

SEGON. Pel que fa a l'incompliment del termini pactat, és cert que a l'estipulació segona del contracte de lloguer es va pactar una duració del mateix de cinc anys, així com també que la Sra. Visitacion va remetre a la propietària Sra. Modesta un burofax, rebut per aquest el 30-08-2010 (foli 13), indicant que "tiene la voluntad de rescindir el contrato de arrendamiento sobre este inmueble" (foli 10). Ara bé, el que omet la part apel·lant és que res va dir en contra d'aquesta resolució unilateral del contracte efectuada per la llogatera (cap prova ho acredita); es a dir, si cap oposició va efectuar al respecte, s'ha d'entendre que la va consentir, que estava d'acord, raó per la qual s'ha de rebutjar el seu argument, desestimant-se el motiu.

TERCER. En quan a l'incompliment del pago de la renda, ha de ser desestimat a limine atès que no va ser aquest un dels motius d'oposició manifestats al judici al contestar a la demanda, on no més va al·legar incompliment del termini pactat; no lliurament de les claus al mes d'agost sinó a final de l'octubre, principis de novembre; i estat de l'habitatge, obviant que "según reiterada jurisprudencia ( SSTS de 28-11-83, 2-12-83, 6-3-84, 20-5-86, 7-7-86, 19-7-89, 22-2-91, 21-4-92 y 11-4-94 , entre otras muchas), si bien el recurso de apelación en nuestro ordenamiento jurídico permite al Tribunal de segundo grado examinar en su integridad el proceso, no llega a constituir un nuevo juicio, ni autoriza a resolver cuestiones o problemas distintos de los planteados en primera instancia, ya que ello iría en contra del principio general de derecho "pendente apellatione, nihil innovetur", que impide que la Sala pueda tomar en cuenta, a fin de decidir sobre ellas, las pretensiones formuladas en el acto de la vista del recurso que constituyan problemas o cuestiones distintos de los planteados en la primera instancia" (v. AP Tarragona, sec. 3ª, A 20-02-2004).

QUART. Respecte a l'incompliment del contracte per obres inconsentides, hem de reiterar el que s'ha exposat al Fonament precedent: aquest motiu no va ser al·legat al moment processal oportú.

CINQUE. Pel que fa a l'incompliment del contracte en quan a l'estat de la vivenda, comparteix aquest Tribunal totalment els encertats raonaments del Jutjador d'instància al sentit de que no es pot considerar acreditats amb la necessària suficiència que els suposats danys van ser ocasionats per la llogatera Sra. Visitacion "por la sola presentación de la citada factura y las genércias manifestaciones del marido de la actora" (pàgina 6/8, foli 45).

SISE. En quan a la impugnació de la condemna a pagar l'interès legal de la suma de 1.200.- euros des del dia 1 d'octubre de 2.010, igualment comparteix aquest Tribunal els arguments del Jutjador a quo : "Aunque pueda considerarse puesto el inmueble a disposición de la parte arrendadora con la recepción del burofax el 30 de agosto de 2010, todavía disponía la parte arrendadora del término de un mes para liquidar el contrato y entregar el saldo resultante. Por tanto el devengo de los intereses debe reconocerse a partir del 1 de octubre de 2010" (pàgina 7/8, foli 46), ja que resulta acreditat que l'habitatge estava a disposició del propietari des del mateix dia en que va rebre el burofax (30-08-2010) i disposava d'un mes per a realitzar la liquidació corresponent; cosa diferent és que la part apel·lant, pels motius que fossin, no prengués possessió de la vivenda en aquell moment, fet que no més a ella pot perjudicar.

SETE. Finalment, impugna la imposició de les costes de la instància al considerar "que no han sido estimadas todas las pretensiones de la demanda" (foli 66), motiu que ha de rebutjar-se a limine al no haver estat citat a l'escrit de preparació del present recurs com un dels pronunciaments que eren impugnats, ja que com expressa la sentència d'aquest Tribunal de 07-06-2011, rotllo 54/2011 , "como dice la Sentencia del Tribunal Constitucional de 15 de diciembre de 2003 , la Ley de Enjuiciamiento Civil distingue dos fases o momentos sucesivos en la formulación del recurso de apelación civil ( arts. 457 y 458 ): la primera de ellas es la fase de preparación del recurso ( art. 457 ) y se sustancia ante el órgano judicial que dictó la resolución impugnada, ante el que el recurrente, dentro del plazo legalmente establecido, «se limitará a citar la resolución apelada y a manifestar su voluntad de recurrir con expresión de los pronunciamientos que impugna». Con ello, el Tribunal a quo dispone de los elementos necesarios para realizar el examen de su procedencia, que le permitirá fundar el juicio de admisibilidad, teniendo por preparado el recurso, en su caso, y emplazando a la parte recurrente para que lo interponga de conformidad con lo establecido en el art. 458 LECiv . Por tanto, la fase de preparación en la tramitación del recurso tiene por objeto delimitar la apelación para controlar su admisibilidad, lo que requiere manifestar, ante el órgano judicial que dictó la resolución y dentro del plazo legalmente fijado, la voluntad de recurrirla, señalando desde un principio los pronunciamientos que se impugnan; de este modo, la preparación determina o fija el marco en el que ha de situarse el objeto de recurso en la fase ulterior de interposición, que consiste en la exposición de las alegaciones en las que se fundamenta ( art. 458.1 LECiv )".

VUITE. D'acord amb el que disposen els articles 398 i 394 de la L.E.C ., es procedent imposar al recurrent les costes causades en aquesta instància.

Per tot el que s'ha exposat i de conformitat amb els articles de pertinent aplicació;

Fallo

Que DESESTIMANT EL RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per la representació processal de DÑA. Modesta contra la sentència de 23 de juny de 2.011 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Tarragona, judici verbal núm. 1966/2010 ,:

1. Es confirma íntegrament la resolució recorreguda.

2. S'imposen a la part apel·lant les costes de la segona instància.

S'acorda donar al dipòsit constituït el destí legalment previst.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordo, mano i signo.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día diecisiete de enero de dos mil doce. Doy fe.