Sentencia Civil Nº 14/1998, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Civil y Penal, Sección 1, Rec 7/1998 de 08 de Junio de 1998

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

DE CATALUNYA

Sala Civil i Penal

Cassació núm. 7/98

S E N T È N C I A NÚM. 14

President:

Excm. Sr. Guillem Vidal Andreu

Magistrats:

Il lm. Sr. Ponç Feliu Llansa

Il lm. Sr. Lluís Puig i FerriolBarcelona, 8 de juny de 1998

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya formada pels Magistrats que

s'esmenten al marge, ha vist el present recurs de cassació interposat per Doña. Marí Trini

d'altres, contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància número 6 de Barcelona, el 9 de juny de 1997 , en el procediment de judici declaratiu de menor quantia interposat pel Sr. Darío i

Doña. Marí Trini d'altres contra el senyor Alvaro i d'altres sobre validesa de

testament hològraf. Els recurrents han estat representats davant aquest Tribunal pel Procurador Sr.

Francisco Javier Manjarín i Albert i defensat per l'advocat Sr. Agustí Bassols Pares. Han

comparegut com a part recorreguda la Sra. Sonia i Don. Alvaro , sota la representació

del Procurador Sr. Juan Rodés Durall i defensats per l'advocat Sr. Santiago Garrigó Tortajada.

Antecedentes

PRIMER.- La representació dels Srs. Darío i Marí Trini van formular demanda de judici ordinari declaratiu de menor quantia contra Don. Alvaro i altres, davant el Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Barcelona. Amb data 9 de juny 1997 l'esmentat Jutjat va dictar sentència que conté la següent part dispositiva: 'FALLO: Que desestimando íntegramente la demanda formulada por el Procurador D. Francisco Javier Manjarín Albert, en nombre y representación de D. Darío y Dña. Marí Trini , contra D. Alvaro , Dña. Sonia , D. Bernardo , Dña. Eugenia , D. Valentín , Dña. Claudia , Dña. Marí Jose y Dña. Margarita , debo absolver y absuelvo a dichos demandados de todos los pedimentos contra ellos instados en la demanda, con expresa imposición de las costas causadas en este procedimiento a la parte demandante.'.

SEGON.- El Procurador Sr. Francisco Javier Manjarín i Albert, en nom i representació de Doña. Marí Trini d'altres, va formular recurs de Cassació davant aquesta Sala Civil pels següents motius: 1r.- A l'empara del núm. 4 de l' art. 1642 de la Llei d'Enjudiciament Civil per infracció per falta d'aplicació dels articles 97 i 98 de la Compilació de Dret Civil de Catalunya , així com dels principis generals de dret del 'favor testamenti', de prevalença de la successió testada en relació amb la intestada i del respecte a la voluntat del testador, com també per infracció de la jurisprudència aplicable; 2n.- A l'empara del núm. 4 de l' art. 1992 de la Llei d'Enjudiciament Civil , per infracció, per aplicació indeguda, dels articles 666, 687 i 739 del Codi Civil i de les sentències citades en els fonaments de dret de la resolució recorreguda; i, 3r.- A l'empara del núm. 4 de l' article 1692 de la Llei d'Enjudiciament Civil , per infracció, per falta d'aplicació, dels articles 3 del CC , 1.2 de la CDCC i de la doctrina jurisprudencial que els és aplicable;

TERCER.- Admès el recurs i evacuat el tràmit d'impugnació es va senyalar l'audiència del dia vint-i- vuit de maig actual, per a la vista del present procediment que va tenir lloc.

És Ponent el Magistrat de la Sala Il lm. Sr. Ponç Feliu Llansa.

Fundamentos

PRIMER.- Per a resoldre el present recurs convé esmentar els següents antecedents:

a).- El Sr. Jesús Manuel va morir sense descendència i en estat de vidu de la Sra. Ramón el 12 de Gener de 1992, havent atorgat a favor d'aquesta última testament obert el 21 de febrer de 1951 pel que la instituí hereva sense dret de substitució en cas de premoriència, com així succeí en finar l'expressada esposa el dia 6 de setembre de 1984.

El Sr. Jesús Manuel tenia tres germans: el Sr. Alvaro , la Sra. Marí Jose i el Sr. Valentín . Aquest darrer el premorí deixant cinc fills, o sigui, els Srs. Bernardo i Dña. Eugenia , fruit del seu primer matrimoni i els Srs. Valentín , Claudia i Marí Jose , fruit del segon.

Per interlocutòria de data 17 de juny de 1993, el Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 5 de Mataró va declarar hereus abintestat del Sr. Jesús Manuel , per terceres i iguals parts, als seus germans Sr. Alvaro i Doña. Sonia i als referits cinc nebots fills de l'expressat altre germà premort Sr. Valentín .

b).- Els demandants en el present plet foren els Srs. Darío i Marí Trini , cunyats del Sr. Jesús Manuel en quant germans de la seva esposa Sra. Ramón , si bé el recurs de cassació l'interposen, junt a la demandant Sra. Marí Trini , els Srs. Darío , Octavio i Jesús Manuel en llur condició de fills i hereus de l'altre demandant Sr. Jose Manuel , que va morir en el curs del procediment.

La raó de la contesa deriva d'haver-se trobat en el domicili del Sr. Jesús Manuel una fulla manuscrita i signada pel mateix en la que s'assenyalava literalment, 'herederos Alvaro , Marí Trini , Jose Manuel a terceras partes...', a més de contenir distintes atribucions patrimonials a favor d'altres persones. Considerant els demandants que tal escrit nomenant-los hereus a terceres parts reunia la condició de disposició testamentària, fou presentat davant el Jutjat corresponent en el plaç hàbil previst en l' article 690 del Codi Civil tot promovent expedient de protocolització de testament hològraf. En denegar-se la protocolització per Interlocutòria de data 19 de maig de 1992, es formulà la demanda origen del present recurs en la que es postulava que es dictés Sentència per la que: 1r).- Es declarés la validesa i plena eficàcia de l'esmentat testament hològraf del Sr. Jesús Manuel . 2n).- Se n'ordenés la seva protocolització notarial. 3r).- Es declarés nul la la interlocutòria per la que es declarava als demandats hereus abintestat del Sr. Jesús Manuel . 4t).- Es declarés la nul litat de les acceptacions, adjudicacions de béns i qualsevulles altres operacions succesòries haguessin fet els demandats com hereus abintestat del Sr. Jesús Manuel . 5è).- Es condemnés als demandats a estar i passar per les anteriors declaracions i a entregar als hereus testamentaris del Sr. Jesús Manuel els béns i drets hereditaris per a poder procedir així a la partició de l'herència i al pagament dels llegats.

c).- La sentència d'instància, dictada pel Jutjat núm. 6 de Barcelona, desestimà íntegrament la demanda, amb la conseqüent absolució de tots els demandats; pronunciament derivat de la total mancança en el document qualificat de testament de la data del seu atorgament, raó per la qual, segons la Resolució combatuda, 'debe concluirse que ... no puede considerarse como testamento ológrafo, lo que conduce necesariamente al decaimiento de la acción'.

d).- La dita part demandant, amb empara en l' article 1688 de la Llei d'Enjudiciament Civil , interposa contra aquella el present recurs de Cassació directe, desenvolupant tres motius pels que denuncia, en el primer, la infracció per inaplicació dels arts. 97 i 98 de la Compilació de Dret Civil de Catalunya , així com dels principis generals de dret del 'favor testamenti', de prevalença de la successió testada en relació amb la intestada i dels respecte a la voluntat del testador, segons la jurisprudència que es diu aplicable; en el segon la infracció, per aplicació indeguda dels arts. 666, 668 i 739 del Codi Civil i de les sentències que s'esmenten; i en el tercer i últim, la inaplicació dels arts. 3 del Codi Civil , 1.2 de la Compilació del Dret Civil de Catalunya i de doctrina jurisprudencial aplicable.

SEGON.- Amb caràcter previ a la resolució dels dits motius convé recordar que s'està davant el supòsit de recurs de cassació directe o 'per saltum', respecte al que té dit la Jurisprudència que 'en el especialísimo recurso de casación autorizado por el art. 1688 de la L.E.C . han de permanecer inalterados los hechos probados' ja que 'no consiente que se ventilen en él cuestiones de hecho, sino estríctamente jurídicas, según los términos en que aparece redactado el precepto' ( S. del T.S. de 4-2-1992 ); recordatori útil davant les afirmacions que es contenen en la part final del primer motiu del recurs en la qual la recorrent al?ludeix a la necessitat d'una 'referència breu respecte dels fets que han quedat provats', expressió amb la que vol fer emergir una realitat històrica que només mereixerà l'atenció de la Sala en el supòsit de que s'ajusti escrupolosament al 'factum' de la sentència combatuda i s'esdevingui necessària per a la resolució de la qüestió estrictament jurídica objecte d'aquesta alçada.

TERCER.- En realitat, els tres motius del recurs van tan indestriablement i profundament vinculats que el seu examen per separat produiria un efecte de dispersió que convé evitar.

A través de totes les infraccions denunciades en aquells, es planteja de fet una única problemàtica, la que assenyala amb lloable concisió la part recorrent en el segon motiu de recurs (foli. 30) quan afirma literalment que 'el problema a resoldre per aquest Tribunal queda reduït a la determinació dels efectes de la manca de data' (s'entén en l'escrit que la part qualifica de testament hològraf i la sentència de 'simple escrito que no puede considerarse testamento ológrafo' ... per 'ausencia absoluta de fecha ....'.).

El recorrent desenvolupa tan concreta i limitada qüestió desplegant els repetits tres motius de recurs en 19 pàgines, en les que al?lega, en síntesi:

1r).- En el primer, que la del?lació testada preval sobre la intestada, que la voluntat del testador és la llei de l'herència, que a Catalunya gaudeix d'especial arrelament el designi d'evitar la successió intestada, que la Sra. Jutgessa d'instància havia d'haver investigat quina era la voluntat testamentària del Sr. Jesús Manuel i ponderat el seu univers familiar i conseqüents relacions afectives i que, en definitiva 'la sentència recorreguda no ha valorat en absolut tot el que deixem exposat en aquest motiu cassacional, dedicat a la invocació dels principis generals del dret hereditari català i a la seva aplicació al cas ...'.

2n).- En el tercer -raons metodològiques aconsellen referir-se a aquest motiu abans que al segon- recorda el recorrent que en la interpretació de les normes s'haurà d'estar fonamentalment a l'esperit i finalitat de la mateixa ( art. 3.1 del Codi Civil ) i a que en la seva aplicació haurà de ponderar-se l'equitat ( art. 3.2 del mateix Text Legal ); tot això amb referència a l'exègesi de l' art. 688 del Codi Civil i a les formalitats que recull respecte a les que s'insisteix que ha d'interpretar-se amb l'expressada flexibilitat pel menor rigor formal del dret successori català.

3r).- El segon motiu és l'axial del plet, per tal com es refereix de ple a la qüestió jurídica que el propi recorrent assenyala com a únic objecte del present recurs directe, és a dir ' ... la determinació dels efectes de la manca de data' (del referit escrit que es diu que és un testament hològraf).

Al?lega el recorrent, en síntesi, que l' article 101 de la Compilació de Dret Civil de Catalunya conté una sola remissió al Codi Civil , o sigui al seu art. 688, no essent aplicables -diu- a Catalunya els arts. 666, 687 i 739, invocats en la sentència i en els que, segons la recorrent, 'es funda la decisió desestimatòria de la demanda'; tot això discrepant de la interpretació literal que la Jutjadora fa de l' article 688 del Codi Civil i concloent que el testament va ser escrit i signat pel Sr. Jesús Manuel essent major d'edat i en plenitud de les seves facultats mentals, esdevenint per això, en quant expressa la seva última voluntat, injusta l'aplicació literal del referit art. 688 del C.C .

QUART.- Cal, doncs, examinar si la Sra. Jutgessa d'instància ha infringit l' article 688 del Codi Civil en aplicar-lo en la seva literalitat i en interpretar que el requisit de la data s'esdevé inexcusable per a la validesa d'un testament hològraf.

De no apreciar-se tal infracció s'haurà d'examinar si, interpretat el referit precepte a la llum del dret successori català (1r motiu de recurs) i si, interpretat segons els principis espiritualistes i d'aplicació de l'equitat (2n motiu de recurs), ha vulnerat la sentència combatuda la restant normativa i jurisprudència denunciada, fent-se així creditora a la seva revocació.

Dilucidant el primer aspecte ha de assenyalar-se, amb caràcter general, que el testament hològraf, única forma testamentària en la que les últimes voluntats han d'expressar-se necessàriament per escrit de puny i lletra del testador (doncs en el testament tancat això és només facultatiu), ofereix, davant molts inconvenients, l'avantatge del que se n'ha dit 'caràcter de soliloqui escrit' que, com a tal, possibilita una successió testamentària del tot secreta, doncs el causant pot mantenir ocult fins i tot el fet del propi atorgament, circumstància no possible en el testament tancat.

Ara bé, precisament per la seva simplificació formal, ha estat voluntat del legislador que els pocs requisits establerts fossin d'inexcusable observància, el que explica el rigor amb que la Jurisprudència tracta aquesta modalitat testamentària.

En efecte, encara que en alguna resolució es detecta certa flexibilitat respecte a alguns dels requisits, en el que ara interessa, o sigui en el de necessitat de que consti la data, l'Alt Tribunal ha palesat una severitat absoluta i un rigor monolític al llarg de dècades.

La Jurisprudència assenyala la irrellevància de l'ordre en que es col?loca l'any, el mes i el dia (S. de 4 d'abril de 1925); de la forma d'expressió, lletra o numeral, (així es dedueix de les sentències de 5 de gener de 1924 i 13 de maig de 1942, en supòsit de testaments no qüestionats en els quals la data constava en nombres). I la doctrina apunta, davant l'absència de casuística judicial, la validesa d'expressions de data fixada per calendari distint del Gregorià, la de testaments en els que la data de l'any no contingui les quatre xifres, considerant-ne suficients tres o inclús dues; la de testaments escrits en paper que porti impreses les dues o tres primeres xifres completant el testador de forma manuscrita la resta; la de testaments que continguin la data per remissió (per exemple, el dia del Nadal d'un any), etc.

Ara bé, malgrat les flexibilitats indicades, la continuïtat jurisprudencial en l'exigència de data és absoluta, no enregistrant-se la menor fissura en cap supòsit, segons així resulta de les sentències de 29 de setembre de 1900, 12 de juliol de 1905, 5 de desembre de 1927, 13 de maig de 1942, etc.

La cota màxima de permissibilitat podria venir representada per la sentència, relativament moderna, de la A.P. de Barcelona de 16 de juliol de 1991 en la que es donà validesa a testament hològraf malgrat aparèixer la data dubitada, però sempre sobre el supòsit indeclinable de la seva constància manuscrita.

En qualsevol cas, el rigor formal del T.S. és de contundència tal que fins i tot declara que ' ...No basta que sea indudablemente conocida la voluntat de un testador para que pueda prevalecer, si no resulta expressada en la forma requerida por la Ley, siendo por lo excepcional del testamento ológrafo, todos y cada uno de los requisitos que el art. 688 exige de caràcter esencial' (S. de 5-1- 1924) i que 'aun cuando en algún caso podría resultar excesivo el rigor no puede eludirse en manera alguna en esta materia por ser ley clara y concreta. La imperativa redacción del párrafo 2 del art. 688 del Código Civil no permite duda alguna de que la exigencia de la expresión del día, mes y año en el que el testamento ológrafo se otorgue es solemnidad esencial para la eficacia de tal forma de testar, de suerte que su ausencia produce la invalidez de la misma y esto no solamente por la virtualidad del precepto mencionado, sino por la declaración general de nulidad que contiene el art. 687 del mismo Cuerpo legal , siendo de notar que la rigurosa observancia de la primera norma legal aducida ha sido corroborada por reiterada jurisprudencia que establece, entre otras doctrinas, que la falta de consignación de la fecha no puede ser suplida o enmendada mediante deducciones o por los medios ordinarios de prueba ...' ( S. del T.S. de 4-11-1947).

Aquesta darrera sentència dilucida un cas de considerable analogia amb el present, per tal com el recurs de cassació plantejava a l'Alt Tribunal pràcticament la mateixa tesi que reprodueix també aquí el recorrent, o sigui, la invocació de la finalitat o 'ratio' de la data. Es deia, en efecte, que aquest requisit tenia com a justificació teleològica, per una banda, la de que gràcies a la data es pot esbrinar si en el moment de l'atorgament gaudeix el testador de capacitat suficient i, per altra banda, si és el darrer o no en el cas d'aparèixer un altre testament, als efectes de l' article 739 del C.Civil .

Nogensmenys i malgrat que en aquest cas resolt pel T.S., ben diferent del present, no hi havia dubte sobre el dia en que s'havia redactat el pretès testament hològraf per així haver-se acreditat i no apareixia tampoc cap element d'incertesa sobre la capacitat del testador i sobre la inexistència de cap altre testament, l'Alt Tribunal no permeté que s'obrís cap escletxa en la seva tan consolidada doctrina, el que motivà de la millor doctrina civilista comentaris com els de que els requisits formals del negoci testamentari 'son de aplicación estricta y no cabe matizarlos o flexibilizarlos con arreglo a su 'ratio', pues si bien ello puede conducir a una mayor justicia, en algunos casos concretos, no deja de entrañar evidentemente una gran dosis de inseguridad'.

La Jutgessa d'instància, doncs, lluny d'infringir l' article 688 del Codi Civil com es denuncia en aquest segon i central motiu de recurs n'ha fet una adequada interpretació.

CINQUÈ.- Verificat l'encert de la Jutjadora 'a quo' en tal interpretació de l'indicat precepte segons els paràmetres esmentats, s'ha de dilucidar ara si l'ha acompanyat igual encert a l'hora de ponderar que l'aplicació del referit art. 688 C.C . deriva de l' article 101 de la C.D.C.C ., llei aplicable al cas, atès que la successió del Sr. Jesús Manuel s'obrí amb la seva mort, ocorreguda el 12 de gener de 1992, essent així que el Codi de Successions, si bé fou aprovat per Llei 40/1991, de 30 de desembre , no entrà en vigor fins després de tres mesos de la seva publicació en el D.O.G.C., que tingué lloc el 21 de gener de 1992.

Al respecte, manté el recorrent en el seu primer motiu que la sentència d'instància infringeix el referit art. 101, a més a més dels 97 i 98 de la C.D.C.C . i dels principis successoris que informen la tradició jurídica catalana, denunciant que la jutjadora 'a quo' ha negligit que en dret català cal 'flexibilitzar certes exigències de caràcter formal dels testaments perquè una aplicació massa rigorosa podria conduir a la invalidació de l'acte d'última voluntat i a la crida dels hereus 'ab- intestat', fenomen a evitar a Catalunya davant l'arrelament del 'favor testamenti', en la seva dimensió d'afavoriment de tot allò que facilita la successió testada.

I sobre això, s'ha de significar el següent:

a).- És cert que, com recollí el II Congrés Jurídic Català (conclusió núm. 17 de la Secció 1a) ... 'Les normes objecte de remissió .... caldrà que s'apliquin d'acord amb l'esperit i els principis del sistema en que s'integren .... En conseqüència, l'aplicació del dret supletori no s'ha de realitzar automàticament ni amb rigidesa, sinó amb l'adequada flexibilitat .... tenint cura del distint significat que un precepte del Codi Civil pot tenir quan sigui aplicat com a part del Dret Català i la coherència del sistema del Dret Català i els principis que l'informen'. En aquesta mateixa línia té dit aquesta Sala (per exemple, S. de 7 de gener de 1992) que 'la configuració del sistema testamentari a Catalunya s'ha caracteritzat de manera substancial per una clara tendència i un clar efecte de simplificació de les formalitats ...' i que 'el caràcter més tolerant de la legislació catalana ha estat explícitament reconegut en diverses sentències del Tribunal Suprem, com les de 28 de gener de 1861 i 18 de novembre de 1934 , entre d'altres. I aquest caràcter més tolerant és una clara manifestació d'un pensament jurídic i d'una convicció social de reduir al mínim essencial l'exigència de les formalitats testamentàries que no es poden defugir ...'.

Bona prova d'aquesta tolerància l'ofereix la molt recent sentència d'aquest Tribunal de 23 d'abril de 1998 , referida també a testament hològraf, en la que, en un cas en el que no s'expressava el lloc del seu atorgament en forma manuscrita i sí en un imprès que deia 'Scias - Hospital de Barcelona', es considerà complimentat el requisit en haver-se pogut determinar el referit lloc, identificat com un edifici hospitalari radicat a Barcelona en el que ingressà el testador per a romandre-hi ininterrompudament fins a la seva mort, el que permeté a aquest Tribunal pronunciar-se en el sentit de que 'si en aquest cas la determinació del lloc de l'atorgament s'ha pogut fer amb iguals o majors garanties de veracitat de les que estableix l' article 120.1 del Codi de Successions , que exigeix la forma autògrafa, hem de concloure que ens troben aquí en un cas d'incompliment d'una simple formalitat, que, a més a més, s'ha superat de forma satisfactòria de manera indirecta i en aquests o semblants casos, i d'acord amb allò que estableix la Novel?la 22, 44, 9, la solució que es deriva de la tradició jurídica catalana no és altra que la de reconèixer eficàcia a la voluntat del difunt que no sigui contrària a les lleis; que a més a més és conforme amb el caràcter estrictament subsidiari que té la vocació legal o intestada en el sistema successori català, segons resulta de l' art. 3r. II del Codi de Successions '.

b).- També semblaria afavorir l'esmentada interpretació flexible la consideració del testament hològraf com quelcom aliè a la genuïna tradició jurídica catalana.

En efecte, la doctrina es refereix a l'admissió del testament hològraf a Catalunya com a fenomen d'història complexa, destacant-ne que el Projecte d'Apèndix de Duran i Bas no el va recollir amb caràcter general i sí només en la modalitat coneguda com a 'parentum inter liberos' (art. 250); el de 1896 el prohibí expressament (art. 39), guardant silenci àdhuc sobre la referida modalitat justinianea. El de 1955/56, sense dubte esperonat per una Jurisprudència que venia admetent-lo a Catalunya sense reserves, finalment el regulà, si bé amb un tracte de favor quant a la caducitat de l'única modalitat amb tradició jurídica catalana (o sigui, la repetida 'parentum inter liberos') i això malgrat que, per l'aplicació de la regla d'interpretació 'inclussio nius, exclussio alteris', bona part de la doctrina científica catalana veiés amb reticència l'admissió en general del testament hològraf a Catalunya. Finalment, però fou acollit a nivell legal per la Compilació de 21 de juliol de 1960, si bé mitjançant una remissió general al Codi Civil quant a les seves formalitats. ('Se acepta el testamento ológrafo conforme al Código Civil ' digué literalment el portaveu de la Comissió de Justícia).

El text romangué igual en la Llei 13/1984, de 20 de març i fins a l'actual Codi de Successions no se'l regula específicament, encara que de forma, sinó coincident, sí força homogènia amb el Codi Civil , amb supressió, però, del termini especial de caducitat de l'expressada variant 'parentum inter liberos', degut a 'raons de seguretat jurídica', com senyala el Preàmbul del dit C.S. Semblaria, doncs, que ens trobem, en venir normat el cas per l' art. 101 de la C.D.C.C ., davant el supòsit suara referit 'del distint significat que un precepte del Codi Civil pot tenir quan sigui aplicat com a part del Dret Català'; concepció que menaria, doncs, a la interpretació flexible que postula el recorrent en funció de l'esmentat caràcter més tolerant de la legislació catalana.

SISÈ.- No obstant, ni tal relaxament formal del dret català ni tan sols el que s'al?lega en el tercer motiu de recurs en denunciar la infracció de l' art. 3 del Codi Civil i 1.2 de la C.D.C.C . per haver-se menyspreat la interpretació espiritualista i l'equitat en l'aplicació de la norma, poden emparar una raó de dispensa del fonamental requisit - que no simple formulisme- de constància de data en testament hològraf atorgat conforme a la legislació catalana, sobretot en un cas com en l'ara examinat, pel següent:

a).- Per mor dels referits principis informadors del dret successori català podria la Sala no compartir alguna jurisprudència de màxim rigorisme com, per exemple, la ja citada sentència del T.S. de 4 de novembre de 1947 sobre essencialitat de l'expressa constància de la data en el propi testament malgrat haver-se demostrat no només període aproximat, sinó dia del seu atorgament. Però, en el cas, l'incertesa de la data abasta lustres i és precisament aquest factor d'indeterminació un dels elements diferenciadors de l'altre cas recentment resolt per la Sala, referit a l'esmentada absència manuscrita de lloc d'atorgament, el qual, però es pogué fixar amb exactitud.

En canvi, en el supòsit ara examinat no existeix, ni tan sols a nivell indiciar, la més mínima al?lusió, ni que fos aproximada, a la data en que es confeccionà l'escrit.

b).- Un altre element de distinció entre ambdós casos deriva de la consideració de que una cosa és la complimentació defectuosa d'una formalitat legal (En el referit supòsit, la constància del lloc no en forma manuscrita, sinó impresa, però constància a la cap i a la fi) i una altra ben diferent n'és el cas d'absència absoluta de la formalitat, com ocorre en el que ara s'examina.

c).- En l'anterior sentència d'aquesta Sala es raonava el perquè el mateix dret civil espanyol considerava la designació de lloc 'més un formalisme que un requisit de forma essencial', justificant-se per la inoperància del principi 'locus regit actum' i conseqüent prevalença de la llei personal del testador i per l'escassa transcendència que el mateix Codi de Successions -que, a més, com s'ha dit, no és aplicable al cas- atribueix al lloc de l'atorgament a efectes de competència judicial per a la seva protocolització.

Molt superior, en canvi, és la transcendència de la data, factor que pot convertir-se en determinant per a establir la capacitat del testador (la seva majoria d'edat o possessió de judici mental suficient) o per apreciar la validesa o no de certes disposicions de béns (supòsit de llegat de cosa aliena de l' art. 861 C.C . i llegat de cosa pròpia del legatari de l' art. 866 del mateix Text Legal ).

És cert que en el cas la referència que conté l'escrit qüestionat a una persona nascuda el 30 de desembre de 1953 impossibilita que hagués estat elaborat en data anterior a l'efemèrides, i essent l'únic testament notarial atorgat pel Sr. Jesús Manuel el de data 21 de febrer de 1951, que, a més a més, va esdevenir ineficaç per la dita premoriència de l'hereva, no podria existir cap mena de conflictivitat per tal causa. També és cert que no s'ha qüestionat formalment la capacitat del testador i que, en qualsevol cas, en absència de prova sobre el particular, s'hauria d'estar a la coneguda jurisprudència segons la qual s'ha de presumir que qualsevol persona el seu cabdal judici com atribut normal del seu èsser, mentre no es demostri el contrari.

Nogensmenys, ja s'ha dit que, dins l'amplíssim ventall temporal que abasta des del referit any 1953 fins el 1992, any de la mort del pretès 'de cuius', s'ignora tot sobre la data del referit escrit, no resultant il?lògic el que indica la part impugnant sobre que aquell podria haver-se escrit amb força anterioritat a la mort del Sr. Jesús Manuel per raó de diferència en el valor d'unes determinades accions bancàries (contrast entre la vàlua que els atribueix el referit Sr. Bernardo i l'assolida per aquests títols-valors en la data de la seva mort). Aquesta hipotètica antelació, unida al fet de que res impedia al Sr. Jesús Manuel acudir a un Notari com va fer ja en la indiscutida ocasió en que sí va atorgar testament, projectaria doncs ombres sobre que la seva última voluntat fos la recollida en el repetit paper, sobretot quan s'examina el mateix i hom se n'adona de la seva general precarietat, que porta a la jutgessa d'instància a afirmar -i és prou raonable el que diu- que l'escrit, encara que porti signatura, 'más parece un simple borrador o esbozo que una verdadera y definitiva disposición de última voluntat' (fonament jurídic cinquè).

La ressenya de data, doncs, hagués pogut contribuir a esbandir els dubtes que suscita l'escrit respecte a ser expressió de l'última voluntat del Sr. Jesús Manuel , atorgant-li, d'entrada, una major seriositat, o, en definitiva, solemnitat negocial constitutiva, de la qual n'és mancat.

d).- El que precedeix es connecta a un últim aspecte de cabdal importància: el referit a 'l'animus testandi'.

I és que l'estructura de l'escrit evoca molt més la típica configuració d'un esbós, d'una planificació testamentària, que la de la confecció d'una seriosa, ferma i definitiva voluntat de testar, el que també ha estat valorat per la Sra. jutgessa d'instància en ponderar, junt a la manca de data, que en l'escrit 'ni siquiera se hace constar el nombre y apellidos de la persona que lo escribe, ni sus expresiones revelan 'animus testandi in actu', esto es, la resuelta intención del autor de disponer de sus bienes por sí mismo en aquellas líneas que está escribiendo y de manera definitiva en aquella ocasión (S. del T.S. de 10-XII-1956)' pel que ... 'más parece un simple borrador o esbozo ...'.

És òbvia l'essencialitat de 'l'ánimus testandi' en qualsevol disposició d'últimes voluntats. I, en particular, ha de quedar inequívocament palès en el testament hològraf, per tal com en les altres modalitats testamentàries la seva expressió ja ve garantida per la fe pública notarial, doncs, tant en el testament obert com en el tancat el notari ja dóna fe de la naturalesa de l'acte i, per tant, de tal voluntat. Per això, en el supòsit de testament hològraf, ve assenyalant la doctrina que del propi contingut de l'escrit ha de quedar palès, siguin quines siguin les paraules utilitzades, la voluntat ferma d'atorgar testament, havent indicat la jurisprudència que '... al ser el testamento un acto dispositivo de bienes y derechos, no es verdadero testamento el acto que, aun presentando la forma externa de tal, pueda dudarse si constituye un simple esbozo o proyecto y no un acto por el cual alguno dispone de sus bienes después de su muerte y no valdrá como tal si no consta con claridad la intención de estar' (S. del T.S. de 8 de juliol de 1940), el que pot predicar-se del tan repetit escrit pel ja dit i també, és clar, per la manca del fonamental requisit d'expressió de la data de l'atorgament, que, per tant, a més a més de les esmentades finalitats específiques, també té la més genèrica de contribuir a fer versemblant la sempre necessària i exigible expressió de 'l'animus testandi'.

I en haver-ho així entès la Jutjadora d'instància, no ha infringit la legalitat denunciada ni menystingut l'aplicació de l'equitat, doncs la sentència combatuda només hagués pogut aplicar-la de manera exclusiva si la llei expressament li ho hagués permès, el que, com es ve dient, no passa en el cas.

I tot això mena a l'íntegra confirmació de la sentència combatuda, prèvia claudicació del recurs.

SETÈ.- Segons l' article 1.715 de la Llei d'Enjudiciament Civil si no s'estimés procedent cap motiu de recurs, la sentència imposarà les costes d'aquesta alçada a la part recorrent, amb pèrdua del dipòsit constituït.

Fallo

Els preceptes legals esmentats i els altres d'aplicació.

LA SALA CIVIL Y PENAL DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA, DECIDEIX: DESESTIMAR íntegrament el recurs de Cassació interposat per la representació de la senyora Marí Trini Srs. Darío , Octavio i Jesús Manuel contra la sentència del Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Barcelona de data 9 de juny de 1997 , dictada en les actuacions de menor quantia núm. 458/95, dimanants de la demanda promoguda per el Sr. Darío i la Sra. Marí Trini contra els Srs. Alvaro i Sonia i Eugenia i Bernardo i Valentín , Claudia i Marí Jose i Margarita amb imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

S'ha de lliurar el testimoni corresponent al president del tribunal esmentat i s'han de retornar les actuacions que van trametre. Doneu la publicació establerta legalment a aquesta sentència.

Aquesta és la nostra sentència, que pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- Aquesta sentència ha estat llegida, signada i publicada el mateix dia de la seva data i en acte d'audiència pública, pel Magistrat d'aquesta Sala, Il?lm. Sr. PONÇ FELIU LLANSA, designat ponent en aquestes actuacions. En dono fe.