Sentencia Civil Nº 159/2012, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 65/2012 de 24 de Abril de 2012

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

APEL·LACIÓ 65/12

PROCEDIMENT ORDINARI 418/2011

JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA NÚM. 1 DE TARRAGONA

SENTÈNCIA

MAGISTRATS:

IL·LMS. SRS.:

GUILLERMO ARIAS BOO (PRESIDENT)

JOAN PERARNAU MOYA

MANUEL GALÁN SÁNCHEZ

Tarragona, vint-i-quatre d'abril de dos mil dotze

Vist en aquesta Secció Tercera de l'Audiència Provincial de Tarragona el recurs d'apel·lació que ha interposat la procuradora Mercè Pallach Olivé, en representació de Vida Caixa, SA, d'Assegurances i Reassegurances, defensada per l'advocat Álvaro Bueno Bartrina, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Tarragona, amb data de vint -i- set de setembre de dos mil onze, a les seves actuacions 418/11, en què han estat parts, com a demandants, el Sr. Oscar i la Sra. Otilia , i, com a demandada, la pròpia apel·lant.

Antecedentes

Primer. La resolució impugnada té aquesta part dispositiva: "Estimo la demanda interpuesta por doña Otilia y por don Oscar contra Vidacaixa, SA, d'Assegurances i Reassegurances, y en consecuencia condeno a la demandada al pago a la actora de cien mil euros más los intereses de dicha cantidad contados al tipo del interés legal más el 50% durante los dos primeros años a contar desde el 22/10/2010 hasta el pago de la deuda y a partir de ese momento y hasta la plena satisfacción al tipo del 20% si aquél no resulta superior, y al pago de las costas procesales. "

Segon. La demandada hi va interposar un recurs d'apel·lació, pels motius que va trobar adients.

Tercer. Se'n va donar trasllat, del recurs, a l'altra part, que s'hi va oposar pels motius que va considerar adequats.

Hi ha actuat com a ponent el magistrat GUILLERMO ARIAS BOO.

Fundamentos

Primer. BREU HISTÒRIA DEL PLET. El vint-i-vuit d'octubre de dos mil cinc, Asunción va subscriure amb Vida Caixa, segons un formulari de pòlissa preparat per aquesta companyia, un contracte d'assegurança de vida, que cobria, entre d'altres contingències, la de mort. Aquesta cobertura començava a ser efectiva, segons les previsions del contracte, l'u de desembre de dos mil cinc, i cessava el trenta de novembre de l'any següent. Ara bé, com sigui que es tractava de la modalitat que es qualificava, pel que fa a la durada del contracte, com a anual renovable, arribat el venciment, si l'assegurada es trobava al corrent de pagament de la seva obligació d'abonament de la prima corresponent, i llevat que alguna de les parts denunciés el contracte amb dos mesos d'antelació, es prorrogava per un altre any. Pel que fa al tipus de prima pactat, la redacció del formulari era ambigua, o, fins i tot, contradictòria. D'una banda, a l'anvers del primer full de la pòlissa, dins les condicions particulars, n'hi deia el següent:

"Prima inicial de 30'04 mensual. Pagament de la primera prima 01-12-2005 i últim 30-11-2006."

Ara bé, a les condicions especials, al revers del segon full de la pòlissa, sota la rúbrica "Impagament de les primes successives", hi deia: "En la modalitat anual renovable (...) l'impagament de la prima única anual corresponent a qualsevol de les renovacions faculta l'assegurador per procedir a la resolució del contracte (...) No obstant això, la cobertura de l'assegurador queda suspesa un mes després del venciment de l'esmentada prima."

Segon. Va passar que en morir, el vint-i-cinc d'octubre de dos mil deu, Asunción , restaven pendents de pagament tres dels terminis mensuals de la prima corresponent a l'anualitat aleshores en curs. Això és el que va permetre a l'asseguradora esgrimir l'argument que, com que hom havia d'entendre que, en el moment del decés de l'assegurada, la cobertura restava en suspens, per manca de pagament de les darreres primes, no havia de fer efectiva als beneficiaris de la pòlissa la indemnització prevista per a la contingència de mort. Així que els beneficiaris la hi van demanar per la via judicial. I el jutge de primera instància els l'ha concedit. Considera que la manca de claredat de la pòlissa, que tan aviat parla de prima inicial mensual com de prima única anual, no pot perjudicar l'assegurat. De manera que hom ha d'interpretar el contracte de la manera que li sigui més favorable. És a dir, en el sentit que les parts havien pactat primes anuals -de la mateixa manera que la cobertura era anual, i renovable- per bé que, per facilitar-ne el pagament, n'hi havia dotze fraccions mensuals. Així que, en el moment de l'òbit de l'assegurada, en no haver-se produït el venciment del període anual en curs, la cobertura no podia haver quedat en suspens per la manca de pagament d'algunes de les fraccions de la prima. Tot plegat, conduïa cap a una sentència amb estimació substancial de la demanda. La demandada hi ha interposat un recurs d'apel·lació, sobre la base de dos motius: el primer, error en la valoració de la prova, en haver considerat el jutge que hi havia, en cada període de cobertura, una única prima anual, i no una successió de primes mensuals; el segon, omissió de la norma aplicable, la de l' article 15, paràgraf segon, de la Llei del Contracte d'assegurança, relativa a la suspensió de cobertura per manca de pagament d'una de les primes successives.

Tercer. REVISIÓ DE LA VALORACIÓ DE LA PROVA. No hi hem d'afegir res, en realitat, a les encertades consideracions del jutge de primera instància. És cert que la pòlissa fa una referència específica, en una de les clàusules transcrites, a l'existència de primes mensuals. N'hi afegeix, després, una altra a una primera prima (la qual cosa en pressuposa la d'altres successives) Tot seguit, però, parla d'un últim pagament, el del mes de novembre. Això deixa pas, atès que ja no parla d'última prima, sinó d'últim pagament, a la interpretació que de prima només n'hi ha una, encara que se'n divideixin els pagaments en dotze fraccions o mensualitats. Però, el que en aquesta frase podria ser molt i molt discutible, no ho és ni de bon tros a l'apartat de les condicions especials que regula l'impagament de primes, on hi diu de manera expressa que a la modalitat d'assegurança anual renovable la prima és única per a cada període anual. Tot plegat representa una infracció de la prescripció de l' article 3 de la Llei del Contracte d'assegurança que postula una redacció clara i precisa de les clàusules del contracte, i permet l'intèrpret, de conformitat amb el principi que dóna suport a la fórmula contra stipulatorem, a la qual fa al·lusió l' article 1 288 del Codi civil , acollir-se a l'opció més favorable per a la part que no ha causat l'obscuritat. Permet, en conclusió, pel que fa al cas d'aquestes actuacions, entendre que no hi havia dotze primers mensuals en cada període, sinó que només n'hi havia una d'anual dividida en dotze fraccions.

Quart. APLICACIÓ DEL DRET. Això vol dir que no hi era d'aplicació el règim, defensat en el recurs, de l' article 15, paràgraf segon, de la Llei del Contracte d'assegurança. Si només hi havia una prima en cada període anual, únicament s'esdevenia l'efecte associat amb la manca de pagament al venciment del període sencer. Així, el retard en el pagament de les fraccions mensuals no permetia, de cap de les maneres, suspendre la cobertura pactada. El recurs no pot, per tant, reeixir. La sentència de primera instància ha de ser, doncs, confirmada, pels seus propis i encertats fonaments de dret.

Cinquè. COSTES DE LA SEGONA INSTÀNCIA. Són a càrrec de la part apel·lant, de conformitat amb el que disposen els articles 394.1 i 398.1 de la Llei d'Enjudiciament civil.

Fallo

Amb desestimació del recurs d'apel·lació que ha interposat la procuradora Mercè Pallach Olivé, en representació de Vida Caixa, SA, d'Assegurances i Reassegurances, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Tarragona, amb data de vint -i- set de setembre de dos mil onze, a les seves actuacions 418/11 ,

1) CONFIRMEM aquesta sentència,

2) amb imposició a l'apel·lant de les costes del seu recurs.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat del qual provenen, amb testimoni d'aquesta resolució, i demaneu-ne rebut.

Doneu la destinació legal al dipòsit que ha constituït l'apel·lant per recórrer contra la sentència de primera instància.

Aquesta és la nostra resolució, que manem i signem.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día tres de mayo de dos mil doce. Doy fe.