Sentencia Civil Nº 15/2002, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Civil y Penal, Sección 1, Rec 74/2001 de 27 de Mayo de 2002

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA

DE CATALUNYA

Sala Civil i Penal

RECURS DE CASSACIÓ Núm. 74/2001

S E N T È N C I A NÚM. 15

President:

Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada

Magistrats:

Il·lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa

Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol

Barcelona, 27 de maig de 2002

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats que

s'expressen més amunt, ha vist el recurs de cassació núm. 74/2001 contra la sentència dictada en

grau d'apel.lació per la Secció 11a de l'Audiència Provincial de Barcelona en el rotllo 114/99 com a

conseqüència de les actuacions de menor quantia núm. 6-98-B seguides davant el Jutjat de 1a

Instància núm. 2 de Vilafranca del Penedès. Han interposat recurs de cassació el Sr. Blas , representat per la procuradora ELISABETH HERNÁNDEZ VILAGRASA, i

defensat per la lletrada AFRICA TOMILLO MARTÍNEZ i el Sr. Jon ,

representat pel Procurador Sr. CARLOS BADIA MARTINEZ i defensat pel lletrat LLUIS SALA

TORREGASA.

Antecedentes

PRIMER.- Les representacions processals Don. Blas i Don. Jon , van formular respectivament demanda de menor quantia davant el Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Vilafranca del Penedés. Seguida la tramitació legal, el jujtat indicat va dictar sentència amb data 30 de desembre de 1998, la part dispositiva de la qual diu el següent: 'Que Desestimando Integramente la demanda deducida por las Procuradoras Sras. PALLEROLA Y SOLE en nombre y representación de Blas Y Jon debo Alsolver y Absuelvo a DÑA. Julieta de todos los pedimentos deducidos en su contra con imposición de costas a los actores'. En data 11 de gener de 1999, aquesta Sentència es va rectificar mitjançant interlocutòria , la part dispositiva de la qual diu: 'PARTE DISPOSITIVA: En atención a lo expuesto: DECIDO. ACLARAR la Sentencia de 30 de Diciembre en el sentido que Don. Blas ha sido asistido por el Sr. Lamarca y rectificar el precepto consignado en el Fundamento Tercero que es el artículo 223 de la Complación manteniendo el resto de pronunciamientos en su integridad'

SEGON.- Contra aquesta Sentència, les dues parts demandades varen interposar respectivament recurs d'apel·lació, que varen ésser admesos i subtanciats a la Secció Undécima de l'Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar sentència amb data 26-9-2001, amb la següent part dispositiva: F A L L A M O S : Que DESESTIMANDO los recurso de apelación interpuestos por D. Blas y D. Jon , contra la Sentencia dictada en hecha 30 de Diciembre de 1.998, la cual consta de Auto de Aclaración de 11 de enero de 1.999, por el Juzgado de Primera Instancia nº 3 de Vilafranca del Penedés. En los autos de los que el presente rollo dimana, debemos CONFIRMAR Y CONFIRMAMOS íntegramente la misma, imponiendo a los apelantes las costas de esta alzada.'

TERCER.- Contra aquesta Sentència, la procuradora Sra. ELISABETH HERNÁNDEZ VILAGRASA, en nom i representació de Blas , i el Procurador Sr. CARLOS BADÍA MARTÍNEZ, en nom i representanció de Jon van interposar respectivament escrit de preparació de recurs de cassació davant la Sala 11a de l'Audiència Provincial de Barcelona, els quals, per mitjà de provisió de la Secció 11a de data 9-11- 2002 es van tenir per preparats i es donà a les parts recurrents el termini de 20 dies per poder interposar els seus respectius escrits de recurs de cassació.

QUART.- Per mitjà d'escrit de data 26 de novembre de 2001 el procurador Sr. Carlos Badía Martínez en nom i representació Don. Jon , va interposar recurs de cassació davant la Secció 11a d'aquesta Audiencia Provincial que va fonamentar en els motius següents que són d'aquest tenor literal:

'PRIMERO.- Al amparo de lo previsto en el número 1 del artículo 477 de la Ley de Enjuiciamiento Civil, por infracción o, en su caso, por aplicación errónea del artículo 111.1 de la Compilación de Derecho Civil de Catalunya'.

'SEGUNDO.- Al amparo de lo previsto en el numero 1 del artículo 477 de la Ley de Enjuiciamiento Civil, por infracción o, en su caso, por aplicación errónea del artículo 223, en relación con los artículos 211 y 212 de la CDCC.'

'TERCERO.- Al amparo de lo previsto en el número 1 del artículo 477 de la Ley de Enjuiciamiento Civil, por infracción o, en su caso, por aplicación errónea del artículo 675 del C. Civil.

'CUARTO.- Al amparo de lo previsto en el número 1 del artículo 477 de la Ley de Enjuiciamiento Civil, por infracción o, en su caso, por aplicación errónea del artículo 316.1 de la Ley de Enjuiciamiento Civil'.

'QUINTO.- Al amparo de lo previsto en el númer 1 del artículo 477 de la Ley de Enjuiciamiento Civil, por infracción o, en su caso, aplicación errónea de la norma contenida en la doctrina jurisprudencial establecida sobre al imposibilidad de ir validamente contra los propios actos.'.

'SEXTO.- Al amparo de lo previsto en el número 1 del artículo 477 de la Ley de Enjuiciamiento Civil, por infracción, o en su caso, por aplicación errónea de la norma del artículo 218 de la LEC., en relación con el artículo 24 de la Constitución'. I la procuradora Sra. Elisabeth Hernández Vilagrasa en nom i representació Don. Blas , va formalitzar el seu recurs de cassació per infracció de llei, mitjançant escrit de data 7 de desembre de 2001 que va fonamentar en els següents motius:

PRIMER.- Per vulneració o infracció dels articles 1214. 1232 i 1234 del Codi civil i actuals articles 217 i 316 LECn i violació de l'art. 1232 CC

SEGON.- Errònia interpretació de l'art. 1218 del Codi civil

TERCER.- Infracció dels antics arts. 223.2, 211 i 212 de la Compilació.

QUART.- Infracció de la doctrina dels actes propis en haver estat aplicada només per la Sala respecte de l'apel·lant Sr. Blas en base a l'escriptura de data 18 de setembre de 1969 i no haver estat també aplicada respecte de la demandada Sra. Julieta i s'ha infringit, a més a més el principi d'igualtat de les parts.

CINQUÈ.- La no aplicació dels articles 109 i 11 de la compilació de 1960 així com el principi jurídic de gran tradició jurídica-catalana de 'semel heres, semper heres'

SISÈ.- Vulneració de l'art. 675 CC i interpretació errònia del mateix

SETÈ.- Inexistència de la doctrina del Tribunal Suprem i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya relativa a l'usdefruït amb facultat de disposar 'mortis causa' i a títol gratuït.

CINQUÈ.- En data 10 de gener es van rebre les actuacions en aquesta Sala i per provisió de data 14 de gener de 2002 van passar les actuacions als magistrat ponent perquè instruís i sotmetés a la deliberació de la Sala sobre l'admissió o no del recurs de cassació. Per provisió de data 31 de gener i d'acord amb l'art. 483.3 de la Lec, es donà trasllat a les parts personades per tal que en deu dies formulessin les al·legacions que estimessin procedents, la qual cosa van efectuar mitjançant els seus respectius escrits. Per mitjà d'interlocutòria de data 14-3-2002, aquesta Sala va acordar admetre el recurs de cassació interposat pel senyor Blas i l'inadmissió del recurs interposat pel senyor Jon .

SISÈ.- Per provisió de data 15 d'abril de 2002 , es va tenir per formulada oposició al recurs de cassació i d'acord amb l'article 485 Lec, es convocà a les parts per la celebració de vista pel dia 29 d'abril de 2002, la qual va tenir lloc,

Ha estat designada ponent l' IlAlma. Sra. Núria Bassols i Muntada.

Fundamentos

PRIMER.

Per tal de facilitar la comprensió i l' anàlisi del recurs de cassació que correspon resoldre a aquest Tribunal és escaient fixar els següents antecedents d' índole fàctica:

El 10 de gener de 1968 va morir el senyor Blas , el qual havia atorgat últim i vàlid testament el 13 d' abril de 1977 davant del notari que fou de Sant Sadurní Noya , i, per el que ara interessa en aquest testament hi consten les següents clàusules:

' Tercera . Nombra a su esposa Doña Julieta universal usufructuaria de todo su caudal, relevándola de toda clase de caución e inventario y mientras conserve viudedad del testador. La faculta expresamente para que pueda disponer mortis causa de lo heredado, pero tal solo a favor de los hijos y descendientes del testador, en la forma y proporciones que a bien tuviere, salvo las limitaciones que la ley imponga '.

' Quarta .Lega a cada uno de sus hijos Nuria , Mauricio , Carlos Antonio , Araceli , Lorenzo , Lorenza , Eloy y Luis ( o Carlos Jesús ) en pago de todos sus derechos legitimarios y, si excediere, como mera liberalidad del otorgante, la cantidad de treinta mil pesetas a cada uno, las que deberán serles satisfechas por los herederos que ahora instituirá , en cuatro anualidades a partir de la defunción del último de los consortes, padres de los legitimarios a razón de dos cada año...

' Quinta: Instituye por sus universales herederos a sus otros dos hijos Blas y Jon en la forma siguiente: Será para sus dos hijos , por mitad y proindiviso entre ellos , la CASA propiedad del testador, CALLE000 número NUM000 del Tomo NUM001 , finca n NUM002 . Serán por mitad indiviso entre ambos instituidos, el numerario, valores y títulos de cualquier clase que existieren en el patrimonio del otorgante a su defunción. Será para su hijo Jon la finca propiedad del otorgante conocida por ' DIRECCION000 ' sita en Torrelavid e inscrita en el Registro al folio 143 del Tomo 11, finca nº NUM003 . Igualmente será para su hijo Jon la parte que correspende al testador sobre la pieza de tierra denominada ' DIRECCION001 ' sita en el mismo término y que consta inscrita en el Registro al folio 25 del Tomo 18 de Terrasola, finca nº NUM004 . También será para el Jon la parte correspondiente al otorgante sobre la finca denominada ' DIRECCION002 ', comprada a la familia Alonso , de Torrelavid que consta inscrita en el Registro al folio 153 del Tomo 14 de Terrasola, finca nª NUM005 con excepción de la viña conocida por ' DIRECCION003 ' de cabida 1Ha. 70 as, 30 cas., separada del resto por un camino que transcurre por el linde Norte de esta parcela.

Serán para el Blas todos los bienes del otorgante no referidos en el párrafo anterior, incluso la parcela antes referida.

Ambos instituidos vendrán obligados a hacerse cargo del pago de los legados legitimarios de sus hermanos en la forma referida en este testamento..

Si alguno de los instituidos premuriese al otorgante o por cualquier causa no pudiere recibir la herencia, le sustituye por la descendencia que dejare en la conformidad en que le hubiere sucedido o de suceder.'

Pocs dies després de la mort del testador, en concret el dia 1 de febrer de 1968, la seva vídua senyora Julieta va acudir al mateix notari davant el qual s' havia atorgat la disposició d'ultima voluntad i va atorgar escriptura de manifestació i acceptació d'herència en la qual deia, a la lletra: - - - ' que su esposo Don Blas , falleció en Torrelavid, el dia 10 de gener de 1968,en su último y válido testamento ....declaró estar casado en únicas nupcias con la compareciente Doña Julieta , de cuyo enlace tenía diez hijos llamados Blas , Julieta , Jon , Mauricio , Carlos Antonio , Araceli , Lorenzo , Lorenza , Eloy y Luis ( en algunos documentos Carlos Jesús . : nombró a su esposa universal usufructuaria de todo su caudal , relevándola de caución e inventario mientras conserve viudedad del testador, le faculta expresamente para que pueda disponer mortis causa de lo heredado, pero tan solo a favor de sus hijos o descendientes del testador, en la forma y proporciones que a bien tuviere, salvo las limitaciones que la ley le imponga.

' Según puede verse del nombramiento anterior , las disposiciones del referido testamento a favor de sus hijos, están todas ellas sujetas a la condición suspensiva del derecho de disposición mortis causa ordenado a favor de la viuda....'.

En la mateixa data d' 1 de febrer de 1968, el notari davant el qual el testador va atorgar l' esmentat testament certifica que .' la nombrada es usufructuaria del caudal relicto por su nombrado esposo con facultad de distribuir la herencia entre los hijos comunes en la forma que tuviere por conveniente, por cuya razón, mientras la misma no haga la designación de heredero y distribución para la que ha sido facultada, ha de ser considerada a todos los efectos como heredera, con facultad de disposición de los bienes relictos por su dicho esposo, si bien dicha disposición ha de ser necesariamente a favor de los hijos del matrimonio...'.

Tot seguit, es varen atorgar una sèrie d' escriptures notarials a conseqüència de la defunció del senyor Jon i per tal d' ordenar la seva successió, que interessa recalcar:

-18 de setembre de 1969 la vídua senyora Julieta i el fill senyor Blas varen atorgar escriptura per virtut de la qual el senyor Blas acceptava l' adjudicació d' una porció de finca resultant de segregació en pagament dels seus drets legitimaris.

- -el 27 de febrer de 1971 la senyora Julieta i el senyor Blas comparegueren davant notari dient que la vídua era titular d' un dret d' usdefruit amb facultats de disposició mortis causa, i que el senyor Blas (per mor del testament del seu pare) seria titular dels béns que la seva mare no hagués disposat , i en aquell acte es procedí a segregar una porció d' una finca per pagar els drets legitimaris del senyor Mauricio ( mes tard per escriptura de 10 de febrer de 1975 s' ampliaria el pagament de llegítima amb l' incorporació d' una altre finca).

- -el 27 de juny de 1977 comparegueren davant notari la senyora Julieta i els senyors Jon i Blas per atorgar sis escriptures en pagament dels seus drets legitimaris als seus fills i germans, respectivament , Araceli , Carlos Antonio , Lorenza , Julieta , Eloy , Luis , en aquestes escriptures es ressenyà de forma expressa que: ' Doña Julieta es usufructuaria con facultad de disponer mortis causa en favor de los hijos o descendientes de la misma y de su difunto esposo ....que Don Matías ...bajo testamento otorgado el 13 de abril de 1967 ....nombraba herederos a sus hijos Jon y Blas disponiendo que serían para este ultimo los bienes no señalados para su otro hijo Jon ....'.

- -Finalment el 23 de desembre de 1997 els senyors Blas i Jon comparegueren a Barcelona davant notari per tal de fer inventari dels béns que deixà el seu pare i que conformaven el seu cabal relicte, i tot seguit es feren adjudicació dels béns en concret que consideraven que els havia deixat en nua propietat el seu pare mort feia quasi trenta anys.

SEGON.

Amb aquests antecedents, els senyors Blas i Jon formularen sengles demandes per separat que foren acumulades i tramitades en un sol procediment, que dirigiren contra la seva mare senyora Julieta . En aquestes demandes substancialment es deia que la clàusula del testament del seu pare en la qual s' atribuïa a la vídua un usdefruit amb facultats de disposar mortis causa era en part nul.la ja que resultava contrària a normes de dret imperatiu, com són ( al seu entendre) els articles 211 i 212 de la Compilació de dret civil de Catalunya que resulta aplicable per raó de la data d' atorgament del testament i de la mort del causant.

En la petita de les demandes en essència es suplicava que es declarés la nul.litat de la susdita clàusula, que es declarés que Blas i Jon eren cohereus del seu pare , per causa de les disposicions mortis causa contingudes en el testament de 13 d' abril de 1967, i que es modifiquessin les corresponents inscripcions registrals de les finques que el seu pare els havia deixat en herència , per tal de suprimir d' aquelles la menció de l'usdefruit en facultat de disposar mortis causa en favor de la seva mare vídua.

La sentència de Primera Instància després d' un acurat examen de les disposicions testamentàries, va entendre que la literalitat del testament permetia deduir la voluntat del causant, que, en entendre de la susdita sentència, no era altre que instituir hereva a la vídua . La sentència de Primera Instància també es basà en la doctrina dels actes propis per tal de rebutjar la demanda. Contra l' esmentada sentència varen recórrer en apel.lació tant Blas com Jon i la sentència de l' Audiència a redós essencialment de la doctrina dels actes propis rebutjà els interessos dels demandants en la instància.

Contra la sentència de l' Audiència fou preparat recurs de cassació tant per Jon com per Blas . Però en fase d' admissió del recurs aquesta Sala rebutjà el recurs interposat per part del senyor Jon pel fet que s' emparà en l' apartat segon de l'article 477 .2 de la Llei d'enjudiciament civil o sigui per raó de quantia, quan l' interès litigiós fou fixat en la demanda i contesta per sota els vint-i-cinc milions de pessetes.

Per coherència amb l' exposat correspon aquesta Sala conèixer únicament del recurs de cassació formulat pel senyor Blas , i com a qüestió primigènia escau fer una somera al· lusió a l' admissibilitat d' aquest recurs, amb el benentès que aquest tema ja s' ha tractat de forma suficient en fase d'admissió.

La part contra la qual es recorre va al.ludir en l' acte de la vista a què sobre l'usdefruit amb facultats de disposar mortis causa hi havia ja doctrina jurisprudencial suficient de l' antiga Audiència Territorial de Barcelona , del Tribunal Suprem i d' aquesta mateixa Sala , amb expressa cita de varies sentències. Les al.legacions esgrimides en aquest sentit no poden ser ateses , donat que per tal de haver-hi jurisprudència sobre el tema a tractar seria necessari l' existència de dues sentències del mateix òrgan ( Tribunal Suprem o Tribunal Superior de Justícia, però en cap cas de les extingides Audiències Territorials ) que resolguessin la qüestió , cosa que no succeeix.

TERCER.

En el primer motiu de recurs el recurrent addueix , a la lletra : ' error de derecho en la prueba. Confesión judicial de la demandada Sra. Julieta .'

Amb aquest anunciat es denuncia ' vulneración o infracción de los artículos 1214 ,1232 ,1234 Código Civil y actuales artículos 217 y 316 LECn. concretamente por violación del artículo 1232 que dispone que la confesión hace prueba contra su autor'.

El motiu de recurs fa cita de preceptes heterogenis, cosa que ja impediria la seva prosperabilitat , però, el cert és que la part recurrent el centra en la valoració de la prova de confessió. Com és sabut només escau la revisió cassacional quan es tracti de prova de valoració legal o taxada , qualitat que ostenta la confessió sota jurament decissori.

Malgrat l' anterior argumentació, el cert és que en el cos del motiu del recurs, queda prou evident que el que pretén la part recurrent és una nova valoració de la prova de confessió de la senyora Julieta , per tal que amb una apreciació conjunta de la resta de la prova , hom arribi a la conclusió que la qualitat d' hereva no és predicable de la vídua del difunt, sinó que , segons voluntat testamentària els dos hereus són els senyor Blas i Jon .

D' acord amb l' anterior s' ha de refusar el motiu de recurs ja que la fixació del factum es tasca reservada a la primera instància.

QUART

En el segon motiu de recurs el recurrent invoca novament una norma de valoració de prova legal o taxada que es la del article 1218 del Codi civil , que ha estat substituït per l' article 319 de la Llei d' enjudiciament civil de 2000.

A l' empara de la dita norma la part que recorre impugna la valoració probatòria que la sentència dictada per l' Audiència ha fet de l' escriptura de 18 de setembre de 1969, en la qual, tal com s' ha reflectit en els antecedents de caire històric d' aquesta resolució, la vídua del senyor Matías pagà els seus dret legitimaris al senyor Blas .

Amb l' exposat suport, es fa expressa menció a que en aquella escriptura la senyora Julieta compareix com a usufructuaria amb capacitat de disposar mortis causa, , amb les limitacions que la llei l' imposi (seguint la literalitat del testament) , i entre aquestes limitacions a l' entendre del recurrent, s' hi trobaria la nul.litat de la clàusula de disposar d' un dret d'usdefruit mortis causa.

Cal afegir encara que en el recurs es fa també esment a què en d' altres documents notarials en que intervé la vídua del senyor Matías , es reconeix el caràcter d' hereus dels seus fills demandants en aquest litigi senyor Blas i Jon .

El motiu de cassació tampoc no pot prosperar pel fet que en seu cassacional , com ja s' ha dit no correspon fer una nova valoració probatòria , i el cert és que a l' empara d' una prova de valoració legal o taxada la mà de la part recurrent condueix a aquesta via , que, com ja s' ha dit està vedada .

CINQUÈ.

En el tercer motiu del recurs es fa invocació de la doctrina dels actes propis, però el recurrent el centra en l' infracció dels articles 223 apartat segon de la Compilació de dret civil de Catalunya de 1960, aplicable per raons de dret intertemporal, i als articles 211 i 212 de la citada Compilació .

L' article regula l'usdefruit amb facultats dispositives per actes inter vivos i per aquesta circumstància fa expressa remissió als citats articles 211 i 212 de la Compilació que regulen el fideïcomís de residuu. Des de la mateixa perspectiva la recurrent posa en relleu autoritzada doctrina, que girant al voltant del l'usdefruit de l'article 223 de la Compilació i que ressalta que, en aquest cas, l'usufructuari té privada la possibilitat de disposar mortis causa.

El cert és que, encara que la Sala pugui compartir les afirmacions del recurrent en el sentit exposat, aquestes consideracions no incideixen en el tema en debat, ja que, la institució que feu el senyor Matías en favor de la vídua en el testament de 10 de gener de 1968, apareix com una institució particular que, en cap cas es revela com a contraria a normes imperatives.

El causant disposa que la seva vídua quedi facultada per a ' disponer mortis causa de lo heredado , pero tan solo en favor de los hijos o descendientes del testador , en la forma y proporciones que a bien tuviere , salvo las limitaciones que la ley imponga'...

I, el cert és que, aquesta disposició, que escau interpretar d' acord amb l' article 675 del Codi civil, no es contraria a cap norma de caràcter de ' ius cogens', com més endavant s' argumentarà, per la qual cosa escau rebutjar el motiu de recurs.

SISÈ.

En el quart motiu de recurs s' insisteix novament en la doctrina dels actes propis, i amb aquesta invocació el recurrent posa en relleu que la sentència de l' Audiència l' ha infringida en estimar que la vidua del causant podrà distribuir el cabal relicte segons la seva voluntat i ressalta que si bé en les escriptures atorgades per la vídua del senyor Matías , que consten en els fonaments de caire fàctic d' aquesta resolució, es reconeix el caràcter d' usufructuaria de la senyora Julieta en aquestes també hi ha constància de la qualitat d' hereus dels senyors Blas i Jon .

Certament s' ha de fer especial insistència en que en totes les escriptures atorgades a conseqüència del testament que ha portat a aquest litigi , i tal com s' ha reflectit més amunt, la senyora Julieta compareix com a ' usufructuaria universal de todo el caudal ( del causant òbviament) ... con facultades de disponer mortis causa de lo heredado'.

També és cert que en la majoria d' escriptures atorgades arrel de la successió de què es tracta els litigants senyors Blas i Jon apareixen com a hereus del seu pare, si bé algunes de les escriptures (manifestació i acceptació d' herència de 1 de febrer de 1968, ,pagament de dret legitimaris de 27 de febrer de 1971...) els drets dels hereus apareixen com a condicionats a que la seva mare no faci us de les facultats dispositives mortis causa, que, sembla que es considera que puguin recaure sobre els drets hereditaris dels esmentats hereus.

Les anteriors consideracions, no han d' influir en la cerca de la voluntat del testador que, es presenta com un procés complex que ha de tenir en compte tots els elements per tal que cada concreta institució testamentària tingui eficàcia per a revelar el que efectivament ha volgut el de cuius.

I, a l' entendre de la Sala del testament de 10 de gener de 1968 se n' ha d'inferir el caràcter indiscutible d' hereus dels senyors Blas i Jon , ja que els termes de la clàusula ' quinta' del testament són clars i no ofereixen lloc a dubtes: ' instituye por sus universales herederos a sus otros dos hijos Blas y Jon en la forma siguiente: Será para sus dos hijos, por mitad y proindiviso entre ellos, la CASA propiedad del testador, CALLE000 número uno y que consta inscrita en el Registro al folio NUM000 del Tomo NUM001 , finca nª NUM002 . Serán también por mitad y proindiviso entre ambos instituidos, el numerario, valores y títulos de cualquier clase que existieren en el patrimonio del otorgante a su defunción. Será para su hijo Jon la finca propiedad del otorgante conocida por 'La Montaña' sita en Torrelavid e inscrita en el Registro al folio 143 del Tomo 11, finca nº NUM003 . Igualmente será para su hijo Jon la parte que corresponde al testador sobre la pieza de tierra denominada ' DIRECCION001 ' sita en el mismo término y que consta inscrita en el Registro al folio 25 del Tomo 18 de Terrasola, finca nº NUM004 . También será para el Jon la parte correspondiente al otorgante sobre la finca denominada ' DIRECCION002 ', comprada a la familia Alonso , de Torrelavid que consta inscrita en el Registro al folio 153 del Tomo 14 de Terrasola, finca nª NUM005 con excepción de la viña conocida por ' DIRECCION003 ' de cabida 1Ha. 70 as, 30 cas., separada del resto por un camino que transcurre por el linde Norte de esta parcela.

Serán para el Blas todos los bienes del otorgante no referidos en el párrafo anterior, incluso la parcela antes referida.

Ambos instituidos vendrán obligados a hacerse cargo del pago de los legados legitimarios de sus hermanos en la forma referida en este testamento..

Si alguno de los instituidos premuriese al otorgante o por cualquier causa no pudiere recibir la herencia, le sustituye por la descendencia que dejare en la conformidad en que le hubiere sucedido o de suceder.'

La interpretació del testament ja en el dret romà es basava tant en la cerca de la voluntat típica del testament ( ús de les paraules segons la consciència social) com de la voluntat individual ( la reconstrucció del que volia el testador). I, en el cas en debat, la voluntat del testador derivada de la literalitat del testament, no ofereix cap dubte: el testador volia que Blas i Jon fossin els seus hereus. Ja en la jurisprudència romana s' afirmava que si el testador havia anomenat algú hereu , la disposició tenia un sentit jurídic absolut i invariable (almenys durant l' época clàssica) .

Posats doncs, ara en la literalitat del testament que s' analitza i sota la directriu general del principi del favor testamenti que si ha de jugar a favor de l' heredis institutio amb l' objecte de conservar el seu valor , també ho ha de fer a favor de totes les institucions hereditàries que suposen lliberalitats, escau concluir en favor de la tesi del recurrent en el sentit que el hereus instituits pel causant ho són sense cap mena de limitació ni condició.

Per tant suposa la vulneració de la doctrina dels actes propis, el dir, com ho fa la sentència de l'Audiència que per virtut de les escriptures atorgades per part dels dos hereus juntament amb la seva mare senyora Julieta , la vídua tenia el caràcter d' hereva distributària del causant i que per tant, la institució d' hereu estava sotmessa a condició.

Amb aquesta consideració l'Audiència arriba a una conclusió totalment contraposada a la voluntat del testador, ja que de la claredad de les paraules del testament se'n deriva , sense cap mena de dubte o fissura l'institució d'hereus a favor dels senyors Blas i Jon .

No té cap transcendència que en totes i cada una de les escriptures atorgades en pagament dels drets legitimaris del mateix Blas i dels altres germans ( Mauricio , Araceli , Carlos Antonio , Lorenza , Julieta , Eloy , Luis ...) es reflecteixi el caràcter d' usufructuaria de la vídua del causant, amb facultats de disposa mortis causa, ja que això només suposa recollir o transcriure el que ja consta en el testament.

Interessa insisitir en el que diu el recurrent i que suara es comentava, en el sentit que en aquestes mateixes escriptures Blas i Jon compareixen en qualitat d'hereus del causant.

I, el cert és que aquesta clàusula tercera del testament en que s'anomena a la vídua universal usufructuaria amb facultats de disposar mortis causa, s' ha d'interpretar de forma global amb les demés disposicions testamentàries, i d'acord amb el principi del favor testamenti suara esmentat se li ha de donar el sentit que condueixi a la validesa de totes aquestes disposicions. Corol.lari d'aquesta afirmació suposa concloure en el sentit que la facultat de ' disponer mortis causa de lo heredado , pero tan solo a favor de los hijos o descendientes del testador, en la forma que a bien tuviere, salvo las limitaciones que la ley imponga'... suposa que la vídua podrà disposar mortis causa únicament dels fruits que produeixin els béns hereditaris.

L'anterior consideració ens porta directament a una figura que ha regit en la tradicional família catalana que subsistia malgrat la mort del pare o cap d'aquesta família : l' usdefruit de regència .Aquesta figura s' insinua en els escrits de molts tractadistes catalans i es precisa en l'obra de Roca Sastre , d'aquesta obra se' n deriva que l'usdefruit de regència encercla dues idees: la facultat d' ús i gaudi d' uns béns aliens salvant la forma i substància i una situació de substitució del titular dominical que en front d' un conjunt de coses tenia una espècie ' d' imperium' sobre una sèrie de persones lligades per un vincle de sang o d' autoritat moral.

L'usufructurari de regència, en substitució de l' hereu o hereus, feia efectives les llegítimes a càrrec del cabal relicte , imputava el seu pagament a les dots, prestava aliments als hereus i a la resta dels fills del causant mentre visquessin a la casa familiar : o sigui que el susdit usufructuari gaudia d' unes importants atribucions atorgades amb certa flexibilitat sempre que conduïssin a la continuïtat del patrimoni familiar. En alguns supòsits l' esmentat usufructuari se li concedien facultat d' elecció del hereu o hereus universals ( hereu distributàri de l' article 115 de la Compilació) , però això era poc freqüent, i en tot cas, havia de constar de forma expressa en el testament.

Així doncs, no ha de sorprendre que en cas en anàlisi, la vídua del causant hagi procedit com una usufructuaria de regència a pagar les llegítimes als fills ( a la majoria d' ells segons consta) , i, contràriament al que diu l'Audiència no és aplicable la doctrina dels propis actes per deduir la voluntat del testador, ja que aquesta voluntat es desprèn amb claredat de les paraules emprades en el testament.

El testador, de forma diàfana institueix hereus universals als seus fills Jon i Blas , i a la seva vídua la designa usufructuaria universal amb facultats de disposar mortis causa de 'lo heredado', aquesta clàusula per tal d'ésser compatible amb l'institució d'hereus, suposa que la vídua podrà decidir mortis causa a qui han de passar els fruits no consumits en el manteniment de la família al seu càrrec, però en cap cas tindrà facultats d'elegir hereu o distribuir l'herència entre els seus fills perquè això ja ho va fer el marit premort; escau ara recordar que les facultats de l'hereu distributari són de caire de subsidiari.

Una institució d'aquesta naturalesa no ha de sorprendre pel fet que, en l'usdefruit de regència de què es parlava, en cas de no haver previst el causant la possibilitat de diusposició mortis causa dels fruits no consumits del cabal relicte usufructuat, aquests fruits seguirien aquest cabal hereditari i passarien a incrementar allò a percebre pels hereus a la mort de l'usufructuaria.

D'acord amb les anteriors consideracions, no suposen doncs actes propis dels senyors Jon i Blas que pugin comportar la pèrdua dels seus drets hereditaris: a) el fet que aquests acceptessin que la seva mare pagués les llegítimes als legitimaris, donat que això no és estrany en l'usdefruit tradicional català (de regència), i b) tampoc ho són el fet d'incloure en les escriptures atorgades pels litigants la possibilitat de disposar mortis causa per part de l'usufructuaria, donat que això només és una transcripció del que consta en el testament, i s'ha d'interpretar segons el sentit esmentat.

Corol·lari de tot això argumentat és que, si bé la vídua del causant no té facultats distributives sobre els béns usufructuats. No s'han d'alterar les escriptures en les quals hi consta la facultat de disposar de 'lo heredado' mortis causa, donat que, com s'ha dit i s'ha repetit , aquesta clàusula és compatible amb l'institució d'hereus que es fa en el testament qüestionat.

SETÈ.

En els següents motius de recurs el recurrent denuncia infracció dels articles 109 i 111 de la Compilació de dret civil de Catalunya de 1960, del principi ' 'semel heres semper heres', vulneració de l' article 675 del Codi civil, per el que fa a l' interpretació del testament , i finalment fa expressa al.lussió a l'inexistència de jurisprudència d' aquest Tribunal pel que fa a l' usdefruit amb facultats de disposar mortis causa.

D' acord amb les anteriors argumentacions, escau acollir els motius de recurs donat que, com ja s' ha dit:

a) b)els senyor Blas i Jon foren instituïts sense cap dubte, limitació, restricció o condició, hereus del seu pare en el testament atorgat per aquest el 10 de gener de 1968. Això suposa doncs el respecte de l' article 109 de la Compilació que conté una exigència tradicional del testament català que és la necessitat d' institució d' hereu. El fet d'haver declarat que el nomenament d' hereus no està sotmès a condició suposa un respecte al principi ' semel heres sempre heres', que, com diu la part recurrent podria resultar vulnerat de donar al testament l' interpretació feta per l' Audiència.

c) d)Nogensmenys s'ha de concloure en el sentit que la literalitat del testament porta a l' existència d' una sèrie de disposicions perfectament compatibles entre sí, sense que cap d' elles vulneri normes de dret imperatiu o ' ius cogens', per tant és procedent mantenir l' integritat de totes les seves disposicions, amb el sentit més amunt argumentat.

e) f)Cal fer esment a una sentència d'aquest Tribunal de 10 de juliol de 1993 que ens diu que ja va recollir el Digest que: 'cuando de las palabras no hay ninguna ambigüedad, no se debe admitir cuestión sobre la voluntad' (Paulus, libro I, ad Neratium, Digesto XXXII, 25.1)', i Afegia que 'así lo recoge el art. 675 CCC, y así lo recuerda reiterada jurisprudencia del Tribunal Supremo. La primera regla interpretativa es la literal o gramatical. Dice el más Alto Tribunal: habrá de estarse a la literalidad de las propias palabras del testador, si el texto de las cláusulas es claro, expresivo y de su sola lectura se deduce el propósito o intención de los testadores' (ad. Ex. SS 24 marzo 1962) Y no es conveniente separarse (no se debe abandonar) de la significación de las palabras, sino cuando es manifiesto que el testador entendió decir otra cosa (cuando sea evidente que era otra la intención del testador)- 'nono aliter a significatione verborum recedi oportet, quam quum Disgesto, libro XXXII título único, ley 69 testamentis plenius voluntates testantium interpretantur'. Digesto L, 17,12 Paulo Comentarios') Solamente cuando haya oscuridad, duda ambigüedad, o se aprecie que hay contradicción entre las palabras utilizadas y la intención (SS 1 febrero 1988, 5 marzo 1990 y 10 junio 1992) se ha de prescindir de la interpretación literal, porque obviamente lo relevante es la voluntad real del testador (art. 675, SS 9 junio 1987, 15 junio 1988, 3 noviembre 1989, 30 noviembre 1990, entre otras; en que se recoge el principio de honda raigambre histórica de que en los testamentos se interpretan más plenamente las voluntades de los testadores'.

g) h)No cal anul.lar cap escriptura atorgada per raó de compliment de la voluntat testamentària amb consonància amb el previst per la llei, ja que la clàusula d' usdefruit amb facultat de disposar mortis causa es perfectament vàlida.

i) j)Cal doncs, acceptar l'usdefruit amb facultats de disposició mortis causa en el sentit més amunt explicitat i pel que fa al cas en anàlisi, sense que en aquest moment calgui cap altre pronunciament donat que no consta que la vídua hagi fet ús de l'esmentada facultat dispositiva.

k) l)Finalment el fet que el recurs del senyor Jon no hagi sigut admès no comporta efectes pràctics, pel fet que, en el petitum de la demanda del senyor Blas es reconeix el caràcter de cohereu del senyor Jon , cosa que condueix a declarar la consideració de cohereu d'aquest.

El recurs de cassació interposat és estimat només en part i això comporta per tant l'estimació en part de la demanda principal, per la qual cosa d'acord amb els articles 394 i 398 de la LEC de 2000, no hi ha d'haver condemna en costes pel que fa a la primera ni a la segona instància donat que la Sala considera que el tema litigiós presentava seriosos dubtes tant de fet com de dret, pel que afecta al recurs de cassació, no escau imposar les costes ja que, com s'ha dit l'estimació del recurs ho és només en part.

Per consegüent:

Fallo

CIVIL DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA:

ESTIMA EN PART el recurs de cassació interposat per la procuradora senyora Elisabeth Hernández Vilagrasa en nom i representació del senyor Blas , i en conseqüencia ESTIMA EN PART la demanda presentada per la procuradora senyora Isabel Pallerola Font en nom i representació del senyor Blas i,

DECLARA que el senyor Matías instituí testament cohereu universal al senyor Blas , d'acord a la clàusula cinquena de l'esmentat testament.

CONDEMNA a la demandada senyora Julieta a estar i pasar per aquesta declaració.

Tot l'exposat sense que hi hagi imposició de costes ni pel que fa a les de primera, segona instància, ni en aquest grau cassacional.

Així per aquesta Sentència ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.- Aquesta Sentència ha estat llegida, signada i publicada el mateix dia de la seva data pel magistrat d'aquesta Sala l' Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada, designada ponent d'aquestes actuacions. En dono fe.