Sentencia Civil Nº 18/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Civil y Penal, Sección 1, Rec 78/2014 de 20 de Marzo de 2016

Encabezamiento

SENTÈNCIA NÚM. 18

President:

Il·lm. Sr. Sr. José Francisco Valls Gombau

Magistrats:

Il·lm. Sr. Miguel Angel Gimeno Jubero

Il·lm. Sr. Carlos Ramos Rubio

Barcelona, 21 de març de 2016

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats que s'indiquen més amunt, ha vist el recurs de cassació i extraordinari per infracció processal núm. 78/2014 contra la Sentència dictada en grau d'apel·lació per la Secció 11a de l'Audiència Provincial de Barcelona en el rotlle d'apel·lació núm. 1074/11 arran de les actuacions de procediment ordinari núm. 456/10 seguides davant del Jutjat de 1a Instància núm. 3 de Cerdanyola del Vallès. Don. Carlos Jesús hi ha interposat sengles recursos, representat per la procuradora Sra. Esther Ribote Cantos i defensat per ell mateix. EXPLOTACIONES INDUSTRIALES E INMOBILIARIAS, SA, part contra la qual es recorre en aquest procediment, ha estat representada pel procurador Sr. Ivo Ranera Cahis i defensat per la lletrada Sra. Susana Capdevila Abelleira.

Antecedentes

PRIMER.La procuradora dels tribunals Sra. Anna Clusellas Moratonas va actuar en representació d'Explotaciones Industriales e Inmobiliarias, SL, per formular la demanda de procediment ordinari núm. 4546/10 al Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Cerdanyola del Vallès. Seguida la tramitació legal, el Jutjat indicat va dictar sentència amb data 28 d'abril de 2011 , la part dispositiva de la qual diu el següent:

'Que DEBO DESESTIMAR Y DESESTIMO ÍNTEGRAMENTE la demanda formulada por d./dña. EXPLOTACIONES INDUSTRIALES E INMOBILIARIAS, S.L., contra d./dña. Carlos Jesús y, en consecuencia, DEBO ABSOLVER Y ABSUELVO al demandado de todos los pedimentos contenidos en la demanda.

Se imponen las costas a la actora'.

SEGON.Contra aquesta Sentència, la part actora va interposar-hi un recurs d'apel·lació, que es va admetre i es va substanciar a la Secció 11a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència en data 18 d'abril de 2013 , amb la següent part dispositiva:

'Que estimando el recurso de apelación interpuesto por Explotaciones Industriales e Inmobiliarias, S.L. contra la sentencia dictada en fecha 28 de abril de 2011 por el Juzgado de Primera Instancia e Instrucción nº 3 de Cerdanyola del Vallès , en los autos de que el presente rollo dimana, debemos revocar y revocamos la misma, declarando la nulidad del contrato de compraventa fechado el 30 de noviembre de 1986, por simulación absoluta, condenando al demandado a estar y pasar por tal declaración, imponiendo las costas de la primera instancia a éste y sin expresa imposición de las costas de ésta alzada'.

TERCER.Contra aquesta Sentència, la representació processal Don. Carlos Jesús va interposar-hi un recurs de cassació i extraordinari per infracció processal davant de la Sala Primera Civil del Tribunal Suprem, la qual va dictar una interlocutòria en data 10 de juny de 2014 amb la següent part dispositiva:

'DECLARAR QUE LA COMPETENCIA para conocer de los recursos de casación y extraordinario por infracción procesal interpuestos por la representación procesal de DON Carlos Jesús contra la sentencia dictada, con fecha 18 de abril de 2013, por la Audiencia Provincial de Barcelona (Sección 11ª) en el rollo de apelación nº 1074/2011 , dimanante del procedimiento ordinario nº 456/2010 del Juzgado de Primera Instancia número 3 de Cerdanyola del Vallés, corresponde a la SALA DE LO CIVIL Y PENAL DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUÑA, a la que se remitirán las actuaciones, junto con testimonio de la presente resolución, previo emplazamiento de las partes personadas para que comparezcan ante la misma en el plazo de diez días'.

QUART.Rebudes les actuacions i personades les parts, es va fer el tràmit oportú. Per mitjà de la interlocutòria de data 10 de novembre de 2014, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre a tràmit els recursos de cassació i extraordinari per infracció processal interposats, que es van traslladar a la part objecte de recurs perquè hi pogués formalitzar oposició per escrit en el termini de vint dies.

CINQUÈ.Mitjançant l'escrit presentat en data 21 de novembre de 2014 es va sol·licitar la suspensió del procediment, que es va disposar per mitjà del decret de data 24 de novembre, per un termini màxim de seixanta dies; transcorregut aquest es va traslladar a les parts sobre si volien reprendre el procediment i no havent-se manifestat en data 26 de març de 2015 es va dictar un decret que disposava arxivar provisionalment les actuacions.

SISÈ.Sol·licitada la continuació del procediment per la representació processal de la part actora, es va traslladar a la contrària perquè hi pogués formalitzar oposició.

SETÈ.Per mitjà de la provisió de data 21 de desembre de 2015 es va tenir per formulada oposició al recurs de cassació i de conformitat amb l' art. 485 de la Llei d'enjudiciament civil, es va adiar la votació i decisió, que ha tingut lloc el 7 de març de 2016.

Ha estat ponent l'Il·lm. Sr. Sr. José Francisco Valls Gombau.

Fundamentos

(A) RECURS EXTRAORDINARI D'INFRACCIÓ PROCESSAL

PRIMER. Recurs extraordinari d'infracció processal . Incongruència de la sentència

1. El primer motiu del recurs extraordinari d'infracció processal s'articula amb fonament en l' art. 469.1.2n LEC per infracció de les normes reguladores de la sentència, en particular de l'art. 218. 1 del mateix cos legal, pel fet de declarar-se en la impugnada que la Sentència de primera instància és incongruent, amb alteració de la raó petitòria.

La representació del Sr. Carlos Jesús , en l'esmentat motiu, assenyala, en síntesi, que en estimar la incongruència vulnera les normes anteriorment esmentades, ja que el principi de congruència va ser observat en concórrer la deguda concordança entre la part dispositiva i les pretensions deduïdes ja que la simulació absoluta d'un contracte en dóna lloc a un altre de vàlid i subjacent, de conformitat amb l' art. 1276 LEC .

La contrapart (Explotaciones Industriales e Inmobiliarias, en endavant EIEISA) al· lega dos obstacles d'admissibilitat com són: (a) no expressar de manera clara com va influir la presumpta infracció en el resultat del procés i (b) Manca de fonament, tenint en compte, a més, que havent-se debatut solament i exclusivament la validesa de la compravenda per falta de preu i inexistència de lliurament, que no concorren en el litigi, no es pot atendre a una pretensió diferent i diferenciada com va ser la simulació relativa, canviant el punt de vista jurídic.

2. Han de desestimar-se els obstacles d'admissibilitat ja que, si bé en el primer motiu del recurs formulat es reconeix que l'estimació de la incongruència no és el fonament principal de la decisió, no deixa de ser cert que això va lligat, no gaire comprensiblement, en el seu fonament següent a la valoració de la prova i s'estima el recurs entrellaçant-se ambdues qüestions, per la qual cosa s'ha de rebutjar aquest primer obstacle, tal com igualment succeeix amb la manca manifesta de fonament com tot seguit raonem.

3. Les sentències absolutòries, com la d'instància, no són en principi incongruents, amb l'excepció dels casos en què la decisió desestimatòria prové d'una clara alteració o canvi del suport fàctic de les pretensions exercitades o s'estima alguna excepció no apreciable d'ofici ( STS 29 gener 1995 , 17 des. 2000 i 30 gener 2007, entre d'altres), i s'incorre en incongruència extra pètitaquan es concedeix una cosa que no ha estat sol·licitada.

La congruència es produeix amb la correlació o harmonia entre les pretensions de les parts oportunament deduïdes en el plet i la part dispositiva de la sentència, comparant la pètita dels escrits al·legatoris amb la decisió de la sentència, sense que es consideri infringit el principi de congruència en els casos en què els termes de la pètita i els de la decisió no són literalment iguals però no comporten una alteració substancial del que es demana, com ha declarat la jurisprudència del TS- STS 11 abril 1990 , 8 maig 1993 , 18 març 2004 , 8 novembre 2006 , 13 febrer 2007 , 28 febrer 2008 i 27 de febrer de 2009 , entre d'altres- i el TC- STC 116 /1986 , 55/1987 , 264/1988 , 33/1992 , 161/1993 i 191/1995, de 18 de desembre - que afirma que la congruència forma part de la tutela judicial efectiva, per la qual el jutge ha de decidir donant una resposta nítida a les qüestions controvertides ( STC 191/1995, de 18 desembre , 67/1993, d'1 de mar ç, i 171/2003, de 27 de maig ), sense vulnerar el dret de defensa, posat en relació amb el que s'ha proposat i debatut en el procés.

Respecte al tema de la raó petitòria de les pretensions, el deure de congruència és compatible amb una anàlisi crítica dels arguments de les parts i fins i tot amb el canvi de punt de vista jurídic a condició que no suposi una mutació de l'objecte del procés que produeixi indefensió ( STS 773/2013, de 10 de desembre , 599/2015, de 3 de novembre i 761/2015, de 30 de desembre ); cal destacar que la distinció entre el component jurídic de la raó petitòria i les normes aplicables pel jutge conforme al iura novit curiano sempre resulta clara i s'ha d'acudir a l'examen de si s'ha produït un efectiu debat sobre les al· legacions realitzades i resoltes i si això ateny una modificació dels termes del debat que hagi afectat el dret de defensa, introduint-hi una excepció no adduïda i d'obligada aportació de part que ni tan sols no fos plantejada en el litigi.

4. A aquest respecte, una atenta lectura de la Sentència de primera instància estimada com a incongruent ressalta (FJ 4t) que '.. el precio se pagó y hubo traditio, con entrega de la cosa y, derivada de la misma, con disposición por la finca por los nuevos titulares...' ,i tot seguit examina l'existència de preu i la traditio, si bé en el FJ 5è declara que el contracte de compravenda va respondre a arranjaments familiars i redistribució de titularitats amb aplicació de la doctrina dels actes propis.

D'acord amb el que s'ha assenyalat -encara que no es fa d'una manera gaire clara- el que es va resoldre va ser la validesa de la compravenda amb base en l'existència de preu i lliurament de la cosa, aspectes al· legats i debatuts en el litigi, si bé introdueix altres arguments de reforç en l'esmentat fonament jurídic cinquè, al·ludint a l'existència d'una causa lícita relacionada ja no amb el preu o la seva 'vilesa' sinó per altres circumstàncies familiars, però sense que això hagi alterat definitòriament el debat sobre la validesa o nul·litat de la compravenda relacionada amb l'existència de preu i traditio, per la qual cosa va ser indegudament apreciada la incongruència.

Ha d'estimar-se el primer motiu del recurs extraordinari d'infracció processal.

SEGON. Recurs extraordinari d'infracció processal. Valoració arbitrària de la prova

1. El segon motiu del recurs extraordinari d'infracció processal s'articula amb base en el 469.1.4t LEC, amb citació de la STS S. 1a 134/2013, de 5 de mar ç i assenyala, en síntesi, que ' ... los tres hermanos que pretendían la nulidad del contrato de compraventa (usando de la sociedad), no solo conocían sino consistieron el contrato de compraventa ... y lo firmaron. Por tanto, los que son responsables y autores de la supuesta simulación, ahora pretenden alegarla para anular y no cumplir el contrato que firmaron y consintieron..'.

L'actora i impugnada (EIEISA) insisteix en la concurrència de causes d'inadmissibilitat derivades de la falta de citació del precepte legal vulnerat i la seva manca de fonament; s'hi afegeix, en síntesi, que ni existeix un error patent i la irracionalitat denunciada se centra en un sol dels elements probatoris (el contracte privat) i la seva literalitat, i ignora la resta de la prova practicada (més documental i testifical Don. Cesareo , assessor fiscal de la família, sobre la cancel·lació del préstec), per la qual cosa s'hauria de rebutjar el motiu.

2. Ja hem declarat - STSJC 18/2008, de 8 de maig , 28/2008, de 15 de juliol , 16/2009, de 16 d'abril , 50/2009, de 4 de desembre , 42/2010, de de 15 de desembre , 10/2011, de 28 de febrer i 17/2015, de 16 de mar ç, entre altres- que les causes d'inadmissibilitat que es considerin existents i no hagin estat prèviament rebutjades poden al·legar- se en l'escrit d'oposició ( art. 485.2 LEC ) i el Tribunal ha de resoldre en la sentència que es dicti; escau recordar que l'admissió a tràmit dels motius d'infracció processal i de cassació tenen un caràcter provisional, la qual cosa no impedeix, sinó al contrari, que pugui (i calgui) realitzar-se novament un examen en el moment de dictar sentència, sobretot quan s'esdevé, com en el supòsit que tractem, que han estat denunciades en l'escrit d'oposició, com aquesta Sala ha declarat reiteradament. Cal tenir present que les interlocutòries d'admissió tenen un valor limitat i reduït a afavorir la tramitació i facilitar un pronunciament definitiu per sentència, per la qual cosa, atesa la limitació del seu objecte, no s'exclou la revisió del criteri prèviament adoptat quan les raons jurídiques concurrents comporten un pronunciament d'inadmissió.

En el cas examinat es dóna, com analitzarem, una palesa manca de fonament en la mesura que es tracta de posar en relleu l'error patent, desarticulant la prova practicada, basada en un document privat que es pretén declarar nul i la seva literalitat, i per reiterada jurisprudència de la S. 1a - STS S. 1a 4 de mar ç i 16 d'abril de 2014 , entre d'altres, es necessita que perquè l'error en la valoració de la prova hagi de ser patent, ha de ser « inmediatamente verificable de forma incontrovertible a partir de las actuaciones judiciales, por haberse llegado a una conclusión absurda o contraria a los principios elementales de la lógica y de la experiencia». A aquest efecte, no és propi del recurs extraordinari per infracció processal:

(a)ni s'ha de confondre amb la valoració de la prova, la qualificació jurídica que el tribunal faci dels fets fixats en el procés, perquè hagin resultat admesos, provats, o siguin notoris ( STS 668/2015, de 4 desembre ), i

(b)La valoració probatòria, tal com ja hem declarat en l' STSJC 15/2011, de 14 de mar ç, 53/2012, de 10 de setembre , 62/2013, de 7 de novembre i 59/2015, de 23 de juliol , entre altres- només pot excepcionalment tenir accés a la cassació mitjançant un suport adequat, bé per mitjà de l'al·legació de l'existència d'un error patent o arbitrarietat en la valoració de la prova, quan, segons la doctrina constitucional, comporta la infracció del dret de tutela judicial efectiva o bé per la infracció d'una norma concreta de prova que hagi estat vulnerada pel jutjador. Si hi manca tot això, la valoració de la prova és funció del jutjador d'instància i aliena al recurs extraordinari per infracció processal, i s'hi afegeix que només en cas que es donés una clara i fins i tot palesa desviació del resultat probatori podria afirmar-se una vulneració de l' article 24 de la Constitució espanyola , que preveu el número quatre de de l'art. 469. 1 LEC , la qual cosa no consta que s'hagi donat en les actuacions.

3. Es pretén basar l'error notori en el document privat datat el 30 de novembre de 1986 si bé va ser signat el 2005, atès que els tres germans van prestar la seva conformitat al contracte presumptament simulat, a més que la finca la continuen utilitzant els quatre germans, si més no quant als elements comuns.

Sobre això, hem d'assenyalar que la dada que el contracte fos firmat pels quatre germans no impedeix que la Societat EIEISA pugui impugnar un contracte que és considerat radicalment nul i que partint de l'esmentat document es pretén extreure de la Societat l'esmentat bé, quan el cert és que la signatura de tots els germans en el document el que únicament revela és la participació d'aquests però no atorga validesa a un contracte que és nul per simulació absoluta a causa de la inexistència de causa (preu que es diu rebut), com ha estat declarat provat, atès que per a la simulació absoluta, com la declarada en les actuacions, es troben legitimada EIEISA atesa la seva nul·litat i ineficàcia total per incompliment d'una norma imperativa com és l' art. 1261.3 en relació amb l ' art. 6.3, tots dos del CC . D'altra banda, el fet de l'ús de la finca pels germans en una major o menor part, tampoc no aporta una dada concloent sobre la validesa de la venda, ja que els germans com a socis d'EIEISA també en poden fer ús.

Així mateix, sense que s'apreciï cap indici d'arbitrarietat en la valoració de tots els mitjans probatoris que es realitza motivadament i en el fonament tercer de la Sentència objecte de recurs, s'ha declarat que no hi ha constància que existís causa representada per una suma que es pogués derivar d'una cancel·lació del préstec i les aportacions a la societat familiar.

Per tant, sense que existeixi un error patent ni cap arbitrarietat en la motivació continguda en la Sentència objecte de recurs (FJ 3r) en resoldre conforme a la totalitat dels mitjans de prova practicats (inclosa més documental i la testifical Don. Cesareo ) que no ha existit cap preu -tot i que el document el signin els quatre germans i aquests utilitzin la finca, que poden fer-ho com a socis d'EIEISA- que hauria hagut de justificar la part que ho afirma (recurrent en seu cassacional) en relació amb els presumptes pagaments que va al·legar el recurrent (valoració del préstec dels socis a la societat i aportacions de finques a l'esmentada societat que no representen el preu per les motivacions que es ressenyen en l'esmentat fonament jurídic tercer), resulta patent que ha de desestimar-se el segon motiu del recurs extraordinari d'infracció processal.

(B) RECURS DE CASSACIÓ

TERCER. En el primer motiu del recurs de cassació es denuncia la vulneració per no aplicació dels art. 1256 , 1450 i 1091 del Codi civil , en relació amb l'aplicació errònia dels articles 1274, 1275 i 1261 del mateix cos legal. S'al·lega, en síntesi, en el motiu que:

(a) Que la compravenda documentada al contracte privat de 30 de novembre de 1986, es formalitza dins d'una especial relació de confiança entre les parts i que el preu representat pel préstec dels socis a la Societat no ha estat cancel·lat per motius comptables i fiscals, amb infracció del principi de llibertat de pactes (art. 1255 CCiv);

(b) S'hi afegeix que s'infringeix l' art. 1256 CC , en deixar el contracte a l'arbitri d'una de les parts i això relacionat amb l'art. 1450 del mateix cos legal, per entendre que el préstec dels socis a la Societat seria la contraprestació com a pagament per la finca i la traditioes realitza per tal com l'habitatge era ja familiar des de 1965;

(c) Reitera que existeix mala fe en utilitzar la societat actora (Explotaciones Industriales e Inmobiliarias) per formular la demanda de nul·litat de la venda, contravenint els art. 1455 i 1091 i els mateixos actes dels socis, així com la inexistència de causa estimada en relació amb els art. 1274 i 1275, tots ells del Codi civil .

La contrapart, com a motius d'inadmissió i, si s'escau de desestimació al·lega, en síntesi, la citació de preceptes heterogenis, la falta de claredat expositiva i la falta de respecte a la prova practicada, i fa supòsit de la qüestió.

2. L'acumulació d'infraccions, citació de preceptes genèrics i heterogenis en un mateix motiu que generen l'existència d'ambigüitat i indefinició sobre la infracció al·legada és causa d'inadmissió - art. 481.1 LEC - i, per tant, de desestimació, de la mateixa manera que la falta de respecte a la valoració probatòria efectuada per la sentència impugnada quan pretén una revisió dels fets provats i una valoració global de la prova, que és pròpia del recurs extraordinari d'infracció processal i no pas del de cassació.

En primer lloc, ha d'advertir-se que la barreja en un motiu de preceptes o qüestions heterogènies no constitueix un rigor formal innecessari, sinó que deriva de la mateixa naturalesa extraordinària del recurs de cassació i ha estat reconegut pel Tribunal Constitucional en les seves sentències núm. 7/89 (RTC 1989 , 7), 29/93 (RTC 1993 , 29 ) i 125/97 (RTC 1997, 125), entre altres, i pel Tribunal Europeu de Drets Humans, en la seva Sentència de 19 de desembre de 1997 (TJCE 1997, 2) (cas Brualla Gómez de la Torre contra Espanya), i és inacceptable, d'altra banda, perquè manca a la deguda claredat, la citació massiva i indiscriminada de normes, sense desenvolupar separadament el perquè de cada infracció legal en cada motiu invocat, a cadascun dels quals han de correspondre uns raonaments propis i diferents.

I en el cas examinat, es pretén cumulativa en el primer motiu l'examen de l'existència o no de preu derivat del préstec reconegut entre socis i Societat, la justificació de la traditio, la interpretació dels contractes conforme a la passivitat de les parts i la concurrència o no de causa dels contractes, de la qual cosa no s'infereix sinó una amalgama de normes per justificar que el contracte no va ser simulat i que va existir una causa representada pel preu satisfet.

Sobre això, hem de ressenyar que el problema de la simulació és la seva prova; les mateixes parts, com que van de comú acord, no sempre deixen proves o, almenys, indicis clars de la seva presència, per la qual cosa normalment caldrà acudir a la prova de presumpcions ( STS 11 febrer 2005 , 5 febrer 2007 i 27 de maig 2008 ). Això, en el benentès que la simulació, com ha reiterat la jurisprudència, és una qüestió de fet sotmesa a la lliure apreciació del jutjador d'instància ( STS 31 desembre de 1999 , 6 de juny de 2000 , 11 novembre 2004 , 11 febrer 2005 i 20 octubre 2005 , entre altres) de les quals s'infereix que ' la doctrina jurisprudencial ha declarado que es facultad peculiar del Juzgador de instancia la estimación de los elementos de hecho sobre los que ha de basarse la declaración de existencia de la causa o de su falsedad o ilicitud igualmente, la simulación es una cuestión de hecho sometida a la libre apreciación del Juzgador de instancia' i, per tant, no sotmesa al control cassacional.

Igualment, sobre l'existència de preu i la realització d'un préstec a la Societat pels socis que va tenir per contrapartida la subscripció del document privat, la Sentència objecte de recurs declara que:

' ... En efecto, por lo que respecta al préstamo que se hizo a la sociedad por parte de los socios, no puede considerarse como precio de la compraventa cuando no existe prueba fehaciente de su cancelación, que a la demandada correspondía ante la imposibilidad de la actora de probar un hecho negativo, resultando lo contrario del hecho de que según se infiere documentalmente y manifestó Don. Cesareo , que trabaja en el despacho que ha venido asesorando fiscalmente a la familia , desde el fallecimiento de la madre los intereses del préstamo se imputan a cada hijo, dado que mientras que no se cancelara en la contabilidad es una operación de los socios y devenga el interés de mercado'.

Per tant, quan la recurrent afirma, per estimar concorre preu en la compravenda que es va vendre la finca per la relació familiar, representat per un préstec no cancel·lat de 90.900 euros que coincideix amb el valor fixat per a l'esmentada finca (al contracte privat), s'incorre en el vici de fer supòsit de la qüestió en la mesura que el préstec continua existint, no s'ha justificat que subsisteixi per motius fiscals o comptables ni tampoc no s'ha cancel·lat i figura com un deute privatiu dels socis per a la Societat i en les seves respectives declaracions de patrimoni; es genera el corresponent interès i, per tant, no representa cap preu, per la qual cosa l'esmentat vici és causa d'inadmissió del motiu ja que és reiterada la jurisprudència que ha declarat ' .... la artificiosidad de aquellos recursos en los que no se respeta la base fáctica de la sentencia impugnada habida cuenta que el citado interés casacional resulta incapaz de realizar la función de unificación jurisprudencial propia del recurso de casación desde el momento en que responde a una situación distinta de la apreciada por la sentencia impugnada',com passa en el cas examinat.

Ha de desestimar-se el primer motiu del recurs de cassació.

QUART. 1. En el segon motiu es denuncia la infracció dels art. 1274 i 1275 en relació amb l ' art. 1261 del Codi civil , i afirma, en síntesi, que '... Los hermanos Salvador Romulo Carlos Jesús Enma junto con su madre, administradora de la sociedad familiar con la firma de los acuerdos y contratos el día 31 de enero de 2.005, realizaron diversas transferencias del patrimonio personal de los mismos y del de la empresa, y como contraprestación suscribieron el contrato de compraventa de la finca familiar ..' existint una simulació relativa i al·legant la infracció de la doctrina dels actes propis de l' art. 7.1 del Codi civil .

La contrapart incideix novament en l'existència d'obstacles d'admissibilitat derivades de les al·legacions realitzades per la recurrent, si bé ha d'assenyalar-se que el plantejament de la qüestió se centra en la concurrència d'un negoci vàlid de compravenda amb simulació relativa, no absoluta, per falta de preu que va ser representada i va respondre, segons el recurrent, al que la Sentència de primera instància considerava com '.. arreglos familiares y redistribuciones de titularidades de bienes patrimoniales..' i la recurrent afirma que es tractava de '.. resolver el problema que les significaba que la citada finca constase como propiedad de la sociedad familiar y patrimonial que en 1986, inicio una actividad empresarial... y las fincas debían quedar al margen y así se pacto'.

2. Per resoldre correctament el motiu hem d'assenyalar que consta provat en les actuacions que:

La Sociedad Explotaciones Industriales e Inmobiliarias (EIEISA, - actora en el litigi- participada a parts iguals pels quatre germans Salvador Romulo Carlos Jesús Enma ( Carlos Jesús , demandat, en el litigi, Romulo , Salvador i Enma ) era propietària d'una finca situada a la URBANIZACIÓN000 de Cerdanyola del Vallès, c. DIRECCION000 , NUM000 - NUM001 ; la qual representada per l'administradora i mare dels quatre germans i aquests van signar un document (f. 162) en què manifestaven que la venien als esmentats quatre germans, amb data 30 de novembre de 1986, pel preu de 15.000.000 ptes. No obstant això, ambdues parts coincideixen que la data del contracte no és veritable i va ser firmat l'any 2005.

Seguidament, els germans adquirents de la finca, conjuntament amb la seva mare, pacten en la mateixa data que pel fet de tractar-se d'un bé procedent de l'herència de Carlos Miguel , el seu pare, reconeixen l'usdefruit sobre la finca a favor de la seva mare, que va morir el gener de 2008.

El preu de 15.000.000 ptes. es tracta d'una afirmació continguda al document que va ser fingit, és a dir, no és que no es pagués sinó que s'afirma en l'esmentat document que va ser rebut per EIEISA, de manera i en forma falsa.

D'altra banda, no representa el preu un préstec que consta realitzat pels quatre germans (socis d'EIEISA), sense cancel·lar, ja que consta provat i així es desprèn dels documents aportats i especialment de les liquidacions ' ... tributarias presentadas ante la AEAT (y) resulta que el préstamo no se canceló y por tanto que no se constituyó el pago del precio de la compraventa, tal y como pretende el apelado, resultando muestra de ello que el apelado ha estado tributando por los rendimientos obtenidos por el préstamo, con posterioridad al año 2005 en que sostiene que quedó saldado...', i això s'infereix igualment de la documental i de la testifical Don. Cesareo ' ... que trabaja en el despacho que ha venido asesorando fiscalmente a la familia , desde el fallecimiento de la madre los intereses del préstamo se imputan a cada hijo, dado que mientras que no se cancelara en la contabilidad es una operación de los socios y devenga el interés de mercado'.

Tampoc no pot representar el preu la ' .... la aportación de fincas por parte de los socios a la sociedad, (ni) puede entenderse como un pago del precio, inicialmente dado que ya no compaginaría el que se pactó, 15.000.000 pts con el abono por medio de la cancelación del préstamo de 90.900 euros y con la ampliación de capital, aportándose a la sociedad 1.600.000 euros y cuando además no pude entenderse tal ampliación como forma de pago del precio de la compraventa, pues si bien supone el desprenderse los socios de finca de su propiedad para pasar a ser de la sociedad, no puede obviarse su condición de socios, por lo que no existe realmente un desprendimiento patrimonial, cambiándose la titularidad de un bien por la de unas participaciones sociales...' ,segons que s'ha declarat provat en la Sentència objecte de recurs i de la qual cosa hem de partir per resoldre la qüestió plantejada es desprèn del doc. núm. 3 que consta al f. 163 i seg., de data 31 de gener de 2005, amb la creació i posada en circulació de 50.000 participacions socials com a conseqüència de l'aportació d'una finca i el subsegüent canvi de titularitat a favor dels quatre germans i mare.

La dada que aquell mateix dia, 31 de gener de 2005, es firmessin fins a tres documents privats juntament amb l'escriptura pública, no comporta, segons el que ha estat declarat provat per la Sentència impugnada que representés cap preu per la posada a disposició en favor dels quatre germans (persones físiques) de la finca pertanyent a EIEISA, participada també pels quatre germans en parts iguals, actualment.

Pot resultar paradoxal que sent la finca dels quatre germans (per parts iguals, actualment) i actuant la Societat (que és dels quatre germans, per parts iguals), no s'albiri a dirimir les raons del plet i que no en podem trobar cap altra que la impugnació dels acords socials adoptats en la Societat de 21 de gener de 2010, davant dels jutjats mercantils, per la qual cosa l'esmentada finca ' ... se arrendará en el mercado o se venderá a partir de 1 de julio de 2010 salvo que, con anterioridad a dicha fecha, Carlos Jesús opte por su arriendo ... por 3.000 euros al mes mas el IPC ', en considerar l'esmentat Sr. Carlos Jesús que l'esmentada finca és privativa dels quatre germans i no de la Societat, i

L'esmentada finca va constituir i va continuar constituint el domicili de la familiar Salvador Romulo Carlos Jesús Enma i dels seus quatre fills, on va viure el pare i la mare fins a la mort respectiva. A la finca hi ha tres habitatges ocupats anteriorment per la mare, pel Sr. Carlos Jesús i per una néta, que actualment no hi viu, amb altres instal·lacions a les quals accedeixen els quatre germans; actualment un dels habitatges el posseeix el Sr. Carlos Jesús , de forma independent.

3.D'acord amb el resultat probatori anteriorment transcrit hem de rebutjar les al· legacions contingudes en el segon motiu del recurs de cassació que fan referència a l'existència d'una causa que habiliti la validesa del contracte privat de 30 de novembre de 1986 (encara que firmat 31 de gener de 2005), ja que es va simular que EIEISA rebia dels quatre germans la suma de 15.000.000 ptes. Tampoc no pot considerar-se que el préstec concedit pels quatre germans a la Societat que continua existint o l'aportació de finques i subsegüent ampliació de capital siguin aptes per estimar que hi hagués cap suma, simulant-se en l'esmentat contracte privat una venda que en la realitat no va tenir lloc.

És reiterada la jurisprudència que declara que la simulació relativa constitueix un supòsit d'anomalia de la causa; és a dir, comporta l'expressió d'una causa falsa quan en realitat el resultat contractual estimat i ocultat es fonamenta en una altra causa veritable, suficient i lícita ( art. 1276 CC ), de manera que, descoberta la simulació canvia l'efectivitat de la presumpció sobre la causa, ja que ja no se'n presumeix l'existència i licitud ni recau sobre el deutor la càrrega de provar-ne la inexistència ( art. 1277 CC ). Per això, de conformitat amb l' art. 1276 CC , demostrada la simulació aquesta es presumeix absoluta i davant l'esmentada presumpció legal ha de provar-se l'existència del negoci dissimulat i que la seva causa és veritable i lícita, així com la constatació d'un doble contracte (el simulat o inexistent i el real i volgut per les parts), la qual cosa no ha succeït en el cas examinat.

En aquest sentit, la S 1a del TS ha reiterat que:

La firma d'un document i el seu reconeixement no obsta que es declari simulada, i per tant inexistent, la compravenda que s'hi expressa ( STS 11 nov. 2004 ), atès que al·legada per l'actor la nul·litat del contracte privat, per simulació absoluta davant de la falta de preu, tot i la presumpció d'existència i licitud de la causa que estableix l'art. 1277 CCC, incumbeix al demandat la càrrega de la prova, la qual cosa no s'ha constatat en les actuacions de cara a l'existència de l'esmentada causa (STS 24 set. 2003), i

Ha de diferenciar-se la causa del contracte dels mòbils, atès que mentre la causa als contractes l'estableix l' art. 1274 CC , els motius o impulsos merament subjectius dels contractants, ordinàriament irrellevants i sense transcendència jurídica, almenys que s'incorporin a la declaració de voluntat, cosa que no consta en la causa de les actuacions, determina que per un principi de seguretat jurídica, com declara reiterada jurisprudència - STS 21 novembre 1988 i 6 de juny de 2002 , entre d'altres- obliga l'intèrpret a no reconèixer-los i tenir-los com una qüestió aliena al litigi.

Per tant, si consta expressat al contracte que EIEISA rep la suma de 15.000.000 ptes., i no s'ha justificat (la qual cosa incidiria en el vici de la qüestió de principi) que obeiria a una altra causa, hem de declarar que els presumptes arranjaments familiars no s'han traslladat al contracte i encara que poguessin ser mòbils això no en comporta l'estimació com un contracte vàlid o simulat relativament. Ni tampoc no s'ha justificat que el préstec o l'aportació d'un bé a la societat representa el preu o un altre títol translatiu de domini dissimulat, estimant la seva simulació absoluta. Encara que es produeixi la paradoxa posada en relleu per la identitat entre la persona física i jurídica ressenyada no s'aporta una dada concloent per acollir l'esmentada causa bé sigui per la via del preu o bé per altres qüestions plantejades pel recurrent al· legant una simulació relativa que no han estat provades, tal com hem analitzat en l'examen del recurs.

Així mateix, l'afirmació realitzada per la recurrent d'un acte propi vinculant, ja que van ser els germans que van simular la venda i es realitza, en aquest plet, segons el que afirma l'actora, mitjançant una persona interposada (societat familiar), un acte contrari a la seva pròpia intervenció que els vincula, amb citació de l' art. 7.1 CC , inaplicable a Catalunya, que ho és l' art. 111-8 Codi civil de Catalunya , no pot tampoc estimar-se, ja que les conseqüències jurídiques que poguessin derivar-se de la pretensió actual no són admissibles. A aquest efecte, és reiterada la jurisprudència - STS 24 febrer 1986 i 26 de juliol de 2000 - que per a l'aplicació dels actes propis vinculants s'exigeix que siguin jurídicament eficaços, per la qual cosa els contractes absolutament simulats i, per tant, inexistents davant del dret no tenen validesa per fonamentar la seva aplicació. Cal fer notar que, tal com precisa l'esmentada jurisprudència i ad omnem eventumni la doctrina dels actes propis, ni la de la confirmació ( art. 1310 CC ), són aplicables en matèria de nul·litat radical o de ple dret, ja que l'apreciació dels actes propis vinculants, com hem assenyalat, exigeix que siguin jurídicament eficaços, per la qual cosa els contractes absolutament simulats, com succeeix en les actuacions, i per la mateixa raó inexistents davant del dret, no tenen virtualitat per a la seva aplicació.

Ha de rebutjar-se el motiu segon del recurs de cassació.

CINQUÈ. 1. En el tercer dels motius del recurs de cassació es denuncia la infracció dels art. 1195 , 1256 i 1450 del CC en relació amb els arts. 1445 i 1275 del mateix cos legal.

El motiu se centra, en síntesi, que partint de la dada provada que la societat venedora (EIEIA) deu als compradors (els germans Salvador Romulo Carlos Jesús Enma ) un préstec de 90.900 euros, que coincideix amb l'import de la compravenda, de conformitat amb el que disposa l' art. 1195 CC , és procedent aplicar la compensació, sense que pugui deixar-se a l'arbitri d'un dels contractants. I afegeix que la dada que la societat venedora, per raons comptables o fiscals per desgravar, no cancel·lés el préstec en la seva comptabilitat no pot invalidar el contracte de compravenda.

La contrapart s'oposa a l'admissió per tal com es presenten dos obstacles d'admissibilitat com és la de fer supòsit de la qüestió i, en segon lloc, introduir una qüestió nova com és la que el preu que es va pagar, i això perquè la societat (EIEA) estava obligada a compensar-lo per mandat de l' art. 1195 CC .

2. Assisteix la raó a la part contra la qual es recorre quan afirma que es tracta d'una qüestió nova que és al· legada, per primera vegada, en el plet. Cal notar que l' art. 1195 CC exigeix, en l'actual normativa, el plantejament de reconvenció d'acord amb el que disposa l' art. 408.1 LEC i el recurrent-demandat es va limitar en la contestació a sol·licitar la seva absolució sense instar la pertinent reconvenció sobre l'esmentat extrem.

L'al·legació de la quantitat esmentada de 90.900 euros en la demanda ho ha estat en tant que formava part del preu i que es va satisfer a compte de la finca venuda, extrem no justificat, com indiquem en el primer dels motius del recurs de cassació. I afegíem que es tractava d'un préstec no cancel·lat que segueix vigent tant per a la societat actora com per als germans Salvador Romulo Carlos Jesús Enma , per la qual cosa no pot entendre's ni que no hi va haver preu, ni tan sols si no s'havia d'haver compensat, per dues raons, la primera per una qüestió d'ordre públic processal en no plantejar-lo per la via reconvencional, i la segona, per tractar-se d'una qüestió nova que no va poder ser debatuda ni tampoc si es presentaven o no els requisits per fer la compensació esmentada.

Ha de rebutjar-se el motiu tercer del recurs de cassació.

SISÈ. 1. En el quart motiu del recurs s'al·lega la infracció dels arts. 1276 , 1282 i 1091 del Codi civil i ho fa per oposició a jurisprudència de la S. 1ª, que esmenta, o sigui, STS 208/2007, de 22 de febrer , 234/2011, de 14 d'abril i 984/2002, de 23 d'octubre .

En síntesi, el recurrent al·lega l'existència d'una causa lícita que es deriva del conjunt dels tres contractes privats i l'escriptura pública que es van firmar el dia 31 de gener de 2005 i, en tot cas, existiria un contracte simulat encobert de permuta vàlid encara que es qüestionés el preu perquè tenia causa lícita, que va ser oportunament al·legada en la contestació i conclusions.

Així, la representació del demandat Don. Carlos Jesús estima en el present motiu que el contracte de compravenda de 31 de gener de 2005, si bé no respon a una venda, resulta ser un negoci simulat mitjançant el qual i a través de tres documents privats i una escriptura pública el que realment volen és excloure l'esmentada finca del patrimoni social i de l'activitat empresarial, perquè és una finca que es deriva de l'herència paterna, i per això, al seu entendre, es documenta en forma de venda i, seguidament d'altres diversos contractes privats així com d'una escriptura pública d'ampliació de capital a què ens referíem en el FJ 4t de l'aquesta resolució.

La contrapart al·lega com a obstacle per a la seva admissibilitat la de fer supòsit de la qüestió i, en segon lloc, planteja la seva desestimació.

2. En primer lloc, s'ha d'assenyalar que es reiteren, en part, argumentacions al· legades en anteriors motius, i, en segon lloc, que les sentències invocades pel recurrent es refereixen a supòsits diferents del cas de les actuacions, i ho hi ha oposició a la jurisprudència citada.

La primera de les resolucions resol, essencialment, una qüestió d'incongruència que ha estat decidida en el FJ 1r d'aquesta resolució i a l'aplicabilitat de la prescripció de l' art. 1301 CC ; declara sobre el primer extrem que hi ha nul·litat absoluta quan el contracte no conté els requisits de l' art. 1261 CC i existeix nul·litat relativa quan, havent-hi aquests, es planteja que hi concorre algun vici, i es declarant que no hi ha incongruència de la sentència quan, havent- se sol·licitat la declaració de nul·litat relativa del contracte, la sentència declara la nul·litat absoluta, ja que som davant d'una inexistència de contracte, la qual cosa no és el supòsit d'aquestes actuacions.

Mentre que en la segona i en la tercera de les resolucions esmentades es parteix de, en la primera, la concurrència d'una simulació relativa - STS 234/2011, de 14 d'abril -, declarant que '... Es cierto que el precio constituye elemento objetivo esencial de la compraventa y que su ausencia querida elimina, además, la onerosidad de la causa de la transmisión. Pero también lo es que el Tribunal de apelación declaró expresamente - así resulta de la lectura del contenido del fundamento de derecho quinto de su sentencia - que nos hallamos ante ' [...] una simulación relativa, en la que tras el contrato simulado de compraventa se esconde el contrato disimulado de donación de las participaciones sociales, cuyo contrato será válido si concurren los requisitos de validez que para él se exigen [...] '.Las demás alegaciones del recurrente se dirigen a negar la donación - su ánimo de donar, la exteriorización de la voluntad de hacerlo él y la del supuesto donatario de recibir gratuitamente -. Pero, con ellas, incurre en una petición de principi...'. I en la segona - STS 984/2002, de 23 d'octubre -, d'una compravenda que encobreix una donació que constitueix una nul·litat radical perquè té una causa il·lícita com ho era defraudar a tercers.

Així mateix, l'afirmada existència de simulació relativa que com a qüestió fàctica no ha estat provada en pretendre la seva revisió per la via cassacional incideix en el vici de la petició de principi o fer supòsit de la qüestió, havent d'afegir-se que tota l'amalgama de contractes (tres de privats i una escriptura pública) incorporada a les actuacions segons consta als folis 161 i seg. van ser ja analitzats per la sentència objecte de recurs per concloure que en el de venda no hi va haver preu i, més concretament, pel que fa a la presumpta permuta tampoc no es podia entendre's com a tal en reconèixer-se i declarar provat a la sentència objecte del recurs que, si bé es va justificar que els germans es van desprendre d'una finca de la seva propietat per passar a ser de la societat '... no puede obviarse, por lo que no existe desprendimiento patrimonial, ( que se cambió) la titularidad de un bien por la participaciones sociales', és a dir, que després de l'ampliació de capital es van lliurar (f. 163) les corresponents participacions i, en conseqüència, no pot considerar-se que l'esmentada aportació de finca era part del preu com a contracte de permuta.

Ha de rebutjar-se el motiu quart del recurs de cassació.

SETÈ. 1. En el cinquè motiu del recurs de cassació es denuncia l'aplicació errònia dels art. 1274 i 1275 CC i la no-aplicació dels art. 7 , 1091 i 1258 CC , barrejant qüestions com la vulneració dels actes propis, l'abús de dret i l'aplicació del principi del pacta sunt servanda.

La contrapart al·lega la falta de claredat del motiu, per l'acumulació d'infraccions, barreja de preceptes heterogenis i reiteració d'al·legacions realitzades en el curs d'aquestel present recurs.

2. El cinquè motiu del recurs incideix en una evident falta de claredat en el seu plantejament en barrejar diverses qüestions, unes de ja tractades en el recurs, com és la dels actes propis que s'argumenta amb fonament en un precepte no aplicable a Catalunya, com és l' art. 7 CC , segons hem analitzat en el FJ. 4t de la present resolución; cal afegir que l'única novetat del motiu és l'al·legació de l'abús de dret que representa la demanda de nul·litat interposada per la societat EIEIA contra el Sr. Carlos Jesús en la mesura que s'afirma que l'única intenció en deduir aquesta demanda ha estat negar-li els seus drets com a copropietari per poder disposar de la finca sense el seu consentiment, sense obtenir-ne cap profit.

La relació entre l'abús de dret i el dret a litigar posat en relleu entre altres resolucions en les STS, de la S. 1ª, de 5 de març de 2004 i 30 de juny de 1998, és definida com aquell aspecte relatiu a determinar si incorre en responsabilitat aquella persona que dins d'una contesa judicial manté pretensions manifestament indefinides orientades a finalitats diferents a les naturals en la funció social del procés, que conforma un concepte indeterminat. No resulta violat quan es posa en marxa el mecanisme judicial per fer valer una atribució que la societat actora estima que li correspon i ha estat plantejada la declaració de nul·litat contractual davant de la impugnació dels acords socials pel Sr. Carlos Jesús , per estimar que no es tracta d'una finca de la societat sinó dels germans Salvador Romulo Carlos Jesús Enma .

A més de no ser una qüestió plantejada en la contestació de la demanda, i per tant s'ha de reputar una qüestió nova, s'ha d'afegir que la interposició de la demanda no constitueix abús de cap dret quan, precisament, ha estat, com s'ha reflectit en el FJ 2n de la present resolució, la interposició d'una demanda d'impugnació d'acords socials de la Societat EIEIA, per part del recurrent i demandat, el que ha obligat a promoure, com a qüestió prejudicial davant la impugnació de l'acord davant d'un Jutjat mercantil, la declaració en seu civil de si el contracte de 31 de gener de 2005 és vàlid o resulta nul, com ha estat estimat.

Amb aquesta demanda la societat pretén la declaració de nul·litat del contracte de venda de 31 de gener de 2005, amb la finalitat que es desestimi, en seu mercantil, la impugnació dels acords socials que es van adoptar en el seu Consell 21 de gener de 2010; el recurrent al·lega que el bé esmentat, al qual es referia l'acord, no pertanyia a l'esmentada Societat sinó als socis, encara que existeixi una identitat de subjectes, però amb personalitat jurídica diferent i diferenciada. A banda d'això, en l' Acord de 2010 esmentat s'atorga una opció per conservar la cosa per part del Sr. Carlos Jesús , mitjançant el pagament del preu d'un arrendament d'una finca que no resulta pròpia, sinó de la societat.

Ha de rebutjar-se el motiu cinquè del recurs de cassació.

VUITÈ. 1. En el sisè dels motius es denuncia la no aplicació i vulneració dels art. 1445 i 1450 CC i de l' art. 531- 4.2.i del Codi Civil de Catalunya (d'ara endavant CCCat), en relació amb l'existència de la tradició que, a l'entendre del recurrent, el constitueix el document privat de venda de 31 de gener de 2005, en la forma d'un constituto posesorio.

El precepte esmentat ha estat el determinant de l'assumpció de la competència per resoldre el recurs per part d'aquesta Sala Civil del Tribunal Superior, d'acord amb la Interlocutòria TS de 10 de juny de 2014, després d'haver-se deduït el recurs davant de la Sala Civil del Tribunal Suprem, que el va remetre a aquest Tribunal per a la seva resolució.

Encara que s'ha formulat el motiu per infracció de la jurisprudència de la Sala 1a del TS -STS 1033/1099, de 3 de desembre , a la qual podem afegir altres resolucions com les STS 485/2000, de 16 de maig i 234/2008, de 28 de novembre - hem de ressenyar que sobre aquest tema no ha recaigut cap resolució d'aquesta Sala. No obstant això, l'última de les referides sentències de la S. 1a declara que s'opera quan es produeix:

'...mutación del título posesorio (v. gr., en los casos de traditio brevi manu [tradición o entrega de corto alcance cuando el ya poseedor por otro título adquiere la propiedad de la cosa] y constitutum posesorium [convenio posesorio en virtud del cual el propietario pierde la propiedad pero continúa poseyendo la cosa por otro título]), ....'

En l'esmentat sentit, l' art. 531-4 del CCCat declara que:

Article 531-4 Classes de tradició

1. La tradició d'un bé es produeix quan és lliurat als adquirents i aquests en prenen possessió amb l'acord dels transmitents.

2. El poder i la possessió d'un bé es lliuren, a més del que estableix l'apartat 1, per:

a) L'atorgament de l'escriptura pública corresponent, si del mateix document no en resulta altrament.

b) El pacte en què els transmitents declaren que lleven del seu poder i possessió el bé i el transfereixen als adquirents, facultant- los perquè el prenguin i es constitueixin ínterim en els posseïdors en nom seu.

c) El lliurament de les claus del lloc on estan emmagatzemats o desats els béns mobles als adquirents.

d) L'acord entre els transmitents i els adquirents quan el bé moble objecte de disposició no es pot traslladar al poder i a la possessió dels adquirents.

e) L'expressió en el contracte del fet que els adquirents ja tenien el bé en llur poder per un altre títol.

En el precepte esmentat s'estableix, juntament amb la tradició real (pàr. 1r), la simbòlica, corresponent al denominat constituto posesoriola definició que conté el pàr. b, és a dir, quan l'adquirent obté la possessió mediata, mentre que el transmetent reté i continua posseint la cosa materialment, que no és el supòsit examinat, i pot ser, en el seu cas, una traditio brevi manuque no es limita als béns mobles, d'acord amb el que s'estableix a l'art. 1463 CCiv, ja que la jurisprudència l'aplica també als immobles ( STS de 6 maig 1994 i 26 de juny de 2006 , entre d'altres).

Tanmateix, per a la seva correcta aplicació, en el dret civil català s'ha de tenir present el que que disposa l' art. 531-3 CCCat que disposa: 'La tradició, feta com a conseqüència de determinats contractes, comporta la transmissió i l'adquisició de la propietat i dels altres drets reals possessoris', per la qual cosa, perquè la tradició es constitueixi com a mitjà per adquirir el domini i altres drets reals possessoris, no només requereix el lliurament de la cosa sinó l'existència d'un contracte vàlid i amb causa justa, la qual cosa ha estat negada anteriorment i s'ha motivat en el sentit que l'esmentat document privat de 31 de març de 2005 és un contracte viciat de nul·litat radical i, per tant, no susceptible de produir cap efecte translatiu a les persones físiques, és a dir, als germans Salvador Romulo Carlos Jesús Enma ja que és un bé que pertany a l'actora (EIEIA), a més de la paradoxa anteriorment referida relativa a la identitat subjectiva si bé amb personalitats jurídiques diferents i diferenciades.

Ha de rebutjar-se el motiu sisè del recurs de cassació i, per tant, la totalitat de l'esmentat recurs de cassació interposat.

NOVÈ. Costes

No escau imposar les costes d'aquest recurs extraordinari d'infracció processal, de conformitat amb l' art. 398 LEC , ja que s'estima parcialment.

Tampoc no és procedent imposar les costes del recurs de cassació ja que l'actuació poc transparent de totes les parts en la signatura del contracte objecte del plet és el que ha propiciat els dubtes de fet que hi podria haver en el cas, i tot això de conformitat amb els art. 394 i 398 LEC .

DESÈ. Dipòsits per recórrer

Escau tornar el dipòsit constituït per interposar el recurs extraordinari d'infracció processal, de conformitat amb la disposició addicional 15 a. 8 LOPJ ja que s'estima parcialment.

D'altra banda, escau la pèrdua del dipòsit constituït per a la interposició del recurs de cassació d'acord amb l'esmentada DA 15.8 LOPJ .

Fallo

LA SALA CIVIL I PENAL DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA DECIDEIX:

1r/ESTIMAR PARCIALMENT EL RECURS EXTRAORDINARI D'INFRACCIÓ PROCESSAL IDESESTIMAREL RECURS DE CASSACIÓinterposat per la representació processal Don. Carlos Jesús contra la Sentència dictada en el rotlle d'apel·lació 1074/2011 per la Secció 11a de l'Audiència Provincial de Barcelona, amb data 18 d'abril de 2013 , amb confirmació d'aquesta quan es declara la nul·litat del contracte de compravenda datat el 30 de novembre de 1986, per simulació absoluta, condemna el demandat a atenir-se a tal declaració, imposa les costes de primera instància i sense expressa imposició de les de la segona instància, i

2n/ No escau imposar les costes del recurs extraordinari d'infracció processal al recurrent, amb devolució del dipòsit constituït.

Tampoc no s'han d'imposar les costes del recurs de cassació al recurrent, amb pèrdua del dipòsit constituït.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts personades i, juntament amb un testimoniatge remeteu el rotlle i les actuacions a la Secció indicada de l'Audiència Provincial.

Així, definitivament jutjant, el pronunciem, ho manem i signem.

PUBLICACIÓ. Avui han signat i publicat aquesta Sentència els magistrats d'aquesta Sala que l'han dictat. En dono fe.