Sentencia Civil Nº 18/2011, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14, Rec 110/2010 de 24 de Enero de 2011

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCIÓ CATORZENA

Rotlle 110/10

Judici Ordinari 187/2009

Jutjat de 1a. Instància núm. 13 de Barcelona

S E N T È N C I A N.18/2011

Magistrat/ades:

Il·lm. Sr. FRANCISCO JAVIER PEREDA GÀMEZ

Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA

Il·lma. Sra. MARTA FONT MARQUINA

Barcelona, vint-i-quatre de gener dos mil onze

La Secció Catorzena de l'Audiència Provincial de Barcelona HA VIST en apel·lació les actuacions número 187/2009,

seguides pels tràmits del judici ordinari en el Jutjat de 1a Instància núm. 13 de Barcelona a instàncies de Camilo , representat per la procuradora Ana Mª Feixas Mir contra Ford España, S.L. representada pel procurador Antonio Mª

de Anzizu Furest i Automoció 2000 Bcn, S.A. representada pel procurador Ernest Huguet Fornaguera que estan pendents de ser

resoltes en virtut del recurs d'apel·lació interposat per l'actor contra la sentència dictada el dia 17 de novembre 2009 pel Jutjat de 1a. Instància .

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: "FALLO: Que debo desestimar y desestimo totalmente la demanda interpuesta por la procuradora de los Tribunales, Doña Anna María Feixas Mir, en nombre y representación de Don Camilo , sobre sustitución de vehículo vendido o alternativamente devolución del precio pagado, contra Automoción 2000 Bcn S.A. y Ford España S.L., absolviendo a Automoción 2000 Bcn S.A. y Ford España S.L. de las pretensiones contra ellas deducidas, con expresa condena en costas al actor Don Camilo ."

SEGON.- L'actor apel·là contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a Instància núm. 13 de Barcelona en base als arguments que consten en el seu escrit, del qual es va donar trasllat a la contrapart que s'hi va oposar. Prèvia la tramitació corresponent i trameses les actuacions a l'Audiència Provincial, es va assenyalar per a deliberació del Tribunal el dia 18 de novembre d'enguany.

La ponent d'aquesta resolució ha estat la magistrada Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA.

Fundamentos

PRIMER .- El 27 de febrer del 2006 el Sr. Camilo va comprar un cotxe de la marca Ford en el concessionari Automoción 2000 BCN, SA. Poc després va detectar que el cotxe "tirava cap a l'esquerra" i que el volant vibrava alhora que feia un soroll estrany. En el taller li van dir que el problema procedia de la caixa de direcció, que s'havia de canviar. Des de llavors ha hagut d'acudir diferents cops a tallers de la xarxa Ford que no han aconseguit solucionar-li el problema. Atès que des de Ford España, S.A. no li donen altra solució que acudir totes les vegades que siguin necessàries a un taller de la xarxa, reclama en aquest procediment que es condemni a les demandades a substituir el vehicle que li han entregat per un altre de iguals característiques o alternativament a retornar-li el preu que va pagar de conformitat amb l' article 11 de la Llei general de defensa de consumidors i usuaris.

La concessionària que va vendre el cotxe nega que els defectes que presenta siguin d'origen ni que se li pugui reclamar alguna responsabilitat quan ha estat un tercer qui ha reparat unes deficiències que no presentava en el moment de la venda. No va ser fins el març del 2007, quan ja havia transcorregut el termini de garantia, que l'actor va acudir a les seves instal·lacions i deixaren el cotxe en correcte estat.

Ford España, SA s'oposa perquè cap dels defectes que presentava el cotxe eren greus ni el feien inhàbil, i es van reparar a càrrec de la garantia concedida, que era l'obligació que havia assumit. Afegeix que, d'acord amb l' article 10 de la Llei 23/2003 , la responsabilitat del fabricant és residual, no solidària com es reclama. Finalment es refereix a l'accident que va tenir el vehicle i que va afectar tota la seva part davantera.

La sentència desestima la demanda respecte Automoción 2000, BCN, S.A. perquè no és ella qui ha de respondre de les reparacions que ha fet un altre taller. Tampoc s'estima respecte Ford España, S.A. perquè ha atès les reparacions efectuades pels serveis oficials de la marca. Altrament, les pericials practicades permeten concloure que el cotxe actualment no presenta cap anomalia. En tot cas, s'ha tenir en compte que el cotxe va patir un accident que va afectar tota la part del davant.

Contra l'anterior resolució recorre el demandant, que insisteix en les seves pretensions i invoca l'errònia valoració que se n'ha fet de la prova practicada.

SEGON.- El demandant va comprar a la codemandada un vehicle Ford del model Mondeo Ghia el 27 de febrer del 2006. L'1 de març va ser matriculat i el 26 d'abril, amb 2.673 km, el seu propietari el va dur a un dels tallers de la xarxa Ford més pròxim al seu domicili. No s'ha aportat a les actuacions el full d'entrada al taller amb les observacions efectuades per l'usuari, però a la factura emesa per Girvisa consta que es va haver d'actuar en la mecànica de direcció per "ajustar la convergència davantera, comprovació i ajustament dels engranatges" (f. 15). El 2 d'agost, amb 2.714 km, el Sr. Camilo el va portar de nou al taller perquè " el volante tiembla a partir de 90km/h". El taller desmunta i tornà a muntar les rodes i s'equilibren, sense càrrec pel client. (f. 16-17). Al dia següent, amb 2.957 km, el cotxe tornà a entrar en el taller perquè "tiembla a partir de 120km/h" (f.18). Es tornen a desmuntar i muntar les rodes i a equilibrar-les i es comprova i s'ajusta convergència i el conjunt de suspensió (factura 29 d'agost del 2006).

La següent actuació de la que hi ha constància documental és la de 8 de març del 2007, en aquesta ocasió en el mateix concessionari que va vendre el cotxe, si bé consta una reclamació en el mes de novembre del 2006 al servei d'atenció al client de Ford. Aquesta vegada, l'ara demandant informa que " circulando a partir de 110 km/h el v y el volante tiemblan. Circulando el vehículo se desvía a la izquierda. Al arrancar vehículo se oye golpe en zona motor. A partir de 60 km/h se oye un ruido en zona motor ". Amb la indicació de l'operari de "comprobar centrado del bastidor" es va ajustar la convergència davantera, es comprova la del darrera, es centra el bastidor auxiliar i es permuten totes les rodes (f.73 i 74).

L'octubre d'aquell mateix any, i ja amb 25.025 km, el turisme torna a entrar en el taller, en aquest cas de nou a Girvisa, perquè " al arrancar motor golpe en volante retemblor al girar el volante ruido al ir marcha atrás y con dirección ". No consta l'actuació que es va efectuar per part d'aquell taller.

La part demandant en el seu escrit de demanda refereix altres estades de les que no s'ha aportat, però, constància. No obstant, l'anterior documental demostra que el turisme que va comprar Automoción 2000 BCN, SA va presentar certes irregularitats que el seu propietari va detectar poc després i que, malgrat els intents i actuacions efectuades tant per Automoción com per un altre taller de la xarxa Ford, a càrrec de la garantia concedida per Ford España, S.L. no s'han aconseguit resoldre. No és només el Sr. Jesús María qui, tant en el mes de desembre del 2007 com el febrer del 2008, va comprovar que el cotxe se'n anava lleugerament a l'esquerra i que el volant quedava descentrat, tendència que augmentava a major velocitat, sinó també els pèrits de les demandades. El Sr. Amadeo (de Ford) de 10 de juliol de 2009 (f.153 y ss.), amb 49.174 km, després de provar el vehicle aprecia una vibració cap als 120 km/h. (f.162) així com un lleuger descentrat del volant. Pel seu cantó el Sr. Celso (d'Automoción) admet l'existència de lleugeres vibracions i descentrat a l'esquerra del volant. Tant un com altre pèrit sostenen, però, que aquest descentrat només és de posició, sense que provoqui tendència, i atribueixen les vibracions a l'estat dels pneumàtics i la necessitat d'un equilibrat. No obstant, ni un ni altre van considerar oportú que es procedís a aquest equilibrat per tornar a comprovar si aquelles irregularitats persistien, el que no deixa de ser rellevant perquè aquests mateixos problemes es van detectar als pocs dies d'entregar-lo al comprador i les actuacions que proposen per resoldre'ls s'han efectuat pels tallers de la mateixa marca en diverses ocasions sense que hagin aconseguit arreglar-ho. Altrament, no ha quedat acreditat que l'accident que va patir el turisme a finals d'octubre del 2007 hagi tingut algun tipus d'incidència en les irregularitats que presentava i que continua presentant el vehicle. El Sr. Celso a l'acte del judici ha explicat que l'impacte que va detectar en el " subchasis " podia tenir alguna repercussió en l'eix de la roda i es podia esmenar amb un correcte equilibrat, que és en definitiva, el que des de la compra se li ha estat fent a aquest vehicle.

L' article 1 de la llavors vigent Llei 23/03, de 10 de juliol (normativa aplicable a la venda de béns de consum; article 2) obligava al venedor a entregar al consumidor (i no s'ha qüestionat que el demandant ho fos d'acord amb la Llei 26/1984 ) un bé que sigui conforme amb el contracte i segons els termes de la mateixa llei, i no ho és aquell que no presenta la qualitat i les prestacions habituals i que seria d'esperar en un bé d'aquest tipus atesa la seva naturalesa i característiques ( article 3d ). Expressament establia l' article 4 (de la mateixa manera que actualment estableix l' article 118 del RDLeg 1/2007 de 16 de novembre ) la responsabilitat del venedor respecte qualsevol falta de conformitat que existeixi en el moment de l'entrega.

En el present cas, el turisme que Automoción 2000 BCN, S.A. va entregar al Sr. Camilo no complia amb la qualitat que el consumidor raonablement podia esperar d'un cotxe Ford Mondeo Ghia 2.0 pel que havia pagat més de 22.000€. Les irregularitats que presenta no són greus ni fan inhàbil el vehicle, però afecten de forma considerable a les prestacions que es podien esperar d'un vehicle d'aquestes característiques.

La Llei 23/03 , de la mateixa manera que l'actual legislació ( article 119 RDLeg 1/07 ), concedia al consumidor l'opció entre exigir la reparació o la substitució, llevat que una de les dues opcions resulti objectivament impossible o desproporcionada. La resolució es preveu només pel cas que no es poguessin reclamar les dues anteriors o no s'haguessin efectuat en un termini raonable o sense majors inconvenients pel consumidor. Amb tot, el demandant no reclama en base a les garanties que reconeix aquesta llei al consumidor per garantir la conformitat dels béns amb el contracte de compravenda, sinó en base a la garantia comercial que addicionalment se li va oferir, a la regulació de la qual es referia l' article 11 de la Llei general per la defensa dels consumidors i usuaris (norma expressament invocada a la demanda) i l' article 12 de la Llei 7/1996, de 15 de gener, d'Ordenació del Comerç Minorista . En l'exposició de motius de la Llei 23/03 , que incorporava al dret intern la Directiva 1999/44/CE , del Parlament Europeu i del Consell de 25 de maig de 1999, sobre determinats aspectes de la venda i garantía dels béns de consum, ja s'indicava que " la ley, de acuerdo con la directiva de la que trae causa, contiene dos aspectos esenciales que se refieren, por una parte, al marco legal de la garantía en relación con los derechos reconocidos por la propia ley para garantizar la conformidad de los bienes con el contrato de compraventa; y, por otra, articular la garantía comercial que, adicionalmente, pueda ofrecerse al consumidor" i afegeix que " por lo que se refiere a la garantía comercial ofrecida por el vendedor o por el productor del bien debe poner al consumidor en una posición más ventajosa en relación con los derechos ya concedidos a los consumidores por esta ley ". Finalment assenyala en relació a aquest punt que " el régimen contenido en la Ley de Ordenación del Comercio Minorista sigue siendo aplicable para regular los aspectos de la garantía comercial que no vienen recogidos en esta ley".

El RDLeg 1/2007 es refereix a aquesta garantia comercial en l' article 125 i seg . i expressament preveu que els drets que aquella llei concedeix al consumidor per la conformitat de la venda són independents i compatibles amb la garantia comercial ( article 126 ). Altrament, als efectes de l' article 11 de la Llei General de defensa de consumidors i usuaris ( DT2a RDLeg 1/2007 ) i d'acord amb RD 1507/2000 d'1 de setembre , els vehicles a motor tenen la consideració de productes de naturalesa duradora.

El demandant reclama la substitució del turisme (alternativament la devolució del preu), mesura que haurà de ser estimada atès que no s'ha aconseguit reparar malgrat les distintes actuacions realitzades tant per la mateixa venedora com per una altre taller de la xarxa Ford. La substitució és el que preveia l' article 11.3. Llei 26/1984 de 19 de juliol (DT3a RDLeg 1/2007 ), per aquells casos que la reparació efectuada no fos satisfactòria i l'objecte no tingués les condicions òptimes per complir l'ús a què anés destinat.

No es pot apreciar desproporcionalitat en la petició del demandant quan els defectes foren detectats als pocs dies de l'entrega i durant tres anys i, malgrat les actuacions realitzades en el període de garantia i les reclamacions del propietari, no se li ha donat solució. Finalment, cal assenyalar que en res afecta a la responsabilitat del venedor el que, en un primer moment, el comprador acudís a un altre taller de la xarxa Ford, en aquest cas més pròxim al seu domicili. A més, en aquest cas, Automoción 2000 BCN, S.A. també va intentar reparar el turisme, i com Girvisa, tampoc ho va poder aconseguir. La demandada ha de ser, doncs, estimada no només respecte el venedor sinó també respecte la fabricant i no en base a l' article 10 de la Llei 23/2003 o el 124 RDLeg 1/07 (efectivament aquests preceptes preveuen la responsabilitat residual del fabricant), sinó en virtut de la garantia comercial prestada (Ford España, S.L. ha admès la seva condició de garant, f. 80, i la independència i compatibilitat de drets està expressament admesa a l' article 126 RDLeg 1/07 ) en no haver resultat satisfactòries les reparacions efectuades en el vehicle per tal de deixar-lo en condicions òptimes per complir l'ús a què va destinat). L' article 12.2 de la llei 7/96, de 15 de gener , estableix en cas que un producte que es vengui amb una garantía comercial, la persona que l'ofereixi estarà obligada en les condicions establertes en el document de garantia i en la corresponent publicitat, i en el cas que s'examina Ford España, S.L. ha admès ser l'empresa que va concedir aquesta garantia. Aquesta garantia, d'acord amb l' article 11.3 de la Llei 26/84 (DT3a RDLeg 1/2007 ), donava dret al seu titular i durant el període de vigència, a (a) la reparació totalment gratuïta dels vicis o defectes originaris i dels danys i perjudicis que se li hagin ocasionat i (b) en els supòsits que la reparació efectuada no fos satisfactòria i l'objecte no presentés les condicions òptimes per complir l'ús a que anés destinat, el titular de la garantía tindrà dret a la substitució de l'objecte adquirit per un altre de idèntiques característiques o a la devolució del preu que ha pagat.

TERCER.- Les costes de la primera instància són a càrrec dels demandats mentre que no es fa imposició de les que deriven de l'apel·lació ( articles 394.1 i 398.2 de la Llei d'enjudiciament civil )

Fallo

Estimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Camilo contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a. Instància núm. 13 de Barcelona en data 17 de novembre del 2009 en el procediment del qual deriven aquestes actuacions, REVOCAR aquesta resolució, ESTIMAR la demanda i CONDEMNAR Ford España, SL i Automoción 200 BCN, SA a substituir el vehicle amb matrícula ....KKK per un altre de idèntiques característiques i al pagament de les costes causades.

No es fa imposició de les costes que deriven de l'apel·lació.

Es retornarà a l'apel·lant el dipòsit constituït per recórrer (DA15a LOPJ).

Contra aquesta resolució no cap interposar cap recurs ordinari.

Un cop notificada aquesta sentència, s'han de tornar les actuacions originals al Jutjat de procedència amb testimoniatge d'aquesta resolució per al seu compliment i deixant-ne una certificació en el present expedient.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ- En el dia d'avui, i un cop signada pels Magistrats que l'han dictat, es dóna a l'anterior sentència, la publicitat que ordenen la Constitució i les Lleis. En dono fe.