Sentencia Civil Nº 143/2007, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 306/2006 de 16 de Marzo de 2007

Encabezamiento

AUDIENCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3ª

Apel·lació 306/06

Verbal 504/05 del Jutjat de 1ª Instància 5 de Tarragona (Família)

S E N T È N C I A

PRESIDENT

Il·lma. Sra. Mª ANGELES GARCIA MEDINA

MAGISTRATS

Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA

Il·lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 16 de marzo de 2007.

Vist en aquesta Secció 3ª de la Audiència Provincial recurs d'apel·lació interposat per Ana María ,

representada en aquesta instància pel Procurador Sra. Martínez Bastida i defensada pel Letrat Sra. Fornos Vilanova, contra

Sentència del Jutjat de 1ª Instància 5 de Tarragona de data 23-2-2006 , en procediment Verbal 504/05, en el que figura com a

demandant la recurrent, i com a demandat Pedro Francisco .

Antecedentes

PRIMER.- En data 28-4-2006 es va presentar per Ana María recurs d'apel·lació contra la Sentència de instància que disposava: "Que estimando parcialmente la demanda formulada por Dª Ana María , debo declarar y declaro disuelto, por divorcio, el matrimonio de D. Pedro Francisco y Dª Ana María , con todos los efctos legales inherentes a dicha declaración, acordando como medidas las siguientes:

A) Se atribuye el uso del domicilio conyugal y el ajuar doméstico a la esposa.

B) No ha lugar a establecer pensión de alimentos en favor de los hijos ni en favor de la esposa.

C) La esposa se encargará de administrar los siguientes bienes. a) piso y parking de la calle Sevilla; b) casa y parking de la calle Johan Sebastián Bach; c) parking de la calle Enric d'Ossó; d) parking de la calle Joaquina de Vedruna, e) parking de la calle Yxart; f) parking de la calle Prat de la Riba.

El esposo tiene atribuida la administración de los siguientes bienes. a) piso y parking de la Avenida Marqués de Montoliu; b) cuentas corrientes de Caja de Sabadell, de Banca Catalana, de Bankinter, de Bankpime, del Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, de ING Direct, de Fibanc y de La Caixa; c) inmueble situado en Culleredo (Galicia)

Respecto de las hipotecas, impuestos, tasas, arbitrios y gastos de cualquier género que graven las mencionadas propiedades de los cónyuges, deberán ser sufragados por aquél de ellos a quien se le haya atribuido el bien en administración.

Para realizar actos de disposición o realizar gastos extraordinarios respecto de cualquiera de los bienes, será necesario el consentimiento del otro cónyuge y en su defecto autorización judicial.

No se hace condena en costas.".

SEGON.- Pedro Francisco es va oposar al recurs.

TERCER.- En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

VIST i sent el Ponent el Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA,

Fundamentos

PRIMER.- Com a qüestió prèvia, al·lega el apel·lat, al empar de l' art. 457-5 en relació als arts. 276 i 277 LEC , la inadmissibilitat del recurs d'apel·lació interposat al no haver-se-li donat trasllat previ del mateix.

El motiu s'ha de desestimar. Al foli 489 consta el trasllat previ de la preparació del recurs al procurador del al·legant, havent-se dictat Providència de data 23-3-2006 on es manifesta haver-se fet el dit trasllat, declaració no impugnada pel aquí al·legant.

SEGON.- S'interposa recurs al·legant error en la valoració de les proves, sol·licitant la revocació de la sentència impugnada en el sentit, en primer lloc, que se li reconegui una pensió d'aliments pels dos fills comuns de 750 euros/mes per a cada un a càrrec del pare, més despeses extraordinàries per meitat.

Disposa l' art. 259 CFC que "Se entiende por alimentos todo lo indispensable para el mantenimiento, la vivienda, el vestido y la asistencia médica del alimentista; así como los gastos para la formación si éste es menor, y para la continuación de la formación, una vez llegado a la mayoría de edad, si no la ha finalizado antes por causa que no le sea imputable". I l'art. 267 disposa que "La cuantía de los alimentos se determina en proporción a las necesidades del alimentista y a los medios económicos y posibilidades de la persona o personas obligadas a su prestación".

En el present cas, demana la recurrent aliments pels seus dos fills: un té -en el moment del judici- 32 anys, ha estudiat relacions laborals i un màster de prevenció de riscos laborals, ha treballat esporàdicament a varies empreses (INE, telepizza, etc.) i ha estat estudiant oposicions a auxiliar administratiu (despesa mensual 65 euros); L'altre té 29 anys, ha acabat, després de 10 anys, la carrera d'enginyer tècnic (3 anys), i li consten al seu nom un Volkswagen Golf i un Mercedes 230.

Al·lega la recurrent la necessitat vital d'aliments per aquests dos fills, al viure amb la mare i no treballar, tot i els seus intensos esforços per buscar feina, havent inclús treballat en coses que no corresponien amb la seva preparació, un al INE, telepizza, etc. i l'altre traient-se el carnet de camió, aliments que demana per a la seva alimentació, vestit, despeses mèdiques, telèfons mòbils, despeses derivades dels seus vehicles -gasolina, assegurances, impostos-, internet, etc., donant la mare 30 euros de paga setmanal a cada un.

La sentència impugnada va denegar els aliments, al no apreciar la necessitat vital dels mateixos. I no aprecia aquesta Sala cap mena d'error en la sentència. Els dos fills estan en la trentena, edat en la que moltes persones porten ja molts anys treballant, els seus pares els hi han donat estudis superiors per a poder guanyar-se la vida, els han mantingut fins ara, no consta que estiguin incapacitats per a treballar ni tinguin cap altra mena d'incapacitat, a més, consta que un ha realitzat ja treballs remunerats. Per altra banda, no deixa de ser significatiu que la aquí recurrent manifesti al judici que no vol que els seus fills treballin per 500 euros/mes, però accepta perfectament -i demana, tant en primera instància com en apel·lació- que sigui el pare el que alimenti als fills.

Procedeix desestimar el motiu d'impugnació.

TERCER.- Demana la recurrent, en segon lloc, pensió compensatòria indefinida ex art. 84 CFC , a càrrec del seu ex marit, de 2.000 euros/mes.

Disposa l' art. 84 CFC que "El cónyuge que, como consecuencia del divorcio o la separación judicial, vea más perjudicada su situación económica, tiene derecho a recibir del otro una pensión compensatoria que no exceda el nivel de vida del que disfrutaba durante el matrimonio, ni el que pueda mantener el cónyuge obligado al pago.

2. Para fijar la pensión compensatoria, la autoridad judicial debe tener en cuenta:

a) La situación económica resultante para los cónyuges como consecuencia de la nulidad, el divorcio o la separación judicial y las perspectivas económicas previsibles para uno y otro.

b) La duración de la convivencia conyugal.

c) La edad y la salud de ambos cónyuges.

d) En su caso, la compensación económica regulada en el art. 41.3.

e) Cualquier otra circunstancia relevante".

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 12-1-2004 diu: "Ciertamente, la finalidad de la pensión compensatoria, tal como viene hoy regulada en el Codi de Familia de Catalunya, es reequilibradora. Se trata de compensar al cónyuge que se ve perjudicado por la separación o el divorcio, manteniendo el principio de solidaridad económica existente constante la situación convivencial. Los términos comparativos que generan el derecho a pensión son, pues, dos: la situación de la que se gozaba durante el matrimonio y la situación previsible después de la crisis, atendida la posición personal y profesional del beneficiario de la pensión. Con palabras de la Audiencia Provincial de Lleida (sentencia de 5 de febrero de 1998: "es una institución cuya finalidad es evitar que las consecuencias negativas desde el punto de vista patrimonial que se derivan normalmente de la quiebra de la vida en común, graviten de forma desproporcionada y desequilibrada sobre uno de los miembros de la pareja, como consecuencia de la diferente situación en que se encuentran a raíz de las diferentes posiciones ostentadas durante el tiempo que duró la vida en común, tanto en el desempeño de trabajos subordinados al bienestar familiar como a la formación de un patrimonio privativo, así como evitar situaciones contrarias a principios de equidad o a criterios de una mínima solidaridad postconyugal".

I com diu la AP Tarragona, sec. 1ª, S 11-1-2006, nº 27/2006 "Los factores a tomar en cuenta en orden a la posibilidad de establecer una pensión compensatoria son numerosos, y de imposible enumeración. Entre los más destacados, y, sin ánimo exhaustivo, cabe citar: la edad, duración efectiva de la convivencia conyugal, dedicación al hogar y a los hijos; cuantos de estos precisan atención futura; estado de salud, y su recuperabilidad; trabajo que el acreedor desempeñe o pueda desempeñar por su cualificación profesional; circunstancias del mercado laboral en relación con la profesión del perceptor; facilidad de acceder a un trabajo remunerado -perspectivas reales y efectivas de incorporación al mercado laboral-; posibilidades de reciclaje o volver - reinserción- al anterior trabajo (que se dejó por el matrimonio); preparación y experiencia laboral o profesional; oportunidades que ofrece la sociedad, etc".

En el present cas, la sentència impugnada denega la petició per no concorre els requisits de la mateixa.

La recurrent, de 64 anys, li demana al ex marit, de 69 anys, la pensió compensatòria per un matrimoni que va durar 32 anys. Basa la petició en que, jubilats els dos l'any 2003, ella, infermera, té menys ingressos que ell, metge. Ella cobra 1.800 euros/mes nets de la pensió de jubilació, més 600 euros pel lloguer d'un pis ganalcial, més uns 300 euros pel lloguer de 4 pàkings ganancials, no paga cap prèstec, va treballar sempre durant el matrimoni i viu a un dúplex ganancial de 126 m2, es va fer un pla de pensión que ja va cobrar. Ell guanya 2.010 euros/mes nets de la pensió de jubilació, més els treballs que fa, tot i la jubilació, a la clínica Monegal, té en administració un pis a Vilaboa (A Coruña) pel qual paga 210 euros d'hipoteca i que no està llogat, viu a un pis ganalcial, es va fer un pla de pensions que ja va cobrar. Els guanys obtinguts pels dos durant el matrimoni es varen invertir en la compra dels inmobles referits. Consta a les declaracions fiscal que ambdós varen comprar i vendre accions de diferents societats.

No s'aprecia desequilibri que permeti en absolut la pensió compensatòria que es demana. Les pensions de jubilació són semblants i, en tot cas, deriven de la diferent qualificació professional dels dos; els majors ingressos d'ell deriven de la seva activitat a la sanitat privada tot i estar jubilat, mentre que ella no treballa, per la qual cosa és lògic que no tingui aquests ingressos; els rendiments i beneficis del patrimoni inmobiliari comú són superiors els d'ella que els d'ell; els guanys obtinguts pels dos durant el matrimoni -i a la vista de les pensions i de la qualificació professional està clar que eren majors els d'ell que els d'ella- es varen invertir en la compra dels inmobles referits, sent patrimoni ganancial; cap mena de sacrifici econòmic durant el matrimoni va fer ella, doncs va treballar sempre fins a la jubilació; i, fins i tot, la recurrent manifesta al judici que no sap amb quan diner passava el mes durant el matrimoni, per la qual cosa no pot al·legar ara que té un desequilibri patrimonial.

Procedeix desestimar el motiu d'impugnació.

QUART.- Conforme als arts. 394 y 398 LEC , s'imposen les costes del mateix al recurrent per temeritat.

Es considera com a temeritat "aquellas conductas que, sino encajables de modo cabal en el plano de la malicia en sentido estricto, sí catalogables como próximas a ella, desde el punto de vista de su reprochabilidad o suceptibilidad sancionada; al litigante, que injusta e inadecuamente, ha sido el verdadero y exclusivo causante del litigio (Sª. T. S. 26 de junio de 1990)". I com diu el reiteradament el TS , "Aunque la consideración de mala y fe y temeridad no se haya hecho del todo explícita en la Sentencia recurrida, debe señalarse que su apreciación a efectos de la imposición las costas producidas a uno de los litigantes no se halla sometida a preceptos específicos o de doctrina legal, sino enteramente confiada al discrecional y prudente arbitrio del mismo juzgador, por lo que no es susceptible de casación" (Sentencias de 15 de octubre de 1984, 17 de febrero de 1986 y 27 de junio de 2002 y TS Sala 1ª, S 6-6-2006).

En el present cas s'aprecia temeritat en el recurs interposat, en base a la seva nul·la prosperabilitat, havent-se presentat tot i els raonaments ja adduïts en la sentència impugnada, i amb sol·licituds contraries -com s'ha motivat anteriorment- no ja a dret si no a la sempre necessària lògica i ponderació.

Vistos els preceptes citats i demés de general y pertinent aplicació,

Fallo

DESESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat per Ana María , contra Sentència del Jutjat de 1ª Instància 5 de Tarragona de data 23-2-2006, en procediment Verbal 504/05 . S'imposen les costes del present recurs al recurrent per temeritat.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem y signem.