Sentencia CIVIL Nº 143/2019, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 319/2018 de 23 de Abril de 2019

Encabezamiento

Secció núm. 03 de l'Audiència Provincial de Tarragona. Civil

Avinguda Presid. Lluís Companys, 10 - Tarragona

43005 Tarragona

Tel. 977920103

Fax: 977920113

A/e: aps3.tarragona@xij.gencat.cat

NIG 4316342120148162310

Recurs d'apel lació 319/2018 C

Matèria: Judici ordinari altres supòsits

Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 6 del Vendrell (UPSD)

Procediment d'origen: Procediment ordinari 589/2014

Part recurrent / Sol licitant: Julio

Procurador/a: Manuel Sanchez Busquets

Advocat/ada: MARÍAJOSÉ CANALS VILAFRANCA

Part contra la qual s'interposa el recurs: Leandro , Lorenza

Procurador/a: VANESSA LOSTAL RUBIO

Advocat/ada:

SENTÈNCIA NÚM. 143/2019

PRESIDENT

Il lm. Sr. GUILLERMO ARIAS BOO

MAGISTRATS

Il lm. Sr. Joan Perarnau Moya (Ponent)

Il lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 23 d'abril de 2019

Vist en aquesta Secció 3a de l'Audiència Provincial recurs d'apel lació interposat per Julio , representat en aquesta instància pel Procurador/a Sr. Sánchez Busquets i defensat pel Lletrat/da Sra. Canals Vilafranca, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 6 del Vendrell de data 10-11-2017 , en procedimentOrdinari 589/14, en el que figura com a demandant el recurrent, i com a demandats-reconvinents Leandro i Lorenza .

Antecedentes

PRIMER.- La Sentència d'instància disposa: 'Estimo parcialment la demanda presentada per Julio i estimo parcialment la demanda reconvencional presentada per Leandro i Lorenza , i en conseqüència, declaro resolt el contracte novatori de contracte de compravenda de 14- 11-2011, havent-se de restituir les parts les coses que varen ser objecte del contracte, amb els seus fruits i el preu amb els seus interessos. Cada part pagarà les seves costes i les comuns per meitat'.

SEGON.-Es va presentar, en data 11-1-2018, per Julio recurs d'apel lació contra la Sentència d'instància.

TERCER.- Leandro i Lorenza es varen oposar, en data 31-1-2018, al recurs presentat.

QUART.-En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

Fundamentos

PRIMER.-Es va interposar demanda per Julio demanant la resolució del contracte de compravenda fet entre les parts l'any 2008 d'una casa situada al c/ DIRECCION000 , NUM000 , de Segur de Calafell, i modificat diverses vegades, per incompliment per part dels demandats-compradors en el pagament del preu, demanant la immediata restitució de la possessió de l'immoble.

Els demandats es varen oposar i varen reconvenir, demanant la nul litat del contracte i, subsidiàriament, la resolució del contracte per incompliment per part del venedor.

La sentència impugnada estima parcialment la demanda i la reconvenció, considerant provat que ambdues parts han incomplert el contracte, els compradors per no pagat la quantitat de 1.000 euros/mensual pactada fins a la data de l'atorgament de l'escriptura, i el venedor per no haver atorgat l'escriptura de compra. Així acorda la resolució del contracte amb la recíproca restitució de les prestacions. Considera també que el fet que la part actora recuperi la possessió de l'habitatge i alhora faci seus els pagament fets durant aquest aquests anys suposaria un enriquiment injust.

SEGON.-Interposa recurs l'actor -venedor- al legant error en la valoració de la proba, considerant que no va incomplir el contracte.

Segons reiterat criteri jurisprudencial, la valoració probatòria és facultat dels Tribunals sostreta als litigants, els quals encara que evidentment poden aportar les proves que la Llei autoritza, de cap manera poden tractar d'imposar-la als Jutjadors, ja que no pot substituir-se la valoració que el Jutjador fa de tota la prova legalment practicada per la valoració que de la mateixa fa la part recurrent, al correspondre la valoració de la prova única i exclusivament al Jutjador i no a les parts, valoració que ha de fer de manera lliure però mai arbitrària. Mitjançant el recurs d'apel lació, es transfereix al Tribunal de segona instància o ad quem el coneixement ple de la qüestió, però quedant reduïda la seva funció a verificar si la valoració conjunta del material probatori feta pel Jutge de primera instància és il lògica, arbitrària, contrària a les màximes d'experiència o a les normes de la sana crítica, o si, pel contrari, l'apreciació conjunta de la prova és la procedent ( SSTS 15-2-1999 i 26-1-1998 , entre moltes).

És a la part actora a qui correspon la càrrega de provar els fets en que fonamenta la seva pretensió, conforme la norma general de distribució de la càrrega de la prova de l' art. 217 LEC , en el sentit de que correspon a l'actor la prova dels fets normalment constitutius de la seva pretensió, i al demandat, en general, la dels fets impeditius o extintius que al legui.

Respecte a la eficàcia o valor probatori dels documents privats unilateralment fets (factures, etc.), la jurisprudència ve dient que, si bé són en principi insuficients per a acreditar el deute, poden ser suficients si en el procés existeixen altres elements probatoris susceptibles de ser valorats juntament amb aquells i que els confirmin, fent l'obligada valoració conjunta de la prova ( Sentències del Tribunal Suprem de 27 de juny de 1981 , 16 de juliol de 1982 , 23 de maig de 1985 , 12 de juny de 1986 , 30 de desembre de 1988 , 1 de febrer de 1989 , 18 de desembre de 1990 i 6 de febrer de 1992 , entre moltes).

Respecte a la prova del pagament del deute, es configura com un fet extintiu i, per tant, la càrrega de la prova correspon a la part demandada. No procedeix alterar la situació probatòria de les parts i carregar a la part actora amb la prova de l'impagament, fet negatiu amb el que no es pot gravar a la part actora quan és el seu revers, el pagament, el fet positiu que ha d'acreditar-se per la part demandada, encara que el Tribunal haurà de tenir sempre present la disponibilitat i facilitat probatòria que correspon a cada una de les parts del litigi segons els cas concret. Però no hi ha dubte que, en general, el pagament d'un deute és més fàcil d'acreditar a qui diu haver realitzat dit pagament que a qui solament pot tenir una actitud passiva i d'espera de la realització de dit pagament pel obligat a fer- lo.

TERCER.-En el present cas, de les proves practicades al judici, òbviament les úniques que es poden tenir en compte a l'hora de dictar la sentència i en base a les quals aquesta s'ha de dictar, s'aprecia error en la sentència impugnada.

I) El contracte de compravenda es va fer l'any 2008, sent posteriorment modificat diverses vegades, sent l'última modificació la feta el 14-11-2011 , on es fixa que el preu pactat va ser el de 180.303,63 euros, del qual faltarien per pagar 108.488,35 euros, havent els compradors de pagar 1.000 euros/mes, i havent de pagar la resta del preu a l'atorgament de l'escriptura de compravenda que es va fixar pel dia 3-5-2014, pactant-se també que l'incompliment per la part compradora de la seva obligació permetria a la venedora resoldre el contracte amb la pèrdua de totes les quantitats pagades fins llavors.

II) La sentència impugnada considera provat que els compradors no varen complir amb la seva obligació de pagar els 1.000 euros/mes, fet no impugnat i, per tant, que ha quedat ja ferm.

III) Havent els compradors incomplert les seves obligacions no podien exigir a l'altra part -la venedora- que complís amb les seves. Com dèiem a la nostra Sentencia de 30 de setembre de 2010 , en Dret, la part que incompleix els contractes recíprocs, com és el present, sigui quina sigui la causa de l'incompliment, ni els pot resoldre, ni res pot exigir a l'altra part que sí els ha complert. És exactament a l'inrevés: És la part que ha complert amb la seva obligació contractual la que pot exigir de la part que l'incompleix bé el seu compliment, bé optar per a la resolució del contracte, podent demanar, a més, danys i perjudicis en ambdós casos. Així ho estableix l' art. 1124 CC . Per tant, havent els demandats incomplert el contracte al no pagar el que s'havien obligat, i havent la part demandada complert amb les seves obligacions, res pot pretendre l'incomplidor front a la part complidora del contracte. És cert que el dia 25-3-2014 els compradors varen remetre burofax al venedor per preparar l'atorgament de l'escriptura de compravenda (doc. 65 de la contestació), demanant-li que els informés sobre els pagaments que havien fet i la quantitat que encara devien, quan corresponia a ells acreditar estar al corrent del pagament convingut de 1.000 euros/mes, cosa que mai varen fer, requeriments que varen ser contestats per l'actor el 9-6-2014 (doc. 2 de la demanda) recordant-lis que devien desembre de 2011; gener, març, maig i juny de 2012; agost de 2013; març, abril i maig de 2014 i sent parcials els pagaments fets altres mesos dels anys 2012, 2013 i 2014, optant per a resoldre el contracte. En conclusió, no havent els compradors complert amb la seva obligació de pagament no podien compel lir al venedor a atorgar l'escriptura de compravenda, per la qual cosa el seu no atorgament cap incompliment és.

En conclusió, procedeix estimar el motiu d'impugnació al haver solament incompliment del contracte per part dels compradors.

QUART.-S'impugna també la sentència quan considera que el fet que la part actora recuperi la possessió de l'habitatge i alhora faci seus els pagament fets durant aquest aquests anys suposaria un enriquiment injust.

Com diu el Tribunal Suprem, Sala 1a, S 11-11-2010, nº 719/2010 , 'la invocación de la doctrina del enriquecimiento injusto es inviable cuando el desplazamiento patrimonial se halla determinado o viene justificado por una norma o por un negocio jurídico válido y eficaz ( SSTS 29-02-2008, RC. núm. 5374/2000 , 17 de julio de 2009, RC núm. 727/2005) ' . I Tribunal Suprem, Sala 1a, S 30-10-2007 , nº 1142/2007 : 'la jurisprudencia de esta Sala niega que pueda tener lugar la aplicación del principio prohibitivo del enriquecimiento injustificado cuando se ha producido en virtud de un contrato que no ha sido invalidado ( sentencias de 16 de noviembre de 2.001 y 30 de marzo de 1.988 y 16 de noviembre de 2.001 , entre otras)'.

En el present cas les part varen pactar, en l'última modificació del contracte feta el 14-11-2011, que l'incompliment per la part compradora de la seva obligació permetria a la venedora resoldre el contracte amb la pèrdua de totes les quantitats pagades fins llavors (Pacte 6è). Per tant, hi ha una norma contractual que fonamenta la pèrdua de tals quantitats pagades.

Per altra banda, si bé és cert que la part compradora ha pagat part del preu convingut (que l'actor quantifica en 83.315 euros, sense que la part demandada acrediti el contrari), també ho és que té la possessió de l'immoble des de maig de 2008, per la qual cosa si distribuïm tal quantitat pagada entre els anys de possessió de l'immoble no resulta en absolut cap enriquiment injust per part de l'actor (suposa un cost entre 600-700 euros al mes).

Procedeix, en conclusió, estimar el recurs, revocar parcialment la sentència impugnada, estimar la demanda i desestimar la reconvenció, declarant resolt el contracte de compravendafet entre les parts l'any 2008 d'una casa situada al c/ DIRECCION000 , NUM000 , de Segur de Calafell, i modificat diverses vegades, per incompliment per part dels demandats-compradors, els quals han de restituir a l'actor la possessió de tal immoble amb caràcter immediat. S'imposen les costes de primera instància tant de la demanda com de la reconvenció als demandats,conforme l' art. 394 LEC .

CINQUÈ.-Conforme als arts. 394 i 398 LEC , en estimar el recurs interposat, no es fa imposició de les costes del mateix.

Fallo

ESTIMEMel recurs d'apel lació interposat per Julio contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 6 del Vendrell de data 10-11-2017 , en procedimentOrdinari 589/14, que es REVOCA parcialment, fent els següents pronunciaments:

1.-Estimem la demanda i desestimem la reconvenció, declarant resolt el contracte de compravendafet entre les parts l'any 2008 d'una casa situada al c/ DIRECCION000 , NUM000 , de Segur de Calafell, i modificat diverses vegades, per l'incompliment per part dels demandats-compradors, els quals han de restituir a l'actor la possessió de tal immoble amb caràcter immediat. S'imposen les costes de primera instància tant de la demanda com de la reconvenció als demandats.

2.- No fem imposició de les costes del recurs.

3.- Retorneu el dipòsit per apel lar.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem i signem.