Sentencia Civil Nº 156/2013, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 213/2012 de 22 de Abril de 2013

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 213/2012

Procediment ordinari núm. 853/2011

Jutjat Primera Instància 3 Lleida (ant.CI-3)

SENTÈNCIA núm. 156/2013

PRESIDENT:

En ALBERT GUILANYA I FOIX

MAGISTRATS:

En ALBERT MONTELL GARCIA

Na ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

Lleida, vint-i-dos d'abril de dos mil tretze

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de procediment ordinari número 853/2011, del Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Lleida (ant.CI-3), en virtut del recurs interposat per la demandada, CIA. DE SEGUROS SEGURCAIXA, S.A., representada per la procuradora ASTRID NOTARIO RUIZ i assistida pel lletrat JOSE LUIS GOMEZ GUSI contra sentència de data dos de febrer de dos mil dotze dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 213/2012. La part demandant, CEP D'ASSEGURANCES GENERALS, S.A., representada per la procuradora CECILIA MOLL MAESTRE i assistida pel lletrat ALEJANDRO MENCOS PASCUAL impugna l'apel·lació. Modesta va ser declarada en rebel·lia en primera instància. És ponent d'aquesta resolució el magistrat ALBERT MONTELL GARCIA.

Antecedentes

PRIMER.La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data dos de febrer de dos mil dotze , és la següent: ' FALLO.Por todo lo expuesto,

ESTIMOla demanda interpuesta por el/la PROCURADOR/A SR/A. Moll en representación de CEP ASSEGURANCES GENERALS S.A. y asistido en calidad de LETRADO/A por el/la Sr/a. Mencos contra Modesta , en rebeldía en las presentes actuaciones y contra SEGURCAIXA representada por el/la PROCURADOR/A SR/A. Notario y asistido/a por el/la LETRADO/A SR/A. Gómez y por ello,

CONDENO SOLIDARIAMENTEa Modesta y SEGURCAIXA a pagar a CEP ASSEGURANCES GENERALS S.A. S.A. la cantidad de 10.132'21 eurosmás el interés legal desde la fecha de la demanda.

CADA PARTEpagará las costas causadas a su instancia y las comunes por mitad. [...]'

SEGON.Contra l'anterior sentència, la demandada, CIA. DE SEGUROS SEGURCAIXA, S.A. va/n interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER.La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 22 d'abril de 2013 per a la votació i decisió.

QUART.En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER.No és possible apreciar l'existència de litispendència davant un procés judicial de la jurisdicció contenciosa administrativa iniciat amb posterioritat al procés civil, amb l'argument que la reclamació prèvia en via administrativa és anterior a aquest darrer. La reclamació prèvia en via administrativa no és més que un privilegi de l'administració que té com a finalitat fer efectiu el principi de revisió per la pròpia administració dels seus actes administratius. Contràriament, la litispendència, i la consegüent perpetuació de la jurisdicció, es produeix des del moment que s'interposa la demanda judicial, sempre que sigui admesa a tràmit ( art. 410 de la LEC ) (vide SSTS de 8-6-06 , 20-4-07 , 21-4-08 o de 2-12-09 ). La reclamació prèvia en via administrativa ni és un procediment judicial ni necessàriament en dóna lloc a un quan es desestimada per resolució expressa o per silenci administratiu.

SEGON.El supòsit que es planteja en aquest procés és singular, amb solució no unànime en la jurisprudència de les diferents audiències i, a més, és la primera vegada que aquesta Sala té oportunitat de pronunciar-s'hi, per la qual cosa ja s'avança ara que no es realitzarà condemna en costes ni de primera ni de segona instància, per tractar-se d'una qüestió jurídica controvertida. Es reclama pels danys causats a una edificació veïna, situada al DIRECCION000 núm. NUM000 de Bell-lloc, per una fuita d'aigua a una comesa de la casa del núm. NUM001 . La conducció general d'aigua potable passa per sota de la vorera del carrer i, a l'alçada del núm. NUM001 , hi ha una arqueta amb una clau de pas, de la qual parteix la comesa que subministra a la casa del núm. NUM001 , tot introduint-se al seu interior pel subsòl. Dintre de l'edificació no hi ha cap altra clau de pas, de manera que només es pot tallar l'aigua amb la clau situada al punt de l'empalme de la conducció general amb la comesa. A dintre de la casa hi ha el comptador de l'aigua, però es dóna la particularitat que la fuita d'aigua es produeix en el tros de la comesa que transcorre ja dintre de l'edifici, però abans del comptador d'aigua. La fuita no ha afectat al tram de la comesa immediatament anterior a l'edifici, de forma que es pot dit que la fuita es produeix a la part de la conducció o tub situat paret en dins i abans del comptador, sense afectar a la part situada paret en fora i abans de connectar-se amb la conducció de la xarxa general d'aigua.

TERCER.En aquests supòsits hi ha dues posicions diferenciades. Per uns, la conducció és privativa a partir del punt que entra a l'interior de la propietat privada, independentment d'on es trobi el comptador d'aigua i la clau de pas, amb el matís que, evidentment, doni servei exclusivament a aquesta propietat i a cap d'altra més. Per uns altres, la conducció és privativa només a partir de la clau de pas o dels comptadors, atès que només a partir d'aquí es troba sota l'àmbit de disposició del propietari individual. La resolució de primer grau es decanta per la primera tesi, atès que el propietari de la casa té accés directe al tram de canonada que ja transcorre per dintre del seu habitatge, i per tant té plenes facultats de control, supervisió i manteniment sobre el mateix, contràriament a allò que li succeeix a la concessionària municipal del servei de subministrament, que no pot accedir per sí mateixa a l'interior d'un habitatge particular. Segons aquesta tesi, la frontera la marca els límits de la propietat privada, en aquest cas la paret de la casa. Això suposa que, davant una única conducció o canonada, aquella part o tram que queda 'extra murs' seria propietat i responsabilitat municipal i/o de la seva concessionària, mentre que el tram que transcorre dintre de l'habitatge, és del seu propietari, a qui correspondrà el seu manteniment i conservació i, per tant, serà responsable en cas que es produeixi una fuita.

Tanmateix, la Sala es decanta per la segona postura, atès que en aplicació del principi del poder de disposició i control, aquest només el té el propietari particular a partir del comptador, doncs només a partir del comptador el particular té el domini de l'aigua. La canonada només és element privatiu i, per tant, origina la responsabilitat del propietari pel seu manteniment i conservació quan està dintre del seu poder de disposició i utilització, la qual cosa succeeix quan assumeix el cost del consum de l'aigua. Abans del comptador, l'abonat a la companyia subministradora no té obligació de pagar l'aigua, de manera que, com succeeix aquí, si la fuita es produeix abans del comptador, la fuita pot passar inadvertida pel propietari, que no detectarà mai un consum inusualment elevat a les factures que li giri la companyia subministradora o concessionària. Només a partir del comptador es pot dir que l'aigua és propietat de l'abonat i, per tant, també ho ha de ser la conducció per la qual discorre, amb obligació de pagar el consum realitzat, encara que s'hagi produït una fuita. Si acudim al concepte d'utilitat, posat en relació amb el de plena disposició de l'aigua subministrada a través de les conduccions, al propietari de l'habitatge només li és útil l'aigua i en té plena disponibilitat a partir del comptador, doncs només pot utilitzar i gaudir de l'aigua a partir del comptador, mentre que la situada abans del comptador no li produeix cap utilitat ni la pot emprar, doncs si ho fes suposaria un accés il·legítim i fraudulent. Per tant, la conducció només és privativa i origina la responsabilitat del propietari de l'habitatge pel seu manteniment i conservació quan entra dintre del seu poder de disposició i utilització i, per tant, assumeix el cost del consum d'aigua. A partir del comptador, és palès que el propietari de l'habitatge pot efectuar alteracions i modificacions del traçat de la canonada segons li convingui, però si vol canviar el traçat de la comesa que connecta la canonada de la xarxa general d'abastiment amb el seu comptador, la qual cosa implicaria en aquest cas fer obres fora de la seva propietat i a la vorera del carrer, no podrà fer-ho per sí mateix, sense que pugui imposar la seva voluntat a la subministradora, doncs haurà de demanar el seu consentiment i autorització previs.

Aquest criteri és el que segueixen nombroses Audiències Provincials, com per exemple la de Barcelona, secció 13, a la seva sentència de 3-10- 12, que diu: 'Por lo que la avería se produjo en un tramo de tubería anterior al contador, el cual, a falta de prueba en contrario, se entiende que pertenece a las instalaciones de la empresa suministradora, aunque se encuentre en el interior de la vivienda de la titular del suministro, correspondiendo a la empresa suministradora realizar las inspecciones, obligatorias o voluntarias, que sean necesarias para mantener el buen estado de sus instalaciones, solicitando, en su caso, autorización al propietario de la vivienda para la entrada en su domicilio, no habiendo constancia en este caso de ninguna inspección o revisión de la empresa suministradora, o de que haya intentado realizarla y se le haya denegado el acceso, lo cual, de acuerdo con la norma general de distribución de la carga de la prueba del artículo 217 de la Ley de Enjuiciamiento Civil , habría correspondido probar a la demandada. En este sentido, es doctrina comúnmente admitida ( Sentencia del Tribunal Supremo de 23 de enero de 2003;RJA 606/2003 ), elaborada a partir de preceptos dispersos del ordenamiento jurídico, como es el Reglamento General del Servicio Público de Combustibles, de 26 de octubre de 1973, que corresponde a los usuarios el mantenimiento en perfecto estado de conservación de las instalaciones a partir del contador. Por consiguiente, la conservación de las instalaciones y conducciones de agua hasta el contador del edificio corresponde a la empresa suministradora'. En el mateix sentit, la sentència de l'AP de Saragossa, de 4-11-11 ; Alacant, secció 9, de 3-10-12 ; Cantàbria, secció 4, de 13-9-12 , València, secció 6, de 22-6-12 , entre altres.

QUART.Pel que fa a l'existència de reglamentacions municipals que determinen el punt a partir del qual correspon l'obligació de conservació i manteniment a l'abonat o a la companyia concessionària del servei (i que la testimoni Sra. María Inés va confirmar que cada municipi tenia el seu propi reglament amb criteris totalment diferents al respecte), hem de seguir l'argumentació que ha elaborat l'Audiència Provincial de Barcelona, en les seves diferents seccions, en relació a l'al·legat davant seu en nombroses ocasions Reglamento General del Servicio Metropolitano de Abastecimiento domicialiario de Agua, en l'àmbit metropolità de Barcelona, i aprovat pel Consell Metropolità. I així, cal convenir que no es pot donar preferència a les disposicions particulars d'aquest tipus de reglamentació atès el principi de jerarquia normativa, que impedeix que un reglament de rang inferior pugui contradir i prevaldre per sobre de les disposicions que en matèria de propietat estableix la llei.

CINQUÈ.Oposa la demandant apel·lada que no pot ser admès el recurs interposat per la companyia asseguradora codemandada quan l'altra codemandada propietària de la casa on es produeix la fuita, no ha apel·lat la sentència de primera instància. Aquest motiu de recurs no pot ser acollit atès l'efecte expansiu del recurs d'apel·lació. Sobre el particular diu la STS de 4-10-11 que: 'El principio general de que, en segunda instancia, no cabe favorecer la situación de quien no apela ni se adhiere a la apelación, ni es posible entrar en cuestiones consentidas por ese litigante que se ha aquietado a lo resuelto por la sentencia de primera instancia, quiebra en aquellos supuestos en que los pronunciamientos deban ser absolutos o indivisibles por su naturaleza y también en aquellos supuestos en los que exista solidaridad procesal por ejercitarse conjuntamente la misma acción frente a varias personas colocadas en idéntica situación procesal ( SSTS de 29 de junio de 1990 , 9 de junio de 1998, RC n.º 1039/1994 ). Este criterio -que la jurisprudencia ha descrito como la fuerza expansiva de lo decidido en el recurso a quienes, unidos por un vínculo de solidaridad con el recurrente, no fueron recurrentes- hace la salvedad de aquellos casos en los que la resolución del recurso se basa en causas subjetivas que afectan solo a la parte recurrente ( SSTS de 13 de febrero de 1993, RC n.º 2458/1990 , 8 de marzo de 2006, RC n.º 2586/1999 , 24 de noviembre de 2005, RC n.º 1481/1999 , 3 de marzo de 2011 , RIP n.º1865/2007 )'.

SISÈ.Atès el que ja s'ha indicat anteriorment, no escau efectuar condemna pel que fa a les costes de totes dues instàncies ( arts. 398 i 394 de la LEC )

Atesos els anteriors articles i els altres de general i pertinent aplicació,

Fallo

Estimem el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Segur Caixa SA de Seguros y Reaseguros, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Lleida, en procediment de judici de ordinari núm. 853/11, que revoquem i, en el seu lloc, desestimem la demanda interposada per Cep d'Assegurances Generals SA i absolem de la mateixa a Segur Caixa SA de Seguros y Reaseguros i a Modesta . No escau efectuar pronunciament pel que fa a les costes de primera i segona instància.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que escaiguin.

Així per aquesta la nostra sentència, la pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.