Sentencia CIVIL Nº 168/2017, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 302/2016 de 19 de Mayo de 2017

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

ROTLLO DE APEL LACIÓ Núm. 302/2016

JUDICI ORDINARI Núm. 831/2009

JUTJAT DE PRIMERA INSTANCIA NÚM. 3 - TORTOSA

SENTÈNCIA

MAGISTRATS IL LMS. SRS.

GUILLERMO ARIAS BOO (President)

JOAN PERARNAU MOYA

MANUEL GALÁN SÁNCHEZ (Ponent)

Tarragona, a 19 de maig de 2.017.

Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial elsRECURSOS D'APEL LACIÓ interposats, d'una banda pels Srs. Gerardo , Justiniano , Raimunda i Patricio representats pel Procurador dels Tribunals Sr. Farré Lerín i defensats pel Lletrat Sr. Ferré Martínez,i d'altra banda pel Sr. Virgilio representat per la Procuradora dels Tribunals Sra. Gavaldà Sampere i defensat pel Lletrat Sr. Curto Comí, contra la Sentència de 9 de febrer de 2.016 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Tortosa , procediment ordinari núm. 831/2009, al qual figura com a part demandant SEGUR CAIXA, S.A. representada pel Procurador dels Tribunals Sr. Fabregat Ornaque i defensada pel Lletrat Sr. Sánchez Meya, i com a parts demandades els ara apel lants, així com BUILDING MARINA, S.A..

Antecedentes

Primer.La resolució recorreguda conté la següent Decisió:

'1º) Estimando la demanda interpuesta por SEGUR CAIXA, S.A. contra Gerardo , Justiniano , Raimunda , Patricio , Virgilio y Building Marina S.A., condeno a Gerardo , Justiniano , Raimunda , Patricio , Virgilio y Building Marina S.A. a abonar a la actora la cantidad de 25.609,88 €, más los intereses correspondientes en los términos previstos en el fundamento Quinto de esta resolución, debiendo abonar el 50% de dicha cantidad total a la actora entre los demandados Gerardo , Justiniano , Raimunda , Patricio y Virgilio , y el 50% de dicha cantidad total deberá ser abonada a la actora por Building Marina S.A.

2º) El pago de las costas procesales debe ser impuesto a la parte demandada.'

Segon.Contra la esmentada resolució es van interposar recursos d'apel lació tant pels Srs. Gerardo , Justiniano , Raimunda i Patricio , com pel Sr. Virgilio , d'acord amb les al legacions contingudes als seus escrits.

Tercer.Per la representació processal de SEGUR CAIXA, S.A. es van presentar escrits d'oposició als recursos.

Fundamentos

Primer. Pronunciaments impugnats.

Interposen els Srs. Gerardo , Justiniano , Raimunda i Patricio recurs d'apel lació contra la sentència d'instància que estima la demanda formulada per l'adversa SEGUR CAIXA, S.A. i els condemna a abonar a aquesta una quantitat de diners (50%) en concepte d'indemnització pagada al seu assegurat pels danys ocasionats a l'habitatge per una obturació en les instal lacions comunitàries. Al leguen: falta de legitimació passiva; prescripció; error en la valoració de la prova respecte de l'autoria de l'acció culposa; error en la valoració de la prova havent-se d'atribuir l'acció negligent a BUILDING MARINA, S.L.; pluspetició; renúncia de l'actor per disposició legal: incongruència; error en la distribució de la responsabilitat dels condemnats, i finalment infracció de l' article 394 de la LEC ..

Per la seva banda, el Sr. Virgilio , també condemnat, interposa recurs al legant: prescripció; defecte en el modo de proposar la demanda; falta de litisconsorci passiu necessari; error en l'apreciació de les proves per falta de responsabilitat del recurrent i, en to cas, responsabilitat única del propi titular de la vivenda afectada; pluspetició; improcedent condemna en les costes de la instància.

No obstant i abans d'entrar en el examen conjunt dels diferents motius d'apel lació exposats atès que són els mateixos, sí que farem una referència i donarem resposta al motiu consistent endefecte en el modo de proposar la demanda, i això perquè crida l'atenció del Tribunal que manifestant-se en la demanda de SEGUR CAIXA que a causa del sinistre va indemnitzar al seu assegurat en la quantitat que originàriament reclamava (25.609,88.- euros, folis 3 i 18), diu que exercita una acció de responsabilitat extracontractual de l' article 1.902 (i 1.910, foli 4) del Codi Civil espanyol, quan és més que evident que la està exercitant en relació a una acció de l' article 43 de la LCS ('El asegurador, una vez pagada la indemnización podrá ejercitar los derechos y las acciones que por razón del siniestro correspondieran al asegurado frente a las personas responsables del mismo, hasta el límite de la indemnización'), acció respecte de la qual la STS del 19-11-2013 ROJ: STS 6633/2013 - ECLI:ES:TS:2013:6633 declara:

'CUARTO.- Estimación del primer motivo.

I.- Fundamento de la subrogación prevista en el artículo 43 LCS : Dice el art. 43 de la LCS : '.......'

La doctrina centra el fundamento de la subrogación legal del asegurador sobre las siguientes bases. Primera, evitar que el asegurado que, como consecuencia del siniestro, tiene una doble vía de resarcimiento del daño (contra el asegurador y contra el causante del daño), pueda enriquecerse ejercitando ambos derechos (el principio indemnizatorio a que se refiere el art. 26 LCS ); segunda, impide que el tercero responsable se vea libre de su obligación de resarcir el daño por la protección que obtiene el asegurado merced al contrato de seguro; tercera, supone un beneficio para el asegurador, pero también para el asegurado en la medida en que el primero obtiene unos recursos que le favorecen una mejor explotación del negocio y el segundo no verá incrementada la prima que, en caso de insolvencia del responsable del daño, debiera soportar. Las razones apuntadas ya aparecían en al exposición de motivos del Código de Comercio de 1885: '.......'.

II.- Naturaleza jurídica de la subrogación. Aunque se sostiene por algunos que la subrogación constituye una cesión de créditos, o un supuesto atípico de sucesión en el crédito del asegurado frente al tercero responsable, o un supuesto particular de subrogación por pago, es lo cierto que el art. 43 LCS establece una subrogación legal -aunque no se produzca automáticamente-. Como destaca la doctrina, mientras la cesión es el cauce para realizar el interés de la circulación del crédito, la subrogación atiende a la satisfacción de un interés subrogado para recuperar, por vía de regreso, un desembolso patrimonial efectuado por el asegurador.

III.- Presupuestos: La doctrina más reciente de esta Sala, STS núm. 432/2013, de 12 de junio , destaca que el art. 43 LCS exige tres presupuestos: (i) que el asegurador haya cumplido la obligación de satisfacer al asegurado la indemnización dentro de la cobertura prevista en el contrato, (ii) que exista un crédito de resarcimiento del asegurado frente al tercero causante del daño, de modo que cuando no existe deuda resarcitoria por parte de un tercero no opera la subrogación (.......); (iii) y la voluntad del asegurador de subrogarse, como un derecho potestativo que puede hacer valer o no, según le convenga, por lo que la subrogación no operaría ipso iure, conforme preveía el Código de Comercio.

IV.- El régimen de oponibilidad de las excepciones del tercero responsable frente al asegurador.

Del concepto de subrogación surge la natural consecuencia de que las acciones que el asegurador puede ejercitar son las mismas que las que podía ejercitar el asegurado- perjudicado. Por tanto, presupone un crédito del asegurado contra un tercero responsable del daño. Ha de tratarse de un crédito del asegurado dirigido a la obtención de un resarcimiento de daños que ha dado lugar, por vía subrogatoria, a la indemnización por el asegurador al asegurado en virtud de la existencia de un contrato válido y vigente. Así lo establece expresamente el art. 43 LCS , cuando afirma que el objeto de la subrogación, una vez pagada la indemnización, son los derechos y acciones 'que correspondieran al asegurado'. Por esta razón, el demandado puede oponer al asegurador las mismas excepciones que hubiera podido oponer frente al asegurado, preexistentes a la subrogación. Ningún obstáculo habrá para poder admitir también las excepciones procesales por ser de orden público.'

Ara bé, això no implica efectuar un canvi en l'acció exercitada de conformitat amb la doctrina jurisprudencial: així, la STS del 16-11-2016 (ROJ: STS 5103/2016 - ECLI:ES:TS :2016:5103) declara que'recordar que la congruencia es compatible con un análisis crítico de los argumentos de las partes e incluso con la adopción de un punto de vista jurídico distinto, de acuerdo con el tradicional aforismo «iura novit curia» (el juez conoce el derecho) - con tal que ello no suponga una mutación del objeto del proceso que provoque indefensión-, como establece el artículo 218, apartado 1 de la Ley de Enjuiciamiento Civil ', o la STS del 08-01-2015 ROJ: STS 463/2015 - ECLI:ES:TS:2015:463 que diu que'Es Jurisprudencia reiterada de esta Sala la que afirma que no hay incongruencia por el cambio del punto de vista del Tribunal respecto del mantenido por las partes, siempre que se observe un absoluto respeto por los hechos, únicos elementos que pertenecen a la exclusiva disposición de las partes, y que por tanto es posible el cambio de punto de vista jurídico, salvo cuando comporta una alteración de la causa petendi o mutación de la pretensión, con la consiguiente indefensión de la parte sorprendida, como recuerdan las SSTS de 14 de febrero de 2008, RC 3169/2000 ; 18 de julio de 2007 RC 3944/2000 y 18 de junio de 2007, RC 4408/2000 , con cita de las SSTS de 5 de octubre de 1985 y 9 de marzo de 1992 , 'el juzgador puede, con gran autonomía, aplicar la norma que libremente escoja según el principio iura novit curia, haya sido o no invocada por los litigantes y que ha de cuidarse también de que aquello que se ofrece como cambio del punto de vista jurídico no afecte al fundamento de la pretensión, pues dicha mutación no sería procesalmente lícita, ya que llevaría a un cambio de la pretensión y arrastraría la indefensión de la parte adversa'.

Segon. Motius al legats.

I.- Falta de legitimació passiva:

Manté la part apel lant que 'La causa de pedir a mis mandantes se fundamenta en que son comuneros de la Comunidad de Propietarios CALLE000 n.º NUM000 , cuando en realidad ninguno de ellos tiene propiedad alguna en dicho inmueble. ... son comuneros de la comunidad de propietarios CALLE001 n.º NUM001 ' (foli 903), demanant de forma subsidiària 'la absolución del propietario de dicha vivienda, la Sra. Raimunda ' atès que la seva adreça es troba en el carrer DIRECCION000 núm. NUM002 (foli 903).

El motiu es rebutja ja que hem de partir de la sentència ferma de l'Audiència Provincial de Tarragona, Secció Primera, de 16-07-2013 (folis 744 i ss.), resolent el recurs d'apel lació formulat contra la sentència de primera instància (folis 436 i ss.) recaiguda en un procediment en el que l'asseguradora GROUPAMA demandava als ara també demandats via article 43 de la LCS pels danys i perjudicis patits pel seu assegurat BUILDING MARINA, S.A. pel mateix sinistre. Com assenyala la STS del 08-04-2013 ROJ: STS 3513/2013 - ECLI:ES:TS:2013:3513:'8. La cosa juzgada material es el efecto externo que una resolución judicial firme tiene sobre los restantes órganos jurisdiccionales o sobre el mismo tribunal en un procedimiento distinto, consistente en una vinculación negativa y positiva. Este efecto viene regulado en el art. 222 LEC .... Pero, como hemos afirmado en otras ocasiones, «lo juzgado, la res iudicata, se proyecta sobre la concreta cuestión sustantiva sometida a litigio y decidida definitivamente por el órgano jurisdiccional, esto es, lo que efectivamente ha decidido el órgano jurisdiccional y plasmado en la sentencia de acuerdo con las pretensiones formuladas por las partes, sin que el efecto de 'cosa juzgada' - negativo o positivo- alcance a simples razonamientos de la sentencia, y menos a la interpretación interesada que de los mismos pueda hacer la parte, cuando no integran la 'ratio decidendi' ni tienen reflejo en el 'fallo'» ( Sentencias 23/2012, de 26 enero , y 777/2012, de 17 de diciembre )'. I la sentència de la Audiència Provincial revocava parcialment la de instància al sentit de fixar la quantitat que havien d'abonar els condemnats, els quals són els ara recurrents Srs. Gerardo , Justiniano , Raimunda i Patricio , així com l'altre apel lant Sr. Virgilio . Per tant, havent-se establert ja per resolució judicial ferma la legitimació passiva dels ara recurrents en un altra reclamació anterior pel mateix sinistre, no es pot qüestionar en aquest nou procediment la seva legitimació passiva.

II.- Prescripció:

Manifesta la part recurrent que essent la data del sinistre el 25-març-2008, des d'aquest dia comença a comptar el termini de tres anys de prescripció (article 121-21 del CCC); per tant, presentant-se la demanda rectora del present procediment el 23-setembre-2009, no va ser fins la diligència d'ordenació de 09-gener-2013 quan s'acorda donar trasllat de la demanda a les parts demandades-comuners perquè contestin (foli 229), i no és fins el dia 11-gener-2013 quan és notificada als mateixos i, per tant, quan ja havia transcorregut el termini legal de prescripció.

És cert que la demanda es formula contra la Comunitat de Propietaris del CALLE000 , núm. NUM000 de L'Ametlla de Mar (foli 1), si bé això ve avalat per la factura de data 28-abril- 2008 de la reparació a l'immoble on figura com a client'COMUNIDAD CALLE000 '(foli 159), dient la resolució impugnada respecte de la mateixa'siendo abonada según el testigo Sr. Santiago por cada uno de los propietarios, hoy demandados'(foli 895), i més que sigui cert que l'assegurat de l'actora, el Sr. Jesús Ángel és copropietari, no és menys cert que el mateix resideix fora d'Espanya, concretament en Irlanda (foli 19), la qual permet presumir amb fonament un desconeixement del mateix respecte a si formalment estava o no constituïda la comunitat de propietaris.

També queda acreditat que va haver-hi diferents intents per emplaçar a la citada Comunitat si bé amb sentit negatiu per les raons següents:

* diligència del Jutjat de Pau de L'Ametlla de Mar de 10-març-2010 (foli 185):'Faig constar, que s'ha intentat localitzar a algú que es fes càrrec de la documentació enviada pel vostre Jutjat en aquella adreça, però no ha estat possible trobar a ningú que respongui per la comunitat. /// Faig constar que es desconeix qui és el president de l'esmentada comunitat de propietaris, així com si hi ha algún tipus d'administrador o persona que s'encarregui dels assumptes legals de la comunitat. /// Faig constar però que s'ha intentat citat aalgú de la comunitat en diverses ocasions, i en cap vegada a comparegut ningú davant aquest Jutjat de Pau';

* diligència negativa del Jutjat núm. 3 de Tortosa de 01-octubre-2010 (foli 194):'... y habiendo hablado con los vecinos, éstos manifiestan que dichas personas son extranjeros y solo vienen en verano'.

Es a dir, cap copropietari, sense constar constituïda formalment la comunitat, accepta fer-se càrrec de la cèdula, quan entre ells paguen la factura de reparació a nom de la comunitat de propietaris, anant contra els seus propis actes (article 111-8 del CCC:'Nadie puede hacer valer un derecho o una facultad que contradiga la conducta propia observada con anterioridad si ésta tenía una significación inequívoca de la cual derivan consecuencias jurídicas incompatibles con la pretensión actual'), i, possiblement, contra la bona fe processal ( article 247 de la LEC :'1. Los intervinientes en todo tipo de procesos deberán ajustarse en sus actuaciones a las reglas de la buena fe'). Es més, a l'escrit d'interposició del seu recurs manifesten que'son comuneros de la comunidad de propietarios CALLE001 n.º NUM001 , pero no de la comunidad CALLE000 n.º NUM000 '(foli 903), donant la impressió de que en funció de les circumstàncies són o no són comunitat de propietaris.

I corroborant tot lo anterior, també resulta molt significatiu que l'anterior procediment incoat a instàncies de GROUPAMA pel mateix sinistre i en que van ser condemnats els ara recurrents (foli 443), igualment es deia com a part demandada 'La comunidad de propietarios, sita en CALLE001 NUM001 '.

En definitiva, com diu la Jutgessa d'instància,'Lo cierto es que en el caso de autos consta que la actora mostró una diligencia media exigible a la hora de manifestar su voluntad de exigir a los demandados la responsabilidades derivadas del evento dañoso ... constando además que tras diversos intentos de entrega de la notificación nadie se hacía cargo de la misma'(foli 896).

El motiu es rebutja.

III.- Error en la valoració de la prova respecte de l'autoria de l'acció culposa. Error en la distribució de la responsabilitat dels condemnats.Incongruència:

Segons els apel lants,'sería procedente señalar o acreditar quienes de los SEIS demandados deben responder de los daños. Ninguna prueba se ha practicado ...'(foli 907).

De nou hem de partir de la sentència ferma de l'Audiència Provincial de Tarragona, Secció Primera, de 16-07-2013 (folis 744 i ss.), resolent el recurs d'apel lació formulat contra la sentència de primera instància (folis 436 i ss.) recaiguda en un procediment en el que l'asseguradora GROUPAMA demandava als ara també demandats pels danys i perjudicis patits pel seu assegurat BUILDING MARINA, S.A. pel mateix sinistre i que conclou:'... situación que lleva a considerar una culpa compartida entre el perjudicado, a causa de las obras que realizó y la comunidad de propietarios por la falta de mantenimiento, tal como pone de manifiesto la perito Sra. Inés , que debe repartirse al 50% entre ambos'(foli 746). I, per tant, reiterem el que ja hem dit a l'apartat I del present Fonament respecte a la vinculació a aquella sentència ferma.

IV.- Error en la valoració de la prova havent-se d'atribuir l'acció negligent a BUILDING MARINA, S.L.:

Critica la part recurrent que la resolució impugnada'hace una insuficiente y limitada valoración de la prueba practicada en el acto del juicio oral, redirigiendo su resolución a la decisión adoptada en sentencia por la Audiencia Provincial, Sección Primera'(foli 907).

El que ara pretén la part és una nova valoració de la prova que produeixi el indesitjable efecte de declarar'que la causa del siniestro es de única atribución al propietario de la entidad número TRES, BOILDING MARINA, S.A.'(foli 908), quan aquesta és una qüestió ja resolta definitivament i immodificable.

Això sense perjudici de que és doctrina jurisprudencial consolidada la que impedeix a un codemandat sol licitar la condemna d'un altre codemandat ja que s'estaria arrogant la posició de part actora; en aquest sentit, la STS de 09-05-2001 declara:'También está afirmado en la jurisprudencia el principio que nadie puede pedir la condena del codemandado ... pues, ni ha accionado contra él de modo directo, ni puede reconvenirle (por todas la sentencia de 25 de marzo de 1994 )'.

Es rebutja el motiu.

V.- Pluspetició. Renúncia de l'actor per disposició legal:

Assenyalen els recurrents que'la valoración de los daños, cuyo pago la sentencia pretende, dista mucho del valor real'(foli 909), així com que'se deberá deducir aquel importe producto de la actuación negligente de propietario'(911).

En quant al primer submotiu, tal i com reflecteix la sentència d'instància, s'han aplicat els preus de mercat i és l'únic informe aportat, de tal forma que cap impedia a l'adversa refutar aquesta valoració amb un nou informe de part o judicial. A més, els danys estan acreditats i la demandant ha abonat el seu import (folis 165 i 165 bis), raó per la que té dret a ser rescabalat atenent al principi derestitutio in integrum; a que, per exemple, ha estat una reparació absolutament necessària per l'actuació dels demandats, i perquè tota reparació sempre implica una millora de l'estat precedent inclús al cas de que s'utilitzin materials que siguin d'una categoria baixa.

Respecte al segon submotiu, al propi escrit d'interposició del recurs expressament es diu:'como quiera que los supuestos comuneros contestaron la demanda personalmente al no haber constituido comunidad de propietarios, la parte actora renunciaba al procentaje de coparticipación de su propio asegurado (esto es, a un 20%). La renuncia se fundamenta en la imposibilidad de reclamar la parte alícuota a su propio asegurado, y repercutir contra el resto de comuneros un porcentaje superior al coeficiente de participación individual de cada uno de ellos. En el supuesto de una eventual condena, la cantidad reconocida en sentencia (25.609,88 €) deberá ser reducida en un 20%'(foli 911).

El submotiu ha de ser estimat atès que la pròpia asseguradora SEGUR CAIXA al seu escrit presentat el 21-11-2012 expressament manifesta: 'se tenga a esta parte por anunciada la renuncia a un 20% del importe reclamado en demanda'(foli 209). Per tant, de la quantitat finalment objecte de condemna (25.609,88.- euros), s'haurà de restar un 20%: en conseqüència es revoca la sentència d'instància, declarant que la quantitat a abonar a la part actora és de 20.487,91. euros, incrementada amb els interessos de l' article 1.108 del CC espanyol des de la data de presentació de la demanda, i amb els interessos de l' article 576 de la LEC des de la data de la resolució recorreguda.

VI.- Infracció de l' article 394 de la LEC :

El motiu també ha de ser estimat atès que l'estimació de la demanda, de conformitat amb el que s'ha dit a l'apartat anterior, ha estat parcial i, per tant, no es fa expressa imposició de les costes de la instància.

Tercer. Costes de la segona instància.

A l'estimar-se els dos recursos d'apel lació, no es fa expressa imposició de les costes d'aquesta alçada ( article 398 de la LEC ).

Fallo

ESTIMEM ELS RECURSOS D'APEL LACIÓ interposats pels Srs. Gerardo , Justiniano , Raimunda i Patricio , i pel Sr. Virgilio , la REVOQUEM i efectuem els pronunciaments següents:

1. S'estima parcialment la demanda formulada per SEGUR CAIXA, S.A., condemnant als Srs. Gerardo , Justiniano , Raimunda , Patricio i Virgilio en un 50%, i a BUILDING MARINA, S.A. en l'altre 50%,

a abonar a la part actora 20.487,91. euros, incrementada amb els interessos de l' article 1.108 del CC espanyol des de la data de presentació de la demanda, i amb els interessos de l' article 576 de la LEC des de la data de la resolució recorreguda; no es fa expressa imposició de les costes de la instància.

2. No es condemna en les costes d'aquesta segona instància derivada dels dos recurs d'apel lació a cap de les parts.

S'acorda donar als dipòsits constituïts la destinació legalment prevista.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem i signem.