Sentencia CIVIL Nº 146/2018, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14, Rec 548/2016 de 21 de Marzo de 2018

Encabezamiento

SENTÈNCIA N. 146/2018

Secció Catorze

Rotllo núm. 548/2016

Il lustres senyors magistrats:

Agustín Vigo Morancho

Esteve Hosta Soldevila

Sergio Fernández Iglesias

Barcelona, 21 de març de 2018

VIST per la Secció Catorze d'aquesta Audiència Provincial el rotllo nº 548/2016 dimanant de les actuacions de procediment ordinari seguides amb el nº 295/2015- H pel Jutjat de Primera Instància nº 42 de Barcelona a instancia de la Sra. Ángeles contra CATALUNYA BANC, SA, en virtut del recurs d'apel lació interposat per la part demandada contra la Sentència dictada el 23 de març de 2016 per la magistrada de l'expressat Jutjat.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la Sentència apel lada és del tenor literal següent:

Que estimando como estimo la demanda interpuesta por Doña Ángeles , representada por la Procuradora de los Tribunales Doña Ana María Soles Suso, frente a la entidad CATALUNYA BANC, S.A., representada por el Procurador de los Tribunales Don Ignacio López Chocarro, debo declarar y declaro la nulidad relativa de los contratos de adquisición de obligaciones de deuda subordinada de fechas 23 de enero de 2005, 22 de febrero de 2007, 10 de noviembre de 2008 y 7 de septiembre de 2009 con todas las consecuencias legales inherentes a dicha declaración, condenándose a la entidad demandada a devolver a la actora la cantidad del capital invertido de 100.500 euros más los intereses legales previstos en el art. 1108 CC a computar respectivamente desde la compra efectiva de los productos indicados en las fechas referidas, debiendo la actora reintegrar a la parte demandada el precio que ha obtenido por la venta de las acciones en las que se habían convertido las obligaciones de deuda subordinada (77.966,81 euros) con sus intereses legales ( art. 1108 CC ) computados desde el 27 de junio de 2013 en que se vendieron al FGD, así como la totalidad de los importes abonados como intereses y cupones durante el período de vigencia de las obligaciones de deuda subordinada. Todo ello a cuantificar en ejecución de sentencia, con aplicación del art. 576 LEC , y con imposición de las costas procesales a la parte demandada'.

SEGON.- La part demandada hi va interposar recurs d'apel lació, que fou admès a tràmit. Les actuacions originals es van elevar a l'Audiència Provincial de Barcelona, que les va repartir a aquesta Secció Catorze, en la qual, seguits els corresponents tràmits processals, va tenir lloc la deliberació el dia 15 de març de 2018.

TERCER.- En la tramitació del present procediment s'han observat i complit les prescripcions legals.

VIST, sent ponent el magistrat Sr. Esteve Hosta Soldevila.

Fundamentos

PRIMER.- Antecedents i objecte del recurs.

Contra la Sentència d'instància que estimant la demanda presentada per la Sra. Ángeles contra Catalunya Banc, SA, va declarar nuls per error vici en el consentiment els contractes de compra d'obligacions de deute subordinat formalitzats entre l'actora i Caixa Catalunya; va condemnar la demanda a tornar a l'actora els 100.500 € de la inversió més els interessos legals produïts des de la data de cada compra; va establir que l'actora havia de reintegrat a la demandada els 77.966,81 € obtinguts en la venda al FGD de les accions del bescanvi dels títols més els interessos legals des de la data de la venda, així com la totalitat dels rendiments o cupons percebuts de les obligacions de deute subordinat, a quantificar en execució de sentència; i va imposar a la part demandada el pagament de les costes de primera instància; interposa Catalunya Banc, SA, recurs d'apel lació, que fonamenta en tres motius: 1r.- la procedència d'aplicar també interessos sobre els rendiments o cupons percebuts per l'actora; 2n.- la indeguda aplicació de l'interès legal sobre els imports que s'han de restituir les parts; i 3r.- la improcedència de la seva condemna al pagament de les costes.

SEGON.- Primer motiu del recurs: Procedència d'aplicar també interessos sobre els rendiments o cupons percebuts per l'actora.

La recurrent al lega que conforme a l' art. 1303 del CC , els rendiments o cupons de les obligacions de deute subordinat percebuts per l'actora fins que va bescanviar els títols per accions de Caixa Catalunya, que al seu torn va vendre al FGD, han de produir a favor de Catalunya Banc, SA, interessos des de la data del pagament de cada rendiment de la mateixa manera que la Sentència reconeix a l'actora las percepció dels interessos de la inversió.

El motiu s'estima perquè la doctrina legal del Tribunal Suprem, que aquesta Sala ve aplicant, estableix que en l'execució dels efectes restitutoris de l' art. 1303 del CC els rendiments o cupons del producte financer percebuts pel client, que aquest ha de tornar a l'entitat financera, també produeixen interessos.

Entre altres resolucions ens remetem a la STS 734/2016, de 20 de desembre , que efectua un compendi de la jurisprudència anterior:

El problema de los efectos restitutorios de la nulidad por vicio del consentimiento en unos contratos de adquisición de participaciones preferentes de NCG ha sido tratado en la reciente sentencia de esta Sala núm. 716/2016, de 30 de noviembre , en la que decíamos:

«1.- Como hemos dicho en la reciente sentencia núm. 625/2016, de 24 de octubre , dictada también en un caso de nulidad de adquisición de participaciones preferentes por error vicio del consentimiento , los efectos de la nulidad alcanzan a ambas partes, comercializadora y adquirentes. Por ello, tales efectos de la nulidad deben ser la restitución por la entidad comercializadora del importe de la inversión efectuada por los adquirentes, más el interés devengado desde que se hicieron los pagos, y el reintegro por los compradores de los rendimientos percibidos más los intereses desde la fecha de cada abono.

»Doctrina que, en relación con estos mismos productos, participaciones preferentes y obligaciones subordinadas, ya habíamos sostenido con anterioridad, por ejemplo en la sentencia núm. 102/2016, de 25 de febrero . Y en relación con otros productos financieros complejos, como permutas financieras de interés, en la sentencia núm. 744/2015, de 30 de diciembre , entre otras.

»2.- Ello es así, porque los intereses constituyen en estos casos los frutos o rendimientos de un capital, a los que, por virtud de la presunción de productividad de éste, tiene derecho el acreedor en aplicación de las reglas sobre la restitución integral de las prestaciones realizadas en cumplimiento de contratos declarados ineficaces y la interdicción del enriquecimiento sin causa ( sentencias de esta Sala núm. 81/2003, de 11 de febrero ; 325/2005, de 12 de mayo ; y 1385/2007, de 8 de enero de 2008 , entre otras muchas). Ésta es la solución adoptada por los arts. 1295.1 y 1303 CC , al regular los efectos de la rescisión o de la declaración de la nulidad del contrato, mediante una regla que obliga a devolver la cosa con sus frutos y el precio con sus intereses y que se aplica, también, a otros supuestos de ineficacia que produzcan consecuencias restitutorias de las prestaciones realizadas ( sentencias núm. 772/2001, de 20 de julio ; 812/2005, de 27 de octubre ; 1385/2007, de 8 de enero ; y 843/2011, de 23 de noviembre ), como sucede, como regla general, con la resolución de las relaciones contractuales.

»Es más, para hacer efectivas las consecuencias restitutorias de la declaración de ineficacia de un contrato y para impedir, en todo caso, que queden en beneficio de uno de los contratantes las prestaciones recibidas del otro, con un evidente enriquecimiento sin causa, la jurisprudencia ( sentencias núm. 105/1990, de 24 de febrero ; 120/1992, de 11 de febrero ; 772/2001, de 20 de julio ; 81/2003, de 11 de febrero ; 812/2005, de 27 de octubre ; 934/2005, de 22 de noviembre ; 473/2006, de 22 de mayo ; 1385/2007, de 8 de enero de 2008 ; 843/2011, de 23 de noviembre ; y 557/2012, de 1 de octubre ) viene considerando innecesaria la petición expresa del acreedor para imponer la restitución de las prestaciones realizadas, con inclusión de sus rendimientos, al considerar que se trata de una consecuencia directa e inmediata de la norma. Como dijimos en la sentencia núm. 102/2015, de 10 de marzo :

'Es doctrina jurisprudencial la que afirma que no es incongruente la sentencia que anuda a la declaración de ineficacia de un negocio jurídico las consecuencias que le son inherentes, que son aplicables de oficio como efecto ex lege, al tratarse de las consecuencias ineludibles de la invalidez'.

»Interpretación jurisprudencial que considera, además, que las mencionadas normas - arts. 1295.1 y 1303 CC - se anteponen a las reglas generales que, sobre la liquidación de los estados posesorios, contienen los artículos 451 a 458 CC ( sentencias de 9 de febrero de 1949 , 8 de octubre de 1965 y 1 de febrero de 1974 ), ya que tales reglas se aplican cuando entre dueño y poseedor no existe un negocio jurídico, pues de haberlo, sus consecuencias se rigen por las normas propias de los negocios y contratos de que se trate ( sentencias núm. 439/2009, de 25 de junio ; y 766/2013, de 18 de diciembre ).

»3.- Para reiterar dicha doctrina jurisprudencial, hemos de tener en cuenta que los desplazamientos patrimoniales realizados en cumplimiento del contrato inválido carecen de causa o fundamento jurídico ( sentencia núm. 613/1984, de 31 de octubre ); por lo que, cuando se han realizado prestaciones correspectivas, el art. 1303 CC -completado por el art. 1308- mantiene la reciprocidad de la restitución. Así como que el restablecimiento de la situación anterior a la celebración del contrato nulo impone que la restitución deba comprender no sólo las cosas en sí mismas, sino también los frutos, productos o rendimientos que hayan generado».

Per tant, doncs, estimem el motiu.

TERCER.- Segon motiu del recurs: Indeguda aplicació de l'interès legal sobre els imports que s'han de restituir les parts.

La recurrent al lega que aplicar l'interès legal implica concedir a l'actora una rendibilitat molt superior a la que hagués obtingut un producte veritablement conservador.

El motius es desestima.

L' art. 1303 del CC estableix que declarada la nul litat de l'obligació, els contractants s'hauran de restituir recíprocament les coses que haguessin estat matèria del contracte, amb els seus fruïts, i el preu amb els seus interessos. La norma recull el principi de restitució integral de les prestacions realitzades en compliment dels contractes declarats ineficaços.

A manca de més especificacions, els interessos indicats a la norma només poden ser els legals de l' art. 1108 del CC , sense que això, en contra del que sosté la recurrent, suposi l'enriquiment injust de la part que els ha de percebre, sinó només la devolució integral de les prestacions realitzades.

La Sentència d'instància és conforme a la reiterada doctrina del Tribunal Suprem, que aquesta Sala ve aplicant, que en totes les Sentències que ha dictat en recursos de cassació confirmatoris o estimatoris de l'acció d'anul labilitat per vici en el consentiment de contractes de productes d'inversió ve indicant de manera pacífica que l'interès de l' art. 1303 del CC a aplicar és el legal. Per exemple, per a citar algunes de les darreres resolucions de l'Alt Tribunal, les SSTS 561/2017, de 16 d'octubre , i 270/2017, de 4 de maig .

Per tant, desestimem el motiu.

QUART.- Tercer motiu: Improcedència de la condemna de la demandada al pagament de les costes de primera instància.

La recurrent al lega l'existència d'importants dubtes de dret que justifiquen que s'oposés a la demanda.

El motiu es desestima.

En primer lloc, perquè la recurrent no concreta quins serien els dubtes de dret que al lega.

En segon lloc, perquè el principi del venciment, que es va incorporar a l'ordenament processal civil espanyol, per als processos declaratius, mitjançant la reforma de la Llei d'enjudiciament civil de 1881 per la Llei 34/1984, de 6 d'agost, es des d'aleshores la regla general en matèria de costes, ja que es va mantenir en l' art. 394.1 de la vigent Llei d'enjudiciament civil del 2000, de manera que la no imposició del pagament de les costes al banc demandat per l'existència de dubtes de dret suposaria l'aplicació d'una excepció a aital principi en perjudici de l'actora, clienta minorista del banc i, pel que aquí ens interessa, també consumidora. Si en virtut d'aquesta excepció l'actora, malgrat vèncer de manera substancial en el plet, tingués que pagar íntegrament les despeses derivades de la seva defensa i representació en primera instància, no quedaria indemne en la seva pretensió, sinó que aquesta quedaria reduïda d'una manera significativa. És el que hom anomena el principi d'indemnitat del consumidor.

En conseqüència, doncs, desestimem aquest darrer motiu del recurs.

CINQUÈ.- Conclusió.

Havent desestimat tots els motius del recurs, el desestimem íntegrament.

SISÈ.- Les costes d'aquesta alçada.

D'acord amb l' art. 398.2 de la LEC , atesa l'estimació parcial del recurs no pertoca imposar a cap dels litigants el pagament de les costes de l'apel lació.

Fallo

Estimant parcialment el recurs d'apel lació interposat per CATALUNYA BANC, SA, contra la Sentència dictada el 23 de març de 2016 pel Jutjat de Primera Instància nº 42 de Barcelona , modifiquem la resolució recorreguda en el sentit que hi afegim que l'actora Sra. Ángeles també ha de reintegrar a la demandada el interessos legals produïts pels cupons o rendiments percebuts, a comptar des de la data de cada pagament de cadascun d'aquests.

No s'efectua especial pronunciament de les costes de l'apel lació.

Torneu a la demandada/apel lant el dipòsit constituït per a recórrer.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació sempre que la resolució del recurs presenti interès cassacional, per escrit presentat davant d'aquest tribunal dintre del termini dels vint dies següents a la seva notificació. Un cop notificada la resolució, les actuacions seran retornades al jutjat d'instància, amb un testimoni seu, per a compliment.

Així ho acordem i signem