Sentencia Civil Nº 176/2014, Audiencia Provincial de Girona, Sección 2, Rec 258/2014 de 09 de Junio de 2014

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE GIRONA

SECCIÓ SEGONA

Rotlle d'apel·lació civil núm. 258/2014

Prové: JUTJAT PRIMERA INSTÀNCIA 2 SANT FELIU DE GUÍXOLS

Procediment núm. 205/2013

Classe: Judici verbal.

SENTÈNCIA 176 / 2014

Il·lms. Srs:

PRESIDENT

JOAQUIM FERNANDEZ FONT

MAGISTRATS

ISABEL SOLER NAVARRO

JAUME MASFARRÉ COLL

Girona, nou de juny de dos mil catorze

En aquesta segona instància ha comparegut com a part apel·lant Eliseo , representada pel procurador CARLOS CAIRETA RUIZ, i defensada per la lletrada BEGOÑA MALAGON BUSTOS, i com a part contra la qual s'apel·la VARAL REAL ESTATE S.L., representada per la procuradora NÚRIA RUFÍ PADRÓS, i defensada per la lletrada Mª CONCEPCION TRABADO ALVAREZ.

Antecedentes

PRIMER.Aquest procés es va iniciar arran de la demanda presentada en nom de VARAL REAL ESTATE S.L. contra Eliseo .

SEGON.La decisió de la Sentència que va posar fi a la primera instància diu així: ' ESTIMOla demanda formulada por Dña. Nuria Rufí Padrós, Procuradora de los Tribunales, en nombre y representación de la mercantil Varal Real Estate, S.L., contra D. Eliseo , y, en consecuencia, DECLAROhaber lugar al desahucio solicitado y condeno al demandado a estar y pasar por esta resolución y a dejar libre, vácua y expedita la finca sita en la localidad de Santa Cristina d'Aro, Molí d'en Reixach en el término legal, con apercibimiento de que si no lo hiciera en el referido término será lanzado de ella y a su costa, fijándose como fecha de lanzamiento,en caso de no entrega previa de la finca, la del 11 de marzo de 2014, a las 10:00 horas.

Se imponen las costas a la parte demandada.

Esta sentencia no requerirá para su ejecución la presentación de demanda ejecutiva. Se requiere al propietario de la finca que informe al Tribunal sobre una entrega de llaves previa a la diligencia de lanzamiento señalada.'.

TERCER.En aplicació de les normes de repartiment vigents en aquesta Audiència Provincial, aprovades per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha correspost el coneixement d'aquest recurs a la Secció Segona.

QUART.En la seva tramitació s'han observat les normes processals aplicables a aquesta classe de recurs, les parts han efectuat les al·legacions que es poden veure en els respectius escrits presentats en aquesta segona instància, als quals es respon en els fonaments jurídics següents. Per a la deliberació i votació del recurs, s'assenyala el dia 9/6/2014.

CINQUÈ.Conforme al que estableixen les normes de repartiment indicades, es va designar com a ponent d'aquest recurs l'Il·lm. Sr. JOAQUIM FERNANDEZ FONT, qui expressa en aquesta Sentència el criteri unànim de la Sala.

Fundamentos

PRIMER. La sentència de primera instància ha estimat íntegrament la demanda de desnonament per precari presentada per la societat Varal Real Estate SL.

Aquesta decisió es fonamenta essencialment en dos arguments:

Per un costat, en què la demandant, que és la titular del 50 per cent del domini sobre la finca objecte del litigi, en virtut dels pactes amb l'altre copropietari (l' INCASOL), és la posseïdora de la finca. Això faria que per sí sola pugui presentar la demanda contra el demandat, a qui considera precarista, amb la finalitat de recuperar-la.

Per un altre, no és suficient que l'altre propietari no demandant hagi permès al demandat ocupar la finca a precari fins que li reclami, atès que no era a aquest copropietari a qui en corresponia la possessió en virtut dels acords a què van arribar els dos copropietaris quan la demandant va vendre una meitat indivisa de la finca a l'INCASOL.

SEGON. El demandat no està d'acord amb aquesta decisió.

En el seu recurs al lega, pel que fa a la legitimació activa de la societat demandat per exercir tota sola la pretensió de desnonament, que en cap cas l' INCASOL ni ha admès ni consta que hagi estat d'acord amb la presentació de la demanda. Continua argumentant que en aquest cas no es podria aplicar la teoria jurisprudencial que admet que algun o alguns copropietaris puguin exercir una pretensió en benefici de la comunitat, senzillament perquè la pretensió de la demandant el que fa és perjudicar-la.

Respecte del fons de l'assumpte, defèn que l'autorització que li va donar per escrit l'INCASOL per a ocupar la finca mentre ho permetés, el legitima a romandre en la finca. També diu que ja l'estava ocupant amb anterioritat a la compra de l'immoble per part de la demandant i que ho feia en virtut dels tractes que tenia des de l'any 2.004 amb l'empresa per la qual treballava aleshores.

TERCER.El primer problema que planteja el recurs és de caire estrictament processal i es refereix a la legitimació de la demanant per poder presentar la demanda ella sola ja que només es propietària d'una meitat indivisa.

El Tribunal Suprem s'ha ocupat reiteradament d'aquesta qüestió fixant el següent criteri:

'Es cierto que esta Sala ha declarado que cualquiera de los condóminos puede ejercitar acciones en beneficio de la comunidad ( sentencias de 15 enero 1988 , 21 junio y 18 diciembre 1989 , 28 octubre y 13 diciembre 1991 , 8 abril y 6 noviembre 1992 y 22 mayo 1993 , 14 marzo 1994 , 6 junio 1997 y 7 diciembre 1999 ), precisando, no obstante, que la sentencia que resulte desfavorable para ésta no afecta negativamente al resto de los comuneros no litigantes, lo que limita decisivamente los efectos de la cosa juzgada. Pero el reconocimiento de tal legitimación excepcional se fundamenta en una presunción de aceptación y conformidad del resto de los comuneros que lógicamente se asienta en la previsión de una sentencia favorable a los intereses comunes, que sin embrago no puede extenderse a los supuestos en que el éxito de la acción ejercida - extinción de contrato de arrendamiento- no ha de suponer necesariamente un beneficio para la comunidad , máxime cuando, como ocurre en el caso presente, los copropietarios se han opuesto expresamente en el proceso a dicha extinción.

En consecuencia, para demandar válidamente sería necesario un previo acuerdo entre los comuneros que habilitara a alguno de ellos para actuar en juicio o, en su caso, que tal actuación reuniera a la mayor parte de los intereses de la comunidad . En caso contrario, como nadie puede ser obligado a demandar, no cabe plantear la existencia de una situación de litisconsorcio activo necesario, pero sí la de la falta de legitimación a que se refiere el artículo 10 de la Ley de Enjuiciamiento Civil al no resultar quien actúa titular 'de la relación jurídica u objeto litigioso'.

En el mateix sentit, la sentència del Tribunal esmentat de 3 d'octubre de 2.007 diu:

'la figura doctrinal del litisconsorcio activo necesario no está prevista en la Ley y no puede equipararse al litisconsorcio pasivo necesario, impuesto en su acogimiento jurisprudencial incluso de oficio, en defensa del principio de que nadie puede ser condenado sin ser oído... a este efecto, como quiera que nadie puede ser obligado a litigar, ni solo, ni unido con otro, la consideración de que la disponibilidad del sujeto demandante sobre el objeto de la demanda no puede ejercitarse sino en forma conjunta o mancomunada con otro sujeto, se traduciría en una falta de legitimación activa, que como tal carecería de un presupuesto preliminar a la consideración de fondo, pero basado en razones jurídico-materiales, lo que debe conducir a una sentencia desestimatoria'.

QUART. La demandant va adquirir la totalitat de la finca litigiosa el dia 22 de juliol de 2.005.

El dia 31 d'octubre de 2.006, en va vendre la meitat indivisa a l'INCASOL.

En aquest contracte es va pactar expressament que la possessió de la finca correspondria a la venedora.

Amb posterioritat es van produir entre els copropietaris uns descords sobre la gestió de la comunitat immobiliària, específicament pel que fa al manteniment d'alguns dels edificis que hi ha a la finca i sobre el pagament dels costos que se'n derivin.

En aquest sentit, projecte d'enderroc elaborat a petició de l'INCASOL notificat a la demandant l'octubre de 2.007 o la comunicació del primer a la segona de juliol de 2.008, on la requeria perquè es pronunciés sobre si volia pagar per meitats les despeses necessàries per fer l'enderroc o si s'estimava més que les avancés l'INCASOL i pagar després la mateixa proporció.

En aquest context de tensió o d'enfrontaments, l'INCASOL autoritza el demandant per ocupar la finca a precari amb obligacions de manteniment, el dia 17 de juny de 2.009.

Del que acabem de resumir resulta que l'existència d'una actuació de la societat demandant en interès de la comunitat sembla totalment inexistent, a la vista de la clara discrepància entre els dos copropietaris sobre la gestió de la copropietat.

CINQUÈ. En definitiva, s'ha produït un evident desacord entre els copropietaris sobre el manteniment dels edificis de la finca i l'assumpció dels costos inherents.

Davant aquesta situació pretendre que la demandant està actuant en benefici de la comunitat, no s'ajusta a la realitat.

Sembla prou clar que ho està fent en el seu propi i exclusiu interès, que també sembla evident que no coincideix amb el de l'altre copropietari.

El fet que la possessió de la finca se la reservés en el moment en què va vendre una meitat indivisa a l'INCASOL, no és determinant de la seva legitimació activa, com considera la sentència impugnada.

I no ho és perquè ha quedat clara una discrepància de fons sobre la gestió o conservació del domini entre els copropietaris, que hem de recordar que ho són en parts iguals.

De fet, malgrat aquesta reserva de la possessió, el cert és que l'únic comuner que aparentment sembla interessat en la conservació ha estat l'INCASOL.

Per tot això, no podem considerar que la demandant té legitimació activa per presentar la demanda, el que aboca a l'estimació d'aquest primer motiu del recurs i consegüentment a la desestimació de la demanda.

SISÈ. Si d'una manera hipotètica i ometent per un moment el que acabem de dir transcendim de la qüestió purament processal per entrar en el fons de l'assumpte, no podem passar per alt que el demandat ha estat autoritzat a ocupar la finca per un dels copropietaris.

És completament legítim que l'altre (la demandant) no hi estigui d'acord, però difícilment podrà oposar al precarista els pactes interns que té amb l'INCASOL sobre la possessió de la finca.

Les discrepàncies sobre la seva conservació estant portant a cadascuns dels comuners a actuar unilateralment: un autoritza pel seu compte que una persona l'ocupi a precari i l'altra, com que no hi està d'acord, pretén desnonar-lo també sense comptar amb la voluntat del primer.

En definitiva, el que han de fer els comuners és solucionar les seves diferències, de mutu acord o per la via judicial.

El que no pot fer un d'ells és mirar de desnonar a l'ocupant de les finca quan ha estat autoritzat per l'altre a romandre-hi fins que li digui que marxi, amb una clara finalitat de conservar-la.

SETÈ. De conformitat amb l' article 398.2 de la LEC no imposem les costes de la segona instància.

D'acord amb el que preveu l' article 394.1 de la mateixa llei processal , imposem les costes de la primera instància a la part demandant.

Fallo

PRIMER. Estimem el recurs d'apel lació presentat en nom de Eliseo , contra la sentencia de primera instància la revoquem i desestimem la demanda que va iniciar aquest litigi, tot imposant les costes de la primera instància a la part demandant.

SEGON. No imposem les costes de la segona instància.

Contra aquesta resolució es pot presentar recurs de cassació, d'acord amb allò que estableix l' article 477.2.3º de la LEC si s'acredita el seu interès cassacional, i per infracció processal, de conformitat al que disposa la seva disposició final setzena.

Serà competent per a la seva resolució el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i s'haurà d'interposar davant d'aquesta Secció de l'Audiència en el termini de vint dies des de la seva notificació.

En el moment d'interposar-los s'haurà de fer el pagament de les taxes i dipòsit preceptius, si escau.

Notifiqueu aquesta Sentència a les parts i deixeu-ne un testimoniatge en aquest rotlle i en les actuacions originals, que es retornaran al Jutjat de Primera Instància i Instrucció del qual procedeixen.

Així ho decideix la Sala, integrada pels magistrats esmentats a l'encapçalament, que signen a continuació.

PUBLICACIÓ.Avui, s'ha publicat aquesta Sentència, d'acord amb el que s'estableix legalment. En dono fe com a secretària judicial d'aquesta Secció.