Sentencia Civil Nº 155/2009, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 370/2008 de 14 de Mayo de 2009

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3ª

Apel·lació 370/08

Verbal 735/06 del Jutjat de 1a Instància 1 de Tarragona

S E N T È N C I A

PRESIDENT

Il·lma. Sra. Mª ANGELES GARCIA MEDINA

MAGISTRATS

Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA

Il·lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 14 de maig de 2009

Vist en aquesta Secció 3ª de la Audiència Provincial recurs d'apel·lació interposat per MAPFRE, representada en aquesta instància pel Procurador Sr. Colet

Panadés i defensada pel Lletrat Sr. Felip Colet, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 1 de Tarragona de data 3-3-2008 , en procediment Verbal 735/06, en el

que figura com a demandant Fernández-Salvador-Gebellí Abogados Asociados SCP, i com a demandada la recurrent.

Antecedentes

PRIMER.- La Sentència d'instància disposa: "Estimo la demanda presentada per Fernández-Salvador-Gebellí Abogados Asociados SCP contra MAPFRE S.A., i condemno a la demandada a pagar a l'actora la quantitat de 1.176,16 euros, més els interessos legals, sense fer pronunciament exprés sobre les costes del procediment".

SEGON.- En data 9-4-2008 es va presentar per MAPFRE recurs d'apel·lació contra la Sentència d'instància.

TERCER.- Fernández-Salvador-Gebellí Abogados Asociados SCP en data 5-5-2008 es va oposar al recurs presentat.

QUART.- En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

VIST i sent el Ponent el Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA,

Fundamentos

PRIMER.- Es va interposar demanda per un despatx d'advocats al·legant que, per indicació de l'assegurada de la demandada, varen assumir la seva defensa després de tenir aquesta un accident de trànsit en data 6-2-2002; que tal defensa va consistir en obtenir una interlocutòria de quantia màxima; que com la demandada assegurava la defensa de la seva clienta, reclamen els honoraris a l'asseguradora demandada.

Front a sentència que estima la demanda, interposa recurs la demandada al·legant, en primer lloc, falta de legitimació activa de l'actora per a reclamar a l'asseguradora directament; i en segon lloc, que l'art. 38.2.b) de les condicions generals de la pòlissa assenyala que "no se comprenderá en la cobertura de defensa jurídica los gastos de las reclamaciones injuntificadas en función de la responsabilidad del accidente", considerant que en el present cas la reclamació feta no tenia cap mena de viabilitat.

SEGON.- S'ha de resoldre, en primer lloc, el motiu oposat pel demandat de la falta de legitimació activa de l'actora per a reclamar a l'asseguradora directament.

És aquesta una qüestió controvertida a la doctrina, tal i com reconeix el Tribunal Suprem, Sala 1a, S 19-5-2005, núm. 352/2005. Ara bé, acceptant la pòlissa -que és el contracte entre assegurador i assegurat- la possibilitat que té l'assegurat de contractar pel seu compte advocat -tal i reconeix tothom-, els honoraris del qual ha de pagar en principi l'asseguradora, s'ha de reconèixer, en conseqüència i per derivació directe de la facultat que concedeix la pòlissa a l'assegurat, que aquest advocat pugui reclamar tals honoraris directament de l'obligada al pagament, de l'asseguradora.

Aquesta Audiència ja s'ha pronunciat sobre el tema en aquest sentit afirmatiu. Així, la Sentència sec. 3ª, de 17-12-1999, diu que "dos son las cuestiones a dilucidar: la primera de ellas, si el asegurado, tras designar a un profesional ajeno al ámbito de la aseguradora para su defensa y representación, se halla legitimado para reclamar de aquélla el débito contraído con su propia defensa y en segundo lugar, si el acreedor del asegurado esta legitimado para reclamar del deudor de su deudor dicho crédito, habida cuenta del principio de la relatividad del contrato. (...) En el caso de autos, consta en las actuaciones, que los perjudicados comunicaron, a la hoy recurrente, que designaban "como tramitadores y defensores de mi caso a la asesoría "Jurídica D., S.L.", representándome el abogado Sr. Xavier Calvet de Tortosa contratado por la misma", según es de ver en documento que como n. 2 se acompaña a la demanda, escrito que la parte demandada hizo suyo y dio por reproducido, en su ramo de prueba documental, según es de ver, en su escrito de proposición de prueba.

De todo ello, se concluye, que el asegurado esta legitimado para reclamar de su compañía de seguros los honorarios de su letrado, tanto por la vía del articulado contenido en la Sección 9ª de la ley de Contratos de Seguros como por las condiciones generales y particulares del contrato suscrito.

En referencia a la segunda cuestión a dilucidar -y que es en realidad donde radica la excepción alegada-, se centra en determinar, si una persona ajena a la relación contractual, está legitimada para reclamar una deuda derivada de aquélla.

Al respecto, hay que señalar, que de acuerdo con lo normado en el art. 1257.1 del Código Civil , por principio, los contratos despliegan su eficacia exclusivamente en relación con las partes contratantes y -para el caso de cualquiera de éstos haya fallecido- sus herederos, siempre y cuando los derechos y obligaciones dimanantes del contrato no tengan carácter de personalísimos. De otra parte, es obvio que dicha norma constituye sencillamente una ratificación de lo expresado en el art. 1091 del mismo texto legal, al considerar al contrato, como fuente de obligaciones ( art. 1089 CC ). El contrato, es pues, por principio relativo, en cuanto vincula a través de la reglamentación procedente de la autonomía privada, únicamente a las partes contratantes, sin que, por consiguiente, pueda generar derechos y obligaciones respecto a personas extrañas o pueda atribuírsele un alcance general.

Ahora bien, la regla general de la relatividad del contrato conoce, sin embargo, quiebras en más de un caso, como ha tenido ocasión de razonar la jurisprudencia (sentencia del Tribunal Supremo de 28 de noviembre de 1973, relativa al art. 1717 del Código Civil , por ejemplo) sobre todo en relación con los contratos en favor de tercero. Así la STS de 15 de noviembre de 1986 otorga "al perjudicado el carácter de tercero en el seguro de responsabilidad Civil, previsto de acción directa procedente de la estipulación en su favor contenida dentro del contrato; estipulación de naturaleza específica para ese contrato y excluida por su especificidad del requisito que genéricamente y para las estipulaciones en favor de tercero previene el párrafo segundo del art. 1257 del Código Civil de haber de ser aceptado por el tercero declarándolo así el obligado antes de que haya sido revocada por el estipulante". Por lo tanto sigue manteniendo la doctrina que el acreedor puede reclamar del deudor de su deudor, lo que importa a la satisfacción de su crédito, al existir una relación directa entre el perjudicado y el asegurador creada por el contrato de seguro y de naturaleza contractual, habida cuenta de su origen. Doctrina que es de aplicación al supuesto de autos, habida cuenta de las circunstancias concurrentes.

Por último, y a mayor abundamiento, hay que referir, que el hoy recurrente, previo de pleito, ha reconocido la legitimación del actor al mismo, tanto por el reconocimiento de los documentos n. 1, 2 y 3 que se acompañan a la demanda, como por la correspondencia mantenida entre ambos, que no es negada en ningún momento, señalando la jurisprudencia del Tribunal Supremo, que la falta de personalidad o legitimación de un litigante no puede impugnarla quien dentro o fuera del pleito se la tenga reconocida (vid. SSTS 21-VII-1989; 19-III-1992 y 20-X-1998). Es en base a lo dicho, que procede desestimar la excepción alegada".

El lletrat té doncs acció contra l'asseguradora per a reclamar els honoraris produïts en la defensa de l'assegurada que el va escollir, havent, a més, en el present cas nombrosa correspondència entre advocat-asseguradora on mai aquesta li va manifestar la falta de legitimació per a poder exigir-li tals honoraris.

TERCER.- Procedeix resoldre, en segon lloc, l'oposició plantejada relativa a que l'art. 38.2.b) de les condicions generals de la pòlissa assenyala que "no se comprenderá en la cobertura de defensa jurídica los gastos de las reclamaciones injustificadas en función de la responsabilidad del accidente", considerant que en el present cas la reclamació feta no tenia cap mena de viabilitat.

La Sra. Lourdes va tenir un accident de trànsit el dia 6-2-2002; el juny de 2002 el despatx d'advocats aquí actor assumeix la seva defensa, cosa que es comunica a l'asseguradora MAPFRE, la qual tenia un contracte amb la Sra. Lourdes de responsabilitat civil que incloïa la defensa jurídica; MAPFRE envia, en data 1-8-2002, una carta a la Sra. Lourdes , dient que considerava inviable la reclamació en via judicial, perquè de l'atestat resultava la responsabilitat de la Sra. Lourdes en el sinistre, i que, "en consecuencia, consideramos de aplicación el art. 38-2b) del Condicionado General de su póliza donde se establece que no se comprenderá en la cobertura de Defensa Jurídica los gastos de las reclamaciones injustificadas en función de la responsabilidad del accidente", encara que li recordava la possibilitat que, conforme als arts. 38 a 40, tenia l'assegurada de nomenar advocat i l'obligació de MAPFRE de pagar els seus honoraris "si obtiene una resolución favorable"; presentada per l'actora denúncia penal en defensa de la Sra. Lourdes , es va fer judici de faltes que va concloure en sentència absolutòria ferma en data 17-6-2004; demanat títol de quantia màxima, va ser dictat en data 18-4-2005, dient que "el dia 6-2-2002, siendo aproximadamente las 14:48 horas, conducía Dª Lourdes el vehículo marca Renault modelo Clio, matrícula D-....-ED por la vía de acceso al barrio del Puig por la carretera de San Salvador. Una vez pasado por debajo del puente allí existente, debido a un descuido, invadió el carril contrario y colisionó frontalmente con el vehículo que circulaba por ese carril", determinant la quantitat que com a quantia màxima podia reclamar la Sra. Lourdes en 5.210,92 euros; la Sra. Lourdes va prescindir seguidament del serveis de l'actora, manifestant al judici no haver cobrat res per l'accident.

Si bé cap part va aportar al judici una documental tan bàsica com és, en el present cas, la pòlissa d'assegurances entre la demandada i la Sra. Lourdes , també és cert que no han qüestionat les parts l'existència, contingut i eficàcia de tal pòlissa, aportant inclús l'actora la carta que MAPFRE envia, en data 1-8- 2002, a la Sra. Lourdes , on es deia que consideraven inviable la reclamació en via judicial perquè de l'atestat resultava la responsabilitat de la Sra. Lourdes en el sinistre, i que, "en consecuencia, consideramos de aplicación el art. 38-2b) del Condicionado General de su póliza donde se establece que no se comprenderá en la cobertura de Defensa Jurídica los gastos de las reclamaciones injustificadas en función de la responsabilidad del accidente", carta doncs que recull el citat precepte i que aporta la pròpia actora. Per tant, no s'ha qüestionat l'existència, contingut i eficàcia del citat art. 38-2b) del Condicionat General de la pòlissa, el que fa no s'hagi ni d'examinar si és una clàusula limitativa o delimitadora al no qüestionar ningú la seva eficàcia.

I aplicant tal precepte, s'ha d'estimar el motiu d'impugnació, doncs del mateix resulta que no ha de pagar l'asseguradora les despeses de defensa jurídica contractada per l'assegurada quan les reclamacions seguin injustificades, cosa que ha resultat en el present cas, en que ja MAPFRE va informar, en la carta 1-8- 2002, de la inviabilitat de la reclamació en via judicial, perquè de l'atestat resultava la responsabilitat de la Sra. Lourdes en el sinistre, acabant el procediment penal en sentència contrària als interessos de la Sra. Lourdes , i obtenint aquesta un títol de quantia màxima en data 18-4-2005 on es fa constar explícitament la responsabilitat de tal senyora en l'accident, confirmant aquesta senyora anys després que res ha cobrat del sinistre, per la qual cosa té plena operativitat el que disposa l'art. 38-2b) del Condicionat General de la pòlissa.

Procedeix, en conseqüència, desestimar la demanda, i, conforme l' art. 394 LEC , imposar les costes de primera instància a l'actora.

QUART.- Conforme als arts. 394 y 398 LEC , al estimar parcialment el recurs, no es fa imposició de les costes del mateix.

Vistos els preceptes citats i demés de general y pertinent aplicació,

Fallo

ESTIMEM parcialment el recurs d'apel·lació interposat per MAPFRE, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 1 de Tarragona de data 3-3-2008 , en procediment Verbal 735/06, que es REVOCA, fent els següents pronunciaments:

1.- Desestimem la demanda interposada, imposant les costes de primera instància a l'actora.

2.- No es fa imposició de les costes del recurs.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem y signem.