Sentencia Civil Nº 143/2015, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 480/2014 de 19 de Mayo de 2015

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

ROTLLO DE APEL·LACIÓ Nº 480/2014

JUDICI VERBAL Nº 492/2013

JUTJAT DE PRIMERA INSTANCIA NÚM. 1- EL VENDRELL

SENTÈNCIA

MAGISTRATS IL·LMS. SRS.

GUILLERMO ARIAS BOO (President)

JOAN PERARNAU MOYA

MANUEL GALÁN SÁNCHEZ (Ponent)

Tarragona, a 19 de maig de 2.015.

Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial el RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per D. Hermenegildo representat pel Procurador dels Tribunals Sr. Granadero Jiménez i assistit per la Lletrada Sra. Abelló Torné, contra la sentència de 11 de març de 2.014 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 del Vendrell, judici verbal núm. 492/2013 , al qual figura com a part demandant l'ara apel·lant, i com a part demandada la mercantil AIGÜES DE TOMOVI, S.A. representada pel Procurador dels Tribunals Sr. Dionisio Borrell i defensada pel Lletrat Sr. Duque Moreno.

Antecedentes

PRIMER.La resolució recorreguda conté la següent Decisió:

'ACUERDO: Desestimar íntegramente la demanda interpuesta por la representación procesal de Hermenegildo , con absolución de la parte demandada, Aigües de Tomoví, S.A., con imposición de costas para la parte actora.'

SEGON.Contra l'esmentada resolució es va interposar recurs d'apel·lació per la representació processal de D. Hermenegildo .

TERCER.Per la representació processal de l'adversa es va presentar escrit oposant-se al recurs.

QUART.Per diligència d'ordenació de data 25-11-2014 de la Sra. Secretària judicial d'aquesta Secció Tercera es va acordar requerir a l'òrgan d'instància per tal de que enviés a aquest Tribunal la gravació de l'acte de judici al no constar incorporat a les actuacions remeses.

Fundamentos

PRIMER.Pronunciaments impugnats.

Interposa la representació processal de D. Hermenegildo el present recurs d'apel·lació contra la sentència que desestima íntegrament la seva demanda mitjançant la qual demanava la nul·litat del contracte de reconeixement de deute i restitució de totes les quantitats lliurades en base al mateix.

Al·lega com a motiu d'impugnació el 'haber obrado la parte demandada de forma abusiva en el ejercicio de su facultad de cortar el suministro de agua si mi representado no procedía de forma immediata al pago de la liquidación por fraude y del alta de un nuevo contador'(foli 93 de les actuacions).

SEGON. Reconeixement de deute.

Tal i com indiquem a les nostres sentències de 28-10-2014, rotllo 110/2014 , i de 16-10-2012, rotllo 170/2012, 'ha declarado reiteradamente el Tribunal Supremo (v. sentencia de 08-03-2010, ROJ: STS 1120/2010), el reconocimiento de deuda vincula a quien lo realiza y, en atención a lo prevenido en el artículo 1.277 del Código Civil , ha de presumirse que su causa existe y es lícita, en tanto el deudor (con inversión de la norma general sobre carga de la prueba) no demuestre lo contrario, alcanzando el reconocimiento de deuda efectos constitutivos que conlleva no sólo el facilitar a la actora un medio de prueba sino el dar por existente una situación de débito contra el demandado ( sentencias del Tribunal Supremo de 23 de abril de 1991 , 27 de noviembre de 1991 , 30 de septiembre de 1993 y 24 de octubre de 1994 ). Además, el artículo 1.277 del Código Civil no admite el negocio abstracto, en el sentido de desligado o independizado de su causa, pero sanciona para las declaraciones negociales en las que la misma no se exprese, la llamada regla de la abstracción procesal, conforme a la que se presume iuris tantum su existencia y licitud, con la consecuencia de desplazar el tema necesitado de prueba y, consiguientemente, la carga de probar (v. STS de 22-05-2008, ROJ: STS 2179/2008 )'(v. al mateix sentit, sentència d'aquesta Sala de 25-09-2012 -ROJ: SAP T 1667/2012 - i SAP de Barcelona, secció 13, del 21-11-2012 -ROJ: SAP B 12561/2012 -: 'el reconocimiento de deuda produce, por un lado, el efecto material de quedar obligado su autor al cumplimiento por razón de la obligación cuya deuda ha sido reconocida; y, por otro lado, el efecto procesal de la dispensa al acreedor de la prueba de la relación jurídica obligacional preexistente, ya que al reconocimiento de deuda se le aplica la presunción de existencia de la causa del artículo 1277 del Código Civil , y no es preciso expresarla en el documento'). [v. també per exemple, STS de 21-03-2013 -ROJ: STS 1184/2013 -].

Aplicant la doctrina exposada al present supòsit, comparteix la Sala totalment els encertats raonaments del Jutge d'instància quan manifesta que va existir un reconeixement de deute (reconegut per l'actor al fet 3é. de la demanda; document al foli 74), així com la possibilitat de formular reclamacions (foli 15), de tal forma que 'ha de reputarse el consentimiento prestado en el reconocimiento de deuda como libremente prestado, habiendo actuado la parte demandada en el ejercicio de una potestat de la cual podia hacer pleno uso'(foli 80), i sense que la incapacitat sensorial auditiva minvada de l'actor acrediti suficientment la invalidesa del seu reconeixement de deute.

El recurs, en definitiva, ha de ser totalment desestimat.

TERCER. Costes de la segona instancia.

Ex. article 398 LEC , la desestimació del recurs d'apel·lació determina la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

De conformitat amb els articles de pertinent aplicació,

Fallo

DESESTIMEM INTEGRAMENT EL RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per D. Hermenegildo contra la sentència de 11 de març de 2.014 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 del Vendrell, judici verbal núm. 492/2013 i, en conseqüència:

1. CONFIRMEM íntegrament la resolució recorreguda.

2. Imposem a la part apel·lant les costes de la segona instància.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem i signem.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día diecinueve de mayo de dos mil quince. Doy fe.