Sentencia Civil Nº 171/2011, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 398/2010 de 30 de Mayo de 2011

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 398/2010

Procediment ordinari núm. 174/2009

Jutjat Primera Instància 2 La Seu d'Urgell

SENTÈNCIA núm. 171/2011

PRESIDENT:

En ALBERT GUILANYA I FOIX

MAGISTRATS:

En ALBERT MONTELL GARCIA

Na ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

Lleida, trenta de maig de dos mil onze

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de procediment ordinari número 174/2009, del Jutjat de Primera Instància núm. 2 de La Seu d'Urgell , en virtut del recurs interposat pel demandat, Secundino , representat per la procuradora Mª TERESA FELIP ASEGUINOLAZA i assistit pel lletrat JOSEP FELIP FILLAT contra sentència de data dotze de febrer de dos mil deu dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 398/2010. La part demandant, Nicolas , representat per la procuradora SAGRARIO FERNANDEZ GRAELL i assistit per la lletrada MARIA TERRICABRAS AMBLAS impugna l'apel·lació. És ponent d'aquesta resolució el magistrat ALBERT GUILANYÀ FOIX.

Antecedentes

PRIMER. La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data dotze de febrer de dos mil deu , és la següent: " DECISIÓ. Estimo la demanda que ha interposat Nicolas contra Secundino i condemno el demandat a satisfer a l'actor la quantitat de 68.031,45 euros.

L' esmentada quantitat reportarà l' interès legal des de la interposició de la demanda fins a la sentència, que s'haurà d'incrementar en dos punts des de la seva data i fins al seu total pagament.

Les costes s'imposen a la part demandada.

[...]"

SEGON. Contra l'anterior sentència, el demandat, Secundino va/n interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 30 de maig de 2011 per a la votació i decisió.

QUART. En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER. La part demandada recorre contra la sentència de primera instància i ho fa diferenciant la reclamació relativa al saldo deutor, i fonamentada en els documents 2 i 2 bis de la demanda, en que entén que no hi ha prova suficient, de la reclamació de l'obra "Pilé" on sosté que s'ha facturat de més 3689 € corresponents a la instal·lació d'aigua freda, sanitaris i aixetes d'un habitatge, s'han facturat partides relatives a banyeres que anaven incloses al pressupost i en fi s'ha facturat com a obra fora de pressupost quelcom que no consta acreditat com realment fet. Demana la revocació de la sentència de primera instancia i com a conseqüència la completa desestimació de la demanda.

La part actora apel·lada s'oposa al recurs i demana la íntegra confirmació de la sentència de primera instancia.

SEGON . Escau analitzar el recurs dividint aquest en dos parts, com de fet fa la pròpia apel·lant. Això és analitzant en primer lloc el que fa referència a la reclamació derivada de la liquidació continguda en els documents 2 i 2bis de la demanda i que la part demandada impugna tot negant el seu valor probatori, i en segon lloc, analitzant les factures referides a l'obra "Pilé".

Pel que fa a la primera qüestió, la part demandada vol negar tot valor probatori als documents 2 i 2 bis de la demanda i ho vol fer emprant arguments com: que no és obligatori, des d'un punt de vista legal, portar a la comptabilitat el llibre major, al que cal afegir que comptabilitzar quelcom no és sinònim de reconeixement de l'existència de l'obligació ni suposa prestar el consentiment al deute assentat; o que el document 2 Bis és un quadre d'excel que potser que hagi estat elaborat per la Sra. Eugenia , però pel seu compte i risc, i no té cap valor probatori. No hi podem estar d'acord ja que el jutge a quo valora aquells documents en relació a les altres proves produïdes en primera instancia. Així resulta força explicativa la declaració testifical de Doña. Eugenia , antiga treballadora de la demandada, que va declarar que feia tasques de secretaria i relacionades amb la tresoreria en l'empresa d'aquell. Aquesta no solament reconeix el document 2 bis com confeccionat per ella sinó que àdhuc diu que el Sr Secundino en tenia perfecte coneixement de la seva existència perquè ella mateixa li va ensenyar, com també en tenia constància l'advocat Sr Edmundo a qui ella personalment li va lliurar. Així mateix i pel que fa al document 2 (extracte del llibre major), manifesta que podria haver-lo confeccionat ella o el comptable. Justament i respecte d'aquest document la part demanada ni tan sols nega que sigui un full provinent de la seva comptabilitat sinó solament que allò comporti cap obligació per la demandada. En tot cas, cal valorar-lo en relació a tota la prova practicada sent que la conclusió que n'extreu la jutge a quo és perfectament ajustada a la doctrina i jurisprudència relativa a la valoració de la prova.

Efectivament cal recordar aquí la coneguda i reiterada doctrina jurisprudencial segons la qual la valoració de la prova correspon als Tribunals de instancia que han d'exercitar aquesta facultat atenen al principi de la lliure apreciació i valoració de la prova que regeix el nostre sistema, sempre amb la possibilitat de que la valoració probatòria es practiqui mitjançant apreciació conjunta a fi d'obtenir una conclusió certa, havent de prevaler llur criteri, per imparcial i objectiu, sobre el de les parts, i únicament poden estimar-se incorrectes les deduccions obtingudes pel jutjador quan resulten absurdes, il·lògiques o irracionals o quan hagi deixat d'observar alguna prova objectiva que les contradigui, essent també doctrina reiterada i uniforme ( S.S.T.S. 13-3-99, 6-3 i 11-10-2000 , entre altres) la que senyala que els resultats de la proba testifical són de lliure apreciació pel jutjador d'instància segons les regles de la sana crítica, no regulades en cap norma legal tota vegada que els arts. 659 L.E.C i 1.248 C.C . (actualment derogats però mantenint-se idèntica regulació en l' art. 376 L.E.C. 1/2000 ) només contenen una norma admonitiva, no preceptiva ni valorativa de proba, raó per la que la valoració que es faci del resultat de la dita prova, només serà revisable quan l'apreciació dels testimonis es presenti com il·lògica, arbitraria o disbaratada, cosa que aquí no succeeix en absolut, i per tant, escau mantenir aquella valoració en relació als documents 2 i 2 Bis de la demanda.

TERCER. El segon dels motius de recurs ve referit a les tasques efectuades en l'obra anomenada "Pilé" i on la part demandada fa avinent una sèrie de motius de recurs relatius a errors en la facturació, facturació d'obra no realitzada i en fi, facturació a preus excessius. Cap d'aquest motius tampoc pot triomfar atès que tot el que es manifesta no desvirtua en absolut l'argumentació donada per la jutge a quo que no pren en consideració el dictamen pericial del Sr Pelayo tot explicitant els motius pels quals ho fa, al igual que fa amb la pericial del Sr Juan Carlos . Per altra banda part de les al·legacions de la part demandada apel·lant no varen ser ni tan sols objecte de l'audiència prèvia i no es varen tenir aleshores com fet controvertit, i no poden introduir-se ara de forma extemporània en el recurs d'apel·lació, com és ara el presumpte error que es denuncia en la facturació de sanitaris, aixetes i aigua calenta en un dels habitatges.

Però és que tampoc és admissible les al·legacions relatives a la facturació de les banyeres atès que és evident que aquelles no estaven incloses en el pressupost, ni tan sols les bàsiques, que calia facturar a part com de fet fa la part actora. Pretendre interpretar que " vivenda amb bany complet (...) sense banyera" vol dir que aquella s'inclou bàsica, és evidentment forçar la interpretació més enllà del límit de la literalitat (primer dels criteris interpretatius que ens ofereix el CC a l'article 1281 ) i àdhuc afegiríem que de la lògica. Diu el TS en nombrosíssimes sentències i citem a tall d'exemple les SSTS 17 març i 23 de maig de 1983, 25 gener de 1995, 11 de març de 2003 o 21 d'abril de 2003 , que " con relación a los artículos 1281 y 1282 del CC , esta Sala tienen repetido hasta el cansancio, que la interpretación de los contratos és facultad privativa de los tribunales de instancia y tal criterio prevalece, a menos que se demuestre que sea ilógica o absurda ".

Per últim la part demandada també recorre el que anomena "obra suposadament efectuada per l'actor fora de pressupost i que entén que no consta acreditada, i així resultaria de la pericial Don Pelayo que sosté que no li consten ni més materials ni més subministraments que els derivats del pressupost d'u d'octubre de 2004. Per tant -conclou l'apel·lant- les factures 5, 7, 9 i 11 no es reconeixen com a degudes. El motiu tampoc pot prosperar atès que aquelles factures no recullen treballs fora de pressupost sinó que estan emparades precisament en el propi pressupost. Vegis en aquest sentit el doc 1 de la contestació a la demanda on es fixen clarament els preus per metre lineal dels diferents tubs que es varen instal·lar a l'obra i que es facturen en els documents abans esmentats. La part actora es limita a col·locar els metres lineals de tubs que són necessaris per fer servir els subministres i en la forma indicada en el projecte constructiu. Si la part demandada creu que es facturen més metres dels realment col·locats, és a ella a qui correspon acreditar-ho mitjançant la pràctica de la prova que estimi pertinent, però és evident que no s'aconsegueix amb una pericial que conclou que no resulten acreditats el subministrament ni la col·locació de més materials ni l'execució de més treballs que els referits en el pressupost atès que, repetim, el tubs és evident que estan col·locats i formen part del pressupost que fixa l'import lineal d'aquells. Amb aquella prova no s'aconsegueix desvirtuar en absolut les factures, ni tampoc l'import que per molt que es pugui considerar per la part demandada i el seu perit com excessiu, el cert és que és el preu per unitat pactat en el pressupost.

QUART. Atès el que disposa l' article 394 de la LEC en relació al 398 i atès així mateix que el recurs d'apel·lació ha estat desestimat, escau la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part apel·lant.

Fallo

DESESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat pel procurador Felip contra la sentència de data 12 de febrer de 2010 del Jutjat de primera instancia i instrucció número 2 de la Seu d'Urgell que CONFIRMEM en tots els seus extrems i amb expressa imposició a la part apel·lant de les costes causades en la present instancia.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s'escaiguin.

Així per aquesta la nostra sentència, ho pronunciem, ho manem i ho signem,

PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.