Sentencia Civil Nº 14/2009, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 11, Rec 378/2008 de 21 de Enero de 2009

Encabezamiento

Audiència Provincial

de Barcelona

Secció 11a

Rotlle núm. 378/2008

Jutjat de Primera Instància núm. 13

de Barcelona

Actuacions de procediment verbal núm. 821/2007

Sentència Núm. 14

Il·lms. Srs.

Josep Mª Bachs i Estany

Francisco Herrando Millán

Maria del Mar Alonso Martínez

Barcelona, 21 de gener de 2009

La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 378/2008 les actuacions de recurs d' apel·lació interposat pel procurador Sr.

Pousa i Engroñat, en representació del Sr. Alonso , part actora en aquesta litis, contra la sentència dictada el 22 de febrer de 2008 pel Jutjat de Primera Instància núm. 13 de Barcelona a les actuacions de procediment verbal núm. 821/2007 i ha pronunciat la següent Sentència.

Antecedentes

Primer. La part dispositiva de la Sentència apel·lada és la següent: "FALLO.- Que debo desestimar y desestimo la demanda interpuesta por Alonso contra María Virtudes , sobre reclamación de cantidad por importe de dos mil quinientos euros (2.500 euros) absolviendo a María Virtudes de las pretensiones contra él deducidas en el presente proceso, condenando a la parte actora, Alonso , al pago de las costas procesales causadas en la tramitación de la presente causa".

Segon. La part demandant recurrent va comparèixer en alçada a través del procurador Sr. Pousa i Engroñat.

La part demandada oponent va comparèixer en alçada a través del procurador Sr. Pesqueira i Roca.

Es va assenyalar per a deliberació, votació i decisió del recurs l' audiència del dia 14 de gener d'enguany, el que va tenir lloc a l' hora prevista.

Ha estat vist, i ha sigut ponent el Magistrat Sr. Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.

Fundamentos

Primer. La part actora recorre la sentència d'instància (f. 102 i f. 105 i ss.) pels següents motius: 1er) infracció de l' art. 217 LEC i dels arts. 1165 i 1689 CC en matèria de societat i de les obligacions dels socis entre sí, i l' art. 1232 CC quant al resultat de la declaració en interrogatori; dit error d'apreciació probatòria ha fet que es desestimés la reclamació de 2.500 euros; 2on) la prova practicada demostra que ambdues parts es van associar l'estiu del 2000 per fer la reforma d'un habitatge i repartir-se el guany; la reforma fou abonada progressivament -fins al total import de 34.800 euros- de manera que la suma final de 5.000 euros, pendent en acabar l'obra, és el propi demandat qui diu que ja ha estat abonada; i és la que no ha estat repartida; l'ara recurrent va deixar clar a l'interrogatori que oficialment figurava solament el demandat a les factures però que es va pactar partir els guanys al 50% i que sempre s'havia fet així. Postula la revocació i l'estimació íntegra de la demanda.

La part demandada s'oposa (f. 109 i ss.) pels següents motius: 1er) cap infracció de Dret s'ha comès per la sentència; no és objecte de contradicció que ambdues parts van fer l'obra; sí si eren socis; no consta constituïda en cap de les formes determinades, ni del CC ni de la LSRL;

2on) la sentència el que diu és que no s'ha acreditat cap incompliment del demandat quant al règim de comunitat en que es va fer l'obra, pactat; 3er) també es reconeix a la prova d'interrogatori que l'actor va rebre dels propietaris alguns pagaments i no consta s'hagi liquidat res al demandat; no tot són beneficis, a més, ja que el demandat és qui ha pagat les assegurances i els impostos; 4rt) no s'ha provat que el demandat hagi cobrat aquest darrer pagament de 5.000 euros dels propietaris; aquests no han comparegut al judici a ratificar la tesi de l'actor; 5è) el recurs no fa sinó reproduir la demanda i no ens prova on s'ha infringit la llei pel Jutjat. Postula la confirmació amb costes.

Segon. L'anàlisi de l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:

a) Provenen aquestes actuacions del monitori núm. 645/2007 del mateix Jutjat, reconvertit en verbal per oposició del demandat per Acte de 19-9-2007 (f. 1 i ss.); a la demanda inicial (f. 1 i ss. del procediment adjuntat en corda fluixa) sosté que l'estiu de 2006 es van associar els litigants per fer una obra per al Sr. Juan Antonio al c/ Jaume Pinent 2, 1a de Barcelona, repartint-se els guanys al 50%; que els amos van anar pagant sumes a compte; que la darrera xifra fou de 5.000 euros, cobrat totalment pel demandat sense que hagi liquidat la part de l'actor; li reclama per això 2.500 euros; acompanya pressupost a nom i signat pel demandat (f. 3 i ss.), albarans (f. 5 i 6 i ss.) i una relació de despeses fetes per cada part en l'obra (f. 6-7)

b) La citació dels propietaris de l'obra fou negativa a 18-10-2007 (f. 32); al judici no es va admetre citar-los per segona vegada com a diligència final.

c) Al judici celebrat el 14-2-2008 (f. 92 i ss. i DVD) l'actora es ratifica a la demanda (min. 0:17 i ss. DVD); la demandada contesta (min. 0:50 i ss. DVD) sostenint que manca legitimació activa; no se li deu res; s'impugnen els documents que s'acompanyen en recolzament de dita acció, per entendre que no proven res; diu que tot ve d'una condemna de l'actor per amenaces a denúncia del demandat; postula absolució amb costes a l'actor s'acompanya per la demandada fotocòpia d'un rebut de l'actor per import de 6.000 euros per part de la propietat de l'obra el setembre de 2006 (f. 94); declara en interrogatori el demandat Sr. María Virtudes (min. 9:33 i ss. DVD) que manifesta que els dos van anar a fer l'obra com socis al 50%; l'obra es va fer sense IVA; el pressupost és de 34.800 amb IVA; l'actor es posa d'acord amb els clients per no pagar IVA; ell ha hagut de pagar l'IVA; el demandat agafava els diners; i li paga quan vol; ell ha acabat l'obra; el demandat no va

acabar-la; li va pagar 3.000 euros a ell; al demandat no sap; no va acabar l'obra; al procés penal es va parlar dels 5.000 euros; declara l'actor Sr. Alonso en interrogatori (min. 14 i ss. DVD) que el setembre de 2006 va rebre els 6.000 euros del rebut que se li exhibeix; va ser un pagament; se'n van fer cinc o sis més; cada pagament es repartia a mitges davant dels propietaris; a esquenes d'ell va pactar el que va voler amb els propietaris; ell ha participat igual de les despeses de materials; menys la darrera del fuster perquè el demandat s'ha emborsat els darrers 5.000 euros; la responsabilitat de l'obra era d'ell; les despeses de seguretat social i impostos també es pagaven a mitges; reconeix que el demandat feia les factures; i que van fer l'acord el demandat i els amos amb el seu consentiment; només va signar el demandat; l'encàrrec li va fer Sr. Juan Antonio a ell; ell no ha fet pressupostos ni factures perquè no té ordinador i es feia en negre; Sr. Juan Antonio no li ha dit perquè no està aquí avui.

Tercer. La sentència d'instància, de data 22-2-2008 (f. 97 i ss.), desestima íntegrament la demanda.

Entén que no s'han acreditat els fets constitutius de l'acció ( art. 217 LEC ) atès que ni s'acredita que el demandat hagi cobrat dels amos de l'obra els darrers 5.000 euros del preu d'aquesta ni que existís cap mena de relació social o de comunitat entre parts que hagi estat incomplida pel demandat; només s'acredita pel llistat de despeses que tant un com altre han adquirit materials i fet despeses per a dita obra.

L'examen de bell nou de la prova practicada ens aboca a la plena confirmació de la sentència d'instància, doncs si bé el demandat ha reconegut que l'obra la van fer associant-se al 50% de guanys i despeses, per bé que el demandat no reconeix pas que tot cobrament simplement es dividís per meitats ni del document de despeses resulten totes abonades, com és el cas de l'assegurança d'autònoms. Tampoc no s'acredita, d'una banda, que els 6.000 euros reconeguts i documentats com rebuts per l'ara actor s'haguessin repartit al 50%, davant dels clients com afirma a la seva declaració l'actor ni, de l'altra, que s'hagin cobrat pel demandat els darrers 5.000 euros del preu pactat, quelcom bàsic i pressupost de l'acció en tant que sense acreditar el cobrament no es pot entrar a debatre sobre el repartiment de dita suma. Fins i tot en cas d'haver-se acreditat aquest darrer cobrament, manca a l'actuat suport documental i testifical suficient per concloure que dita suma era purament benefici, i que de la mateixa no s'havia de detraure cap despesa pendent.

No hi ha, en conseqüència, cap infracció de cap norma relativa al contracte de societat -ni de la comunitat de béns-.

Per tant, hem de desestimar íntegrament el recurs i de confirmar plenament la sentència d'instància.

Quart. les costes de l'alçada s'imposen a la part recurrent atès allò que disposa l' art. 398 LEC .

Fallo

Desestimem íntegrament el recurs d' apel·lació interposat pel procurador Sr. Pousa i Engroñat, en nom i representació de la part actora, contra la Sentència dictada a data 22 de febrer de 2008 pel Jutjat de Primera Instància núm. 13 de Barcelona a les actuacions del procediment verbal núm. 821/200 (Rotlle núm. 378/2008) que confirmem íntegrament, amb imposició de les costes de l' alçada al recurrent.

Així, per aquesta Sentència, jutjant definitivament, ho pronunciem, manem i signem.

I, un cop ferma aquesta sentència, siguin retornades les actuacions originals al jutjat de la seva procedència, amb testimoniatge de la mateixa per al seu compliment.

PUBLICACIÓ.- Barcelona, a vint-i-nou de gener de dos mil nou; un cop ha estat signada per tots els Magistrats que l' han dictat, es dóna a l' anterior sentència la publicitat ordenada per la Constitució i les lleis. EN DONO FE.