Sentencia CIVIL Nº 148/2020, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 840/2018 de 21 de Mayo de 2020

Encabezamiento

Secció núm. 03 de l'Audiència Provincial de Tarragona. Civil

Avinguda Presid. Lluís Companys, 10 - Tarragona

43005 Tarragona

Tel. 977920103

Fax: 977920113

A/e: aps3.tarragona@xij.gencat.cat

NIG 4314842120168169409

Recurs d'apel·lació 840/2018 D

Matèria: Judici ordinari per quantia

Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 7 de Tarragona

Procediment d'origen: Procediment ordinari 24/2017

Part recurrent / Sol·licitant: LUBASA ARANDA, S.L.

Procurador/a: Alejandro Granadero Jimenez

Advocat/ada: Pedro Guerrero Romera

Part contra la qual s'interposa el recurs: AKL VALVULAS S.A.

Procurador/a: Jose Mª Solé Tomas

Advocat/ada: Rafael Plaza Echevarria

SENTÈNCIA NÚM. 148/2020

PRESIDENT

Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA (Ponent)

MAGISTRATS

Il·lma. Sra. MATILDE VICENTE DIAZ

Il·lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 21 de maig de 2020

Vist en aquesta Secció 3a de l'Audiència Provincial recurs d'apel·lació interposat per LUBASA ARANDA S.L., representada en aquesta instància pel Procurador/a Sr. Granadero Jiménez i defensada pel Lletrat/da Sr. Guerrero Romera, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 7 de Tarragona de data 20-6-2018, en procediment Ordinari 24/17, sent part actora la recurrent i part demandada-reconvinent AVK Válvulas S.A.

Antecedentes

PRIMER.- La Sentència d'instància que disposa: 'Estimo la demanda presentada per la mercantil LUBASA ARANDA S.L. contra la mercantil AVK Válvulas S.A., condemno aquesta a pagar a l'actora la quantitat de 48.101,74 euros; 40 euros fixos de costos de dret de cobrament, més els interessos en la manera establerta al FJ 6è d'aquesta resolució. Amb imposició a la demandada de les costes processals.

Estimo la reconvenció presentada per la mercantil AVK Válvulas S.A. contra la mercantil LUBASA ARANDA S.L., condemno aquesta a pagar a AVK Válvulas S.A. la quantitat reclamada de 68.947,52 euros de principal, més els interessos en la manera establerta al FJ 6è d'aquesta resolució. Amb imposició a l'actora reconvinguda de les costes processals causades'.

SEGON.-Es va presentar per LUBASA ARANDA S.L. recurs d'apel·lació contra la Sentència d'instància.

TERCER.-AVK Válvulas S.A. es va oposar al recurs.

QUART.-En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

Fundamentos

PRIMER.-Es va interposar demanda reclamant la quantitat de 48.101,74 euros, més 40 euros de costos de dret de cobrament, derivats de les vendes fetes duran 2014-15 a la demandada. La demandada va assentir la demanda i va reconvenir, reclamant 68.947,52 euros, que serien els danys i perjudicis que ha hagut de pagar pels danys ocasionats per una peça defectuosa venuda per l'actora a la demandada-reconvinent, exercitant acció de responsabilitat contractualex art. 1101 CC.

La sentència impugnada estima la demanda i la reconvenció.

SEGON.-1. Impugna la sentència la part demandant al·legant, en primer lloc, que sent una venda mercantil no es aplicable l' art. 1101 CC, i que no hi hauria aliud pro alioja que solament una de les peces venudes era defectuosa.

2. Respecte a l'acció de sanejament per vici ocult en la cosa comprada, recorda l' AP Granada, sec. 4ª, S 17-10-2001, nº 592/2001 que, ' se ejercita la acción ex art. 1.486 del Código Civil en relación con el 1.484 y 1.490, y al respecto hemos de señalar que son 3 los requisitos a los que el art. 1.484 y ss. del Código Civil subordina la responsabilidad del vendedor por los vicios de la cosa vendida: el vicio ha de ser grave, ha de ser oculto y ha de preexistir al tiempo de celebración del contrato, debiendo entender por vicio, una anomalía por la cual se distingue la cosa que lo padece de las de su misma especie y calidad ( Sent. T.S. 31-1-70 ), careciendo aquella de las cualidades necesarias para realizar una determinada prestación (Sent. del T.S. 10/9/96), con su consiguiente inutilidad para satisfacer el interés del comprador en la celebración del contrato. El vicio ha de ser grave, requisito de gravedad que viene expresado en el art. 1.484 del Código Civil , al exigir que se trate de defectos que hagan impropia la cosa para el uso a que se la destina, o disminuyan de tal modo dicho uso, que de haberlas conocido el comprador no la habría adquirido, o habría dado menos precio por ella. Es decir, el vicio debe determinar la inutilidad total o parcial de la cosa (T.S. 10/9/96), teniendo en cuenta que la utilidad no es la subjetiva del comprador, sino la propuesta en el objeto seguir la regla contractual. Ha de ser oculto, y no lo es en aquellos defectos que, si bien no son reconocibles por un comprador medio, sí lo son por un perito, mediante el empleo de una mínima diligencia, de modo que incurre en culpa lata, al no reconocerlos, debiendo entenderse la expresión 'perito' que emplea el precepto, como dice la S.T.S. de 6/7/84 , 'no en el sentido de persona con título profesional en una determinada materia, sino en el de persona que por su actividad profesional tenga cualidades para conocer las características de determinadas cosa o materiales'. Finalmente, el vicio no es conocido, cuando aún no siendo reconocido por el comprador mediante el uso de una mínima diligencia, este, por cualquier razón, lo ha conocido efectivamente, ya que, en tal caso, habrá tenido la oportunidad de pactar el precio que le convenga, por lo que la celebración del contrato no le ocasionará ninguna lesión económica digna de ser reparada. Asimismo, la Jurisprudencia, tiene declarado que el vicio ha de existir en el momento de perfeccionamiento del contrato, sin que sea obstáculo que el vicio pueda manifestarse con la responsabilidad del vendedor, ya que este responde al comprador del saneamiento por los vicios ocultos de la cosa vendida, aunque los ignorase'.

Aquesta acció de sanejament per vici ocult caduca als 6 mesos des de l'entrega de la cosa venuda ( art. 1490 CC).

Ara bé, i com recorda la STS del 2 de juny de 2015, ' Como dice la sentencia de 16 noviembre 2000 , 'existe pleno incumplimiento del contrato de compraventa, por inhabilidad del objeto vendido para cumplir la finalidad para la que se vendió y consiguientemente se ha producido la insatisfacción del comprador, lo que en estos casos permite acudir a la protección que dispensan los artículos 1101 y 1124 del Código civil .' Y precisa la de 31 julio 2002 recogiendo numerosa jurisprudencia anterior: 'la evidencia de la frustración del fin del contrato, eliminando las legítimas expectativas de la parte perjudicada desencadena la resolución... en definitiva, la inhabilidad del objeto'. Lo acaba de aclarar la sentencia de 17 febrero 2010 : '... defectuoso cumplimiento al haber sido hecha la entrega de cosa distinta o con vicios que hagan impropio el objeto de la compraventa para el fin a que se destina.' La de 25 febrero 2010 añade: '... la doctrina de aliud pro alio que contempla una doble situación: que se haya entregado cosa distinta a lo pactado o que se haya entregado cosa que, por su inhabilidad, provoque una insatisfacción objetiva, es decir, una completa frustración del fin del contrato'. La entrega de una cosa aliud pro alio, en el contrato de compraventa es un caso claro de incumplimiento esencial que da lugar a la resolución, en aplicación del artículo 1124 del Código civil . Lo cual implica dos extremos, tal como expone la sentencia de 22 junio 2010 : resolución, en sí misma, como ineficacia sobrevenida con efecto retroactivo, ex tunc e indemnización de daños y perjuicios (párrafo 2º del citado artículo 1124 y sentencia de 12 mayo 2005 ), los cuales deben probarse, pero sin obviar que la ineficacia producida por el incumplimiento de la otra parte contractual, por regla general produce un daño per se, como frustración en la economía de la que ha sufrido el incumplimiento y, por ende, la ineficacia del contrato'.' además del régimen antes previsto para los vicios, se reconoce una tercera categoría para los supuestos de entrega de cosa distinta 'aliud pro alio', inutilidad de la cosa a los fines contratados o inhabilidad total de la misma (lo que es distinto radicalmente de los 'vicios'), que se identifica con un efectivo incumplimiento, incardinable en los arts. 1.100 , 1.101 , 1.124 CC (en relación con los arts. 1466 y 1500), lógicamente sujeto a distintas normas, aún de 'prescripción' (así, las STS 23.3.1982 , 20.10.1984 , 16.3.1985 , 1.10.1991 , 14.3.1992 , 7.3.1993 , 20.12.1993 ); pero para hacer efectiva tal orientación jurisprudencial se requiere la plena acreditación de que la mercancía tenía, al tiempo de su recepción por el comprador los referidos 'defectos' que la hacían inservible para su destino'. En el mateix sentit Audiència Provincial de Tarragona, sec. 3a, S 18-1-2008, núm. 50/2008 . I diu el Tribunal Suprem, Sala 1a, S 22-10- 2007, núm. 1085/2007 , que 'se está en presencia de entrega de cosa diversa o aliud pro alio cuando existe pleno incumplimiento por inhabilidad del objeto y consiguiente insatisfacción del comprador, que le permite acudir a la protección dispensada en los artículos. 1.101 y 1.124 y, por consiguiente, sin que sea aplicable el plazo semestral que señala el artículo 1.490 para el ejercicio de las acciones edilicias'-, el motivo plantea el tema, muy discutido por la jurisprudencia, concerniente a la distinción entre vicios ocultos y prestación distinta, y que cabe entender resuelta a la vista de la doctrina establecida en las Sentencias de 7 de enero de 1.988 , que recoge las directrices señaladas en las precedentes... por las que se entiende que se está en presencia de entrega de cosa diversa o aliud pro alio cuando existe pleno incumplimiento por inhabilidad del objeto y consiguiente insatisfacción del comprador, al ser el objeto impropio para el fin a que se destina, lo que permite acudir a la protección dispensada en los artículos. 1.101 y 1.124 del Código Civilart .1.101 EDL 1889/1 art.1.124 EDL 1889/1 , puntualizándose que la ineptitud del objeto para el uso a que debía ser destinado significa incumplimiento del contrato y no vicio redhibitorio, originándose el sometimiento a diferentes plazos prescriptivos...'.

Així, doncs, quan hi ha un incompliment total del contracte per inhabilitat de l'objecte venut per a la finalitat pel qual va ser comprat, incompliment contractual que permet aplicar la doctrina delaliud pro alio,l'acció exercitada tindria llavors el termini de prescripció de 15 anys de l' art. 1964 CC (actualment 5 anys), o, en el seu cas, el termini de prescripció de 10 anys de l' art. 121.20 Codi Civil de Catalunya.

3. En el present cas, no es va exercitar una acció de sanejament per vici ocult en la cosa comprada sinó una acció d'indemnització de danys i perjudicis per incompliment contractual, fonamentada en l' art. 1101 CC. Certament, el contracte de venda va ser mercantil, però aquesta naturalesa contractual no exclou en absolut l'aplicació de la doctrina del'alio pro aliud.Queda acreditat que en data 24-1-2014 l'actora va vendre a la demandada-reconvinent dues peces descrites com a 'Unión universal 601 LB PN25 1030-1060'; que una d'elles, el dia 11-3-2014, va donar lloc a un sinistre, consistent en el trencament de la canonada, tenint tal peça un defecte de fabricació, en concret un defecte de soldadura, causant importants danys que ha pagat la demandada-reconvinent. Per tant, no estem aquí en una compra a l'engròs de mercaderia en la que solament una part sigui defectuosa, sinó en una compra de peces d'individuals, una de les quals era defectuosa, defecte que la inhabilitava totalment pel seu propi destí, per la qual cosa és procedent la doctrina del'alio pro aliud.

TERCER.-Al·lega, en segon lloc, error en la valoració de la prova, considerant que no s'ha provat que la causa del sinistre fos un defecte de la peça, podent haver hagut una major pressió de la que peça era apta per a suportar.

Segons reiterat criteri jurisprudencial, la valoració probatòria és facultat dels Tribunals sostreta als litigants, els quals encara que evidentment poden aportar les proves que la Llei autoritza, de cap manera poden tractar d'imposar-la als Jutjadors, ja que no pot substituir-se la valoració que el Jutjador fa de tota la prova legalment practicada per la valoració que de la mateixa fa la part recurrent, al correspondre la valoració de la prova única i exclusivament al Jutjador i no a les parts, valoració que ha de fer de manera lliure però mai arbitrària. Mitjançant el recurs d'apel·lació, es transfereix al Tribunal de segona instància oad quemel coneixement ple de la qüestió, però quedant reduïda la seva funció a verificar si la valoració conjunta del material probatori feta pel Jutge de primera instància és il· lògica, arbitrària, contrària a les màximes d'experiència o a les normes de la sana crítica, o si, pel contrari, l'apreciació conjunta de la prova és la procedent ( SSTS 15-2-1999 i 26-1-1998, entre moltes).

És a la part actora a qui correspon la càrrega de provar els fets en que fonamenta la seva pretensió, conforme la norma general de distribució de la càrrega de la prova de l' art. 217 LEC, en el sentit de que correspon a l'actor la prova dels fets normalment constitutius de la seva pretensió, i al demandat, en general, la dels fets impeditius o extintius que al·legui.

En el present cas, de les proves practicades al judici, òbviament les úniques que es poden tenir en compte a l'hora de dictar la sentència i en base a les quals aquesta s'ha de dictar, no s'aprecia error en la sentència impugnada.

El propi representat de la recurrent va reconèixer que ' la empresa se hace responsable de la rotura ocasionada por fallo de soldadura de la pieza suministrada por Lubasa a la empresa AVK Valvulas S.A.'. A més, hi ha la pericial de la Sra. María Consuelo que ho acredita. No hi ha, en canvi, cap acreditació de que la pressió fos superior a les 25 atmosferes que la peça havia de suportar, sinó tot el contrari, a la vista del que manifesta la perit Sra. María Consuelo i també l'informe de la Confederación Hidrográfica del Cantábrico, i, de fet, la peça defectuosa va ser substituïda per una d'igual.

QUART.-Al·lega, finalment, error en la sentència perquè, pel que fa a la indemnització pagada a FCC Aqualia Oviedo de 36.998 euros, la perit Sra. María Consuelo la fixava en 20.146,79 euros i la sentència la fixa en base a un document de 28-9-2017 que sembla que indemnitza pel trencament de dos peces.

Res va oposar l'aquí recurrent pel que fa al que ara al·lega quan va contestar la reconvenció, per la qual cosa no pot plantejar ara en segona instància motius d'oposició nous, no plantejats en primera instància. El document de 28-9-2017 no fa res més que resumir l'acord al que varen arribar en data 13-3-2015 FCC Aqualia Oviedo i AVK Válvulas S.A., fixant la indemnització dels danys en 36.998 euros, acord aquest aportat amb la reconvenció com a doc. 10, per la qual cosa era conegut per l'aquí apel·lant quan va contestar la reconvenció.

Es desestima, en conseqüència, el recurs.

CINQUÈ.-Conforme als arts. 394 i 398 LEC, en desestimar el recurs, s'imposen les costes del mateix a la recurrent.

Fallo

DESESTIMEMel recurs d'apel·lació interposat per LUBASA ARANDA S.L. contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 7 de Tarragona de data 20-6-2018, en procediment Ordinari 24/17. S'imposen les costes del mateix a la recurrent. S'acorda la pèrdua del dipòsit per apel·lar.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem i signem.