Sentencia CIVIL Nº 151/2018, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 818/2016 de 04 de Abril de 2018

Encabezamiento

Secció núm. 2 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil

Carrer Canyeret, 1 - Lleida

25007 Lleida

Tel. 973705820

Fax: 973700281

A/e: aps2.lleida@xij.gencat.cat

NIG 2512042120158216532

Recurs d'apel lació 818/2016 C

Matèria: Judici ordinari per quantia

Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 8 de Lleida

Procediment d'origen: Procediment ordinari 1176/2015

Part recurrent / Sol licitant: Emma

Procurador/a: Eulalia Cullere Lavilla

Advocat/ada: JORDI MILARA IGLESIAS

Part contra la qual s'interposa el recurs: CAFES BATALLA 2.000 S.L.

Procurador/a: María Ferre Tornos

Advocat/ada: DAVID GIL PUJOL

SENTÈNCIA NÚM. 151/2018

President:

Il.lm. Sr. Albert Guilanyà i Foix

Magistrados/as:

Il.lm. Sr. Albert Montell Garcia

Il.lma. Sra. Mª Carmen Bernat Álvarez

Lleida, 4 d'abril de 2018

Antecedentes

PRIMER.-Es van rebre les actuacions de Procediment ordinari 1176/2015, procedents del Jutjat de Primera Instància núm. 8 de Lleida, a fi de resoldre el recurs d'apel lació interposat per la procuradora Eulalia Cullere Lavilla en representació de Emma , contra la Sentència de data 03/10/2016 , en què consta com a part apel lada la procuradora María Ferre Tornos, en representació de CAFES BATALLA 2.000 S.L..

SEGON.-El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:

'Estimo la demanda interpuesta por CAFES BATALLA 2000, S.L., contra Doña Emma y declaro extinguido el contrato de suministro en exclusiva suscrito entre las partes el 13 de junio de 2013, condenando a la demandada a pagar a la actora la cantidad de 15.490,65 euros en concepto de indemnización por incumplimiento del contrato, más los intereses desde la interposición de la demanda hasta el efectivo pago.[...]'

TERCER.-El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.

Assenyalat l'acte de deliberació, votació i decisió, ha tingut lloc el dia 04/04/2018.

QUART.-En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.

Es va designar com a ponent el magistrat Albert Guilanyà i Foix.

Fundamentos

PRIMER.La part demandada recorre contra la sentència de primera instància i ho fa en primer lloc, al legant infracció dels articles 1665 i 1669 en relació a la manca de subrogació contractual per absència de signatura de la totalitat dels socis de l'entitat demandada atès que es nega que, el Sr Felipe , signés en nom de tots els socis de la SCP de la que ni tan sols se'n coneix la composició; infracció de l' article 1203 del CC i impossibilitat de novació per presumpció atès que el contractant era la SCP i la presumpta novació es fa amb el Sr Felipe ; error en la valoració de la prova i concretament en l'extrem relatiu a l'acreditació o no de la baixada de qualitat del cafè subministrat; finalment es denuncia error en la valoració de la depreciació econòmica fruit del consum de 816 quilos de cafè i que s'havien d'haver descomptat, per via de pluspetició, del ràpel avançat a raó de 1,33 € per quilo consumit, al legació que s'infereix de la pròpia contestació a la demanda.

La part actora s'oposa al recurs i demana la íntegra confirmació de la sentència de primera instància.

SEGON.El primer dels motius de recurs que es fa valer és el relatiu a la presumpta infracció dels articles 1665 i 1669 en relació a la manca de subrogació contractual per absència de signatura de la totalitat dels socis de l'entitat demandada atès que es nega que el Sr Felipe signés en nom de tots els socis de la SCP, de la que ni tan sols se'n coneix la composició.

Doncs bé, és pla que el Sr Felipe , ha actuat sempre com a veritable apoderat de la societat enfront a la part actora incidint en la figura del factor notori (art. 286 del C. de c.), a tenor de la doctrina jurisprudencial que desenvolupa aquesta figura jurídica i de la que ens en hem fet ressò en nombroses ocasions, com ara en la nostra Sentència de 23-2-12 , al dir:

'Es doctrina jurisprudencial reiterada que para que la actuación del factor mercantil sea correcta es necesaria la previa existencia de un poder otorgado por su principal (así lo exige el art. 284 C .Co ), si bien, en lo que se refiere al comportamiento frente a terceros, adquiere vital importancia la apariencia jurídica que envuelve a su actuación, de forma que cuando en el desarrollo de su actividad habitual transmite a terceros la creencia racional de estar contratando con un verdadero apoderado, la consecuencia que se origina es la que establece el referido art. 286, es decir, la vinculación entre la empresa y el tercero, incluso aunque se haya producido una extralimitación, pues en otro caso se rompería el principio de seguridad jurídica y de confianza en el tráfico mercantil. Así lo entiende, entre otras muchas, la sentencia del Tribunal Supremo de 28-9-2007 que, en relación con el factor notorio, y con cita de la STS de 30 de septiembre de 1960 , indica que '.... aun cuando no exprese que contrata para el comitente, o incida en extralimitación de facultades, en incumplimiento de las Instrucciones o de las directrices recibidas, o se apropie del negocio mismo, la apariencia jurídica que rodea su actuación, en cuanto transmite al tercero la creencia racional de estar contratando con un verdadero apoderado, origina la consecuencia de la vinculación entre la empresa y dicho tercero ( sentencias de 14 de mayo de 1991 , 31 de marzo de 1998 , 2 de abril de 2004 , etc.). La apariencia jurídica creada con su comportamiento frente a terceros de buena fe explica también la vinculación del comitente con los terceros de buena fe en otras decisiones, que constituyen una línea jurisprudencial bien consolidada ( sentencias de 22 de junio de 1989 , 13 de mayo de 1992 , 18 de noviembre de 1996 , 27 de diciembre de 1999 , 7 de noviembre de 2005 , 7 de noviembre de 2005 , 6 de marzo de 2006 , 27 de marzo de 2007 )', añadiendo esta misma resolución que '... el supuesto del factor notorio es un caso de apoderamiento tácito, deducido de la 'gestión continuada de un establecimiento mercantil, hacienda o empresa, a través del continuado comportamiento de una persona como gerente o dependiente, con el conocimiento y aquiescencia del principal, lo que genera el efecto de que el empresario quede obligado a permitir que los terceros consideren que tiene poder de representación, dentro del ámbito de las facultades que venía ejercitando con la aquiescencia del principal...'.

Però és que a més i en aquest concret supòsit que ara judiquem, afegirem que en tot cas, en el contracte que signe la part apel lant, Sra. Emma , recull de forma expressa que ella coneix de l'existència del contracte signat amb el seu pare a l'any 2011 i que assumeix de forma expressa (vegis el pacte 3er) 'que existe un contrato en vigor entre el anterior propietario (...) del cual es conocedor Emma y que contempla en sus pactos el cambio de titularidad, haciéndose cargo de los términos de mismo.'.I com resulta de l' article 111-7 del CCCat , en les relacions jurídiques privades s'han d'observar sempre les exigències de la bona fe i l'honradesa en els tractes, resultant de l'article 111-8 que ningú pot anar contra els propis actes, és a dir que hom no pot fer valer un dret o una facultat que contradigui la conducta pròpia observada amb anterioritat si aquesta tenia una significació inequívoca de la qual deriven conseqüències jurídiques incompatibles amb la pretensió actual.

TERCER.El següent dels motius de recurs fa referencia a una presumpta infracció de l' article 1203 del CC del que s'inferiria la impossibilitat de novació per presumpció atès que el contractant era la SCP i la presumpta novació es fa amb el Sr Felipe . Tampoc aquest motiu de recurs pot tenir acollida per la raó que ja palesàvem en la contestació al primer dels motius de recurs, això és que la demandada no pot al legar desconeixement de la situació en la que es trobava la relació jurídica de la SCP i del seu pare com a factor notori d'aquella i en la que ella es subrogava. De fet ara en el recurs arriba a dir que ni tan sols hores d'ara és conegut quin siguin els socis de la SCP (un sol no pot ser), premissa de la que sembla que en vol inferir la infracció que denuncia, novament contra els propis actes i amb una evident mala fe contractual, intentant-se aprofitar de l'obscuritat que ella mateixa no ajuda a esvair i creant el dubte de quina sigui la composició de la SCP, però sense desvirtuar en absolut, i a ella corresponia fer-ho, que el seu pare era a ulls de tercers l'autèntic representant de la SCP i actuava en representació d'aquella. Per tant no val amagar-se al darrere de personalitats jurídiques diferents emprant-les per tal d'evitar les responsabilitats pròpies. Pel demés solament cal remetre's al contingut literal del contracte de data 10 de juny de 2013 per adonar-se'n de la manca de raó de l'apel lant.

QUART.-També s'al lega com a motiu de recurs, la concurrència d'un error en la valoració de la prova i concretament en l'extrem relatiu a l'acreditació o no de la baixada de qualitat del cafè subministrat. Tanmateix però aquesta apreciació no la comparteix la sentència de primera instància que entén que aquella acreditació no s'ha produït per diverses raons. Primer perquè és la pròpia demandada la que va demanar el canvi de cafè i el subministre d'un cafè diferent de l'anterior, fet aquest que no ha quedat desacreditat. També per la raó de que ella mateixa reconeix que va subministrar-se amb altres proveïdors i no hi ha cap prova de que el cafè que es diu de més baixa qualitat fos justament el que subministrava la part actora. Al dit cal afegir-hi que la qualitat del cafè és quelcom subjectiu i que no s'acredita amb la simple manifestació o amb l'aportació de testimonis que també fan una valoració subjectiva. Si el que es volia era fer valer com excepció el que calia era acreditar de forma científica o tècnica (una pericial hagués estat força adequada) que pel preu que es pagava la qualitat del cafè que es subministrava era baixa al punt d'arribar a constituí una causa de resolució del contracte per incompliment o compliment defectuós, carrega d'acetilació la qual corresponia a la part demandada i que no ha portat a terme.

CINQUE.-El darrer dels motius de recurs que es fa valer és el relatiu a l'error en la valoració de la depreciació econòmica fruit del consum de 816 quilos de cafè i que, a dir de l'apel lant, s'havien d'haver descomptat, per via de pluspetició, del ràpel avançat a raó de 1,33 € per quilo consumit, al legació que s'infereix de la pròpia contestació a la demanda. Doncs bé, prescindint de si és aquesta una al legació nova o no, el cert és que el contracte és prou clar quan estableix quina hagi d'esser la conseqüència de la resolució del contracte per incompliment de la demandada. Així fa la clàusula 4 del contracte acompanyat a les actuacions com a Doc. Núm. 1: ' El incumplimiento por parte de RACO DE MANYANET SCP de las obligaciones descritas en el pacto 2 dará derecho a CAFES BATALLA a rescindir el presente contrato y recibir de parte del cliente el importe total del rappel entregado, así como a recibir como indemnización de daños y perjuicios ...'. Per tant, en cap lloc es va pactar que es fes el descompte que la part apel lant pretén, ans al contrari ja que expressament al contracte es va fer constar que la resolució del contracte comportava la devolució de l'import total del ràpel lliurat

SISE.-Atès el que disposa l' article 394 de la LEC i a l'haver-se desestimat el recurs escua imposar les costes d'aquesta alçada a la part apel lant.

Fallo

DESESTIMEMel recurs d'apel lació interposat ple procurador Culleré contra la sentència de data 3 d'octubre de 2016 del jutjat de primera instància número 8 de Lleida queCONFIRMEMi amb imposició a la part apel lant de les costes causades en la present instància.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s'escaiguin.

Contra aquesta resolució es pot interposar unrecurs de cassacióen els supòsits de l' article 477.2 de la LEC i un recurs extraordinariper infracció processal ( regla 1.3 de la disposició final 16a de la LEC ) davant del Tribunal Suprem ( article 466 de la LEC ), sempre que es compleixin els requisits legals establerts jurisprudencialment.

També s'hi pot interposar unrecurs de cassacióen relació amb el dret civil català, en els supòsits de l' article 3 de la Llei 4/2012, de 5 de mar ç, del recurs de cassació en matèria de dret civil a Catalunya.

Els recursos s'han d'interposar per mitjà d'un escrit que s'ha de presentar en aquest òrgan judicial en el termini devint diesa partir de l'endemà de la notificació. Així mateix, s'ha de constituir al compte de dipòsits i consignacions d'aquest òrgan judicial el dipòsit a què es refereix la disposició addicional addicional 15a de la Llei orgànica del poder judicial , reformada per la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre.

Així per aquesta la nostra sentència, ho pronunciem, ho manem i ho signem,

Els magistrats