Sentencia CIVIL Nº 139/2019, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 16, Rec 843/2017 de 28 de Marzo de 2019

Encabezamiento

Secció núm. 16 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil

Passeig Lluís Companys, 14-16, pl. 2a - Barcelona

08018 Barcelona

Tel. 934866200

Fax: 934867114

A/e: aps16.barcelona@xij.gencat.cat

NIG 0810242120098013531

Recurs d'apel lació 843/2017 A

Matèria: Judici Ordinari

Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 4 d'Igualada

Procediment d'origen: Procediment ordinari 51/2009

Part recurrent / Sol licitant: Rafaela

Procurador/a: Jose-Manuel Puig Abos

Advocat/ada: EDUARD SALAT CADENS

Part contra la qual s'interposa el recurs: Salome , Gervasio

Procurador/a: Jose Castro Carnero

Advocat/ada: PABLO CRISTOBAL GONZALEZ

SENTÈNCIA NÚM. 139/2019

Magistrats/magistrades Srs./Sres:

Inmaculada Zapata Camacho

Marta Rallo Ayezcuren

José Luis Valdivieso Polaino

Barcelona, 28 de març de 2019

La Secció 16a de l'Audiència Provincial de Barcelona ha vist, en apel lació, les actuacions de judici ordinari número 51/2009, seguides davant el Jutjat de Primera Instància número 4 d'Igualada, a instàncies del Sr. Obdulio i, més tard, per successió, el Sr. Gervasio i la Sra. Salome , representats pel procurador Sr. José Castro Carnero i defensats pel lletrat Sr. Pablo Cristòbal González, contra la Sra. Rafaela , representada pel procurador Sr. José Manuel Puig Abós Jarrín i defensada pel lletrat Sr. Eduard Salat.

La Sra. Rafaela va apel lar contra la Sentència dictada pel Jutjat l'11 de juliol de 2014 .

Antecedentes

La Sentència del Jutjat diu en la part dispositiva:

'Que estimando parcialmente la demanda presentada por la Procuradora de los Tribunales Dña. Antonia García del Puerto, en nombre y representación de Dña. Salome y D. Gervasio , debo condenar y condeno a Dña. Rafaela a devolver a la actora la cantidad de doscientos veintinueve mil doscientos un euros y noventa y nueve céntimos (229.201,99 euros) con el interés legal del dinero desde la fecha de interposición de la demanda; se la condena igualmente a la devolución del vehículo BMW modelo 320 D matrícula .... PQJ ; y se declara la nulidad, por simulación absoluta, de la escritura de compraventa otorgada en fecha 20 de abril de 2004 sobre la finca registral nº NUM000 , solar sito en la U.A. Carretera de l'Obaga de Carme, sin imposición de las costas procesales a ningunas de las partes.'

La Sra. Rafaela va apel lar contra la Sentència dictada pel Jutjat. Admès el recurs a ambdós efectes, es va citar les parts a termini. Després de diversos actes de reconstrucció, les actuacions es van remetre a aquesta Audiència Provincial el 16 d'octubre de 2017. Es van seguir els tràmits legals i es va assenyalar la deliberació del recurs per al dia 14 de març de 2019.

Ponent: la magistrada Marta Rallo Ayezcuren.

Fundamentos

Demanda

La demanda d'aquest judici ordinari va presentar-la, el 12 de febrer de 2009, la Sra. Salome , com a tutora del seu pare, el Sr. Obdulio , el qual havia estat declarat incapaç per sentència de 20 de novembre de 2008 . En la demanda es va sol licitar:

Que es declarés el dret de propietat del Sr. Obdulio sobre el saldo de determinats comptes bancaris i que, en conseqüència, es condemnés la demandada, la Sra. Rafaela , a abonar a l'actor 30.069,56 euros, més l'interès legal des de la demanda, per obligacions de deute subordinat de Caixa Catalunya que la demandada havia fet seves, i 150.255,12 euros, més l'interès legal des de la demanda, pel saldo d'un dipòsit bancari a Caixa Catalunya del qual s'havia apropiat.

Que es declarés la nul litat radical, per simulació absoluta, de l'escriptura de compravenda de 20 d'abril de 2004, atorgada davant el notari d'Igualada Sr. José Bauzá Gayá, número de protocol 1527, per la qual el Sr. Obdulio havia transmès a la Sra. Rafaela la finca registral número NUM000 , solar, de la Unitat d'actuació de la carretera de l'Obaga de Carme.

Subsidiàriament, que es declarés la rescissió per lesió d'aquella compravenda.

Que es condemnés la demandada a entregar a l'actor el vehicle marca BMW, model 320 D, matrícula .... PQJ .

La part demandant va exposar, en síntesi, que el Sr. Obdulio va quedar vidu l'abril de 1998 i, poc després, va iniciar una relació de parella amb la Sra. Rafaela . Segons la demanda, el Sr. Gervasio va començar a patir alteracions de la memòria l'any 2001, inicialment ocasionals, que després van evolucionar en un deteriorament progressiu. L'abril de 2007, el Sr. Gervasio va tenir un accident vascular cerebral i, a l'alta, el 27 d'abril, no va continuar la relació amb la Sra. Rafaela . El 21 de gener de 2008, la Sra. Salome va presentar demanda d'incapacitació del seu pare, que va acabar amb la sentència, ferma, de 20 de novembre de 2008 , que va declarar la incapacitació i va nomenar tutora la demandant. Quan els fills del Sr. Gervasio van examinar els documents del seu pare, van advertir l'existència dels desplaçaments patrimonials a favor de la Sra. Rafaela , pels quals ara s'accionava.

Ampliació de la demanda

Mitjançant un escrit presentat el 24 de març de 2009, la Sra. Obdulio va ampliar la demanda, tot demanant que es declarés que era del Sr. Obdulio el diner del contracte de 28 de gener de 2005, amb Banco Guipuzcoano, per una opció Put Knock Down & In sobre accions de Banco Santander Central Hispano, per import de 70.000 euros.

La part demandada, abans de contestar la demanda, va aplanar-se a aquesta petició.

Contestació

La Sra. Rafaela va oposar-se a la resta de peticions de la demanda.

Va al legar la prescripció de l'acció de declaració de titularitat dels saldos bancaris i de les accions de simulació i rescissió per lesió.

Quant al fons, va afirmar que la Sra. Salome va instar la incapacitat del seu pare sense que aquest estigués realment incapacitat, per tal d'administrar el seu patrimoni, i ho va fer a esquenes de la Sra. Rafaela , que havia estat la parella del Sr. Obdulio . La demandada va al legar que, en els comptes comuns, la Sra. Rafaela havia disposat només dels diners dels quals podia disposar. Va invocar dues donacions fetes pel Sr. Obdulio a favor de la Sra. Rafaela , el 30 d'abril de 2007, de 180.000 euros, i del cotxe que es reclamava a la demanda, tot i que aquest havia estat des d'un inici de la demandada. Va sostenir que la compravenda de la parcel la no va ser simulada, el preu ja s'havia pagat, tal com diu l'escriptura, i el mateix dia es van atorgar cinc o sis compravendes més de parcel les, entre les quals, una a favor de cadascun dels dos fills del Sr. Obdulio . Va al legar que la Sra. Rafaela havia fet una considerable aportació econòmica al Sr. Obdulio .

Finalment, la Sra. Rafaela va formular reconvenció, tot i que amb un caràcter condicionat o subsidiari: per al cas improbable que es considerés que la compravenda de la parcel la va ser simulada -la qual cosa negava amb insistència-, va sol licitar que es declarés que el contracte encobria una donació plenament vàlida i eficaç.

La part demandada reconvencional va oposar-se a la reconvenció.

Successió

El Sr. Obdulio va morir en el decurs del judici (el 8 d'octubre de 2010, certificació al f. 376). El van succeir com a part demandant els seus dos fills i hereus testamentaris, els Srs. Gervasio i Salome .

Sentència del Jutjat

La Sentència del Jutjat, en primer lloc, va rebutjar la prescripció de la reclamació dels saldos bancaris, perquè es tractava de disposicions fetes l'any 2007 i la demanda era de 2009. Va rebutjar també la prescripció de l'acció de nul litat de la compravenda de la finca. Va raonar que era aplicable el termini de quatre anys de l' article 1303 del Codi civil espanyol ( CC), que havia quedat suspès, però, conformement amb l'article 121-16 , mentre la persona incapaç no va disposar de representació legal.

Pel que fa a la reclamació de 30.069,56 euros, de les obligacions de deute subordinat de Caixa Catalunya, de les quals eren co-titulars el Sr. Obdulio i la Sra. Rafaela i del saldo de 150.255,12 euros, dels dipòsits bancaris a Caixa Catalunya, del qual va disposar la Sra. Rafaela , la jutgessa va examinar, primerament, els documents de donació de 30 d'abril de 2007, invocats per la demandada. Va considerar que no tenien cap eficàcia, per la falta de capacitat del Sr. Obdulio en el moment de la firma.

Quant a l'al legació que el deute subordinat i els dipòsits pertanyien per meitat a la demandada, la jutgessa va aplicar la jurisprudència segons la qual la cotitularitat indistinta d'un compte bancari no determina la propietat dels diners dipositats. Va distingir:

La suma de 107.500 euros. Com que prevenia d'un compte de titularitat exclusiva del Sr. Obdulio , en el qual la Sra. Rafaela constava només com a persona autoritzada, la jutgessa va considerar que pertanyia només al Sr. Obdulio .

La suma de 43.264,84 euros, del compte de titularitat conjunta Obdulio - Rafaela . Després d'examinar els ingressos en el compte d'un titular i l'altre, la jutgessa no va considerar provada la titularitat exclusiva i va entendre que aquell saldo, en el moment de la disposició, corresponia a ambdós titulars per meitat.

Respecte dels 30.069,57 euros en obligacions de deute subordinat, la Sra. jutgessa va estimar provat que les obligacions es van comprar amb diners del Sr. Obdulio i, per això, va concloure que pertanyien exclusivament a aquest.

Com a conseqüència, va condemnar la demandada a pagar als actors 137.569,57 euros (107.500 euros, més la meitat de 43.264,84 euros, més 30.069,57 euros), amb els interessos des de la demanda, més la suma a la qual es va aplanar la demandada, de 70.000 euros, pel producte a Banco Guipuzcoano, amb els interessos. En total, 229.201,99 euros.

La Sentència del Jutjat va considerar afectada de simulació absoluta la compravenda de la parcel la de Carme i en va declarar la nul litat. Va desestimar la pretensió de la demandada, de validesa de la donació dissimulada, en aplicació de la doctrina de la Sentència del Tribunal Suprem ( STS), Ple, d'11 de gener de 2007 , reiterada en resolucions posteriors, d'acord amb la qual, la donació d'immobles encoberta sota una compravenda és invàlida perquè hi falta el requisit de forma de constar la donació, i no qualsevol altre negoci, en escriptura pública, i de constar també en escriptura l'acceptació del donatari.

Finalment, la Sentència impugnada va condemnar la demandada a tornar als actors el vehicle BMW model 320 D, matrícula .... PQJ , perquè no es reconeixia, per falta de capacitat, la donació en document privat de 30 d'abril de 2007 ni hi havia cap prova de la propietat de la demandada sobre el vehicle, inscrit a nom del Sr. Obdulio .

Recurs d'apel lació

La Sra. Rafaela apel la contra la Sentència del Jutjat. Al lega:

La nul litat de ple dret de les actuacions judicials per pèrdua d'aproximadament 500 folis de l'expedient.

El Sr. Obdulio era capaç quan va signar els documents de 30 d'abril de 2007.

La titularitat de la Sra. Rafaela sobre els 180.000 euros que va extraure del compte bancari.

Prescripció de l'acció de nul litat de la compravenda per simulació i de l'acció de rescissió per lesió.

No va haver-hi simulació de la compravenda de la finca.

El cotxe reclamat era propietat de la demandada.

Al legació de nul litat

El recurs d'apel lació de la Sra. Rafaela es va presentar el 10 de juliol de 2015.La part apel lant va al legar, com a primera qüestió, que, en examinar les actuacions judicials per preparar el recurs, va advertir que faltaven en l'expedient judicial uns 500 folis.

Al foli 517 de les actuacions, hi ha la contestació -de 18 de maig de 2011- del notari d'Igualada Sr. Alfredo Roca Ferrer al manament del Jutjat que interessava còpies d'escriptures de compravenda atorgades pel Sr. Obdulio . El Sr. notari diu 'se envían las copias solicitadas junto con esta', però, a continuació, no consten unides les còpies notarials -que no s'havien incorporat al procediment-, sinó unes altres actuacions judicials. Segons la part recurrent, la documentació s'hauria guardat en una capsa que, finalment, no havia estat localitzada.

Arran d'aquest fet, la diligència d'ordenació de 6 d'octubre de 2015, prèviament a tramitar el recurs d'apel lació, va conferir trasllat a la part demandada. Aquesta va manifestar que ignorava la pèrdua de documentació, però que, quan la diligència d'ordenació del Jutjat de 26 de maig de 2011 (f. 520) va comunicar a les parts que tenien les escriptures a disposició davant la Secretaria, va tenir la precaució d'obtenir-ne còpies, les quals conservava i posava a disposició del Jutjat si aquest ho considerava necessari (f. 1217).

Per provisió de 17 de novembre de 2015, el jutge va ordenar incoar el procediment per reconstruir la prova documental conforme a l' article 232 de la Llei d'enjudiciament civil (LEC). Es van unir a les actuacions les còpies de les escriptures que, al seu moment, és a dir, el maig de 2011, les parts ja havien pogut examinar en el Jutjat. Aquestes còpies van integrar els f. 1221 a 1433 de les actuacions. La interlocutòria del Jutjat de 22 de febrer de 2017, no impugnada, va declarar finalitzat l'incident de reconstrucció. No advertim la indefensió de la part apel lant, element indispensable per a la nul litat d'actuacions ( article 225 LEC ), la qual es desestimarà.

Els documents datats a 30 d'abril de 2007

En el següent motiu de recurs, la part apel lant al lega, com va fer en la primera instància, que, el 30 d'abril de 2007, el Sr. Obdulio i la Sra. Rafaela , davant l'extinció de la unió estable de parella, en lloc de pledejar als jutjats, van decidir signar de mutu acord com s'havia de dur a terme el repartiment patrimonial, tant respecte dels saldos dels comptes corrents com respecte del cotxe que utilitzava la Sra. Rafaela .

Es refereix als dos documents aportats amb la contestació a la demanda, als f. 161 i 162, respectivament.

En el primer document, el Sr. Obdulio manifesta que, 'junt amb la seva companya Rafaela ', 'són titulars de diverses comptes bancàries a la Caixa de Catalunya, sucursal de la Pobla de Claramunt (Anoia) i per raó de la convivència marital mantinguda entre el Sr. Obdulio i la Sra. Rafaela i la dedicació que aquesta última ha fet tant al Sr. Obdulio com a la família, des de el 2.000 fins a la data d'avui, això es durant 7 anys, el primer Sr. Obdulio fa DONACIÓ IRREVOCABLE de CENT VUITANTA MIL EUROS (#180.000#) a la seva companya Sra Rafaela , comprometent-se el Sr. Obdulio a liquidar el impost de donacions davant de la Generalitat de Catalunya'.

El segon document, amb la mateixa introducció, diu que 'Sr. Obdulio fa DONACIÓ IRREVOCABLE del vehicle BMW 320-D, matricula [...] a la seva companya Sra Rafaela , la qual ja és la conductora habitual del mateix des de que es va comprar, comprometent-se el Sr. Obdulio a liquidar el impost de donacions davant de la Generalitat de Catalunya'.

El recurs remarca que el perit cal lígraf Sr. Sabino és rotund sobre el fet que la firma dels dos documents de 30 d'abril de 2007 és de puny i lletra del Sr. Obdulio .

Són paleses -com assenyala la jutgessa- les diferències entre aquella signatura i la que es té per no dubitada: la del DNI del Sr. Obdulio expedit el 26 d'agost de 2010, un mes i mig abans de la seva mort i més de tres anys després del 30 d'abril de 2007. No sembla aquesta la firma idònia per a la comparació, tenint en compte que el firmant patia una malaltia degenerativa (f. 38). Es podia fer la confrontació fàcilment i amb més garantia, amb el testament notarial atorgat pel Sr. Obdulio , a Igualada, el 14 maig de 2007, quinze dies després de la data dels documents discutits (f. 382). L'existència d'aquest testament ja constava als hereus quan el 4 de gener de 2011 van indicar el DNI com a document no dubitat més pròxim (f. 373). No només perquè el dia abans, 3 de gener de 2011, van aportar aquest testament a les actuacions (f. 379), sinó també perquè va ser la Sra. Salome , tal com va declarar en el judici, qui va acompanyar al seu pare a la notaria, per atorgar testament, aquell dia de maig de 2007 (minut 63 de la gravació).

La determinació de quin document de firma no dubtosa havia d'utilitzar el perit va generar un incident processal que va durar tres mesos i va acabar amb la interlocutòria de 16 d'abril de 2011, que va designar el DNI d'octubre de 2010. Cap de les parts no va proposar el confront amb el testament de 2007. Ara bé, ens permetem aquestes consideracions només en respecte al Sr. Gervasio , el protagonista d'aquest judici, perquè ni la Sentència del Jutjat ni la part demandant -a qui podria perjudicar el resultat de la pericial- ni, per descomptat, la part demandada, qüestionen l'autoria de la firma dictaminada pel perit cal lígraf.

La Sentència impugnada i la part actora basen la negació de l'eficàcia dels dos documents datats a 30 d'abril de 2007 , substancialment, en la falta de capacitat del Sr. Obdulio per dur a terme aquells actes de disposició.

Concretament, la Sentència, a partir de la documental mèdica aportada al judici i de les declaracions testificals, considera provat que, com a conseqüència d'un accident vascular cerebral que va motivar l'ingrés hospitalari, amb alta el 27 d'abril de 2007, el Sr. Obdulio patia demència lleu-moderada i va ser declarat incapaç per Sentència de 20 de novembre de 2008 . Conclou que, a la data dels documents de donació, tres dies posteriors a l'alta hospitalària, el Sr. Obdulio no tenia la capacitat suficient per comprendre, ja que tenia afectades les capacitats cognitives i volitives.

El recurs d'apel lació combat aquesta conclusió i considera que s'ha valorat erròniament la prova. Això ens obliga a examinar de nou el material probatori del judici sobre aquest punt.

(I) L'informe d'alta, de 27 d'abril de 2007, del Servei de Convalescència de l'Hospital d'Igualada diu que, a l'ingrés, la ressonància magnètica detecta atròfia cortico-subcortical bilateral, atròfia del cos callós, desmielinització, desorientació temporo-espacial. L'evolució és positiva, bona orientació temporo-espacial, Mini mental 25. No focalitat neurològica. Parla correcta (f. 38).

(II) L'informe de la visita de 27 de setembre de 2007, de la Secció de Neurologia de la conducta i demències de l'Hospital del Mar de Barcelona (f. 39) fa constar que s'ha practicat:

El test Mini Mental State Examination, amb una puntuació de 23 (0-30), errors d'atenció-càlcul i errors ortogràfics en l'escriptura.

El Memory Impairment Screen (MIS Buschke), amb una puntuació de 6.

El Syndrom Kurztest Erzigkeit, 1989, amb una puntuació de 18 (de 0-27), errors de concentració i record lliure, amb milloria en reconeixement.

Escala de demència de Blessed et al.:

Canvis en activitats de la vida diària, 4 (0-8).

Canvis en hàbits (menjar, vestit i control d'esfínters), 0 (0-9).

Canvis de personalitat, interessos i impulsos, 3 (0-11).

Total BDRS (BlessedDementia Rating Scale), 7 (0-38).

Test de 5 animals/minut.

A partir d'aquests tests, la Secció de Neuropsicologia de l'IMAS Hospital del Mar fa el següent diagnòstic:

Diagnòstic neurocognitiu (sindròmic): deteriorament cognitiu moderat.

Diagnòstic mèdic (clínic/etiològic): demència mixta, degenerativa més vascular.

Diagnòstic topogràfic cerebral (o topografia predominant): atròfia cerebral global amb leucopatia i lesions vasculars focals.

El comentari parla de deteriorament cognitiu lleu de predomini amnèsic vs. demència tipus Alzheimer incipient, d'inici fa diversos anys, que ha desembocat en una demència lleu-moderada després de l'accident vascular isquèmic de l'abril de 2007.

(III) El testimoni Sr. Jesús Ángel , soci empresarial del Sr. Obdulio , va declarar en el judici que va anar a visitar el Sr. Obdulio a l'hospital, l'abril de 2007, i pràcticament no va poder parlar amb ell, perquè no seguia la conversa (minut 11 del segon vídeo).

(IV) El testimoni perit Sr. Aquilino , metge internista de l'Hospital d'Igualada, que coneixia des de petit el Sr. Gervasio , va declarar que quan aquest va estar ingressat a l'hospital, com a conseqüència de l'ictus, va seguir el seu procés i el va visitar sovint -tot i que no estava sota la seva responsabilitat. Preguntat sobre la capacitat del pacient pocs dies després de l'alta, el Sr. Aquilino va manifestar que Obdulio tenia una deficiència cognitiva greu i que, al seu parer, no estava en condicions d'entendre un document de donació, ni aleshores ni després. Es va referir a la puntuació del test Mini Mental que palesava la impossibilitat de respondre correctament unes preguntes bàsiques, fet que havia de posar-se en relació amb el perfil del Sr. Obdulio , una persona amb formació, que havia estat sempre gerent d'empresa i desenvolupat tasques executives. El testimoni va precisar que, al temps de l'alta, era quan devia de tenir més alt el llistó de capacitats i la tendència va ser empitjorar. Interrogat sobre si, quinze dies més tard, quan va atorgar testament, podia haver tingut un interval lúcid, el testimoni va contestar que ho dubtava i que, probablement, el causant no tenia capacitat per discernir què volia (minuts 18 i ss. del segon vídeo).

(V) La demandada Sra. Rafaela , en l'interrogatori del judici, a la pregunta del lletrat de la part actora sobre si el Sr. Gervasio , quan va rebre l'alta hospitalària, tenia seqüeles i, concretament, si tenia atròfia cerebral i demència, va contestar que sí, que en tenia molta (minut 10). Aquesta manifestació de la mateixa part demandada és, certament, rellevant.

La dinàmica de la firma dels documents no queda clara. La demandada manifesta que el Sr. Gervasio la va anar a veure, a casa d'ella, a La Pobla de Claramunt, el 30 d'abril -la Sra. Salome ho considera impossible, atesa la desorientació que patia el seu pare, minut 77,45- i li va signar els documents controvertits. Segons la demandada, quan es van firmar, estaven sols, ella va demanar al Sr. Obdulio 230.000 euros i ell va dir que només li donaria 180.000 euros i el cotxe (minut 20). Ara bé, la Sra. Rafaela diu que els documents els va redactar el seu advocat i ella només va posar la quantitat (minut 37). El fet que la quantitat estigui impresa, com la resta del document, obliga a concloure que la situació descrita per la Sra. Rafaela no es va desenvolupar en un mateix acte, sinó que va haver-hi una primera conversa amb el Sr. Rafaela , no sabem quan ni ho aclareix la part demandada, on es va discutir l'import de la donació i un segon moment en el qual - redactats els documents per l'advocat de la Sra. Rafaela i impresos- es va signar sense testimonis.

A partir dels documents mèdics abans examinats i de les declaracions del judici hem de coincidir amb la Sra. jutgessa en el fet que el Sr. Obdulio , a 30 d'abril de 2007, no tenia capacitat cognitiva i volitiva per prestar el consentiment a les donacions documentades. En aquest sentit es manifesten tots els declarants. Cap testimoni ni cap altra prova permet sostenir una conclusió diferent. Aquesta falta de capacitat s'oposa igualment a la pretensió de la demandada que els documents datats a 30 d'abril de 2007 valguin com a pactes reguladors dels efectes econòmics de l'extinció de la unió estable de parella, amb invocació de l' article 13 de la Llei 10/1998, de 15 de juliol , d'unions estables de parella, vigent a la ruptura entre el Sr. Gervasio i la Sra. Rafaela .

En conseqüència, es desestimarà el motiu d'apel lació.

Sobre la propietat dels 180.000 euros extrets del compte bancari

La part apel lant al lega que, en qualsevol cas, la Sra. Rafaela estava plenament facultada per a l'extracció de 180.000 euros del compte bancari número NUM001 (en endavant, 1876) de Caixa Catalunya que va dur a terme entre maig i juny de 2007. Per això, impugna la decisió de la Sentència del Jutjat que condemna la Sra. Rafaela a tornar als actors la major part de la suma disposada i obliga a revisar la valoració feta sobre aquesta qüestió.

El compte número 1876 tenia com a cotitulars indistints la Sra. Rafaela i el Sr. Obdulio . No s'ha discutit i ho avala, entre d'altres, la certificació bancària al f. 639.

Aquesta certificació acredita també que, el 3 de maig de 2007, la Sra. Rafaela va ordenar una transferència de 150.225,12 euros del compte 1876 al compte número NUM002 , del qual eren titulars la Sra. Rafaela i les seves filles, les Sres. Esther i Julieta .

El dia d'abans, 2 de maig de 2007, s'havia fet un reintegrament per import de 107.500 euros, des de la Llibreta Multifons número NUM003 , de titularitat exclusiva del Sr. Obdulio -amb la Sra. Julieta com a persona autoritzada- al compte 1876 (certificació al f. 639).

De manera que el compte 1876, el 2 de maig de 2007, va passar de tenir un saldo de 43.264,84 euros a tenir un saldo de 150.764,84 euros (després de l'abonament dels 107.500 euros provinents de la llibreta Multifons 8181) i l'endemà, el 3 de maig de 2007, després de la transferència de la Sra. Julieta (de 150.225,12 euros, al compte 6596, d'ella i les seves filles); d'una retenció de fons per impostos de 481,80 euros i d'un càrrec per contribucions o impostos de 57,92 euros, va quedar amb un saldo zero (f. 541).

En l'apel lació, les parts no discuteixen allò que la Sentència del Jutjat, amb citació d'una doctrina jurisprudencial uniforme (per totes, Sentència del Tribunal Suprem, STS, número 534/2018, de 28 de setembre ), ha deixat ben clar: que la titularitat d'un compte bancari no determina la copropietat dels diners dipositats. Per tant, s'ha de compartir la valoració de la jutgessa: del saldo del compte 1876, el 3 de maig de 2007 (150.764,84 euros), s'ha demostrat que 107.500 euros eren propietat del Sr. Obdulio . Quant a la resta, 46.264,84 euros, no es pot establir quim dels dos titulars n'era propietari, perquè com detalla la Sentència del jutjat, consten ingressos i disposicions de tots dos i altres que no es poden identificar degudament. En conseqüència, s'ha de presumir que aquests diners eren per meitat de cada titular.

Quant als títols de deute subordinat, per import de 30.069,57 euros, la Sentència del Jutjat considera provat que el contracte número NUM004 (en endavant, 6647) de Caixa Catalunya constava amb la cotitularitat del Sr. Gervasio i la Sra. Rafaela (f. 1135). Aquesta cotitularitat no ha estat qüestionada i resulta de la documentació remesa, repetidament, per l'entitat financera. En concret, de l'extracte de moviments del compte de valors 6647, que indica quatre compres de deute subordinat, els dies 13, 15, 18 i 19 de maig de 2005, per imports, respectivament, de 1.534,10 euros; 1.536,34 euros;18.437,80 euros i 9.219,77 euros (f. 658).

En les actuacions no consten les ordres de compra. Es va demanar al banc la remissió de l'ordre de venda o de reemborsament de la Sra. Rafaela , la qual tampoc no hi és entre la documentació desordenada remesa per Catalunya Banc, SA, però aquesta absència és irrellevant, perquè la demandada no va negar haver-se apropiat del saldo íntegre del deute subordinat.

La Sentència impugnada conclou que, malgrat la cotitularitat, la propietat de les obligacions pertanyia íntegrament al Sr. Obdulio , perquè el 4 de maig de 2005, pocs dies abans de la compra dels títols, es va ingressar en el compte 1876 -de titularitat conjunta de la Sra. Rafaela i el Sr. Obdulio - un xec nominatiu a favor del Sr. Obdulio per import de 30.000 euros. La Sra. jutgessa considera palès que el deute subordinat es va adquirir amb els fons procedents d'aquell xec i que, abans d'ingressar-lo, el compte no tenia fons suficients per adquirir el deute subordinat.

Aquestes dades no han estat desvirtuades en el recurs.

La part apel lant invoca la presumpció de donació de l' article 39 del Codi de família , vigent en el moment dels fets. El precepte -com l'actual article 232-3.1 del Codi Civil de Catalunya (CCC)- establia que, en les adquisicions fetes a títol onerós per un dels cònjuges durant el matrimoni, si constava la titularitat dels béns, la contraprestació s'entenia pagada amb diner de l'adquirent. En el cas que la contraprestació procedís de l'altre cònjuge, se'n presumia la donació. Entenem que la norma no es pot aplicar per analogia a les parelles de fet, que tenien una regulació legal autònoma, la Llei 10/1998, de 15 de juliol, d'unions estables de parella -de la mateixa data que el Codi de família. Com assenyala la Sentència de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (STSJC) número 56/2018, de 21 de juny, el TSJC no s'ha pronunciat encara sobre aquesta interessant qüestió.

Al legació de prescripció de l'acció de nul litat de la compravenda per simulació

La part demandada reitera en el recurs que ha prescrit 'l'acció de nul litat radical per simulació absoluta', exercida en la demanda, en relació amb l'escriptura de compravenda de 20 d'abril de 2004, per la qual el Sr. Obdulio va transmetre a la Sra. Esther la finca registral número NUM000 , de Carme. L'apel lant invoca l' article 1301 del Codi civil espanyol (CC), perquè, des de l'escriptura fins a la demanda, presentada el 12 de febrer de 2009, va transcórrer amb escreix el termini legal de quatre anys.

Cal aclarir que l'acció de nul litat de la compravenda, exercida amb caràcter principal, no es basa en una simulació absoluta, sinó relativa.

Ara bé, el TS ha declarat: 'la simulación contractual da lugar a lanulidadabsolutao radical del contrato simulado pues falta en el mismo la causa como elemento fundamental exigido por el artículo 1.261-3º del Código Civil ;nulidadradical, sin posibilidad de sanación posterior, que resulta predicable tanto en los supuestos de simulaciónabsolutacomo en los desimulación relativa, si bien en este último caso referida al contrato simulado bajo cuya apariencia pudiera encubrirse otro fundado en una causa verdadera y lícita ( artículo 1.276 Código Civil ). Como consecuencia de ello la acción para pedir la declaración denulidaddel contrato simulado no está sujeta en su ejercicio a plazo de caducidad o deprescripciónalguno, pues lo que no existe no puede pasar a tener realidad jurídica por el transcurso del tiempo. De ahí que en tales casos no pueda acudirse a las normas que sobre lanulidadcontractual ('rectius': anulabilidad) establecen los artículos 1.300 y 1.301 del Código Civil , pues ya el primero se refiere de modo expreso a 'los contratos en que concurran los requisitos que expresa el artículo 1261', los cuales, siendo existentes, pueden ser anulados cuando adolezcan de alguno de los vicios que los invalidan con arreglo a la Ley. En este sentido señala la sentencia de esta Sala de 18 octubre 2005 , y reitera la de 4 octubre 2006 , que 'aunque ciertamente la literalidad del artículo 1301 CC podría llevar a un lector profano a considerar que la acción de nulidadcaduca a los cuatro años,tanto la jurisprudencia como la doctrina coinciden unánimemente en interpretar que el artículo 1301 CC se aplica a la anulabilidad y no a lanulidad, que es definitiva y no puede sanarse por el paso del tiempo, habiendo declarado la sentencia de 4 de noviembre de 1996 , que 'lanulidades perpetua e insubsanable, el contrato viciado denulidadabsolutaen ningún caso podrá ser objeto de confirmación nideprescripción' (en el mismo sentido la sentencia de 14 de marzo de 2000 , entre muchas otras)'' ( STS 236/2008, de 18 de març ).

En conseqüència, l'acció de nul litat per simulació no ha prescrit.

Al legació d'inexistència de simulació de la compravenda

Cal examinar, doncs, si, com considera la Sentència del Jutjat, la compravenda va ser un contracte simulat que encobria una donació. Ho nega la part demandada.

L'escriptura (número 1527 del protocol) té per objecte la parcel la número 4.3, situada a la U.A. Carretera de l'Obaga, del terme municipal de Carme, de superfície 498,75 metres quadrats, que el Sr. Obdulio ven a la Sra. Julieta per un preu de 7.980 euros, els quals el venedor confessa haver rebut abans d'aquell acte (f. 83 i següents).

La Sra. jutgessa assenyala que la demandada no ha acreditat el pagament del preu establert en l'escriptura pública i era ella qui tenia la càrrega de provar-ho. Considera també que el preu de la compravenda era merament simbòlic, a la vista de l'informe pericial del Sr. Balbino que valora com a preu de mercat de la parcel la, en el moment del contracte, uns 49.670 euros. Per això, la jutgessa aprecia la simulació i declara la nul litat del contracte.

La Sentència no admet la validesa de la donació encoberta, en aplicació de la doctrina jurisprudencial instaurada per la STS d'11 de gener de 2007 , que canvia radicalment la doctrina anterior i que reputa invàlida la donació d'un immoble encoberta sota la aparença d'una compravenda, perquè falta el requisit de forma essencial (ad solemnitatem) de l' article 633 CC : que la donació -i no qualsevol altre negoci- consti en escriptura pública i que consti també en ella l'acceptació del donatari. La invalidesa d'una eventual donació encoberta no es qüestiona en el recurs, centrat, com s'ha dit, en la prescripció de l'acció -rebutjada en ambdues instàncies- i en la inexistència de simulació.

Crida l'atenció que ni la Sentència del Jutjat ni la demanda ni l'informe pericial esmentin el fet, gens banal, que, el mateix dia 20 d'abril de 2004 i davant el mateix notari amb residència a Igualada -el Sr. José Bauzà Gayà-, el Sr. Obdulio va atorgar dotze escriptures més de compravenda de parcel les de la mateixa finca matriu, a compradors diferents, entre els quals, els avui demandants, fills del Sr. Gervasio , la Sra. Salome i el Sr. Gervasio .

Les dimensions i els preus de les parcel les venudes són semblants. Fets els càlculs, el preu pactat va ser de 16 euros per metre quadrat (exacte, en alguns casos i amb diferències de cèntims, en altres). En totes les escriptures es fa constar que el venedor confessa haver rebut el preu abans d'aquell acte.

Protocol

1516

1517

1518

1519

1520

1521

1522

1523

1524

1525

1526

1527

1528

Comprador

Construccions Queralt

Salom, SL

Teodoro

Montserrat

Nieves

Jose Enrique

Sandra

Serafina

Jesús Manuel

Jose Augusto

Agustina

Juan Francisco

Virginia

Yolanda

Victor Manuel

Gervasio i

María Milagros

Alexander

Ana María

Rafaela

Ángel

Parcel la

NUM006

NUM007

NUM008

NUM009

NUM010

NUM011

NUM012

NUM013

NUM014

NUM015

NUM016

NUM017

NUM018

NUM019

NUM005

NUM020

NUM021

Superf. m2

498,75

426,84

498,75

498,75

498,75

419,19

498,75

489,76

419,68

498,75

498,75

489,76

498,75

498,75

498,75

489,73

412,51

Preu €

7.980

6.830

7.980

7.980

7.980

6.707

7.980

7.836

6.715

7.980

7.980

7.836

7.980

7.980

7.980

7836

6.600

Foli

1270

1255

1290

1341

1356

1290

1371

1323

1386

1401

1416

1221

1236

1431

La pluralitat d'escriptures de compravenda atorgades aquell dia pel Sr. Obdulio , incloses les dues a favor dels seus dos fills, palesa uns fets molt distants dels al legats a la demanda, segons la qual, els fills del Sr. Obdulio no van saber l'existència de la compravenda a la Sra. Julieta fins després d'abril de 2007, quan van investigar el patrimoni del seu pare, perquè sospitaven de la demandada. La demanda diu que va ser aleshores quan van conèixer que, el 20 d'abril de 2004,la demandada havia portat al Sr. Gervasio al notariamb la finalitat d'atorgar una escriptura de compravenda simulada. En la demanda es va ocultar l'existència de dotze compravendes més, sobre la resta de parcel les, i, tendenciosament, el contracte del Sr. Obdulio amb la Sra. Rafaela es va presentar com un acte aïllat i simulat.

No tenim cap raó -ni s'ha al legat- per sospitar que les tretze compravendes de parcel les segregades de la mateixa finca fossin donacions simulades. Tampoc en tenim per establir que ho fos precisament la compravenda número 12, és a dir, aquella en la qual va actuar com a compradora la Sra. Rafaela . Com s'ha dit, el contingut dels diversos contractes -fins i tot, el preu confessat rebut- és idèntic.

Els arguments adduïts en la demanda per fonamentar l'al legació de simulació manquen de solidesa.

L'al legació que el Sr. Obdulio , l'abril de 2004, es trobava en una situació emocional delicada, després de morir la seva esposa, i estava incurs en un procés de franc deteriorament cognitiu, no té suport. Més enllà de la conducta contradictòria dels Srs. Salome i Gervasio , els quals, en aquella situació, no van veure obstacle en rebre la parcel la del seu pare -en donació, segons declara en el judici la filla, minut 83 del judici-, la mort de l'esposa del Sr. Obdulio havia succeït sis anys abans, el 1998, i no consta deteriorament cognitiu tret de les manifestacions que els fills fan, en aquest sentit, al neuròleg de l'Hospital del Mar, el setembre de 2007, per al diagnòstic previ a la demanda d'incapacitació. D'altra banda, el que s'invoca és la nul litat del contracte per simulació, no la nul litat per falta de capacitat d'una de les tretze escriptures de compravenda.

La segona raó de la demanda per mostrar la simulació és encara menys sòlida: el vincle afectiu i de convivència des de 1999 entre el venedor i la Sra. Rafaela , vincle que, com és sabut, ni impedeix atorgar contractes de diferents tipus ni ha de generar automàticament sospites de simulació contractual. La Sra. Rafaela treballava, tenia ingressos i podia abonar el preu pactat per la compravenda. La relació de confiança amb el Sr. Obdulio permet entendre sense dificultat que el pagament el fes en diferents terminis i no quedés documentat. Els demandants també van al legar que el transmitent no tenia cap necessitat de vendre la finca, però és clar que la necessitat no és l'únic motiu dels contractes de compravenda de finques.

Quant a la falta de constància del lliurament del preu i de la reinversió dels diners en un altre bé o l'ingrés en comptes bancaris, cal recordar que, sobre ser elements comuns a la resta de compravendes d'aquell dia, no es pot descartar la reinversió o l'ingrés en comptes, encara que no s'hagin provat en el judici. Sembla que el Sr. Obdulio tenia diners en entitats financeres d'Andorra, segons el codicil obert que va atorgar, el 14 d'octubre de 2005, a Escaldes-Engordany, davant la notària Sra. Rosa Maria Ferràndiz Esteve, on el causant va ordenar el destí dels comptes corrents, de dipòsit o d'estalvi, valors i participacions en fons d'inversió que tingués al seu nom en entitats financeres del Principat d'Andorra (f. 238).

Finalment, s'al lega el preu vil o irrisori. Com s'ha dit, el preu fixat en la compravenda qüestionada coincideix amb el de les compravendes de la resta de parcel les.

L'informe pericial d'arquitecte tècnic instat per la part demandant, sobre el valor de mercat de la finca l'any 2004, no es va presentar amb la demanda, malgrat el que estableix l' article 336.1 LEC , sinó que, sense indicar les raons, es va proposar en l'audiència prèvia i va ser admès.

El perit, Sr. Balbino , indica que ha consultat operacions de venda de solars pròxims mitjançant agències i diaris de l'època i té en compte 9 operacions. Diu que ha trobat molt poques a la població de Carme -on està ubicada la finca litigiosa- i, per això, 7 dels 9 solars que esmenta són de La Torre de Claramunt, la població més pròxima. Ara bé, la valoració, feta al maig de 2011, set anys després del contracte dels Srs. Esther Julieta Rafaela Gervasio Obdulio Serafina Salome Sandra , no annexa la documentació que afirma utilitzada i, per tant, no permet conèixer les característiques de les finques en comparació ni acompanya cap dada registral sobre els preus finals de venda de les finques, no necessàriament coincidents amb els anuncis. No s'entén tampoc perquè la valoració prescindeix de la confrontació amb les parcel les contigües venudes el 20 d'abril de 2004, dada a l'abast de la part proponent de la prova pericial (f. 595).

La STSJC abans esmentada, número 56/2018, cita la STS de 13 de maig de 2016 quan diu: 'Hay que coincidir sin duda con la Audiencia a quo cuando declaró que no está amparada por la fe pública notarial la manifestación del comprador en la escritura de compraventa de haber recibido el precio. Y es seguro también que los principios de 'la disponibilidad y facilidad probatoria' que contempla elapartado 7 del artículo 217 LECpueden exigir imponer al comprador -o a éste y al vendedor si es un tercero quien lo niega- la carga de probar el pago del precio. Ahora bien:

Respecto de la primera de dichas cuestiones, la Sentencia de esta Sala 855/2007, de 24 de julio (Rec. 3425/2000 ), declaró:

'Es cierto que, según la jurisprudencia, en los casos de compraventa en que no conste la entrega real del precio al vendedor, la mera confesión del vendedor sobre el pago del precio no se halla amparada en cuanto a su certeza y veracidad por la fe pública notarial ( STS de 15 de noviembre de 1993 ).Sin embargo, este elemento no es suficiente por sí mismo para acreditar la simulación, pues, según se desprende de la jurisprudencia -entre otras, en las sentencias que cita la parte recurrente-, la carga probatoria del demandado de demostrar el pago del precio sólo surge cuando es preciso desvirtuar la presunción de simulación fundada en la concurrencia de otros indicios suficientes para acreditar por sí mismos, en palabras de la STS de 16 de marzo de 1994 , citada por la recurrente, 'de un modo preciso y directo la realidad de la simulación'''.

Citarem també la STSJC número 15/1998, de 18 de juny, que diu: 'contra la invocació de Jurisprudència que declara, en un determinat conjunt circumstancial no assimilable al del cas, l'existència de negocis simulats, ha de prevaldre la general doctrina de que al respecte no hi ha raó per cap inversió probatòria i de que una cosa és que la manifestació que figura en una escriptura pública sigui impugnable i una altra que no tingui cap força, ja que al menys tindrà la inherent a una presumpció 'iuris tantum'. Clarament ensenya el T.S. que 'los contratos impugnados aparecen reflejados en escritura pública, en la que se refiere que los precios se habían recibido con anterioridad al otorgamiento -precio confesado- y sólo su falta de verdad es la que origina situación de plena simulación, lo que impone la necesaria prueba por quien aboga la nulidad contractual de la inexactitud de las declaraciones efectuadas por los otorgantes ya que en otro caso la seguridad que la fe pública notarial otorga a los documentos sobre los que se proyecta, se mantiene en toda su eficacia y alcance ... ( S. del T.S. de 27-6-1996 ).

Si a tot això s'hi afegeix que ni tan sols s'invoquen com a infringits preceptes valoratius de la prova, ja que no ho són els arts. 1.274 , 1.275 i 1.276 del C.C . i que l'existència d'un preu reduït no té perquè comportar per sí sol la nul litat del contracte perquè 'entra dentro de la libertad de las personas y de su voluntad y conveniencia celebrar contratos lícitos' ( S. del T.S. de 27-6-1996 ), siendo suficiente con que exista precio, aunque sea inferior al normal' ( S. de 8-2-1996 ), resulta obligada la claudicació d'aquests dos primers motius del recurs.'

Aplicada aquesta doctrina a les dades fàctiques abans exposades, hem d'estimar el recurs d'apel lació en el sentit de desestimar l'acció de nul litat per simulació.

L'acció de rescissió per lesió

Les raons exposades més amunt sobre la falta de prova del preu vil han de determinar, en qualsevol cas, la desestimació de l'acció subsidiària de rescissió per lesió. L'article 324 de la Compilació de Dret civil de Catalunya, aplicable per raons temporals, per apreciar l'existència de la lesió, obliga a atendre al valor en venda, al temps d'atorgar-se el contracte, en relació a d'altres de circumstàncies iguals anàlogues en la localitat.

La propietat del cotxe reclamat en el judici

L'últim motiu del recurs d'apel lació es refereix al cotxe matrícula .... PQJ . Segons la part apel lant, la Sentència del Jutjat no permet concloure de manera clara els arguments en virtut dels quals es condemna la demandada a tornar-lo als hereus del Sr. Obdulio .

No podem compartir el retret. Quan es tracta d'un vehicle inscrit a la Jefatura de Tráfico a nom del Sr. Obdulio , si una altra persona -aquí la Sra. Rafaela - sosté que n'és la propietària, correspon a aquesta provar la seva titularitat. I la demandada no l'ha provat. És el que conclou clarament la Sentència impugnada.

El recurs invoca la doctrina del títol i el mode però no aporta cap títol a favor de la Sra. Rafaela . El fet que el Sr. Obdulio tingués dos cotxes més no l'impedia ser propietari del vehicle discutit. Que aquest cotxe l'utilitzés exclusivament o predominantment la seva parella, tampoc no implica transmissió de domini ni indici de la transmissió, més enllà de la cessió de l'ús. Que el Sr. Obdulio tingués el cotxe al seu nom i no al de la demandada per estalviar impostos, ja que ell estava domiciliat a les Illes Canàries, pot ser versemblant, però, en realitat, només acredita que el titular volia estalviar tributació, no que la verdadera propietària fos la Sra. Rafaela .

La certificació del gestor administratiu (f. 513) fa constar que els clients Obdulio i Rafaela varen encarregar el canvi de titularitat del vehicle, el 15 de maig de 2007, i que no va poder portar-se a terme perquè faltava documentació. Però, a les consideracions ja exposades sobre l'estat del Sr. Obdulio en aquell moment i la incidència en la capacitat per prestar consentiment, cal afegir el fet que el gestor no aporta cap sol licitud de transmissió signada pel Sr. Obdulio i diu que només disposa d'una còpia sense signar (f. 515). No ha declarat com a testimoni en el judici i no ha pogut precisar les circumstàncies d'aquell encàrrec (si personal o telefònic i si de tots dos interessats o d'un en representació dels dos.

En conseqüència, desestimarem el motiu.

Costes

Estimat, en part, el recurs d'apel lació, no és procedent imposar les costes de la segona instància del judici ( article 398.2 LEC ).

Fallo

Estimem, en part, el recurs d'apel lació de la Sra. Rafaela , contra la Sentència dictada, l'11 de juliol de 2014, pel Jutjat de Primera Instància número 4 d'Igualada , en el judici ordinari número 51/2009, dels Srs. Gervasio i la Sra. Sandra , contra la Sra. Rafaela .

Revoquem la Sentència del Jutjat EXCLUSIVAMENT en el sentit que desestimem les pretensions de la demanda de nul litat i de rescissió de l'escriptura de compravenda atorgada el 20 d'abril de 2004, sobre la finca registral n. NUM000 , parcel la NUM005 de la Unitat d'actuació Carretera de l'Obaga de Carme.

Confirmem la Sentència quant a la resta de pronunciaments.

No imposem les costes de cap de les dues instàncies del judici.

Contra aquesta sentència s'hi pot interposar recurs de cassació per interès connacional (si el recurs presenta aquest interès conforme a la llei) i recurs extraordinari per infracció processal, aquest últim si es presentés conjuntament amb el primer. Si s'escau, s'han d'interposar davant aquesta Secció, en el termini de vint dies, constituint el corresponent dipòsit.

Conforme a la Llei 4/2012, de 5 de març, del Parlament de Catalunya, si hagués de fonamentar-se el recurs, encara que sigui en part, en infracció de l'ordenament jurídic català, s'hi podria interposar recurs de cassació, en cas d'apreciar-se contradicció amb la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o de l'antic Tribunal de Cassació de Catalunya, o per falta d'aquesta jurisprudència.

Un cop ferma aquesta resolució, torneu les actuacions originals al Jutjat d'on provenen, amb un testimoniatge per al compliment.

Així, per aquesta Sentència, ho pronunciem, manem i signem.