Sentencia CIVIL Nº 174/2018, Audiencia Provincial de Girona, Sección 2, Rec 285/2018 de 23 de Abril de 2018

Encabezamiento

Secció 2a Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.2)

Plaça Josep Maria Lidón Corbí, 1, pl. 5a - Girona

17001 Girona

Tel. 972942368

Fax: 972942373

A/e: aps2.girona@xij.gencat.cat

NIG 1718042120178062433

Recurs d'apel lació 285/2018 2

Matèria: Apel lació civil

Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 de Santa Coloma de Farners

Procediment d'origen: Procediment ordinari 444/2017

Part recurrent / Sol licitant: Florentino

Procurador/a: Maria Dolors Soler Riera

Advocat/ada: EVA MARIA CACERES MORENO

Part contra la qual s'interposa el recurs: Inocencio , Felicisima

Procurador/a: Susanna Risquez Campasol

Advocat/ada: JOSÉFRANCISCO RENAU RODRIGUEZ DE BUSTAMANTE

SENTÈNCIA NÚM. 174/2018

Il lms. Srs:

PRESIDENT

JOSÉ ISIDRO REY HUIDOBRO

MAGISTRATS

JOAQUIM FERNÁNDEZ FONT

MARIA ISABEL SOLER NAVARRO

Girona, 23 d'abril de 2018

Antecedentes

PRIMER.El 4 d'abril de 2018 es van rebre les actuacions de Procediment ordinari 444/2017, procedents del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 de Santa Coloma de Farners, a fi de resoldre el recurs d'apel lació interposat per la procuradora Maria Dolors Soler Riera en representació de Florentino , contra sentència de 9 de febrer de 2018 , en què consta com a part apel lada la procuradora Susanna Risquez Campasol, en representació de Inocencio i Felicisima .

SEGON. El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:

'ESTIMANDO la demanda interpuesta por la procuradora de los Tribunales SUSANNA RISQUEZ CAMPASOL, en nombre y representación de Felicisima y Inocencio contra Florentino , declaro la nulidad del contrato suscrito por ambas partes el 23 de marzo de 2017, y acuerdo la restitución recíproca de las prestaciones que ne virtud de dicho contrato ambas partes hubieran efectuado.

Se impone al demandado el pago de las costas.'.

TERCER.El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.

Assenyalat l'acte de deliberació, votació i decisió, ha tingut lloc el dia 23/04/2018.

QUART.En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.

Es va designar com a ponent el Magistrat JOAQUIM FERNÁNDEZ FONT.

Fundamentos

Tema litigiós.

PRIMER.Els litigants van signar un contracte d'obra que tenia com a objecte que el demandat construís una piscina en una propietat dels demandants.

En aquest procés els segons sol liciten que es declari la nul litat del contracte, perquè haurien donat el seu consentiment per un error respecte del preu que haurien de pagar per l'execució de l'obra.

Segons el que expliquen, quan van acceptar el pressupost que els hi va presentar el demandat, tot i que sabien que hi havien partides no incloses, en cap cas se'ls va explicar que el preu per a la seva execució podia arribar a encarir l'obra en més d'un seixanta per cent. Si ho haguessin sabut, mai haguessin decidit construir la piscina sobre la base del contracte esmentat.

SEGON.La sentència de primera instància ha estimat íntegrament la demanda.

Aquesta decisió es fonamenta en l'existència de l'error vici en el consentiment en què es fonamenta la pretensió.

Ha considerat demostrat que els actors no van rebre prou informació del demandat que els fes entendre que el cost de l'obra que havia estat pressupostat podia pujar en un seixanta-dos per cent més pels preus derivats de les partides que no havien estat incloses en el pressupost acceptat.

Sobre la base de la declaració de nul litat, condemna a les parts a la restitució recíproca de les seves prestacions, valorant la quantitat que el demandat haurà de tornar als actors en la suma de 3.257,33 euros.

TERCER.La part demandada no està d'acord amb aquesta decisió.

El seu recurs es fonamenta en què el preu que especifica la sentència de les graves subministrades no és el correcte, perquè no s'ha tingut en compte que no inclou el seu trasllat i la seva manipulació dins l'obra.

Al lega que el demandat sempre va informar els demandants de tot el que li van preguntar, de manera que ni hi hauria cap mena d'error en el consentiment.

Continua explicant que en el pressupost acceptat no s'ha omès cap partida, sinó que es va dir que anaven a part del preu previst.

També diu que concorren tots els elements als quals l' article 1.261 del Codi civil espanyol condiciona la validesa dels contractes, de manera que no seria possible declarar la seva nul litat.

Per altra banda, la sentència impugnada tampoc hauria tingut en compte que els demandants no van complir les seves obligacions contractuals, el que faria que ara no poguessin demanar la resolució del contracte per incompliment contractual.

Finalment, considera que la decisió de la sentència de primera instància de condemnar-lo a tornar als demandants la quantitat de 3.257,33 euros que va rebre, implica un injust enriquiment, perquè va haver de pagar a la pedrera el material que després es va subministrar als demandants en la seva finca.

L'error essencial com a vici invalidant del consentiment contractual.

QUART.Una correcta valoració de la prova practicada sobre aquest tema litigiós exigeix que prèviament, i des d'una perspectiva jurídica, recordem quins són els requisits necessaris segons la jurisprudència per poder declarar la nul litat d'un contracte per l'existència d'un consentiment viciat per error.

La sentència de 20 de gener de 2.014 defineix que és l'error vici en el consentiment:

'Hay error vicio cuando la voluntad del contratante se forma a partir de una creencia inexacta. Es decir, cuando la representación mental que sirve de presupuesto para la realización del contrato es equivocada o errónea.

Es lógico que un elemental respeto a la palabra dada (' pacta sunt servanda ') imponga la concurrencia de ciertos requisitos para que el error invalide el contrato y pueda quien lo sufrió quedar desvinculado. Al fin, el contrato constituye el instrumento jurídico por el que quienes lo celebran, en ejercicio de su libertad - autonomía de la voluntad -, deciden crear una relación jurídica entre ellos y someterla a una 'lex privata' (ley privada) cuyo contenido determinan. La seguridad jurídica, asentada en el respeto a lo pactado, impone en esta materia unos criterios razonablemente rigurosos.

En primer término, para que quepa hablar de error vicio es necesario que la representación equivocada merezca esa consideración. Lo que exige que se muestre, para quien afirma haber errado, como suficientemente segura y no como una mera posibilidad dependiente de la concurrencia de inciertas circunstancias...

El error vicio exige que la representación equivocada se muestre razonablemente cierta, de modo que difícilmente cabrá admitirlo cuando el funcionamiento del contrato se proyecta sobre el futuro con un acusado componente de aleatoriedad, ya que la consiguiente incertidumbre implica la asunción por los contratantes de un riesgo de pérdida, correlativo a la esperanza de una ganancia. Aunque conviene apostillar que la representación ha de abarcar tanto al carácter aleatorio del negocio como a la entidad de los riesgos asumidos, de tal forma que si el conocimiento de ambas cuestiones era correcto, la representación equivocada de cuál sería el resultado no tendría la consideración de error.

Por otro lado, el error ha de ser, además de relevante, excusable. La jurisprudencia valora la conducta del ignorante o equivocado, de tal forma que niega protección a quien, con el empleo de la diligencia que era exigible en las circunstancias concurrentes, habría conocido lo que al contratar ignoraba y, en la situación de conflicto, protege a la otra parte contratante, confiada en la apariencia que genera toda declaración negocial seriamente emitida.'

Les sentències del mateix tribunal d'11 de novembre de 1.997 , 18 de juliol de 2.000 i 20 de març de 2.006 , diuen:

'Para que el error en el consentimiento invalide el contrato, conforme a lo dispuesto en el artículo 1.265 del Código Civil , es indispensable que recaiga sobre la sustancia de la cosa que constituya su objeto o sobre aquellas condiciones de la misma que principalmente hubieren dado lugar a su celebración ( artículo 1.266. 1º, del Código Civil ), que derive de hechos desconocidos por el obligado voluntariamente a contratar ( SSTS de 1 de julio de 1.915 y de 26 de diciembre de 1.944 ), que no sea imputable a quien lo padece ( SSTS. de 21 de octubre de 1.932 y de 14 de diciembre de 1.957 ) y que exista un nexo causal entre el mismo y la finalidad que se pretendía en el negocio jurídico concertado ( SSTS de 14 de junio de 1.943 y de 21 de mayo de 1.963 ). En definitiva, como ha señalado la STS. de 14 de febrero de 1.994 , para que el error en el objeto, al que se refiere el párrafo primero del artículo 1.266 del Código Civil , pueda ser determinante de la invalidación del respectivo contrato (en el aspecto de su anulabilidad o nulidad relativa) ha de reunir estos requisitos fundamentales: a) que sea esencial, es decir, que recaiga sobre la propia sustancia de la cosa, o que ésta no tenga alguna de las condiciones que se le atribuyen, y aquella de la que carece sea, precisamente, la que, de manera primordial y básica, atendida la finalidad del contrato, motivó la celebración del mismo; y b) que, aparte de no ser imputable al que lo padece, el referido error no haya podido ser evitado mediante el empleo, por el que lo padeció, de una diligencia media o regular, teniendo en cuenta la condición de las personas, no sólo del que lo invoca, sino de la otra parte contratante, cuando el error pueda ser debido a la confianza provocada por las afirmaciones o la conducta de ésta ( STS. de 6 de junio de 1.953 , 27 de octubre de 1.964 y 4 de enero de 1.982 ), es decir, que el error sea excusable, entendida esa excusabilidad en el sentido ya dicho de inevitabilidad del mismo por parte del que lo padeció, requisito que el Código Civil no menciona expresamente, pero que se deduce de los llamados principios de auto responsabilidad y buena fe ( artículo 7 del Código Civil )'.

CINQUÈ.Sobre la base d'aquestes premisses jurisprudencials, passarem a examinar si el consentiment que van donar els demandats realment estava viciat per un error.

Abans de fer-ho però, a la vista de les al legacions de caire jurídic que fa el recurs, clarament equivocades, haurem de fer algunes precisions sobre la naturalesa de l'acció que s'exercita.

SISÈ.El recurs afirma que concorren tots els requisits necessaris per a l'existència d'un contracte d'acord amb el que preveu l' article 1.261 del Codi civil espanyol, de manera que no es pot declarar la nul litat contractual.

Ningú ho nega.

És cert que els demandants van donar el seu consentiment, un dels requisits, juntament amb l'objecte i la causa del contracte, per a la seva existència.

Però és que l'acció que s'exercita és la d'anul labilitat per error vici en el consentiment, prevista per l'article 1.300 de la norma esmentada, no la de nul litat radical derivada de la manca d'algun dels requisits que contempla l'article 1.261.

És a dir, hi hauria hagut consentiment però, segons el que afirmen els demandats, el van prestar per error, perquè el demandat no els hi hauria donat prou informació sobre els costos totals que tindria la construcció d'una piscina a resultes del preu de les partides no pressupostades.

En definitiva, l'acció que s'exercita no és la de nul litat radical del contracte, sinó la d'anul labilitat per error vici en el consentiment.

SETÈ.El recurs també diu que els demandants no poden demanar la resolució del contracte per incompliment del demandat perquè van ser ells qui el van incomplir, fent un pagament inferior al que s'havia convingut.

Un cop més s'equivoca d'acció.

Els demandants no estan sol licitant la resolució contractual per un incompliment del demandat, sinó l'anul lació del contracte per falta de consentiment, que no té res a veure amb l'existència o no d'un incompliment contractual.

En definitiva, fetes aquestes precisions, entrarem a analitzar si ha quedat demostrada l'existència d'un error en el consentiment.

Valoració de la Sala.

VUITÈ.Segons l'apel lant, va donar tota la informació que els demandants li van demanar.

El problema en realitat no és aquest, sinó si els hi va donar tota la informació que havien de tenir sobre el cost que podria tenir l'execució de l'obra abans de manifestar el seu consentiment i la voluntat d'executar-la.

Si analitzem el pressupost acceptat, que en definitiva és el contracte signat entre les parts, ens adonem que efectivament preveu un determinat preu d'execució (23.227 euros).

Les seves condicions generals alerten que no s'han inclòs certes partides, entre elles la relativa a excavacions i moviments de terres.

Ara bé, no consta que en el contracte s'avisés als demandants del preu aproximat a què podria ascendir aquesta partida. Tampoc hi ha cap aproximació del cost de la resta que s'exclouen del pressupost.

No podem passar per alt que segons el que informa la pericial presentada per la part demandant, la feblesa del terreny, que era argilós, constava en el projecte.

És evident que el constructor ho havia de saber abans de fer el pressupost. Si no ho sabia, no és menys clar que ho podia saber consultant-lo.

És exigible que un professional que es compromet a fer les obres necessàries per a la construcció d'una piscina, es preocupi de saber quina és la duresa del terreny, circumstància que influirà directament, per exemple, en la importància de les obres d'excavació i en el seu cost.

No n'hi ha prou amb dir que el projecte correspon a la propietat. Ho podem acceptar, però tenint en compte que el projecte existia i que preveia la feblesa del terreny, el demandat hauria d'haver actuat en conseqüència, ponderant ni que sigui d'una manera aproximada les obres d'excavació necessàries i el seu cost .

No és admissible que per aquesta deixadesa o negligència no se sàpiga quina mena d'excavació serà necessària i de quina manera s'haurà de reomplir el terreny fins que no s'ha començat l'excavació.

Finalment sobre aquest punt, convé remarcar que la part demandada no ha desvirtuat les afirmacions fetes per la pèrit proposada per la part demandant, per exemple aportant un altre informe alternatiu que eventualment desmentís que l'estructura i resistència del sòl constés reflectida en el projecte.

NOVÈ.De la pericial presentada per la part demandant, que insistim que no ha estat desvirtuada per cap altra prova, queda demostrat que el cost final que hauria tingut l'execució de la piscina, incloent-hi el preu de les partides no pressupostades, hauria pujat a uns 14.500 euros més.

És a dir, hagués experimentat un increment d'un seixanta-dos per cent.

Una desviació d'aquesta magnitud no es pot justificar pels increments que acostumen a produir-se en el mon de la construcció.

La seva incidència en el preu final és tan important que els demandants haurien d'haver rebut una informació suficient sobre aquesta eventualitat.

Les al legacions del recurs sobre el cost de la grava subministrada que considera provat la sentència impugnada, topen un cop més amb l'evidència de la manca de qualsevol prova, singularment pericial, alternativa a la presentada per la part actora.

Per altra banda, no es pot amagar que l'encariment molt important del preu previst no passa només per la manca d'informació sobre el cost d'aquesta partida i el que ha estat aplicat pel demandat.

DESÈ.Del que acabem d'exposar arribem a la conclusió que l'error vici en el consentiment, atès que afecta al preu a pagar, recau sobre un element essencial del contracte.

Per altra banda, no és imputable als demandants, persones alienes al món de la construcció i que han contractat un professional perquè s'encarregui de totes les tasques necessàries per a la construcció d'una piscina.

Per tant, és un error comprensible i excusable.

Considerem que si el demandat els hagués informat sobre les perspectives d'increment del preu pressupostat pel possible valor de les partides no incloses en el pressupost, no haguessin contractat l'execució de la piscina.

Per tant, ens trobem davant d'un error rellevant i excusable, el que fa que la decisió de la sentència impugnada de declarar la nul litat del contracte sigui totalment correcta.

Conseqüències de la nul litat.

ONZÈ.El recurs també impugna que la sentència apel lada condemni el demandat a restituir als demandats la quantitat de 3.257,33 euros.

Segons l'apel lant, com ha hagut de pagar a la pedrera les graves emprades els demandants obtindrien un enriquiment injust.

DOTZÈ.Convé precisar que la sentència no diu només el que afirma el recurs.

El que fa és condemnar a les parts a la recíproca devolució de les prestacions rebudes de l'altra, quantificant en el seu fonament jurídic tercer la suma que haurà de retornar el demandat en la quantitat esmentada.

Aquesta conseqüència jurídica s'ajusta perfectament al que preveu l' article 1.303 del Codi civil espanyol.

Per tant, la devolució de prestacions és mútua, no unilateral.

L'únic que es podria dir és que el fonament jurídic esmentat només quantifica la suma que els demandat ha de tornar, no la que hauran de tornar els demandants.

Tanmateix, en el seu fonament jurídic primer, especifica quin és el cost que considera demostrat de les graves subministrades (2.347,26 euros).

Per tant, hem d'entendre que el preu raonable que el demandat hauria d'haver pagat a la pedrera és aquest.

Tot i que la sentència no ho diu de manera expressa, serà el que els demandants han de retornar al demandat.

Aquesta precisió es deriva de la pròpia sentència.

Si el demandat considerava que hi podia haver alguna omissió o algun concepte fosc, podria haver sol licitat un aclariment d'acord amb el que preveu l' article 215.1 de la LEC , i no plantejar un motiu del recurs sobre la base que a ell no se li havia de retornar res segons la sentència apel lada, quan aquesta resolució és molt clara especificant que la devolució de prestacions ha de ser recíproca.

Per tot el que hem exposat, és procedent desestimar íntegrament el recurs.

Costes.

TRETZÈ.De conformitat amb l' article 398.1 de la LEC imposem les costes de la segona instància a la part apel lant.

Fallo

PRIMER.Desestimem el recurs d'apel lació presentat en nom de Florentino contra la sentencia de primera instància i la confirmem íntegrament.

SEGON.Imposem les costes de la segona instància a la part apel lant.

Contra aquesta resolució es pot presentar recurs de cassació, d'acord amb allò que estableix l' article 477.2.3º de la LEC si s'acredita el seu interès cassacional, i per infracció processal, de conformitat al que disposa la seva disposició final setzena.

Serà competent per a la seva resolució el Tribunal Suprem i s'haurà d'interposar davant d'aquesta Secció de l'Audiència en el termini de vint dies des de la seva notificació.

En el moment d'interposar-los s'haurà de fer el pagament del dipòsit preceptiu, si escau.

Notifíqueu aquesta resolució a les parts i, una vegada ferma, retorneu les actuacions originals al Jutjat de Primera Instància e Instrucció d'on procedeix.

Així ho ha decidit la Sala, integrada pels Ilms. Srs. Magistrats indicats, els quals, a continuació, signen.