Sentencia Civil Nº 16/2014, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 1, Rec 450/2012 de 21 de Enero de 2014

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCIÓ PRIMERA

ROTLLE NÚM.450/2012

Procedent del procediment verbal núm. 1844/2010

Tramitat pel Jutjat de 1a. Instància núm. 2 Sabadell (ant. CI-3)

S E N T È N C I A NÚM. 16

Barcelona, 21 de gener de 2014

La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona, actuant com Tribunal Unipersonal, ha vist el recurs d'apel·lació número 450/2012interposat contra la sentència dictada en data 17 de juny de 2011 en el procediment núm. 1844/2010, tramitat pel Jutjat de 1a Instància núm. 2 Sabadell (ant. CI-3). Ha estat recurrent el Sr. Simón i apel·lat CAMGE FINANCIERA, E.F.C., S.A.i pronuncia en nom de S.M. el Rei d'Espanya, la següent resolució.

Antecedentes

PRIMER.-La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: 'Que debo estimar parcialmente la demanda interpuesta por el Procurador Mª Dolores Ribas Mercader en nombre y representación de CAMGE FINANCIERA EFC S.A. contra D. Simón condenando a éste a satisfacer a la actora la cantidad de 3.679,07 euros más los intereses legals al 22,20% y los moratorios correspondientes desde la interposición del procedimiento monitorio y sin expresa imposición de las costas del juicio a ninguna de las partes.'

SEGON.-Les parts esmentades han manifestat en els escrits respectius d'apel·lació o, si s'escau, d'impugnació les seves peticions i arguments en què les fonamenten, segons consta en les actuacions.

Fonamenta la decisió del Tribunal d'aquesta resolució la Magistrada Il·lma. Sra. Maria Dolors MONTOLIO SERRA.

Fundamentos

PRIMER.- Resum del litigi

Camge Financiera EFC,SA formula una demanda contra el Sr. Simón en reclamació de 4.745,42€ que és el saldo que presenta a data 25 de maig del 2010 el compte associat a la targeta de crèdit Cam Euro 600 Mastercard Milenium .3.679,07€ corresponen a capital, 827,70 a interessos ordinaris calculats al tipus del 22,80% i 238,65€ a interessos de demora.

El demandat s'oposa a la demanda. Manifesta que va efectuar alguna disposició però no pot concretar. Sol·licita que es declari la nul·litat dels interessos moratoris per abusius i respecte l'ordinari addueix que se li aplica un interès dels 22,80% quan el pactat fou del 22,20%.

La sentència condemna al demandat a pagar els 3.679,07€ de principal més interessos ordinaris al tipus del 22,20% i els de demora des de la interposició de la demanda.

Contra dita resolució recorre el demandat que, en primer lloc, denuncia la falta de motivació de la sentència perquè no s'ha donat resposta a la petició de nul·litat dels interessos de demora. Sol·licita que es declari la nul·litat de la sentència i es retornin les actuacions al Jutjat perquè se'n dicti una altra. Insisteix, en tot cas, que un interès de demora del 25% és abusiu i usurari l'ordinari. Subsidiàriament sol·licita que es moderin els interessos de demora a l'empara de l' article 1154CC .

SEGON.- Falta de motivació.

El dret a la tutela judicial efectiva ( art. 24.1 CE ) inclou, entre els seus diversos continguts, el de què es dicti una resolució fundada en el dret i suficientment motivada ( art. 120.3 CE i SSTC de 18 de març de 1997 , 27 de febrer de 1996 , 28 de setembre de 1998 ...). La finalitat d'aquesta exigència constitucional no és tant sols establir un límit a l'arbitrarietat judicial i evidenciar la submissió dels Tribunals a l'ordenament jurídic, sinó exterioritzar el procés de formació del pronunciament judicial ( el ciudadano tiene derecho a conocer las razones por las que resulta absuelto o condenado-- STC de 13 de maig de 1987 ) i permetre així l'oportú control i revisió jurisdiccional per via dels recursos legalment establerts ( STC 14 de setembre de 1992 ).

En el cas que s'examina, certament la sentència condemna el demandat a satisfer els interessos de demora al tipus reclamat per la demandant sense donar resposta expressa a la petició de nul·litat sol·licitada per l'ara apel·lant el que suposa una clara infracció d'aquella exigència constitucional. Ara bé, aquesta falta de motivació denunciada en apel·lació no determina la nul·litat de la sentència i la devolució de les actuacions perquè el Jutjat de 1a Instància motivi la seva decisió. L'omissió en què ha incorregut el Jutjat serà suplida pel Tribunal d'apel·lació atès que la qüestió es torna a plantejar pel demandat en el seu recurs . L'àmbit del recurs d'apel·lació ho permet ( article 456.1 LEC ).

TERCER.- Interessos ordinaris

La sentència dictada en la primera instància acull un dels motius d'oposició que havia formulat el demandat i declara que els interessos ordinaris que ha de satisfer el Sr. Simón no són al tipus del 22,80% com pretenia l'entitat financera sinó el 22,20% que és el tipus que es va pactar. En relació a aquests interessos, l'oposició va ser estimada perquè només aquesta qüestió va ser plantejada per la part demandada.

Ara en apel·lació invoca el demandat el seu caràcter usuari amb la pretensió que se l'alliberi de la seva obligació, pretensió que no pot ser ni tan sols examinada per aquest Tribunal d'apel·lació perquè ha estat formulada extemporàniament.

S'ha de tenir present que el procediment civil es regeix pels principis de rogació, audiència i contradicció i que el seu objecte queda delimitat en els escrits rectors d'ambdues parts litigants que és on s'han de formular les al·legacions i excepcions que consideren oportunes concretant d'aquesta manera els termes en què s'ha de mantenir el debat ( articles 399 i 405 LEC ) . Un cop fixats els termes de la controvèrsia les parts litigants no poden alterar-los ni variar l'acció exercida modificant la causa petendini efectuar alteracions o introduir altres al·legacions o qüestions noves que,llevat les que es poden apreciar d'ofici, comporten una modificació dels termes en què s'havia plantejat el litigi( SSTS de 21 d'abril de 1991 , 11 d'abril de 1994 , 4 de juny de 1994 , 20 de setembre de 1994 , 27 d'abril de 1999 , 8 de maig del 2005 i les de 18 de maig , 13 de febrer i 30 d'octubre del 2006 ...).

A la sentència de 30 d'octubre de 2008 , remetent-se a les de 18 de maig del 2006 i 30 de gener del 2007 , assenyala el Tribunal Suprem que ' el planteamiento en segunda instancia de cuestiones nuevas contradice los principios de preclusión y contradicción, generando indefensión para la contraparte, pues rige en nuestro ordenamiento un sistema de apelación limitada, no plena, en el que la regla general es que no cabe introducir cuestiones nuevas -' pendente apellatione nihil innovetur ' [...] sin que pueda olvidarse que el concepto de pretensiones nuevas comprende las que resulten totalmente independientes a las planteadas ante el Tribunal «a quo» como las que suponen cualquier modo de alteración o complementación de las mismas'.

En tot cas, dir que en el present cas les dades de l'operació no permeten deduir el caràcter manifestament desproporcionat de les circumstàncies concurrents i de les que es pogués extreure que si s'ha acceptat l'operació és per la situació angoixosa del prestatari ( control del caràcter usurari de l'operació). Cap prova s'ha practicat ( de fet ni s'ha al·legat) per demostrar que l'ara demandat es trobés en una situació angoixosa que justifiqués la contractació. La mera i simple al·legació d'un interès remunerador elevat no determina per ell sol el caràcter usurari del préstec. Con es raona pel Tribunal Suprem a la sentència de 18 de juny de 2012 'la ley[de repressió de la usura] exige en este plano , que además resulte manifiestamente desproporcionado por las circumstancias del caso, esto es, que debe contrastarse y ponderarse con las demás circunstancias económicas del caso'. I en el cas que s'examina, més enllà de la simple confrontació de l'interès remunerador amb el tipus de interès legal, no s'ha acreditat ni tan sols al·legat les circumstàncies que hagin concorregut per ponderar amb les econòmiques que resulten del contracte.

QUART.-Interessos moratoris.

En una relació amb consumidors ( no es qüestiona que el Sr. Simón ho sigui i en el contracte no consta dada en contra), són abusives i per tant nul·les de ple dret, les estipulacions no negociades individualment que, en contra de les exigències de la bona fe causin, en perjudici del consumidor i usuari, un desequilibri important dels drets i obligacions de les parts que derivin del contracte ( article 83 RD-Leg 1/2007 ).

El primer que cal assenyalar és que no hi ha cap dada a les actuacions que permeti deduir que el tipus de interès moratori del 25% hagués estat negociat individualment.

El demandat s'oposa a la reclamació al·legant que un interès moratori del 25% és abusiu i per tant l'entitat financera no li pot reclamar.

El legislador no ha establert criteris normatius de directa aplicació per determinar quan s'ha de considerar abusiu el tipus pactat, més enllà del previst amb caràcter genèric a l'apartat sisè de l'article 85 RDLeg1/2007, és a dir que 'suposin la imposició d'una indemnització desproporcionadament alta pel consumidor i usuari que no compleixi les seves obligacions'.

A la pràctica dels tribunals, s'atenia a diferents paràmetres ( naturalesa del béns, circumstàncies de contractació, resta de clàusules, context econòmic ..) i s'acudia a distints criteris de ponderació com l'interès assenyalat per la Llei 3/2004 de 29 de desembre, de lluita contra la morositat o el interès remunerador o la TAE o el mateix interès legal. Fins i tot l'aplicació d'un índex multiplicador, similar al de l'actual article 20.4 de la Llei de crèdit al consum. El Tribunal Suprem en sentència de 23 de setembre de 2010 va considerar adequat acudir al criteri establert en el llavors article 19.4 LCC, no per aplicació analògica, sinó com a criteri de interpretació.

Recentment, però el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en sentència de sentència de 14 de març del 2013 (assumpte C-415/11 )ha fixat quins han de ser els criteris de interpretació. Així ha establert que:

a).- per determinar en quines circumstàncies es causa desequilibri, s'ha de comprovar si el professional podia estimar raonablement que, tractant de manera lleial i equitativa amb el consumidor, aquest acceptaria una clàusula d'aquest tipus en el marc d'una negociació individual ( punt 69).

b)- el caràcter abusiu d'una clàusula s'apreciarà tenint en compte la naturalesa dels béns o serveis que siguin objecte del contracte, i considerant, en el moment de la celebració , totes les circumstàncies que van concórrer en la seva celebració. Per tant, també les conseqüències que dita clàusula pugui tenir en el marc del dret aplicable al contracte ( punt 71).

En concret i pel que fa a la clàusula relativa a la fixació dels interessos de demora, assenyala en el punt 74 que s'haurà de comprovar d'una banda i en particular les normes nacionals aplicables entre les parts en el supòsit que no s'hagués estipulat cap acord en el contracte controvertit o en diferents contractes d'aquest tipus celebrats amb els consumidors. I d'altra, s'haurà d'examinar el tipus de interès de demora fixat amb respecte el tipus de interès legal, amb la finalitat de verificar que és adequat per garantir la realització dels objectius que aquest persegueixi en l'Estat membre i si no va més enllà del necessari per aconseguir-los.

Doncs bé, a l'ordenament espanyol la normativa aplicable a falta d'acord és la prevista a l' article 1108 CC segons el qual ' si l'obligació consisteix en el pagament d'una quantitat de diners i el deutor es constitueix en mora, la indemnització de danys i perjudicis , si no s'ha pactat el contrari, consisteix en el pagament de interessos convinguts i, si no hi ha conveni, en l'interés legal'. Recordar en aquest punt que d'acord amb reiterada jurisprudència la naturalesa dels interessos moratoris no és realment de interessos sinó de pena o sanció per l'incompliment ( SSTS 2 d'octubre de 2001 i es recull en la de 26 d'octubre de 2011 i en la de 18 de juny de 2012 .

En el cas que s'examina , l'operació concertada és un contracte de targeta Mastercard amb un límit de crèdit de 3.000€. En un primer moment es pactà com a sistema d'amortització, el pagament d'una quota mensual del 3% per després ( modificació de 10 de juny de 2088) establir una quota fixa de 50€ el que va suposar un increment de l'interès remunerador del 21% al 22,20%. El de demora es fixà en el 25%, molt superior a l'interès legal del diner vigent a l'any 2007 que es fixà en el 5% i en els anys successius( del 5,50% al 4% ). És l'interès legal del diner el que seria d'aplicable en cas de mora ( article 1100 CC ) si no hagués hagut acord específic ( article 1108 CC ). Un interès de demora del 25% s'ha de considerar per tant altament desproporcionat als efectes que s'examinen.

D'altra banda, no s'aprecien (ni s'al·leguen) circumstàncies en el present cas per pensar ni tan sols deduir que l'interès legal o xifra lleugerament no fos suficient per sancionar la mora del deutor i indemnitzar al creditor dels perjudicis que l'incompliment del deutor li causa ( article 1101CC ). Recordar en aquest punt que d'acord amb la STS de 2 d'octubre de 2001 , l'aplicació dels els interessos moratoris serveix per reparar, sense la complicació d'una prova exhaustiva i completa, el dany que el creditor ha rebut així com per constituir un estímul que impulsi a l'obligat compliment voluntari, davant de la gravetat del perjudici que li produiria l'impagament o la mora. En tot cas, el que no consta és que, per les circumstàncies d'aquesta operació, fos necessari fixar un interès moratori del 25%.

Per tant, i discrepant de l'opinió del Jutjat, s'ha de considerar abusiu per altament desproporcionat un interès del 25% de demora. Consegüentment s'ha de declarar la nul·litat de la clàusula que fixa aquell interès de demora.

Malgrat el que estableix l'article 83.2 RDLeg 1/2007, la STJUE de 14 de juny de 2012 ha exclòs la possibilitat de integrar el contracte i moderar el tipus pactat perquè això implicaria deixar inoperativa la funció primordial de la normativa reguladora dels consumidors que no és altra que la de dissuadir als empresaris d'introduir en els contractes que concerten amb els consumidors, clàusules que tenen la consideració d'abusives.

Això no treu, però que el deutor no hagi incorregut en mora.El creditor, per les raons exposades, no pot reclamar els interessos pactats per les raons exposades, però sí els legals de conformitat amb els articles 1000 , 1001 i 1108 CC . No s'ha qüestionat per la demandant que els interessos moratoris es meritaran des de la interposició del procediment monitori, com ha fixat en Jutjat en un pronunciament que per aquella raó ha esdevingut ferm.

L'oposició interposada per l'ara apel·lant ha de ser, doncs, estimada en el sentit d'excloure els interessos moratoris liquidats per l'entitat creditora. En aquest concepte el demandat ha d'abonar l'interès legal del diner des de la data fixada a la sentència de primera instància.

CINQUÈ.- Costes

No es fa imposició de les costes que deriven de l'apel·lació ( article 398.2 de la Llei d'enjudiciament civil).

Fallo

Estimar en part el recurs d'apel·lació interposat per Simón contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a. Instància núm. 2 de Sabadell en data 17 de juny de 2011 en el procediment del qual deriven aquestes actuacions, REVOCAR aquesta resolució en el sentit de condemnar el Sr. Simón a abonar a CAMGE FINACIERA, E.F.C, S.A. per la mora l'interès legal. La resta de la sentència es manté en la seva integritat.

No es fa imposició de les costes que deriven de l'apel·lació.

Amb devolució del dipòsit consignat a l'apel·lant.

La present sentència es susceptible de recurs de cassació si concorren els requisits legals ( art. 469 - 477-disposició final 16 LEC ), que se interposarà davant d'aquest Tribunal en un termini de vint dies a comptar des de la notificació de la present.

Un cop notificada i ferma aquesta sentència, s'han de tornar les actuacions originals al Jutjat de procedència amb testimoniatge d'aquesta resolució per al seu compliment i deixant-ne una certificació en el present expedient.

Així ho pronuncia i ho signa la Magistrada.