Sentencia Civil Nº 14/1997, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Civil y Penal, Sección 1, Rec 3/1997 de 29 de Mayo de 1997

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

DE CATALUNYA

Sala Civil i Penal

Cassació núm. 3/97

SENTENCIA NÚM. 14

President:

Il.lm. Sr. Luis Mª Díaz Valcárcel

Magistrats:

Il.lm. Sr. Lluís Puig i Ferríol

Il.lm. Sr. Ponç Feliu Llansá

Barcelona, 29 de maig de 1997

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada peis magistrats

esmentats damunt, HA VIST el recurs de cassació contra la senténcia que la Secció Catorze de

l'Audiéncia Provincial de Barcelona va dictar en grau d'apel.lació el 22 de juliol de 1995, com a

conseqüéncia de les actuacions del judici declaratiu de menor quantia sobre terceria de domini,

tramitats en el Jutjat de 1ª Instáncia núm, 1 de Vilafranca del Penedés. El recurs el va interposar la

Sra. Asunción i el Sr. Juan Antonio , representats per la procurador Sra. Mª. Teresa Aznarez

domingo, assistit pel lletrat Sr. José Luis Yustas Mateo, éssent part recorreguda la Caixa d Estalvis del Penedés, representada pel procurador Sr. Jordi Fontquerni gas i defensada pel lletrat Sr. Martí

Soler Bordes, sense que hagi comparegut l'altra part recorreguda, la heréncia jacent del Sr. Antonio .

Antecedentes

PRIMER. El Jutjat de Primera Instáncia núm. 1 de Vilafranca del Penedés va tramitar el judici de menor quantia núm. 108/93 que va promoure mitjançant demanda la Sra. Asunción i el Sr. Juan Antonio , contra la Caixa d'Estalvis del Penedés i l'heréncia jacent del Sr. Rafael , en qué, després d'exposar els fets i els fonaments jurídics, va demanar que es 'dictara sentencia condenando a la parte demandada en el sentido de que se decretase la nulidad de los embargos trabados en la finca propiedad de la parte actora, decretada en los autos de juicio Ejecutivo 47/1995 de dicho Juzgado, instandos por la entidad demandada y se suspendiera la subasta acordada en los mismos'.

SEGON. Una vegada es va admetre a trámit fe demanda, es va emplazar als demandats i va comparéixer la Caixa d'Estalvis del Penedés, la qual va exposar excepció dilatdria de litispendéncia, i va contestar a la demanda, alegant amb arguments fáctics i jurídics que va considerar oportuns, i finalment va demanar: 'que se dictara sentencia absolviéndola de la demanda con imposición de las costas a los actores'; sense haver comparegut la demandada l'heréncia jacent Don. Antonio , la qual se fa va declarar en rebel.lia, tenint per contestada la demanda i les actuacions varen seguir el seu curs, celebrant la compareixénça que preveu l' article 691 i següents de la Llei d'enjudiciament civil amb el resultat que es de veure en les actuacions, es va rebre el plet a prona, portant a efecte les propostes que van ser admeses.

TERCER. Un cop adjuntades les proves practicades i haventse fet els trámits legals previs, el magistrat jutge dé 1ª Instáncia núm. 1 de Vilafranca del Penedés va dictar senténcia el 5 de novembre de 1994, la qual té la decisió següent: 'Que desestimando la demanda promovida por la Procuradora de los Tribunales Dª Isabel Pallerola Font, en nombre y representación de D. Juan Antonio y Dª. Asunción , frente a Caixa d'Estalvis del Penedés y la Herencia Yacente de D. Antonio , debo decretar y decreto el mantenimiento de los embargos en su día trabados en el juicio Ejecutivo seguido en este Juzgado con el número 47/1985 sobre las fincas regístrales números NUM000 , NUM001 , NUM002 , NUM003 , NUM004 , NUM005 i NUM006 del Registro de la Propiedad de El Vendrell y NUM007 , NUM008 y NUM009 del Registro de la Propiedad de esta villa; todo ello haciendo expresa condena en costas a la parte actora por imperativo legal'.

QUART Contra l'anterior senténcia els actors Srs. Juan Antonio i Doña. Asunción van interposar recurs d'apel.lació davant la Secció 14a de l' Audiéncia Provincial de Barcelona, la qual en data 22 de juliol de 1996 va dictar senténcia, la part dispositiva de la qual era: 'Que DESESTIMANDO el recurso de apelación interpuesto por la representación de D. Juan Antonio y Dª. Asunción , contra la Sentencia dictada en fecha 4 de Noviembre de 1994, por el Sr. Juez del Juzgado de Primera Instancia núm. 1 de Vilafranca del Penedés , en los autos de los que el presente rollo dimana, debemos CONFIRMAR Y CONFIRMAMOS íntegramente la misma con imposición de las costas de esta alzada a la parte recurrente'.

CINQUÉ. La procurador Sra. María Teresa Aznarez Domingo, causidica del Sr, Juan Antonio i de Doña. Asunción , va formular recurs de cassació davant d'aquesta Sala contra la senténcia d'apel.lació, basat en el motiu següent: 'Primer i Únic motiu de cassació. Per infracció de les normes de l'ordenament jurídic i la jurisprudéncia aplicable.

Mitjançant la resolució de 24 de març de 1997, la Sala va decretar l'ádmissió a trámit del recurs de cassació interposat i va senyalar per celebrar la votació el día 12 d'aquest mes.

Hi ha actuat com a ponent el magistrat Sr. Lluís Puig i Ferríol.

Fundamentos

PRIMER.- Les qüestions que s han de resoidre en aquest recurs de cassació, tenen el seu origen en els fets següents:

1.- Els senyors Antonio i Leticia van contraure matrimoni el día 13 de setembre de 1939 i van tenir tres fills, Asunción , Juan Antonio i Alfonso . La senyora Leticia va atorgar testament el día 13 d'agost de 1958, en el qual llegava als seus fills alló que per Ilegítima els corresponia en l'heréncia materna i instituiia hereu el seu marit senyor Antonio . La testadora va morir el día 5 de setembre de 1978 i el día 13 de febrer de 1979 els senyors Antonio , Alfonso i Asunción van atorgar una escriptura d'acceptació i inventari de l'heréncia de la senyora esmentada.

2. El vidu senyor Antonio va contraure segoñes núpcies amb la senyora Aurora el día 7 d'agost de 1981.

3. L'any 1985 la Caixa d'Estalvis del Penedés va interposar una demanda de judici executiu contra els senyors Antonio , Alfonso i Cereales i Piensos, SA, de resultes de la qual van ésser embargades el mateix any 1985 unes finques que el defenent, senyor Antonio , havia adquirit com a hereu testamentari de la seva primera esposa, la senyora Leticia .

4. El día 6 d'octubre de 1989 el Jutjat de Primera Instáncia número 1 de Vilafranca del Penedés va dictar senténcia en el judici incidental que havia interposat la senyora Asunción contra el sexi pare senyor Antonio , en la qual condemnava el defenent a atorgar escriptura pública per a la inscripciá i anotació en el Registre de la Propietat a favor de l'agent i del seu germá senyor Alfonso del carácter de reservables de les finques que el defenent havia adquirit oom a hereu de la seva primera esposa, segons la relació de finques que es troba en l'escriptura d'inventari abans esmentada de 13 de febrer de 1979.

5. El día 4 de novembre de 1989 el senyor Juan Antonio va interposar una demanda de terceria de domini contra la Caíxa d Estalvis del Penedés í contra el seu pare senyor Antonio , en fa qual demanava que es dictés sentencia que decretes la nul.litat o, sí era el cas, la resolució dels embargaments a favor de la Caixa d'Estalvis del Penedés, que s'havia practicat sobre finques que procedien de l'heréncia de la senyora Leticia , la propietat de les quais corresponia a fagent de la demanda de terceria de domini. Aquesta demanda va ésser desestimada per senténcía que va dictar el Jutjat de Primera Insténcia número 1 de Vilafranca del Penedés el día 9 de juliol de 1991, que osteriorment va ésser confirmada en gran d'apel.lació per sentencia que va dictar 1ª Secció Quarta de l'Audiéncia Provincial de Barcelona el día 20 de juliol de 1993.

6. El senyor Antonio va atorgar testament el día 6 de novembre de 1991, en el qual manifestava que no ordenava cap disposició a favor del seu fila Josep perqué ja havía rebut béns en vida en quantitat suficient, ordenava uns preílegats a favor dels seus fills Asunción i Juan Antonio en pagament deis seus drets de Ilegitima paterna í instituía hereus aquest dos fills per parts iguals. El testador va morir el día a de març de 1992.

7. El día 16 de març de 1993 eis senyors Asunción i Juan Antonio van atorgar una escriptura pública de manifestació i acceptació d'heréncia, en la qual els atorgants accepten l'heréncia materna i adjudiquen els béns reservables per meitats indivises, de conformitat amb la distribució deis béns reservables que havia fet el seu pare en el testament abans esmentat de l'any 1991.

8. D'acord amb aquests antecedents, els senyors Juan Antonio i Asunción han interposat una demanda de terceria de domini contra la Caixa d'Estalvis del Penedés i contra l'heréncia jacent del senyor Antonio , en la qual sol.liciten que en el seu moment es dicti sentencia que declari la nul.lítat o ineficácia dels embargaments que va fer l'entitat demandada sobre finques que procedien de l'heréncia de la senyora Leticia . La Caixa d'Estalvis del Penedés va al.legar, en el seu escrit de contesta a la demanda, l'excepció dilatória de litispendéncia i que la reserva binupcial sols afecta a terceres persones des de la seva constóncia era el Registre de la Propietat. El Jutjat de Primera Instáncia número 1 de Vilafranca del Penedés va dictar sentéócia el día 5 de novembre de 1994, que desestimava la demanda de terceria de domini. Aquesta resolució va ésser confirmada per sentóncia que en grau d'apel.lació va dictar la Secció Catorze de l'Audiéncia Provincial de Barcelona el día 22 de juliol de 1996.

La part agent ha interposat recurs de cassació contra aquesta sentóncia davant la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

SEGON. Cal esmentar, inicialment, que la part que recorre formula un motiu únic de cassació, sense esmentar en quin dels apartats de l' article 1.692 de la Llei d'enjudiciament civil el fonamenta, encara que hem d'entendre que el fonamenta en l'apartat quart del precepte esmentat, ja que allega infracció de les normes de l'ordenament jurídic i de la jurisprúdéncia aplicable. De totes formes la mateixa part que recorre no ha tingut la precaució d'assenyalar en l'encapçalament del motiu els preceptos de l'ordenament jurídic aplicables al cas ni tampoc la jurisprudencia aplicable ni en l'encapçalament ni en el desenvolupament del motiu de cassació.

En aplicació estricta del formalisme que presideix el recurs de cassació, aquest defectos es podrien creure suficients per desestimar en aquest trámit processal el recurs sobre la base del que disposen ele articles 1.692, 1.707 i 1.710.1,2a, de la Llei d'enjudiciament civil . Aixó no obstant i per tal d'evitar un rigor formalista que tal vegada es pot considerar excessiu, i en aplicació també del principi pro actíone que es deriva de l' article 24 de la Constitució espanyola , el Tribunal considera escaient examinar i resoldre les qüestions que planteja el motiu esmentat del recurs, ja que no existeix una impossibilitat de determinar la seva fonamentació si la normativa aplicable a la qüestió de fons.

TERCER. Hi ha conformitat entre les parts litigants, i també ho accepten de forma pacifica les senténcies que lean recaigut en les instáncies inferiors, que ene trobern davant d'un supósit de reserva binupcial, ja que el senyor Antonio , que havía tingut descendóncia del seu primer matrimoni, va contraure segones núpcies l'any 1981. Si tenim en compte que la reserva s'origina per les segones noces del vidu o de la vidua, cal precisar que aquesta reserva binupcial es regeix per les normes vigents en el dret civil de Catalunya en el moment d'originar-se la reserva l'any 1981, que eren ele articles 269, 270 i 271 de la Compilació del dret civil de Catalunya , en la seva redacció originaria, ja que segons l'apartat primer de l'article 259, ele béns que el vida o la vídua hagin adquirit per qualsevol títol lucratiu del seu consort difunt, des del moment de les segones noces paseen per ministeri de la llei a tenir el carácter de reservables a favor dels fills o descendents del primer matrimoni.

QUART. El problema fonamental que planteja el recurs es deriva del fet que la reserva va néixer l'any 1981, que els béns reservables van ésser objecte d'embargament per part de l'entitat contra la qual es recorre l'any 1985 com a conseqüéncia d'una demanda executiva que havia interposat contra el reservista i que fins l'any 1989 no es va fer contar en el Registre de la Propietat que els béns embargats tenien el carácter de reservables a favor de la descendéncia del primer matrimoni del reservista.

En aquest pura cal recordar que es discuteix a nivell doctrinal la posició jurídica dels reservataris abans de la mort del reservista i, als efectes que ara i aquí interessen, és suficient assenyalar que si ene atenem als disposició que es trobava a l'article 269, apartat segon, de la Compilació del dret civil de Catalunya, en la seva redacció originaria, ele béns reservables o llurs subrogats són deferits als reservataris, fills o descendente del primer matrimoni, en morir el cónjuge bínube i si en aquest rnoment es produeix la delació a favor deis reservataris, que els atorga la possibilitat immediáta d'acceptar o repudiar el patrimoni o els béns objecte de la reserva (segons resulta de l'articie 991 del Codi Civil, vigent aleshores en el dret successon catalé), aixó vol dir també que abans de la mort del reservista aquest era propietari dels béns reservables, encara que el seu dret de propietat no es pot qualificar de definitiu i, en conseqüéncia, en aquesta fase de la reses va antes ior a la mort del reservista, els reservataris tenen únicament una expectativa jurídicarnent protegida sobre els béns objecte de la reserva, peró no tenen cap dret real actual sobre aquests béns, sinó dnicament la facultat de demanar les mesures precautóries que estableixen els articles 977 i 978 del Codi civil i de l' article 184 de la Llei hipotecária , per tal d'evitar que el reservista pugui frustar de forma arbitrária l'expectativa dels reservataris sobre els béns reservables. Com resulta de la senténcia del Tribunal Suprem de 19 de gener de 1935, el fet que uns béns tinguin el carácter de reservables no implica que els reservataris tinguin un dret actual pur i exclusiu sobre aquests béns, siná únicament la circunstancial i condicionada constatació que actualment els béns tenen la condició de reservables; o con precisa la senténcia posterior del mateix Tribunal de 17 de juny de 1967, en la fase de pendéncia de la reserva els drets deis reservataris es redueixen a una expectativa jurídicament protegida.

De totes aquestes consideracions resulta que l'any 1985 ea senyor Antonio , cónjuge supervivent binube, era reservista i, per tant, propietari actual deis béns reservables, encara que el seu dret de propietat sobre eis béns esmentats no es pugui qualifcar de definitiu. En conseqüéncia, aquets béns formaven part del seu patrimoni i responien de les obligacions contretes pel reservista, segons el principi de la responsabilitat patrimonial universal del deutor. que estableix l' articie 1.911 del Codi civil i per tant s'ha de considerar ajustat a dret l'embargament d'aquests béns per part de l'entitat contra la qual es recorre.

CINQUÉ. Cal considerar ara les vicissituds d'aquest embargament una vegada ocorreguda la mort del reservista l'any 1 992. Com s'ha posat en relleu en el fonament de dret primer d'aquesta resolució, el reservista va atorgar testament el día 8 de novembre de 1991 i la mateixa part que ara recorre admet de forma clara i precisa que en aquesta disposició testamentária el reservista va fer ús de la facultat de distribuir els béns resérvables entre els reservataris, facultat que recolzava en l'article 270, apartat segon, de la Compilació, segons el qual 'aixó no obstant, el cónjuge podrá distribuir per a després de la seva mort entre els reservataris els béns reservables'. Interessa ara determinar les conseqüéncies d'aquesta distribució feta pel reservista en el seu testament de l'any 1991. En aquest punt no apareixen gaires dubtes, ja que de forma clara precisava l'article 279, apartat darrer, de la Compilació que exercida la facultat de distribució per part del reservista, a la mort d'aquest els béns rejervables perder, per ministeri de la llei la condició de reservables. Per consegüent, des de la mort del senyor Antonio el dia 2 de març de 1992 el seu dret de propietat, fins aleshores claudicant, sobre els béns objecte de la reserva, es va convertir en un dret de propietat definitiu sobre els béns esmentats, que també de forma definitiva responien del compliment de les obligacions a cárrec seu en base al principi de la responsabilitat patrimonial universal que estableix l' article 1.911 del Codi civil .

D'aquestes consideracions es deriva que si ens béns que ara reclama la part que recorre per la vía duna tercería de domini com a béns reservables en la demanda que va interposar el mes de març de l'any 1993, aquests béns van perdre la condició de reservables el día 2 de març de 1992, data de la mort del reservista, no pot prosperar la demanda de terceria de domini, ja que l'expectativa jurídica que tenien els reservataris sobre aquests béns reservables, es va frustrar com a conseqüéncia Chaver exercit el reservista la facultat de distribució; que va determinar, en l'aspecte que ara interessa, que els béns perdessin, per ministeri de la llei, la condició de reservables.

SISÉ. Al.lega també la part que recorre que en l'escriptura de manifestació i acceptació d'heréncia que es va atorgar el día 16 de març de 1993 els senyors. Juan Antonio i Asunción manifesten que accepten l'heréncia de la seva mare senyora Leticia i que s'adjudiquen els béns de la seva heréncia amb el carácter de reservables i, sobre la base d'aquestes manifestacions, s'al.lega en el recurs de cassació que van adquirir aquests béns directament de la mace per raó de la reserva. D'acord amb les consideracions que s'han fet en el fonament de dret anterior, és clar que no es pot admetr e aquest punt de vida. Si el fonament de la reserva binupcial és el d'evitar qúe com a conseqüéncia de les segones noces del consort supervivent els béns que aquest va adquirir del cónjuge premorí tinguin el destí que de forma presumible voldria donar aquest, és a dir, que es transmetin als fills del primer matrimoni, és justificable la solució de l'apartat darrer de l'article 270 de la Compilació, ja que si el consort supervivent distribueix eis béns reservables entre els reservataris, aquests béns tenen la destinació que de forma presumible eis hi hauria atribuft el consort premort, go que determini que la reserva no tingui raó de subsistir i segurament per aquest motiu l'apartat darrer de l'article 270 de la Compilació establia que la distribució feta pel reservista, determinava que els béns perdessin la condició de reservables, que s'integressin de forma definitiva en el patrimoni del reservista i que succetssin en aquests béns els fills i descendents del primer matrimoni, peró no com a resenrataris, sisó com, a hereus del reservista, ja que d'acord amb els precedents de l'article, concretament la llei Feminae que es troba en el Codi 5,9,3, la doctrina cléssica catalana entenia que la reserva binupcial imposa únicament al reservista una restricció a les facultats dispositives que limita l'ámbit personal dels destinataris possibles.

D'aquestes consideracions es deriva que no es pot reconéixer eficácia jurídica a la manifestació dels fills del primer matrimoni d'adjudicar-se els béns que procedeixen de l'heréncia materna amb el carácter de béns reservables. No podien fer-ho abans de la mort del reservista, ja que fins a la mort d'aquest no es produeix la delació hereditária a favor seu en relació amb l'heréncia del cónjuge premort ( article 259, apartat segon, de la Compilació ) i sense delació prévia no es pot acceptar ni repudiar l'heréncia ( article 991 del Códi civil ). Ni van tenir l'oportunitat de fer-ho després de la mort del reservista, ja que aquest va distribuir els béns entre els reservataris i aquest fet va determinar, segons l'apartat darrer de l' article 270 de la Compilació , que els béns reservables 'será estimat a tots els efectes legals que pertanyen a l'heréncia privativa dei reservista'; és a dir, que si els fills del primer matrimoni accepten aquesta heréncia, ho fan a tots els efectes legue en qualitat d'hereus del consort supervivent. I, si ho fan amb aquest carácter, és evident que no pot prosperar la tercería de domini que han interposat eis fills del primer matrimoni, ja que els béns que inicialment eren reservables han de respondre del compliment de les obligacions que habia assumit el reservista per la leva condició de propietari dels béns esmentats. No desconeix aquest Tribunal que segons el dret actual tarticle 388 del Codi de successions ) la distribució del béns reservables per parí del reservista ja no produeix aquestes conseqiiáncies, peró com s'ha raonat en el fonament jurídic tercer, aquesta innovació legislativa no es pot aplicar a una reserva binupcial que va sorgir ala vida del dret l'any 1981, és a dar, molt abans de la vigéncia del Codi de successions.

SETÉ. Tots aquests raonaments porten a la desestimació del recurs de cassació, serse que sigui necessari examinar la problemática que es va suscitar en el litiga, que es centra en el punt que fa referéncia a la circumstáncia d'haver-se practicat l'embargament dels béns reservables amb anterioritat a la constatació en el Registre de la Propietat del carácter de reservables dels béns embargats; ja que en qualsevol cas s'hauria de mantenir el criteri de refusar la demanda de terceria de domina que han interposat els fills del primer matrimoni.

VUITÈ. La desestimació total del recurs determina la pérdua del dipósit que en el seu moment es va constituir, segons estableix la proposició darrera de l' article 1.715 de la Llei d'enjudiciament civil . I que, d'acord amb el mateix precepte, s'han d'imposar les costes del recurs a la part que recorre.

Per tot el que s'ha exposat, en nom del Rei i per l'autoritat que ens ha conferit el poble espanyol

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de cassació que ha interposat la procuradora deis tribunals senyora María Teresa Aznárez i Domingo, en nom i representació deis senyors Juan Antonio i Asunción , contra la senténcia que va dictar la Secció Catorze de l'Audiéncia Provincial de Barcelona el día 22 de juliol de 1996; que confirmem en tots els seus punts, amb imposició de les costes a la part que ha interposat el recurs de cassació i a la pérdua del dipósit constituít.

S'ha de lliurar la certificació corresponent al president del tribunal esmentat i s'han de retornar les actuacions i el rotllo que van trametre. Publiqueu aquesta senténcia tal com estableix la llei.

Aquesta és la nostra senténcia, que pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- Aquestá senténcia ha estat llegida, signada i publicada el mateix día de la seva data, en acte d'audiéncia pública, pel magistrat d'aquesta Sala Il.lm. Sr. Lluís Puig i Ferríol, ponent d'aquestes actuacions. En dono fe.