Sentencia Civil Nº 171/2008, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 40/2008 de 16 de Mayo de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 40/2008

Procediment ordinari núm. 906/2006

Jutjat Primera Instància 6 Lleida

SENTÈNCIA núm. 171/2008

President:

IL·LM. SR. ALBERT GUILANYA FOX

Magistrat/ada

IL·LM. SR. ALBERT MONTELL GARCIA

IL·LMA. SRA. ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

Lleida, setze de maig de dos mil vuit

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau

d'apel·lació, les actuacions de procediment ordinari número 906/2006, del Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Lleida, en virtut

del recurs interposat per Mariana , representada per la procuradora Ana Maria Suils Arcon i assistida per la

lletrada Lourdes Serrano Hernández contra la sentència de data 30 d'octubre de 2007 dictada en el procediment esmentat,

rotlle de sala núm. 40/2008. La part apel·lada és Felipe , representat per la procuradora Maria Ferré Tornos i

assistit pel lletrat Miquel A. Portolés Aixalà . És ponent d'aquesta resolució l'Il·lm. Sr. ALBERT MONTELL GARCIA, Magistrat

d'aquesta Audiència Provincial.

Antecedentes

PRIMER. La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data ,30 d'octubre de 2007, és la següent: "FALLO : Que DESESTIMO la demanda presentada por Mariana ; contra Felipe , y en consecuencia, absuelvo a éste del contenido de la demanda que da lugar a este procedimiento de Juicio Ordinario núm. 906/06 seguido en este Juzgado de Primera Instancia núm 6 de Lleida, todo ello con más la expresa imposición a la parte demandante de las costas procesales causadas en el curso de este procedimiento."

SEGON. Contra l'anterior sentència, Mariana va interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre i al qual s'hi va oposar la part contraria, Felipe , i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 15 de maig de 2008 per a la votació i decisió.

QUART. En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER.- La sentència de primera instància desestima la demanda perquè considera que l'acció exercitada ha prescrit. L'actora pretén combatre aquest pronunciament per la qual cosa, el primer que caldrà fer és identificar l'acció exercitada i la naturalesa del vincle contractual que unia a les parts litigants. Pel que fa a això darrer hem d'atenir-nos al contingut del pressupost acceptat per la demandant de 7-8-02. En ell s'especifica que la prestació compromesa pel demandat va consistir en la reforma d'una cuina, i si s'examina el seu contingut es pot comprovar que anava molt més enllà de la simple venda i col·locació del mobiliari propi d'una cuina. Així, a més del subministrament d'una pica o aigüera, d'una campana, de portes d'armaris encastats, cossos d'armaris i sòcols per als mobles baixos, s'inclou també un apartat d'obra que engloba, a més de desmuntar mobles i marbres, partides tals com: "embaldosar pared detrás fregadera, alrededor de grifo y pared que toca a suelo. Embaldosar suelo. Rejunt." (textual). I dintre d'un capítol de lampisteria s'inclou: "conexión de fregadera y grifo. Conexión de cocina. Dos grifos de lavadora. Instalar calentador. (pequeños materiales de albañil y fontanero incluidos". A banda també s'inclou el muntatge o instal·lació de tots els elements descrits. Es evident, doncs, que no ens trobem davant una simple compravenda, si no que en realitat es tracta d'un contracte d'arrendament d'obra amb subministrament de material (veure STS de 6-5-04 i les que en ella s'esmenten). En conseqüència, no és d'aplicació la Llei 23/03, de 10 de juliol , de garanties en la venda de béns de consum, que es refereix a la compravenda d'aquests tipus de béns, però no a l'arrendament d'obra amb aportació de materials. Segons indica l'apel·lant al seu escrit de recurs, l'acció exercitada és l'acció resolutòria de l' art. 1124 del C.c. en relació a l'art. 1101 del C.c . per incompliment total atesa la inadequació de l'obra per a la finalitat per a la qual va ser contractada, motiu pel quan considera d'aplicació el termini de prescripció de l' art. 1964 del C.c. i l'art. 121-20 del CCC . Cal aclarir, evidentment, que no són aplicables tots dos preceptes corresponents a ordenaments jurídics diferents, si no que és d'aplicació l' art. 120-20 del CCC atès el que disposa la Disposició Transitòria Única de la Llei 29/02, de 30 de desembre , que aprova la Primera llei del Codi civil de Catalunya. No seria d'aplicació el termini triennal de prescripció del seu art. 120-21 b) atès que el mateix està reservat per a les accions o pretensions de remuneració d'execucions d'obra, és a dir, es refereix a l'acció que correspon a l'arrendador per reclamar la contraprestació pactada per la seva obra feta, no a l'acció que correspon a l'arrendatari per reclamar els vicis, deficiències o imperfeccions de l'obra executada. Succeeix, però que a l'escrit de demanda res es diu envers l'acció de resolució que ara sosté la demandant al seu escrit de recurs, on es limitava només a demanar que es condemnés el demandat a "pagar a mi mandante en concepto de daños y perjuicios la cantidad que se determine en ejecución de sentencia", sense que en cap moment, ni a l'exposició dels fets ni a la fonamentació jurídica de la demanda, ni tan sols s'esmentessin els ara al·legats arts. 1124 i 1101 del C.c . A instàncies del Jutjat, abans que fos admesa a tràmit la demanda, l'actor va aclarir la quantia del procediment, indicant que era "la devolución de las cuantías aportadas y que constan en el presupuesto del año 2002, euros entregados, 2.344 euros" i "por daños morales, la cantidad de 200 euros por mes de retraso en puesta a punto de los muebles a colocar y que no ha verificado haciendo hasta la actualidad una canditad de (de nueve mil seiscientos euros) 9600 euros" (textual). Així, doncs, no s'ha exercitat en temps oportú cap acció de resolució contractual, que comporta la restitució de les recíproques prestacions i l'obligació d'indemnitzar els danys i perjudicis causats, si no que s'exercita només aquesta darrera acció. En conseqüència, la resolució és una pretensió nova envers l'objecte del procés tal i com el va definir la pròpia demandant i el demandat als seus respectius escrits de demanda i contestació, atès que no va ser formulada en moment oportú en la primera instància, i que no és altra que la demanda ( arts. 400 i 401 de la LEC ), o, si escau i dintre dels límits permesos per la llei processal, a l'acte de l'audiència prèvia (ex. art. 426 de la LEC ). Al no haver-ho fet així, no pot ser introduïda de forma extemporània alterant l'objecte del procés i, per tan, perjudicant les possibilitats de defensa de l'apel·lant, qui no va poder al·legar res al respecte ni tampoc proposar prova. La prohibició d'introduir nous motius de defensa després de la fase d'al·legacions, que és la inicial del procés, està recollida a l' art. 412.1 de la LEC que disposa que: "Establert el que sigui objecte del procés en la demanda, en la contestació i, si s'escau, en la reconvenció, les parts no ho poden alterar posteriorment", precepte que s'ha de relacionar amb el principi de preclusió establert a l' art 136 de la LEC , que diu:

"Transcorregut el termini o passat el terme assenyalat per a la realització d'un acte processal de part es produeix la preclusió i es perd l'oportunitat de fer l'acte de què es tracti", i amb l' art. 433.3 de la LEC , que en relació a la fase de conclusions, diu de forma expressa que: "Exposades les seves conclusions sobre els fets controvertits, cada part pot emetre informe sobre els arguments jurídics en què recolzin les seves pretensions, que no poden alterar en aquell moment". Amb aquests preceptes la vigent llei processal no fa més que recollir la reiterada jurisprudència del Tribunal Suprem que indica que tot i que en la segona instància es pot conèixer en segon grau tot el procés en la seva integritat, en canvi, no constitueix un nou judici ni es poden resoldre problemes o qüestions diferents als plantejats en la primera instància, atès que a això s'oposa el principi general del dret "pendente apel·latione, nihil innovetur" (SSTS 5-2 i 11-3-1963, 2-12-1983, 20-5-1986, 19-7-1989, 10-11-1990, 21-4-1992 i 9-6- 1997). Havent-se exercitat només l'acció d'indemnització de danys i perjudicis, és evident que el termini de prescripció és de deu anys de l'art. 120-20, al ser més curt que el de quinze anys establert a l' art. 1964 del C.c ., segons el còmput establert a l'apartat c) de la ja esmentada Disposició Transitòria Única de la Llei 29/02, de 30 de desembre . Per tan, al ser el contracte d'agost de 2002 i havent-se interposat la demanda el 14-12-06, l'acció no està prescrita.

SEGON.- Indica la recorrent en el seu escrit d'apel·lació que el demandat va incomplir totalment el contracte atesa la inadequació absoluta de l'obra per assolir la funció que li és pròpia. Es planteja, així, la inhabilitat absoluta de la prestació compromesa pel demandat, la qual cosa fa que calgui examinar la prova practicada i, en especial, la documental i la pericial. El perit judicial Sr. Teixidó, després d'examinar la cuina, conclou que només presentava dos vicis o defectes. El primer afectava a la campana extractora de fums, que al accionar-se produeix un soroll característic degut a que a l'interior del conducte on es troba el ventilador hi ha runes. La solució a aquest defecte consisteix en netejar el conducte, la qual cosa representa, com a molt, una hora de feina d'un operari, tal i com va aclarir a l'acte del judici. La segona deficiència afecta a tot el marbre de la cuina, tan a l'encimera com al sòcol. El defecte consisteix en que per a la seva fixació es va utilitzar una silicona inadequada que va provocar que s'hagi desenganxat, i la seva reparació suposa tornar-la a fixar amb un material adient. Pel que fa al mobiliari de la cuina, informa que a parer seu es va muntar bé, però que la deficient fixació del marbre, especialment pel que fa al de la zona de l'aigüera, ha provocat filtracions d'aigua que ha fet malbé la porta de l'armari de sota. Va aclarir al respecte a l'acte del judici que es tracta d'una deficiència que amb el pas del temps, al no arreglar-se, va anar a més. Hem de recordar que des de que es va instal·lar la cuina fins la interposició de la demanda han passat més de quatre anys, motiu pel qual es fàcilment entenedor que si durant tan llarg període de temps no es va subsanar la fixació del marbre i la seva estanqueïtat, l'aigua i els esquitxos procedents de l'ús de l'aixeta de la cuina i de la pica havien d'afectar al moble situat sota seu que va quedar desprotegit. Així, doncs, els defectes que patia l'obra eren subsanables amb facilitat i sense que representés això un cost elevat, tot i que degut al temps que ha transcorregut des de la instal·lació de la cuina, els defectes s'han anat agreujant. Per tant, no es pot atendre a la pretensió de la demandant consistent en que se li restitueixin totes les quantitats pagades a tall d'indemnització de danys i perjudicis, atès que això només és possible quan hi ha un autèntic incompliment del contracte per inhabilitat absoluta del objecte per a complir la finalitat pretesa i que li és pròpia, de forma que es produeix una insatisfacció de l'interès del demandant, ja sigui per inidoneitat, inhabilitat o ineptitud total. Aquesta inhabilitat ha de procedir de defectes que pateixi la cosa que impedeixin obtenir d'ella la utilitat que va motivar la celebració del contracte, sense que sigui suficient que es produeixi una simple insatisfacció subjectiva del comprador (sentències del Tribunal Suprem de 14 d'octubre i 16 de novembre de 2000).

Si la prestació compromesa no reuneix les condicions pactades, la part creditora pot demanar que es subsanin sense haver de pagar cap quantitat suplementària o també pot demanar una reducció del preu, però sense que pugui reclamar la devolució o rescabalament de tota la quantitat pagada, quan la part que s'ha complert de forma defectuosa o inacabada o mal feta no té suficient entitat en relació a la part executada per poder considerar que hi ha hagut un incompliment total. Així, i atesa la prova pericial practicada, és clar que l'obra feta pel demandat patia uns defectes que necessitaven ser reparats, però pel seu abast o entitat no eren d'una gravetat tal com per justificar la devolució de totes les quantitats pagades, si no que només permeten reclamar la reparació sense cap cost afegit o la reducció del preu pactat. Ara bé, al no haver-se practicat cap prova per quantificar el cost de reparació, no podem concedir ni la quantitat reclamada ni el que costaria la seva reparació. Finalment, pel que fa als danys morals demandats, consistents en 200 € al mes per les molèsties causades al no poder utilitzar la cuina, tampoc pot ser atesa aquesta pretensió atès que la pròpia demandant indica a la seva demanda que si ha trigat tan de temps en reclamar ha estat perquè va haver de passar aproximadament dos anys fora de Lleida per cuidar un fill que havia tingut un accident, amb la qual cosa, evidentment, no va poder fer ús de la cuina i, per altra banda, la mateixa tardança en reparar les deficiències de l'obra ha estat la que ha agreujat el seu estat, doncs com diu el perit, la cuina al moment de ser instal·lada podia ser usada, tot i que al trigar en reparar-la les seves deficiències van anar a més. Escau, doncs, desestimar el recurs interposat i confirmar la sentència de primera instància per bé que per motius diferents.

TERCER.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes causades amb el mateix. ( arts. 398 i 394 de la LEC ).

Atesos els anteriors articles i els altres de general i pertinent aplicació,

Fallo

Desestimem el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Mariana , contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Lleida, en procediment de judici ordinari núm. 906/06 , que confirmem, i condemnem l'apel·lant a pagar les costes d'aquesta alçada.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que escaiguin.

Així per aquesta la nostra sentència, la pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.