Sentencia Civil Nº 172/2013, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 264/2012 de 02 de Mayo de 2013

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 264/2012

Procediment ordinari núm. 480/2010

Jutjat Primera Instància 1 Solsona

SENTÈNCIA núm. 172/2013

President/a:

SR. ALBERT GUILANYÀ I FOIX

Magistrats/ades jutges/esses:

SR. ALBERT MONTELL GARCIA

SRA. ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

Lleida, dos de maig de dos mil tretze

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de Procediment ordinari número 480/2010, del Jutjat de Primera Instància 1 Solsona, en virtut del recurs interposat per la part actora PIMEG-4, S.A, representada per procuradora NATALIA PUIGDEMASA DOMENECH i assistida pel lletrat DANIEL CAPDEVILA DALMAU contra sentència de data trenta-u d'octubre de dos mil onze dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 264/2012. La part demandada PLÁSTICOS RETRÁCTILES, S.L, representada per la procuradora MªCARMEN RULL CASTELLO i assistida per la lletrada AROA RAMIREZ que s'oposa a l'apel·lació. És ponent d'aquesta resolució el magistrat ALBERT MONTELL GARCIA.

Antecedentes

PRIMER.La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data trenta-u d'octubre de dos mil onze, és la següent: '

DECISIÓ

Desestimo la demanda interposada per Pimeg-SA contra Plásticos Retráctiles SL, i condemno la primera societat a abonar les costes processals causades. [...]'

SEGON.Contra l'anterior sentència, PIMEG-4, S.A va interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER.La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 2 de maig de 2013 per a la votació i decisió.

QUART.En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER.-La demandada al·lega que el recurs interposat per l'actora ho ha estat fora de termini, atès que la sentència de primer grau és de data 31-10-11, quan ja estava en vigor la Llei 37/11 , de 10 d'octubre, que modifica la LEC, en el sentit, pel que aquí interessa, de suprimir el tràmit de preparació del recurs d'apel·lació. En canvi, el recurs d'apel·lació s'ha tramitat segons la normativa ara derogada, que deixa sense contingut l' art. 457 de la LEC . No pot ser acollit aquest motiu d'inadmissió, atès que per efecte de la Disposició Final Tercera de la Llei 31/11 , i dels arts. 2.1 i 5.2 del C.c ., la derogació de l' art. 457 de la LEC , i el nou contingut de l' art. 458, regeixen les sentències dictades a partir del dia 1-11-11, per la qual cosa la tramitació que s'ha donat en aquest cas al recurs d'apel·lació, d'acord amb la regulació anterior a les modificacions introduïdes per l'ementada Llei 31/11 , és correcta.

SEGON.-Es queixa l'apel·lant que la sentència de primera instància pateix del vici de manca de fonamentació, fins el punt que afirma que el Sr. Jutge de primera instància ha tingut en compte els testimonis aportats per la demandada per un simple criteri quantitatiu ( 'a peso', segons expressió gràfica seva). Doncs bé, encara que la fonamentació de la sentència de primer grau sigui concisa no pe r això se li pot atribuir la infracció imputada per la part recorrent, atès que la seva simple lectura permet copsar els motius pels quals resolt en la manera que ho fa, que no té res a veure amb el simple fet que els testimonis aportats per la demandada hagin estat més nombrosos. A la fonamentació jurídica apareix clarament que es realitza una activitat de valoració de la proba aportada al procés, en la qual es té en compte, certament, els cinc testimonis que van declarar a l'acte del judici a proposta de la demandada. Però també es té en compte, i així es diu expressament, que l'únic testimoni proposat per l'actora, i que se suposa que hauria de servir per desvirtuar els motius d'oposició de la demandada (consistents en la deficient reparació efectuada per la demandant), no va comparèixer a l'acte del judici ni es va demanar la seva declaració com a diligència final, és a dir, s'emfasitza la falta de proves que desvirtuïn les aportades de contrari. També es valora el fet que tampoc va comparèixer el legal representant de la demandant per a practicar prova d'interrogatori i, finalment, el sentit de les manifestacions efectuades pels testimonis aportats, els quals ratifiquen les factures i albarans adjuntats amb la contestació a la demanda, relatius a les reparacions que van haver de realitzar terceres empreses atès que l'efectuada per l'actora va ser deficient. Només cal recordar la molt coneguda jurisprudència constitucional i del TS sobre l'exhaustivitat de la motivació de les resolucions judicials, i que fa: 'como destaca la Sentencia del Tribunal Constitucional 165/1.999, de 27 de septiembre , el mencionado derecho no faculta a las partes a exigir una argumentación jurídica exhaustiva, que alcance a todos los aspectos y perspectivas que puedan tener de la cuestión que se decide. La Sentencia 100/1.987, de 9 de julio , puso de relieve que el deber de motivar las resoluciones judiciales no exige del Juez o Tribunal una exhaustiva descripción del proceso intelectual que le ha llevado a resolver en un determinado sentido, ni le impone una determinada extensión, intensidad o alcance en el razonamiento empleado, ya que para su cumplimiento es suficiente que conste de modo razonablemente claro cuál ha sido el fundamento en derecho de la decisión adoptada, criterio de razonabilidad que ha de medirse caso por caso, en atención a la finalidad que con la motivación ha de lograrse, y que queda confiado al órgano jurisdiccional competente. La Sentencia 56/1.987, de 5 de junio , reitera, en fin, que lo determinante es que el interesado conozca las razones decisivas, el fundamento de las resoluciones que le afectan, en tanto que instrumentos necesarios para su posible impugnación o para saber en general qué remedios procesales puede utilizar, exigiendo su información' (vide SSTS de 1-7-11 , 21-9-11 , 7-11-11 i 2-11-2012 , entre moltes altres).

TERCER.-Es evident, doncs, que com s'anuncia al paràgraf anterior, la prova practicada a instància de la demandada ara apel·lada és suficient per considerar prou acreditat que les reparacions encomanades a la societat actora, i que es referien a la grua pont de les instal·lacions industrials de la demandada, va ser deficient i no van permetre arreglar els seus problemes de funcionament, de manera que, malgrat el temps transcorregut, va caldre la intervenció de dues altres empreses, CORCAN SL i KONECRANÉS AUSIÓ SL, per aconseguir el resultat pretès per la demandada, i que no era altra que la reparació de la grua pont per assolit el seu correcte funcionament. Així, la primera empresa va haver de reparar el cable de la grua pont, malgrat la qual cosa va haver d'aconsellar a la demandada la seva substitució (declaració del seu legal representant Sr. Carlos María ); i també va haver de ser reparat el motor per la segona de les empreses esmentades (Sr. Alvaro ), el legal representant de la qual va ser contundent i rotund en afirmar que funcionaria correctament més d'un any 'si se repara bien'. També va ser clar aquest darrer testimoni en rebutjar la hipòtesi que planteja l'apel·lant, consistent en què s'hauria produït una deficient manipulació de la màquina, atès que el motor de la grua no se li pot donar un mal ús durant un any quan ha funcionat bé 'tota la vida'. El recurs, doncs, no pot prosperar.

QUART.-La desestimació del recurs comporta la condemna a pagar les costes causades amb el mateix.

Atesos els anteriors articles i els altres de general i pertinent aplicació,

Fallo

Desestimemel recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de PIMEG-4 SA, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància de Solsona, en procediment de judici ordinari núm. 480/10, que confirmem, i condemnem l'apel·lant a pagar les costes causades amb el mateix.

Així la pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.