Sentencia Civil Nº 169/2011, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 453/2010 de 29 de Abril de 2011

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

ROTLLO DE APEL·LACIÓ Nº 453/2010

JUDICI VERBAL Nº 158/2010

JUTJAT DE PRIMERA INSTANCIA NÚM. 1 - AMPOSTA

SENTÈNCIA

MAGISTRAT

IL·LM. SR. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, a 29 d'abril de 2.011.

Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial el RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per DÑA. Esther representada pel

Procurador dels Tribunals Sr. Recuero Madrid i defensada per la Lletrada Sra. Rams Albuisech, contra la sentència de 21 de juny de 2.010 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 d'Amposta, judici verbal núm. 158/2010 , al qual figura com a part demandant DÑA. Miriam representada per la

Procuradora dels Tribunals Sra. López Cano y assistida pel Lletrat Sr. Coma González, i com a part demandada l'ara apel·lant.

Antecedentes

PRIMER. La resolució recorreguda conté la següent Decisió:

"Que estimo la demanda interpuesta por Dña. Miriam contra Dña. Esther , y condeno a la demandada a satisfacer a la actora la cantidad de 450 euros, más los intereses legales correspondientes; y todo ello con imposición de costas a la parte demandada."

SEGON. Contra l'esmentada resolució es va interposar recurs d'apel·lació per la representació processal de DÑA. Esther d'acord a les al· legacions contingudes al seu escrit.

TERCER. Donat trasllat del recurs a l'adversa, per la seva representació processal es va presentar escrit d'oposició al mateix.

QUART. El present recurs d'apel·lació va tenir entrada en aquesta Secció Tercera el dia 3 de novembre de 2.010, acordant-se per Provisió de 09-11-2010 requerir a la Procuradora Sra. López Cano per tal de que acreditara la seva representació, així com oficiar al Col·legi de Procuradors de Tarragona perquè designés professional del torn d'ofici a la Sra. Esther .

CINQUÉ. En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat els tràmits legals.

Vist i essent el Ponent l'Il·lm. Sr. Magistrat MANUEL GALAN SANCHEZ,

Fundamentos

PRIMER. Interposa la representació processal de DÑA. Esther el present recurs d'apel·lació impugnant la totalitat dels pronunciament de la sentència d'instància pels quals s'estima íntegrament la demanda, reiterant la seva oposició a retornar la fiança arrendatària prestada per l'actora Sra. Miriam al·legant incompliment del contracte per aquesta a l'haver col·locat un pestell de seguretat a la porta de la vivenda sense autorització del propietari, així com a la consideració de la Jutgessa d'instància de que la col·locació de l'esmentat pestell no és un desperfecte sinó una obra necessària, i que això no li ha ocasionat a la recurrent un efectiu perjudici.

SEGON. Pel que respecta als motius al·legats, i començant pel que refereix que l'actora Sra. Miriam va incomplir el contracte de lloguer a l'haver col·locat un pestell de seguretat a la porta de la vivenda sense autorització del propietari, el mateix ha de ser rebutjat per les raons que a continuació seran exposades.

Així, manifestant la part recurrent al seu escrit d'interposició que "por una parte, en la clàusula tercera del contrato se estipuló que al finalizar el contrato la vivienda debía ser entregada en las mismas condiciones que en la recepción, y por otra, en la cláusula quinta c) del mismo contrato, se establecía la prohibición de realizar agujeros sin el previo permiso del arrendador" (foli 102 revers), s'ha de dir que no és del tot cert el que afirma, ja que el que en realitat diu la clàusula 5a. c) és que "No se permite a los propietarios hacer agujeros en las paredes con taladros u otros instrumentos análogos, sin previo permiso del arrendador" (foli 6), i al present supòsit cap forat va fer la Sra. Miriam a les parets, sinó que el que va fer es posar un pestell de seguretat a la porta d'entrada de l'habitatge, es a dir, a la fusta del marc i de la porta, tal i com es pot apreciar amb tota claredat a la fotografia obrant al foli 79. Cal presumir que si la voluntat del propietari hagués estat la de prohibir tot tipus de forat, així s'hagués fet constar expressament al contracte. D'això resulta que resulta intranscendent si el llogater tenia o no autorització del propietari ja que no era necessària segons contracte.

Però es que, a més, manifestant la part apel·lant que la col·locació del pestell li ocasionava un perjudici, a ella li corresponia la prova d'allò que afirma ( ex. article 217 de la L.E.C .), el que no ha aconseguit amb la suficiència necessària. D'altra banda, aquest Tribunal no arriba a entendre el perjudici que la recurrent afirma que se li ha ocasionat amb el pestell, atesa l'acurada col·locació que s'observa a la fotografia al foli 79, i que com assenyala correctament la Jutgessa a quo , no es va fer d'una forma gratuïta, sinó per motius de seguretat a l'haver residit allí anteriors arrendataris. Lo anterior implica, necessàriament, que no es comparteixi la tesi de la part recurrent de que l'adversa va incomplir les clàusules 3a. i 6a., i no va retornar la vivenda en les mateixes condicions en que la va rebre.

En conseqüència, configurant l' article 36 de la L.A.U . "la fianza como un derecho de crédito, del que es deudor el arrendador y acreedor el arrendatario, en cuanto establece como regla general que, al final del arriendo, el arrendador deberá restituir al arrendatario el saldo de la fianza constituida en metálico. La finalidad de la fianza es garantizar el cumplimiento de las obligaciones propias del arrendatario de cuidado y conservación de la cosa arrendada y de la restitución de la posesión; consecuencia de ello es que el arrendador queda obligado a devolver o restituir la fianza al finalizar el contrato, salvo que por el incumplimiento del arrendatario el importe de la misma deba aplicarse a cubrir las responsabilidades para las que se constituyó, dentro del mes desde que el arrendatario ha entregado las llaves, o mejor, con la entrega efectiva del inmueble ( art. 36.4 ), una vez terminado el arriendo. En consecuencia, una vez resuelto el contrato de arrendamiento el arrendador dispone de un mes parta devolver la fianza o, en su caso, determinar el saldo que proceda ser restituido, correspondiéndole a él la carga de acreditar tales extremos, a fin de poder efectuar su compensación con la fianza" ( SAP de Madrid de 15 de desembre de 2010 ), i d'acord amb el que s'ha exposat, es desestima el present recurs d'apel·lació.

TERCER. D'acord amb el que disposen els articles 398 i 394 de la L.E.C ., es procedent imposar al recurrent les costes causades en aquesta instància.

Per tot el que s'ha exposat i de conformitat amb els articles de pertinent aplicació;

Fallo

Que DESESTIMANT EL RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per la representació processal de DÑA. Esther contra la sentència de 21 de juny de 2.010 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 d'Amposta, judici verbal núm. 158/2010 :

1.Es confirma íntegrament la resolució recorreguda.

2.S'imposen a la part apel·lant les costes de la segona instància.

Contra aquesta resolució no es pot interposar cap recurs.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordo, mano i signo.