Sentencia Civil Nº 135/2012, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 25/2012 de 17 de Abril de 2012

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

ROTLLO DE APEL·LACIÓ Nº 25/2012

JUDICI ORDINARI Nº 494/2010

JUTJAT DE PRIMERA INSTANCIA NÚM. 8 - TARRAGONA

SENTÈNCIA

MAGISTRAT

IL·LM. SR. MANUEL GALÁN SÁNCHEZ

Tarragona, a 17 d'abril de 2.012.

Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial el RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per D. Bienvenido i DÑA. Lourdes representats pel Procurador dels Tribunals Sr. Sánchez Busquets i defensats per la Lletrada Sra. González Galindo, contra la sentència de 28 de setembre de 2.011 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 8 de Tarragona, judici verbal núm. 137/2011 , al qual figura com a part demandant BANCO POPULAR ESPAÑOL, S.A. representat per la Procuradora dels Tribunals Sra. Amela Rafales i assistit pel Lletrat Sr. García García, i com a part demandada els ara apel·lants.

Antecedentes

PRIMER. La resolució recorreguda conté la següent Decisió:

"Se estima la demanda interpuesta por la Procuradora Doña Inmaculada Amela Rafales, en nombre y representación de la entidad "BANCO POPULAR ESPAÑOL, S.A.", contra DON Bienvenido y DOÑA Lourdes , representada por el Procurador Don Manel Sánchez Busquets, y, en consecuencia, se condena a dichos demandados a abonar a la actora la suma de 5.509,27 euros, más los intereses pactados, así como al pago de las costas del procedimiento."

SEGON. Contra l'esmentada resolució es va interposar recurs d'apel·lació per la representació processal de D. Bienvenido i DÑA. Lourdes d'acord a les al·legacions contingudes al seu escrit.

TERCER. Donat trasllat del recurs a l'adversa, per la seva representació processal es va presentar escrit d'oposició al mateix.

QUART. En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat els tràmits legals.

Fundamentos

PRIMER. Interposa la representació processal de D. Bienvenido i DÑA. Lourdes el present recurs d'apel·lació impugnant els pronunciaments pels qual es considera que s'ha complert el contracte; l'aplicació de la clàusula d'interessos, i la inexistència de pluspetició (v. foli 101).

Ara bé, amb caràcter previ s'ha de significar que interposada petició inicial de procediment monitori per BANCO POPULAR ESPAÑOL, els Srs. Bienvenido i Lourdes es van oposar manifestant que "Segundo.- Se niega por esta parte que el importe de la deuda ascienda a la cantidad indicada, por cuanto que mis representados no han impagado el préstamo de la forma indicada, razón por la cuál se niega que exista un saldo deudor por la cuantía de 5.509,27.-euros. /// Negamos la veracidad y la liquidez de la deuda por el importe reclamado de 5.509,27.-euros" (v. foli 30), al·legació que entén aquest Tribunal que no especifica una concreta causa d'oposició al no donar raons, ni tan sols succintament, de qual és la forma indicada a la que al·ludeix ni, en definitiva, quines són les raons per negar que el saldo sigui el reclamat, ni perquè es nega la veracitat i la il·liquiditat del deute, tenint present l'acord que, en unificació de criteris, va acordar el 27-10-2011 la Junta de Magistrats de l'ordre civil de l'Audiència Provincial de Tarragona: "QUINTO: NECESIDAD DE ALEGACIÓN DE LAS CAUSAS DE OPOSICIÓN EN EL ESCRITO DE OPOSICIÓN AL PROCEDIMIENTO MONITORIO: Se acuerda por unanimidad que la parte demandada debe alegar sucintamente en su escrito de oposición al procedimiento monitorio las razones concretas por las que, a su juicio, no debe la cantidad reclamada" . Això ja havia d'haver donat lloc per part del Jutjat d'instància a no considerar per oposats als mateixos.

Però es que, a més, no s'haurien d'haver admès causes d'oposició al·legades al judici declaratiu posterior (incompliment del contracte respecte del pacte d'interessos i pluspetició) no al·legades al escrit d'oposició al monitori, d'acord amb el criteri reiteradament assenyalat al respecte (v. entre les més recents, sentències de 10-01-2012, rotllo 293/2011 ; de 07-06-2011, rotllo 54/2011 , i de 11-10-2011, rotllo 196/2011 ): "debe poner de manifiesto este Tribunal que reiteradamente ha señalado (v. entre las más recientes sentencias de 16-12-2009, rollo 521/2008 ; de 02-02-2010, rollo 162/09 ; de 22-06-2010, rollo 485/09 ; de 08-03- 2011, rollo 351/10 ; y de 12-04-2011, rollo 368/2010 ) que alegando la parte demandada en su escrito de oposición al procedimiento monitorio una concreta causa de oposición, no puede posteriormente durante la celebración del juicio correspondiente oponer causas diferentes, ... . En principio, la teoría de los actos propios impediría a la parte demandada oponer, durante la sustanciación del juicio, motivos de oposición diferentes a los alegados en el escrito de oposición a la petición monitoria. Abundando en dicha cuestión, es cierto que el artículo 818 de la L.E.C . no exige la motivación del escrito de oposición ni indica que deben expresarse las causas de la oposición, pero este precepto no puede desgajarse del contexto del Capítulo ya que el art. 815,1º, al tratar del requerimiento de pago, determina que en los supuestos del apartado 2 del artículo 812, el deudor deberá pagar o comparecer ante el Juzgado y alegar sucintamente, en escrito de oposición, las razones por las que, a su entender, no debe, en todo o en parte, la cantidad reclamada. De esta previsión legal se infiere que se requiere una sucinta motivación del escrito de oposición. Tal exigencia de que se exponga sucintamente esas razones no es gratuita, responde al principio de la buena fe procesal ( art. 11 LOPJ , art. 247.1 LEC ), que impone a las partes el deber de no ocultar a la contraria los fundamentos de su pretensión, de modo que no le es dado reservarse "las razones", sino que debe exponerlas, aunque de manera sucinta" .

En definitiva, tenint present el que s'ha exposat, unit als "motius d'oposició" al·legats al judici monitori, i els que es van al·legar posteriorment al judici declaratiu subsegüent, i que bàsicament ara reprodueix al present recurs d'apel·lació, resultaria improcedent analitzar en aquesta alçada els motius d'oposició que van ser exposats posteriorment per extemporanis, llevat dels que puguin ser apreciats d'ofici pel Tribunal.

SEGON. Malgrat lo anterior, i si examinem a efectes merament expositius aquests motius, resulta que han de ser desestimats:

* respecte als interessos pactats, insisteix equivocadament la part recurrent en que es van pactar uns interessos del 7,630% fins al 25 de gener de 2.007, i a partir d'aquesta data un interès del 0%. Com molt encertadament assenyala el Jutjador d'instància, a partir del 25-01-2007 seria, segons el contracte, del tipus de referència + 0% (v. folis 5 i 59 de les actuacions), el que s'ha de completar amb les clàusules addicionals primera i segona allí reflectides, integrants també del contracte subscrit entre les parts respecte del qual la part ara recurrent, al Fet Primer del seu escrit d'oposició a la petició inicial de monitori, manifesta: "Primero.- Reconocemos la existencia del contrato bancario" (foli 30).

* respecte a la pluspetició, igualment coincideix aquest Tribunal amb el Jutge a quo al sentit de que "los demandados no han invocado ni demostrado la eventual inexactitud de los movimientos de cargo y abono de los que resulta la deuda reclamada" (pàgina 3/7 de la sentència recorreguda, foli 92), falta de prova que únicament pot perjudicar a qui tenia la seva càrrega processal.

* respecte a que "En el suplico de la demanda se solicita por la actora una sentencia por la que se condene a mis mandantes a abonar la cantidad de 5.509,27 euros, mas los intereses de mora procesal. /// Por el contrario, la sentencia, condena a mis mandantes a abonar la cantidad reclamada más los intereses pactados, es decir, algo muy distinto a lo solicitado por la actora en su demanda, ..." (foli 109), cap incongruència extra petita (quan es pronuncia sobre aspectes al marge del demanat per la part) s'aprecia atès que ja a l'escrit inicial de procediment monitori, als seus Fonaments Jurídics, s'al·ludeix als articles 1.100 i ss. del Codi Civil (v. foli 3).

TERCER. Ara bé i com ja s'ha apuntat abans, resulta improcedent analitzar en aquesta alçada els motius d'oposició que van ser exposats posteriorment per extemporanis, llevat dels que puguin ser apreciats d'ofici pel Tribunal, i entre aquests figura si els interessos de demora pactats a la pòliça de prèstec, 29% anual (v. folis 5 i 59), són o no abusius, "lo que, aun en el supuesto de no haber sido alegada por la parte, es apreciable de oficio (v. por todas, sentencias de este Tribunal de 20-10-2009, rollo 577/2008 ; de 12-07-2011, rollo 226/2010 ; de 13-09-2011, rollo 170/2011 ; de 18-10-2011, rollo 216/2011 ; de 08-11-2011, rollo 249/2011 )" (sentència d'aquest Tribunal de 10-01-2012, rotllo 293/2011 ).

Així, es diu a aquesta darrera resolució: "reiteradamente hemos manifestado que, aun cuando nos encontremos ante un contrato de préstamo, como señala la SAP de Girona de 03-05-2005 , "no puede negarse que en tal precepto [ artículo 19, 4º de la Ley 7/1995, de Crédito al Consumo ] se recoge una referencia legal útil a efectos prácticos, según que los tipos de interés superasen o no, y en qué cuantía, dicho límite legal, y es con base a tal parámetro sobre el que debe determinarse si el interés moratorio ha de ser calificado o no de desproporcionado, atemperando si fuere excesivo", ni excluye la posibilidad de que se considere el interés como abusivo si fuera distinto del normalmente pactado en operaciones de esta índole, teniendo en cuenta la época en que se pactó y el tipo de interés fijado en el caso enjuiciado ( SAP Tarragona, Sección Tercera, de 02-05-2001 ), o como dice el AAP de Barcelona de 28-10-2005 en un supuesto en el que la ejecutada era una sociedad mercantil y no un consumidor, ello "no impide la utilización analógica (que no directa) de su art. 19,4 para establecer los límites no abusivos de una cláusula de intereses moratorios", artículo 19,4º que dispone que "En ningún caso se podrán aplicar a los créditos que se concedan, en forma de descubiertos en cuentas corrientes a los que se refiere este artículo, un tipo de interés que dé lugar a una tasa anual equivalente superior a 2,5 veces el interés legal del dinero" (no desconociendo este Tribunal que la citada Ley de Crédito al Consumo ha sido derogada por la Ley 16/2011, de 24 de junio, de contratos de crédito al consumo -B.O.E. 25-06-2011-, si bien la misma no se aplicará a los contratos de crédito en curso en la fecha de su entrada en vigor según su Disposición Transitoria, reiterando en su artículo 20,4 º que "4. En ningún caso podrá aplicarse a los créditos que se concedan en forma de descubiertos a los que se refiere este artículo un tipo de interés que dé lugar a una tasa anual equivalente superior a 2,5 veces el interés legal del dinero")" .

De conformitat amb el que s'ha exposat i a que l'interès legal dels diners a la data del contracte (26-01-2006, foli 5) es va fixar en el 4% (Llei 30/2005), es considera que l'interés moratori pactat del 29% anual és abusiu i desproporcionat, per la qual cosa ha de ser reduit al 10% anual, es a dir, 2,5 vegades l'interés legal dels diners.

En definitiva, si bé per causes diferents a les al·legades, s'ha d'estimar el present recurs d'apel·lació, i amb revocació de la sentència d'instància, estimar parcialmente la demanda condenant als demandats D. Bienvenido i DÑA. Lourdes a abonar a BANCO POPULAR ESPAÑOL, S.A. la quantitat no amortitzada del prèstec atorgat, incrementada amb els interessos pactats del 7,630% fins al 25-01-2007 i a partir d'aquesta data el tipus de referència + 0% (v. folis 5 i ss.), així com amb els interessos de demora del 10% des de la data de liquidació del compte (23 de març de 2.009, foli 9), sense imposició de costes de la instància (ex. article 394 de la L.E.C .).

QUART. De conformitat amb el que disposa l' article 398 de la L.E.C . en relació amb l'article 394, al estimar-se en part el recurs d'apel·lació no s'efectua expressa imposició de les costes d'aquesta alçada.

Fallo

Que ESTIMANT EL RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per la representació processal de D. Bienvenido i DÑA. Lourdes contra la sentència de 28 de setembre de 2.011 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 8 de Tarragona, judici verbal núm. 137/2011 , ES REVOCA la mateixa i s'efectuen els pronunciaments següents:

1r.) Estimar parcialment la demanda condenant als demandats D. Bienvenido i DÑA. Lourdes a abonar a BANCO POPULAR ESPAÑOL, S.A. la quantitat no amortitzada del prèstec atorgat, incrementada amb els interessos pactats del 7,630% fins al 25-01-2007 i a partir d'aquesta data el tipus de referència + 0%, així com amb els interessos de demora del 10% des de la data de liquidació del compte (23 de març de 2.009), sense imposició de costes de la instància.

2n.) No s'efectua expressa imposició de les costes d'aquesta alçada.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordo, mano i signo.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día diecisiete de abril de dos mil doce. Doy fe.