Sentencia Civil Nº 134/2009, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 17, Rec 672/2008 de 05 de Marzo de 2009

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCIÓ DISSET

Rotlle 672/08

Judici verbal 1278/07

Jutjat de 1a. Instància núm. 27 de Barcelona

S E N T È N C I A 134/09

Magistrats:

Il·lm. Sr. JOSÉ ANTONIO BALLESTER LLOPIS

Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA

Il·lma. Sra. MARIA SANAHUJA BUENAVENTURA

Barcelona, 5 de març 2009

La Secció Dissetena de l'Audiència Provincial de Barcelona HA VIST en apel·lació les actuacions número 1278/07, seguides pels tràmits del judici

verbal en el Jutjat de 1a Instància núm. 27 de Barcelona a instàncies de Axa Aurora Ibérica SA de Seguros y Reaseguros contra Endesa Distribución

Eléctrica , que estan pendents de ser resoltes en virtut del recurs d'apel·lació interposat per la demandada contra la sentència dictada el dia 27 de març del 2008 pel Jutjat de 1a. Instància.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: "FALLO: Que, ESTIMANDO la demanda promovida en juicio verbal por la Procuradora Sra. Feixas Mir en nombre y representación de Axa Aurora Ibérica S.A. DEBO CONDENAR Y CONDENO a ENDESA DISTRIBUCIÓN ELECTRICA S.L. , a que indemnice a la actora en la cantidad de DOS MIL OCHOCIENTOS CINCUENTA EUROS 82.850 euros), más los intereses legales de dicha cantidad desde la fecha de la interpelación judicial y costas procesales.".

SEGON.- La demandada apel·là contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a Instància núm. 27 de Barcelona en base als arguments que consten en el seu escrit, del qual es va donar trasllat a la contrapart que s'hi va oposar. Prèvia la tramitació corresponent i trameses les actuacions a l'Audiència Provincial, es va assenyalar per a deliberació del Tribunal el dia 24 de febrer d'enguany.

La ponent d'aquesta resolució ha estat la magistrada Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA.

Fundamentos

PRIMER.- Axa Aurora Ibérica exerceix l'acció que li concedeix l' article 43 de la Llei de contracte d'assegurança i reclama a la companyia Endesa Distribución Eléctrica aquella quantitat que, com a indemnització, ha abonat a la seva assegurada pels danys que una pujada de tensió va causar en un aparell d'aire condicionat.

La sentència estima la demanda i recorre la demandada al·legant que s'ha valorat erròniament la prova practicada, en especial la pericial judicial i s'ha invertit incorrectament la càrrega de la prova. Finalment afegeix que no és d'aplicació la Llei general per la defensa de consumidors i usuaris sinó la de responsabilitat civil per productes defectuosos , l'article 5è de la qual imposa al perjudicat l'obligació de provar el defecte, el dany i la relació de causalitat, elements que en aquest cas no s'han aconseguit acreditar.

SEGON.- Efectivament com al·lega l'apel·lant a la distribució d'energia elèctrica, li és d'aplicació la Llei 22/94 de 6 de juliol de responsabilitat civil per productes defectuosos i no pas la Llei general per la defensa de consumidors i usuaris--al·legada per la demandant i a la que es refereix la sentènciaque exclou del seu àmbit d'aplicació, entre d'altres productes, l'electricitat. I també és cert que l'article 5è d'aquella llei concedeix al perjudicat acció per reclamar indemnització pels danys que el producte defectuós li hagi pogut causar sempre que acrediti el defecte , el dany i la relació de causalitat. No ha estat però, aquesta la norma invocada per l'asseguradora demandant, com a fonament de la seva pretensió ni aquella l'acció exercida. No es pot deixar de tenir present que el mateix article 15 de la llei 22/94 assenyala que les accions que reconeix aquesta llei no afecten els altres drets que el perjudicat pugui tenir com a conseqüència de la responsabilitat contractual o extracontractual.

És tant en aquesta responsabilitat extracontractual ( que no és procedent) com en la contractual que deriva del contracte de subministrament que la vincula amb l'usuari i en les obligacions que li imposa la Llei 54/97 reguladora del Sector Elèctric , que fonamenta Axa Aurora la seva pretensió . Consegüentment és en aquesta seu que s'ha d'examinar i resoldre el litigi i no en base a una normativa i una acció que no ha estat exercida per la part demandant.

Segons expressament disposa el Reial Decret 1955/2000, de 1 de desembre que desenvolupa la Llei 54/97 reguladora del Sector Elèctric un dels seus objectius és aconseguir "el manteniment d'un nivell adequat de connexió entre producció i demanda, així com garantir la seguretat i la qualitat del subministrament elèctric al menor cost possible per als consumidors". En el seu article 99 es defineix el concepte, el contingut, l'extensió de la qualitat del servei que s'ha de prestar en la distribució de l'energia, qualitat que es configura tant en la quantitat del producte com en la continuïtat del servei. Com a assenyala en el seu article 102.1, la qualitat del producte, "fa referència al conjunt de característiques de l'ona de tensió, que es pot veure afectada, principalment, per les variacions del valor eficaç de la tensió i de la freqüència i per les interrupcions de servei i els buits de tensió d'una durada inferior a tres minuts". I el distribuïdor, com disposa l'article 105, és responsable del compliment dels nivells de qualitat individual definits en els articles anteriors, en relació amb cada un dels consumidors connectats a les seves xarxes. És aquesta responsabilitat en relació al contracte de distribució subscrit amb l'assegurada que es fonament la reclamació d'Axa Aurora.

En el seu escrit aquesta entitat explica que el dia 16 d'agost del 2007, una pujada de tensió acompanyada de talls continus de subministrament, van causar danys en un aparell d'aire condicionat de l'habitatge que assegurava. No obstant la precisió d'aquest relat, en el decurs del procediment ha quedat acreditat que no es sap el dia en què s'haurien produït aquell sinistre i de fet, ni tan sols s'han pogut facilitar detalls del que realment va succeir amb el subministrament elèctric perquè, segons ha explicat l'assegurada a l'acte del judici, havien marxat durant uns quinze dies de vacances i van deixar en funcionament els aparells d'aire condicionat. Va ser quan van tornar de les vacances, que es van trobar que un dels aparells no refredava.

L'enginyer tècnic a qui que Axa Aurora encarregà la valoració d'aquest sinistre i la determinació de les causes sosté que l'aparell d'aire condicionat va quedar afectat per una sobretensió externa a l'usuari. Ho entén així pels tipus de danys que es van causar i elements que van quedar afectats. La sentència fonamenta la seva decisió en l'informe d'aquest tècnic i el primer que impugna l'apel·lant és la indeguda aplicació de la càrrega de la prova en relació a l' article 5 de la Llei 22/94 . En primer que s'ha de recordar és que la llei 22/94 no és l'aplicable a aquest cas per les raons abans exposades. Pel seu cantó, l' article 217 LEC si bé estableix que correspon al demandant la càrrega de provar la certesa dels fets dels que ordinàriament es desprèn l'efecte jurídic corresponent a les seves pretensions i al demandat aquells fets que l'impedeixen , l'extingeixen o l'enervin, en el seu darrer paràgraf es refereix al principi de facilitat i disponibilitat probatòria que el Tribunal Suprem ja havia recollit en una jurisprudència que pretenia suavitzar el rigor probatori del llavors vigent article 1214 CC . Doncs bé, en principi és l'entitat distribuïdora de l'energia elèctrica i no l'abonat qui està en millor disposició de demostrar que el servei contractat va ser correctament prestat i que els danys o en tot cas l'anomalia en el servei s'haurien produït per una causa que no li pot ser imputada ( imputable a tercer o força major o cas fortuït). I aquest judici d'imputabilitat s'ha d'efectuar tenint present les circumstàncies del cas i d'acord amb els articles 1104, 1105 i 1184 CC . En aquest punt resulta rellevant la important evolució que s'ha produït en la determinació de criteris per atribuir la imputabilitat dels fets. Al marge de l'evolució legislativa que s'ha produït en determinats àmbits cap a criteris on el risc apareix com a determinant, s'aprecia una important emfatització de l'element d'alienitat ( entès com a circumstància aliena al prestador) de tal manera que l'absència de culpa sigui apreciable només en el cas que la causa de l'impediment tingui el seu origen fora de l'àmbit o cercle de control del prestador.

La sentència de primera instància no ha infringit el criteri que respecte la càrrega de la prova i facilitat probatòria que es desprèn de l'anterior doctrina, malgrat que es discrepi de la normativa aplicada. En definitiva , el Jutjat entén que serà Endesa qui haurà d'acreditar que la causa del dany li és aliena, i en aquest sentit, encara que sigui per uns arguments distints, la conclusió a la que arriba el Jutjat ha de ser compartida per aquest Tribunal .

TERCER.- El problema que realment es planteja en aquest litigi no és de càrrega de la prova sinó de valoració de la practicada. La demandant atribueix als danys a una sobretensió aliena a l'usuari mentre que Endesa nega que aquesta n'hagi estat la causa i el Jutjat basant-se en l'informe de l'enginyer tècnic mecànic a qui Axa va encarregar la valoració d'aquest sinistre, considera acreditat que la causa és la que sosté la demandant.

L'apel·lant entén que la sentència s'ha de fonamentar en la pericial judicial que resulta molt més objectiva que la pericial d'una de les parts. Efectivament en aquest litigi es disposa d'una pericial practicada per un enginyer tècnic industrial designat judicialment. Que aquesta pericial no hagi estat aportada per una de les parts no vol dir que el Jutjat, per resoldre el litigi , hagués de subjectar-se al seu dictamen. És suficientment coneguda la jurisprudència segons la qual "la prova de perits és d'apreciació lliure, no taxada i valorable pel Jutge segons el seu prudent criteri, sense que existeixen regles preestablertes que regeixin la seva estimació [...] fins el punt que el jutge no està obligat a subjectar-se al dictamen pericial emès" (STS de 14 d'octubre del 2000, i en el mateix sentit, les de 20 de novembre del 2002, 19 de maig del 2008...). Actualment l' article 348 LEC estableix de forma expressa que "el Tribunal valorarà els dictàmens pericials segons les regles de la sana crítica", el que obliga als Tribunals, en cas de dictàmens contradictoris, a haver de ponderar no només la seva competència professional sinó també les circumstàncies que porten a presumir la seva objectivitat, les operacions, anàlisis i estudis realitzats per arribar a aquelles conclusions i en definitiva les dades en les què es fonamenten i raonar de forma motivada la seva decisió respectant d'aquesta manera l'apreciació racional dels dictàmens, que és el que, en definitiva, preveu actualment l' article 348 LEC .

Que el Jutjat no estigués obligat a resoldre d'acord amb la pericial judicial no significa, però, que aquest Tribunal comparteixi la valoració que en fa de la prova pericial practicada. El perit de la demandant en el seu informe de 17 d'octubre del 2007 manifesta que "personado en el riesgo se comprueba averia en aparato de aire acondicionado ocasionado por sobrestensión y por cortes continuos de suministro del día 16.8.07 que afectó a la vàlvula de distribución de frio/calor debido a alteración de control de tarjeta de mando y la propia tarjeta de control de compresor". En cap apartat del seu escarit informe explica quines són les raons que el porten a concloure que la causa fos una sobretensió i talls de subministrament que s'haurien produït un dia en concret. A l'acte del judici, aquest perit ha assenyalat que va arribar a aquella conclusió després d'examinar les peces (l'aparell estava reparat però havia pogut veure les targetes danyades ) que havien resultat afectades que, pel seu estat indicaven una avaria "de fora a dins". En l'informe, però, no s'adjunten fotografies de les peces afectades la qual cosa ha impedit que el perit judicial pogués fonamentar el seu dictamen en aquesta dada. Aquest enginyer ha intentat suplir aquesta dificultat demanant dades sobre determinades qüestions que considera rellevants tant a l'usuària, com al reparador de l'aparell, als tècnics d'Endesa, al perit de la demandant, i fins i tot al Servei Meteorològic de Catalunya per saber si havien caigut llamps a la zona durant la setmana del 13 al 19 d'agost, per tal de poder extreure de totes les dades obtingudes una conclusió sobre quina podia ser la causa més probable del sinistre. El resultat és un informe extens, summament detallat on s'analitzen tècnicament les dades que li han estat facilitades per aquelles persones ( i segons exposa en el seu informe el perit de la demandant li hauria dit que no havia vist les peces cremades i l'empresa reparadora confirmà que normalment les llencen a no ser que el client les demani) de les quals , i per les raons que amb tota mena de detalls exposa, conclou que la causa no seria una sobretensió . A modus de conclusió assenyala aquest perit que " visto que no se quemaron los conductores de alimentación, ni las 2 unidades evaporadoras asociadas , ni la protección magnetotérmica [...] pero se dañó la parte de potencia ( contactor, motores, trafos , pistas) y control ( parte control y válvula citada en autos) quizás una posible causa sería una sobrecarga interna de la unidad condensadora por alguna pérdida de aislamiento o falso contacto intermitente, en alguna de sus partes".

Pel seu cantó, l'empresa que va fer la reparació en el document que s'ha aportat ( f.27) el que va fer constar és que, de la inspecció de l'equip, es desprèn que els danys es van produir per "perturbaciones atmosfèricas y fallos producidos en el suministro eléctrico ( tensiones superiores a 750v), cortes persistentes y repentinos de fluido electrico", i responent a les preguntes del perit judicial, el reparador es va decantar per considerar que la causa era una sobretensió i no una sobreintensitat, opinió que el perit judicial no compateix entre altres raons perquè no havia quedat afectada ni per tant no s'havia hagut de substituir cap PIA ( element de protecció ).

En definitiva, una nova valoració de la prova tècnica practicada ens porta a discrepar de l'efectuada pel Jutjat i considerant suficientment acreditat que la causa dels danys que presentava l'unitat condensadora de l'aparell d'aire condicionat afectat no fou una sobretensió imputable a la companyia distribuïdora sinó la que apunta el perit judicial com a més probable, i sent aliena a la demandada, aquesta litigant haurà de ser absolta de les pretensions contra ella exercida en aquest procediment.

QUART.- Les costes causades en la primers instància són càrrec de la demandant mentre que no es fa imposició de les derivades de l'apel·lació ( article 394.1 i 398.2 de la Llei d'enjudiciament civil ).

Fallo

Estimar el recurs d'apel·lació interposat per Endesa Distribución Eléctrica, SA contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a. Instància núm. 27 de Barcelona en data 27 de març del 2008 en el procediment del qual deriven aquestes actuacions, REVOCAR aquesta resolució, DESESTIMAR la demanda formulada per Axa Aurora Ibérica SA de Seguros y Reaseguros i ABSOLDRE lliurement a Endesa Distribución Eléctrica, SA de les pretensions exercides en aquest procediment amb costes per la demandant.

No es fa imposició de les costes que deriven de l'apel·lació.

Un cop notificada i ferma aquesta sentència, s'han de tornar les actuacions originals al Jutjat de procedència amb testimoniatge d'aquesta resolució per al seu compliment i deixant-ne una certificació en el present expedient.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ- En el dia d'avui, i un cop signada pels Magistrats que l'han dictat, es dóna a l'anterior sentència, la publicitat que ordenen la Constitució i les Lleis. En dono fe.