Sentencia Civil Nº 157/2016, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 1, Rec 655/2014 de 17 de Abril de 2016

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCIÓ PRIMERA

ROTLLE NÚM. 655/2014

Procedent del procediment Ordinari núm. 1/2012

Tramitat pel Jutjat de 1a. Instància núm. 1 Rubí

S E N T È N C I A NÚM. 157

Barcelona, 18 d'abril de 2016

La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona, integrada per les Magistrades Il lma. Sra. Mª Dolors PORTELLA LLUCH, Il lma. Sra. Amelia MATEO MARCO i Il lma. Sra. Maria Dolors MONTOLIO SERRA, la primera de les quals ha actuat com a presidenta del Tribunal, ha vist el recurs d'apel lació número 655/2014, interposat contra la sentència dictada en data 16 de maig de 2014 en el procediment núm. 1/2012, tramitat pel Jutjat de 1a Instància núm. 1 Rubí. Ha estat recurrent SOLVIA DEVELOPMENT, SL i apel lat VAL CORAL, S.A. Un cop feta la deliberació, ha pronunciat, en nom de S.M. el Rei d'Espanya, la següent resolució.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència objecte d'apel lació és la següent: 'Que ESTIMANDO COMO ESTIMO ÍNTEGRAMENTE la demanda interpuesta por el Procurador de los Tribunales don Jaime Izquierdo Colomer en nombre y representación de la entidad mercantil VAL CORAL SA contra la entidad mercantil demandada SOLVIA DEVELOPMENT SL, debo CONDENAR y CONDENO a la entidad demandada a abonar la suma de total de TRESCIENTOS SESENTA Y SIETE MIL SEISCIENTOS CUARENTA Y OCHO EUROS CON CINCUENTA CÉNTIMOS (367.648,50 euros), más los intereses legales desde la fecha de interposición de la demanda y condena en costas causadas en este proceso.'

SEGON.- Les parts esmentades han manifestat en els escrits respectius d'apel lació o, si s'escau, d'impugnació les seves peticions i arguments en què les fonamenten, segons consta en les actuacions.

La ponent d'aquesta resolució ha estat la Magistrada Il lma. Sra. Maria Dolors MONTOLIO SERRA.

Fundamentos

PRIMER.- Plantejament del litigi

I.Val Coral, SA formula demanda contra Solvia Development, SL a qui reclama 367.648,50€ més interessos des de la presentació de la demanda.

Explica que, no podent fer front al pagament d'uns crèdits amb garantia hipotecària que havia demanat a Banco de Sabadell fer finançar una promoció immobiliària, van arribar a un acord en virtut del qual li entregava les finques d'aquella promoció en pagament del deute derivat d'aquells crèdits i del saldo existent en determinat compte corrent. Invoca l'existència d'una dació en pagament encara que l'operació finalment, per decisió del Banco de Sabadell, es va formalitzar com una compravenda de les finques a favor de Solvia i condonació de la resta del deute.

Al lega que l'import total del deute pel que es va acordar la dació en pagament fou de 8.850.233,63€ i no el que erròniament ( error de càlcul) es va fixar com a preu de venda ( 6.807.741,97€)i per tant el que es va prendre com a base per calcular l'IVA de l'operació. Això ha determinat que s'hagi produït una diferència en la quantitat que correspon a l'IVA que és el que es reclama en aquest procediment.

II.Solvia Development SLU, que no va contestar a la demanda, va comparèixer a l'acte de l'audiència prèvia al legant la falta de competència de la jurisdicció civil. El Jutjat va estimar la seva falta de competència , decisió que va ser revocada en apel lació.

Celebrada nova audiència prèvia la demandada en concretar els fets controvertits negà a través de Solvia s'instrumentés una dació en pagament d'un deute que Val Coral, SA no tenia amb aquesta societat i, en conseqüència, que la compravenda concertada derivi d'un pacte amb aquest sentit i que ella assumís l'obligació de cancel lar els préstecs hipotecaris.

III.La sentència estima la demanda i condemna a la demandada a abonar a la demandant la quantitat reclamada, més interessos i costes.

Considera acreditat que el deute que mantenia la demandant amb Banco de Sabadell era de 8.850.233,63€ i no de 6.807.741,97€ i que la diferència entre aquestes dues quantitats deriva d'un error de càlcul perquè no es van sumar bé els tres conceptes. Això va determinar que es calculés erròniament l'IVA que generava l'operació.

Altrament l'acord que van arribar creditora i deutora fou de dació de les finques en pagament d'aquell deute si bé l'operació es va instrumentalitzar per Banco de Sabadell a través de la seva societat Solvia com una compravenda a favor d'aquesta entitat amb retenció del preu a fi de poder saldar el deute que Val Coral, SA ( que figurava com a venedora) mantenia amb Banco de Sabadell.

IV.Contra aquesta resolució recorre Solvia Development, SLU. Insisteix, en primer lloc, en la falta de competència de la jurisdicció civil per pronunciar-se sobre una qüestió que considera estrictament tributària. Refereix a continuació, la falta de motivació de la sentència respecte les raons per les que arriba a la conclusió que es va produir un error de càlcul en la determinació de la quantitat que constituïa la base imposable. En qualsevol cas, discrepa d'aquesta conclusió i insisteix que no va existir dació en pagament. Invoca al respecte errònia interpretació dels contractes i incorrecte aplicació de la doctrina de l'aixecament del vel.

V.La demandant s'oposa al recurs. Sosté que la qüestió sobre la competència de la jurisdicció civil ha estat ja definitivament resolta i pel que fa a la resta, sol licita la confirmació de la sentència.

SEGON.- Competència de la jurisdicció civil

La falta de competència de la jurisdicció civil per examinar i resoldre el present litigi va ser al legada per la demandada a l'acte de l'audiència prèvia, i atès que la possible falta de competència havia de ser examinada d'ofici ( art.37 i 38 LEC ), el Jutjat de 1a. Instància va resoldre la qüestió que va plantejar la demandada malgrat que no havia presentat declinatòria ( art. 39 i 63 i seg. LEC ).

Així, el Jutjat va entendre que la jurisdicció civil no era competent per examinar i resoldre el conflicte i la pretensió plantejada per Val Coral SA.

La qüestió oposada per Solvia Development SLU de nou va ser examinada per aquesta Audiència Provincial en virtut del recurs d'apel lació interposat per la demandant contra aquella interlocutòria del Jutjat. La Secció 4a d'aquesta Audiència ho va resoldre ja de forma definitiva en una resolució de 3 d'octubre del 2013 que ha esdevingut ferma.

La competència controvertida ha estat, doncs, ja resolta en resolució ferma la qual cosa impedeix que la demandada ho pugui plantejar i es pugui examinar de nou en recórrer la sentència.

TERCER.- Motivació de la sentència

I. El dret a la tutela judicial efectiva ( article 24.1 CE ) inclou, entre els seus diversos continguts, el que es dicti una resolució fundada en el dret deguda i suficientment motivada, com exigeix, d'altra banda, l' article 120.3 CE ( STC de18 de març de 1997 , 27 de febrer de 1996 , 28 de setembre de 1998 ...).

Per aquesta raó el Tribunal Constitucional ha mantingut en diverses resolucions la ineludible exigència de la motivació d'una resolució judicial i la transcendència de la seva omissió ( STC de 18 de març de 1997 que cita les de 61/1983 y 13/1987 ), ja que aquell dret fonamental requereix, no només que es doni resposta a les pretensions de les parts, sinó que és precís que aquella resposta sigui suficientment motivada ( STC de 28 de setembre de 1998 ). La seva finalitat no és tant sols establir un límit a l'arbitrarietat judicial i evidenciar la submissió dels Tribunals a l'ordenament jurídic, sinó exterioritzar el procés de formació del pronunciament judicial (el ciudadano tiene derecho a conocer las razones por las que resulta absuelto o condenado-- STC de 13 de maig de 1987 ) i permetre així l'oportú control i revisió jurisdiccional per via dels recursos legalment establerts ( STC 14 de setembre de 1992 ).

No obstant, com ha precisat el mateix Tribunal Constitucional, aquesta necessitat de motivació no significa que s'hagi d'exigir una exhaustiva descripció del procés intel lectual ni tampoc imposa una concreta intensitat en el raonament ( STC de 16-11-92 ). Només cal que es plasmi suficientment el procés intel lectual que ha dut al Tribunal a un determinat pronunciament ( STC de 28-9-1998 ).

II. Solvia Development SL manté en el seu recurs que la sentència presenta una 'importante y alarmante falta de motivación puesto que si bien justifica los motivos por los que estima la demanda, al entender que la base imponible debía ser la totalidad de la deuda cancelada por Banco de Sabadell, dicha justificación se basa en una premisa que, a juicio de esta parte es manifestamente errónea, y para cuya asunción no ofrece la Juzgadora ninguna clase de motivos'. Aquesta premissa inicial és ' la existencia de una dación en pago con Banco de Sabadell a través de Solvia' la qual, segons entén l'apel lant, es declara provada sense motivació.

La sola lectura de la sentència dictada en la primera instància ha de portar, però, a excloure el defecte que li atribueix l'apel lant. En el segon dels fonaments de drets s'exposen les raons i les proves que justifiquen la conclusió de tenir per acreditada una operació de dació en pagament com la que s'al lega a la demanda. El Jutjat arriba a aquesta conclusió a partir de la valoració de la prova d'interrogatori de la demandant i dels documents 4 i 5 dels aportats per aquesta part i així s'exposa i es raona en aquest fonament de dret segon.

Amb el raonament del Jutjat es pot estar o no conforme. Fins i tot, la demandada podria voler un raonament més clar , extens o concret però el que no es pot titllar la sentència de mancada de motivació ni es pot invocar indefensió ' al no conocer los motivos por los que se ha adoptado esta decisión'.

Assenyalar en aquest punt que en diverses resolucions ha recordat la jurisprudència que el deure de motivació no exigeix que es faci un detallat raonament de tots i cada un dels elements i al legacions fàctiques o jurídiques que s'hagin pogut efectuar per les parts ni sobre tots els aspecte o perspectives que les parts puguin tenir de l'objecte litigiós, sinó que és suficient amb que la resolució ofereixi els raonaments que exposen la ratio decidendi ( SSTS de 3 de juny 1999 , 16 de maig del 2000 , 31 de gener del 2001 ...). Del que es tracta, en definitiva, és que la lectura de la resolució permeti comprendre les reflexions que s'han tingut en compte pel Jutjador, o que a partir dels seus arguments o raons integrades en els fonaments s'evidenciï la concurrència de les cites legals concordants i la conseqüent part dispositiva, o s'expressin les raons de fet i de dret que les fonamenten ( SSTS 12 de febrer , 25 de maig i 15 d'octubre del 2001 ).

QUART.- Reclamació econòmica de Val Coral SA.

L'operativa que explica Val Coral SA a la demanda com a fonament de la seva pretensió i que la sentència declara provada pot resultar versemblant. Així, resultaria que davant la impossibilitat de poder fer front als crèdits concedits per finançar determinades construccions i havent contret un elevat deute amb Banco de Sabadell, deutora i creditora haurien acordat que Val Coral SA entregaria les finques hipotecades en pagament del deute. L'operació, però, s'instrumentalitzaria com una venda de les finques a una de les societats de la creditora, l'objecte social de la qual seria precisament 'l'adquisició de construccions o promocions de finques' (f.16)amb la consegüent cancel lació de les hipoteques i extinció dels deutes.

Examinada la documentació aportada, sembla evident que hi ha una vinculació entre l'operació de compra de les finques per part de Solvia Development, SAU i la cancel lació de les hipoteques. La correlació de les escriptures ( 3016 i 3108; f.21 i 33) i el fet que sigui el mateix 'empleat de banca' qui actués en els dos actes en nom i representació d'una i altre entitat ho evidenciaria.

Ara bé, que resulti versemblant el relat de la demandant i que s'evidenciï vinculació entre les dues operacions i fins i tot amb la cancel lació del saldo deutor d'un determinat compte, no vol dir que les condicions de l'acord al que Val Coral SA va arribar amb Banco de Sabadell i que es va instrumentalitzar incorporant-hi la seva societat ara demandada, siguin les que al lega la demandant . I encara menys que la determinació de 6.807.741,97€ com a preu de la compravenda no respongui a aquest acord sinó a un 'error de càlcul' com vol presentar-ho la demandant. Precisament, a més de la falta de prova de l'existència real d'un error per part de Val Coral SA, el que resulta francament estrany és que en una operació d'aquesta entitat en la que el total del deute estava integrat només per tres partides, es produís un error de càlcul com aquest (l'error consistiria en haver plasmat com a preu de l'operació de compravenda només un dels deutes de la societat i per tant no haver- hi sumat els altres dos) i no fos advertit fins mesos més tard.

En definitiva, sent versemblant que l'operació concertada fos la que explica la demandant, el que no ha quedat acreditat és que les condicions que es reflecteixen a l'escriptura no siguin les que acordaren Val Coral SA amb la seva creditora( Banco de Sabadell) i no pas que responguin a un sorprenent error de càlcul .

En qualsevol cas, tota l'argumentació de la demandant no es formula amb la pretensió que es declari que l'operació concertada amb Banco de Sabadell ( que no ha estat demandada) no fou realment la que es va escripturar ni tampoc ho va ser amb les condicions que hi consten reflectides i que s'acordin les rectificacions que procedeixen. Aquesta argumentació es formula com a fonament d'una reclamació econòmica de 367.648,50€ (diferència entre l'IVA que consta a l'escriptura i el que hauria de constar) que formula a Solvia Development, SLU i que no ve motivada per una actuació o reclamació que li hagi dirigit l'Agència Tributària. El Sr. Leopoldo ( administrador de la demandant) en ser preguntat al respecte, ha explicat que fou 'al tancar la declaració de l'IVA' que es van adonar que la quantitat que constituïa la base imposable d'aquest impost estava mal calculada i per aquesta raó, i en base a un suposat error de càlcul, reclama la diferència a Solvia Development, SLU en ser aquesta entitat la que va adquirir les finques.

És possible que l'Agència Tributària pugui reclamar l'IVA que correspondria a una operació de dació d'unes finques en pagament d'un deute de 8.850.233€ ( com apunta l'apel lant) si considera que s'ha actuat de forma fraudulenta però no hi ha cap constància que aquesta actuació per part de l'Agència Tributària hagi tingut lloc ( si més no, a la data de l'oposició al recurs sense que des de llavors s'hagi formulat cap al legació al respecte).

Per tant, la reclamació econòmica de la demandant s'hauria de titllar, si més no de prematura i actualment injustificada, per la qual no pot prosperar. El recurs ha de ser, doncs estimat i amb ell desestimada la demanda.

CINQUÈ.- Costes

La desestimació de la demanda determina que sigui el demandant qui es faci càrrec de les costes causades en la primera instància ( article 394.1 de la Llei d'enjudiciament civil).

L'estimació del recurs comporta que no es faci imposició de les costes que deriven de l'apel lació ( article 398.2 de la Llei d'enjudiciament civil).

Fallo

Estimar el recurs d'apel lació interposat per SOLVIA DEVELOPMENT, S.L. contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a. Instància núm. 1 Rubí en data 16 de maig de 2014 i revocar aquesta resolució .

Desestimar la demanda formulada per VAL CORAL, S.A. i absoldre SOLVIA DEVELOPMENT, S.L. de les pretensions contra ella exercides.

Les costes causades en la primera instància són a càrrec del demandant.

No es fa expressa imposició de les que deriven de l'apel lació.

Amb devolució del dipòsit consignat a l'apel lant.

La present sentència es susceptible de recurs de cassació si concorren els requisits legals ( art. 469 - 477-disposició final 16 LEC ), que es interposarà davant d'aquest Tribunal en un termini de vint dies a comptar des de la notificació de la present.

Un cop notificada i ferma aquesta sentència, s'han de tornar les actuacions originals al Jutjat de procedència amb testimoniatge d'aquesta resolució per al seu compliment i deixant-ne una certificació en el present expedient.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.