Sentencia Civil Nº 143/2013, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 236/2012 de 11 de Abril de 2013

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 236/2012

Procediment ordinari núm. 761/2009

Jutjat Primera Instància 1 Tremp

SENTÈNCIA núm. 143/2013

PRESIDENT:

En ALBERT GUILANYA I FOIX

MAGISTRATS:

En ALBERT MONTELL GARCIA

Na ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

Lleida, onze d'abril de dos mil tretze

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de procediment ordinari número 761/2009, del Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Tremp, en virtut del recurs interposat pel demandat Rogelio , representat per la procuradora CARMEN GRACIA LARROSA i assistit pel lletrat Joaquin Delgado Berengue contra sentència de data vint-i-tres de novembre de dos mil deu dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 236/2012. La part demandant RAMCABE,S.L., representada per la procuradora ARES JENE ZALDUMBIDE i assistit/da pel/per la lletrat/da JOSEP Mº SALA MASES impugna l'apel·lació. És ponent d'aquesta resolució el magistrat ALBERT GUILANYA I FOIX.

Antecedentes

PRIMER.La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data vint-i-tres de novembre de dos mil deu, és la següent: 'FALLO. Que estimant íntegrament la demanda interposada per RAMBCABE, S.L. he de condmnar i condemno a Rogelio a que li faci pagament de la quantitat de NOU MIL CINC-CENTS VIT-I-CINC EUROS AMB VUITANTA DOS CÈNTIMS més l'interès legal des de la primera interpel·lació judicial (10 de juliol de 2.009) amb expressa imposició de costes per ser preceptiu. [...]'

SEGON.Contra l'anterior sentència, el demandat, Rogelio va interposar un recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER.La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 9 d'abril de 2013 per a la votació i decisió.

QUART.En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER.La part demandada recorre contra la sentència de primera instància i ho fa al·legant error en la valoració de la prova i concretament en la valoració de la testifical del Sr Casiano atès que aquell no va dir la veritat i tenia un evident interès en que el plet es resolgués a favor de l'actora. Així mateix reitera que ell no tenia cap tracte amb la part actora sinó que tots els tractes els tenia amb el Sr Casiano i que si l'actor vol cobrar ha de ser a aquell a qui ha de reclamar que és qui el va contractar. Pel demés el jutge s'equivoca quan entén que, si és cert que el Sr Casiano no va complir, hagués pogut excepcionar la compensació amb la quantitat que aquell li devia cosa que no va fer, i el jutge s'equivoca perquè el Sr Casiano era el contractista i l'actor el subcontractista i no és a aquell a qui cal oposar la compensació sinó al primer que no està demandat. Per últim s'afirma que si s'escolta els CD's acompanyants i que es varen demanar com a diligència final, es podrà comprovar que no hi havia cap tracte amb l'actor i que tots els tractes eren amb el Sr Casiano .

La part actora apel·lada s'oposa la recurs i demana la íntegra confirmació de la sentència de primera instància.

SEGON. Així plantejats els termes del debat en aquesta segona instància, escau recordar a la part apel·lant la coneguda i reiterada doctrina jurisprudencial segons la qual la valoració de la prova correspon als Tribunals de instància que han d'exercitar aquesta facultat atenen al principi de la lliure apreciació i valoració de la prova que regeix el nostre sistema, sempre amb la possibilitat de que la valoració probatòria es practiqui mitjançant apreciació conjunta a fi d'obtenir una conclusió certa, havent de prevaler llur criteri, per imparcial i objectiu, sobre el de les parts, i únicament poden estimar-se incorrectes les deduccions obtingudes pel jutjador quan resulten absurdes, il·lògiques o irracionals o quan hagi deixat d'observar alguna prova objectiva que les contradigui, essent també doctrina reiterada i uniforme ( S.S.T.S. 13-3-99 , 6-3 i 11-10-2000 , entre altres) la que senyala que els resultats de la proba testifical són de lliure apreciació pel jutjador d'instància segons les regles de la sana crítica, no regulades en cap norma legal tota vegada que els arts. 659 L.E.C i 1.248 C.C . (actualment derogats però mantenint-se idèntica regulació en l' art. 376 L.E.C . 1/2000) només contenen una norma admonitiva, no preceptiva ni valorativa de proba, raó per la que la valoració que es faci del resultat de la dita prova, només serà revisable quan l'apreciació dels testimonis es presenti com il·lògica, arbitraria o forassenyada.

Res d'això succeeix en el cas present en que no hi ha cap dubte de que la demandada tenia coneixement de que l'actora estava treballant en l'obra i que amb les hores que va fer el Sr Casiano (de les que consta segons el Doc 6 acompanyat a la contestació a la demanda 71 hores) era completament insuficient per concloure l'obra. Per altra banda el pacte fet en l'escriptura de permuta de prestació de servei, no és possible coneix-se'l en tot el seu abast atès que li manca una fulla, però el que es pot llegir ja diu que el Sr Casiano es compromet a efectuar treballs (s'entén que personalment i en la seva qualitat de paleta) fins a complir el valor de 6000 € en hores i a 18 €/h. Si aquell no ho va fer és quelcom que caldrà que li reclami la demandada, però el que no pot fer és obviar el fet de que l'actor va estar treballant en l'obra a la seva vista, ciència i paciència, posant els seus propis treballadors (que no eren del Sr Casiano ) i efectuant treballs que anaven més enllà del que s'havia compromès a fer el Sr Casiano . No resulta creïble que durant quasi dos mesos estiguessin un parell de treballadors de la part actora fent tasques en l'obra posant material com ara arena o calç o fent tasques de transport (res d'això s'havia pactat amb el Sr Casiano on aquell solament havia de posar hores del seu propi treball) i tot sense que la demandada, que és arquitecte superior de professió, estigués en la creença de que l'actor era un subcontractat del Sr Casiano i no hagués prestat el seu consentiment, si més no tàcit, a aquella feina, més enllà dels tractes que hi hagués amb el Sr Casiano . De fet en cap cas consta que la demandada fes avinent a l'actora quin era el pacte que hi havia amb el Sr Casiano , ja que cal recordar que aquell no abastava més enllà dels 6000 € en hores de feina, ni quin fos el preu de l'hora que havien pactat. Per altra banda, es queixa la demandada de que se li facturin preus d'ús de maquinaria (lloguers de formigonera o de moles) quan en realitat amb el Sr Casiano el preu de 6000 € havia de pagar-se en hores de treball a 18 €/h.

En definitiva, no constant, a la vista de la factura acompanyada a les actuacions, i no havent desacreditat la demandada ni que la feina està feta ni que aquella requeria les hores, materials i maquinaria facturada ni tampoc que l'actora treballes suplint al Sr Casiano en el pacte en l'escriptura de permuta de prestació de servei, és clar que la demandada se'n haurà de fer càrrec i tot sens perjudici de les accions que aquell tingui contra el Sr Casiano i que aquí no es judiquen. Res nou que pugui alterar l'anterior conclusió hi afegeix al dit les converses mantingudes per ambdós parts (un cop la feina estava ja conclosa) i que consten en els CD's acompanyats com a prova en aquesta segona instància, que lògicament cada part interpreta de forma ajustada als seus propis interessos.

TERCER.Atès el que disposa l' article 394 de la LEC i a l'haver-se desestimat el recurs escau imposar les costes d'aquesta alçada a la part apel· lant.

Fallo

DESESTIMEMel recurs d'apel·lació interposat pel procurador Gracia contra la sentència de data 23 de novembre de 2010 del jutjat de primera instància i instrucció de Tremp que CONFIRMEMen els seus propis termes i amb imposició a la part apel·lant de les costes causades en la present instància.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s'escaiguin.

Així per aquesta la nostra sentència, ho pronunciem, ho manem i ho signem,

PUBLICACIÓ.El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.