Sentencia Civil Nº 181/2015, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 11, Rec 655/2013 de 02 de Julio de 2015

Encabezamiento

Audiència Provincial

de Barcelona

Secció 11a

Rotlle núm. 655/2013

Jutjat de Primera Instància núm. 8 de Mataró

Actuacions de procediment ordinari núm. 1381/2012

Sentència núm. 181/2015

Il·lms. Srs.

Josep Mª Bachs i Estany

Francisco Herrando Millán

Antonio Gómez Canal

Barcelona, 2 de juliol de 2015

La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 655/2013 les actuacions de recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Sra. Martínez i Rivero, en representació del Sr. Íñigo , part codemandada, i ha pronunciat la següent Sentència.

Antecedentes

Primer. La part dispositiva de la Interlocutòria Definitiva apel·lada és la següent: 'FALLO.- Que con estimación de la demanda presentada por Pedro Enrique debo condenar y condeno con carácter mancomunado a Íñigo y Nemesio al pago de setenta mil euros (70.000 €), debiendo abonar 35.000 euros cada uno de ellos más los intereses legales y las costas del presente juicio',

Segon . Ha comparegut en aquesta alçada la part recurrent a través de la procuradora Sra. Martín i Martínez.

Ha comparegut en aquesta alçada la part oponent a través de la procuradora Sra. Navarro i Roset.

Ha estat assenyalada per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 10 de juny de 2015, el que ha tingut lloc a l'hora prevista.

HA ESTAT VIST, essent ponent l'Il·lm. Sr. Magistrat Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.

Fundamentos

Primer. Apel·la la part codemandada la Sentència d'instància (f. 105 i ss.) pels següents motius:

1er) no va considerar el Jutjat l'excepció de prejudicialitat. No es va interposar recurs a l'audiència prèvia perquè essent apreciable d'ofici és reproduïble en alçada.

Quant a totes elles, és a dir, la prejudicialitat, la manca de litisconsorci passiu necessari i la litispendència, la sentència infringeix l' art. 420.2 LEC , no ve fonamentada la desestimació del litisconsorci i això genera indefensió.

La litispendència s'hauria d'haver resolt per Interlocutòria i no fent-ho així es vulnerà l' art. 421.3 LEC generant indefensió per manca de motivació de la desestimació oral.

Quant a la prejudicialitat, igualment s'ha de resoldre per Interlocutòria ( art. 43 LEC ) i, si no s'hagués resolt (sembla que per error es diu que sí quan és que no) també s'hauria infringit els arts. 209 i 218 en no haver resolt totes les qüestions plantejades incorrent en incongruència omissiva.

2on) manca del degut litisconsorci passiu necessari: de la pròpia documentació que acompanya l'actor a la seva demanda resulta que les parts contractants són, a més de l'actor, la mercantil Imgesa, els dos demandats i Grupo Gráfico 2005 SL. El primer contracte, de 3-3-2005 no el va signar Grupo Gráfico 2005 SL; la obligació de recompra es diu clarament que afecta a Imgesa, Íñigo i Nemesio .

Al doc. 1 de la demanda es pren el compromís per part dels srs. Íñigo Nemesio de recomprar i abonar les sumes que es diuen, però enlloc s'allibera d'aquesta obligació a Imgesa; no hi ha cap novació per substitució de deutor. Així es va requerir a Imgesa abans que a aquesta part fent la reclamació a tots tres.

Al doc. 5 Grupo Gráfico Sl es suma al carro assumint el compromís dels Srs. Íñigo Nemesio vers Pedro Enrique quant a les dues mensualitats. D'aquí el litisconsorci, encara que estiguin lligats per mancomunitat.

Sembla que a més l'ara actor ja va reconvenir en un litigi del Jutjat 56 contra tots ells i aquell Jutjat va inadmetre la reconvenció perquè Imgesa està en concurs. Grupo Gráfico també sap l'actor que està també en concurs. Entén l'ara recurrent que és un frau processal demandar només els no concursats.

Genera això, a més, una autèntica indefensió. Tots són part deguda, es tracta d'obligacions recíproques, s'ha d'estar als contractes complets.

3er) Quant a la litispendència: l'obligació que aquí es reclama afecta quatre parts i no dues, té el seu origen en un mateix contracte o contractes i la mateixa causa petendique la demanda reconvencional oposada contra Imgesa al seu moment. A dita reconvenció el Sr. Pedro Enrique demana l'extinció de la obligació del pagament de la resta del preu per la compra de les accions de Imgesa SA, d'import de 70.000 € i que és just l'únic objecte d'aquest litigi. Si aquest objecte és objecte d'un altre litigi just és que s'apreciï la litispendència.

4rt) subsidiàriament, s'oposa també la prejudicialitat civil: en un procediment diferent es dilucidarà el mateix objecte litigiós; si procedeix que tots quatre, Imgesa, Grupo Gráfico i els dos demandats li abonem a l'aquí actor 70.000 e de forma mancomunada per una obligació quina vigència es discuteix i es discutirà a dos procediments diferents. Cal suspendre aquest litigi fins que es resolgui aquell -més antic- on es planteja en primer lloc la vigència de dita obligació.

5è) Incongruència omissiva de la sentència en no resoldre res sobre el valor zero que sostenim tenen les accions d'Imgesa. El tema no és baladí ni discutible. El desbalanç és tal que tècnicament valen menys que zero. Fa molt esment de sentències relatives a la pèrdua de la cosa però no decideix ni fa cap raonament sobre el tema plantejat. Si, com consta al Pla de Liquidació de la concursada, ni tan sols es podran pagar els crèdits contra la massa, és obvi que les accions no valen res. I com sigui que no hi hagué mora accipiendisinó que tots els ajornaments es van pactar successivament per totes les parts implicades i d'acord a la jurisprudència esmentada per la pròpia sentència, tractant-se d'una impossibilitat sobrevinguda, s'ha d'alliberar els deutors de la obligació (sent. TS 14-5-2009 ). Aquest valor zero, a més, ja era evident quan es manifesta la situació objectiva de concurs i que es refereix a la pròpia demanda. En tot cas posterior a la declaració de concurs d'Imgesa.

6è) No s'ha resolt sobre la qüestió de minusvàlua en més del 10% del preu convingut ( arts. 1460 i 1469 CC ). Cal rescindir el contracte per pèrdua del deu per cent del valor de l'objecte ja que les accions valen zero. No s'ha contestat a aquesta qüestió.

7è) Tampoc no s'han contestat les qüestions plantejades relatives a frau de llei i enriquiment injust. Si no es revisa la sentència es generarà un enriquiment injust: l'actor cobrarà per quelcom que no val res. Reitera el frau processal que suposa fugir del concurs i demandar només els no concursats.

8è) S'acabaran produint dues sentències sobre el mateix tema, la recorreguda i la del jutjat 56.

Altrament, la sentència ha convertit en una simple obligació de pagament el que era i és una obligació complexa i recíproca. On està el pronunciament d'haver d'acudir al notari per tal de transferir i lliurar les accions?

Acompanya un pla de liquidació de la concursada Imgesa (f. 117 i ss.) prova admesa per Acte de 28-10-2013

Es van consignar els 70.000 e per part dels dos demandats i oferta la suma a l'actora, aquesta la reclama quant a la part del recurrent de forma provisional i definitiva quant al no recurrent entenent ferma la sentència vers aquell (f. 148)

S'oposa la part actora (f. 156 i ss.) pels següents motius:

1er) Els propis articles citats pel recurrent li permeten a l'òrgan judicial resoldre in voce, discrecionalment.

2on) Quant al litisconsorci: resulta inaudita la tesi del recurrent de que la demanda dels 70.000 € s'hauria d'haver adreçat contra dos suposades mercantils. Ha estat desestimada prèviament i al FJ Segon de la sentència interpretant el contracte de forma que els dos demandats han assumit la obligació de recompra i, per tant, el deute.

L'estipulació segona del contracte (doc. 4 demanda) on totes les parts, Imgesa i els dos demandats, van convenir 'se conviene que los Sres. Íñigo Nemesio ejercitarán personalmente su derecho de recompra y abonarán al Sr. Pedro Enrique la suma pactada ... de forma mancomunada ... obligándose cada uno a la compra de 21 acciones de IMGESA'

És del tot clara la condició. Només ells dos recomprarien. Això deixa fora Imgesa i Grupo Gráfico del debat que estem tenint. El contracte és un ajornament de pagament i la contrapartida fou la obligació de recompra pels demandats, excloent Imgesa quina solvència ja era molt dubtosa.

Grupo Gráfico es va constituir més tard en mer garant de dita obligació (doc. 5 demanda) en un contracte entre aquesta part i Grupo Gráfico. I on es llegeix que 'la presente garantia no excluye la condición de obligado principal de los Sres. Íñigo Nemesio , en quienes persistirà la calidad de deudor'. Sobren més explicacions.

A més, la tesi del recurrent és aritmèticament insostenible: si la obligació s'hagués dividit entre quatre deutors a cadascun li correspondria 42.000 € ( NUM000 ). El fiador Grupo Gráfico va pagar set (98.000) dels 12 terminis. Per això ara se li reclama al Sr. Íñigo 35.000 € (la meitat de 70.000). Res, doncs, de litisconsorci necessari: a Nemesio se li reclama solament la seva part.

Tampoc es port demandar els qui estan en concurs.

3er) inexistència de litispendència: Imgesa és una part aliena a aquest cas. Parteix el recurrent d'una premissa falsa: la reclamació dels 70.000 e mai ha estat reclamada a Imgesa. La reclamació dels 70.000 e fou subjectivament acumulada a la reconvenció plantejada contra Imgesa al procediment del jutjat 56 però dita reconvenció no contenia al seu objecte dits 70.000 € sinó altres conceptes (com el pagament d'interessos per l'ajornament del pagament concedit). Acumulació és una cosa i identitat d'accions una altra. Al Jutjat 56 es tracta d'obligacions entre aquesta part i Imgesa, i aquí tractem del deute dels Srs. Íñigo Nemesio front d'aquesta part. Aquell procés analitza si existeixen unes obligacions entre Imgesa i aquesta part i aquí si existeixen unes obligacions entre els demandats i l'actora. mai s'ha reclamat aquest pagament a Imgesa. Imgesa va demanar que es declarés pera ella l'extinció de la obligació de pagament dels 70.000 e (cosa que aquí és pacífica) per haver assumit el deute els srs. Íñigo Nemesio i aquesta part va reconvenir pels interessos de l'ajornament no abonats.

4rt) inexistència de prejudicialitat civil: un cop ja s'ha pronunciat el jutjat sobre el litisconsorci passiu necessari dient que Imgesa no ha de ser demandada és absurd haver d'esperar la solució del litigi on Imgesa éds actora i aquesta part demandada sobre un tema que no toca el deute en sí. La declaració d'inexistència del deute (per a Imgesa, i per a ningú més) que Imgesa demana al Jutjat 56 és perfectament compatible amb que aquí es declari que els Srs. Íñigo Nemesio són els veritables deutors. No hi ha dues peticions de condemna a pagar 70.000 e ni per acció ni per reconvenció i per això no hi podrà haver mai dues sentències contradictòries sobre aquest punt.

5è) quant a la pèrdua del valor de la cosa objecte de la compravenda: sorprèn que es digui que aquest punt no ha estat tractat. Es resol als FFJJ Tercer i Quart, que es deixa clar que la decisió de recomprar fou anterior al concurs d'Imgesa, i aquest és el moment essencial, i sorprèn també que el recurrent no es doni per al·ludit pels nombrosos supòsits enumerats per la sentència al FJ Tercer, quan és clar que no hi ha impossibilitat de compliment i això és essencial.

Cinc arguments contrarien el motiu de recurs: 1) els demandats i deutors controlaven Imgesa, el negoci històric de la família. Van ser ells qui van decidir posar-se en mans de Grupo Gráfico. 2) mora accipiendi: el concurs és molt posterior al moment en que la part deutora es constituís en mora. 3) mala fe. Els demandats es van anar beneficiant dels diferents ajornaments de pagament des de 2008. No és admissible ara demanar l'exoneració perquè la seva societat s'ha anat a concurs. 4) Actes propis: l'argument de pèrdua de valor no apareix fins a aquest procediment. Mai abans s'havia plantejat. Quan s'havia de produir la compra de les 42 accions van vendre el seu paquet majoritari a Grupo Gráfico. Simplement aquest 2,8% del capital d'Imgesa va deixar d'interessar-los. 5) Voluntat de les parts: els contractes ja van preveure el preu de la compra al marge del valor o encara que les accions perdessin valor. 168.000 e era el preu comptable mínim del moment.

6è) la minusvàlua de més del 10% és un motiu insostenible: l' art. 1469 CC no té res a veure amb el cas: fa referència solament a compres per unitat de mesura (a tant el m2 o a tant el kg.) i protegeix el comprador d'un cas d'error en l'objecte quant a la determinació de quantitat o extensió d'aquest. No és aplicable a les fluctuacions que l'objecte tingui al mercat.

7È) No hi ha enriquiment injust ni frau de llei: la doctrina de l'enriquiment injust no és aplicable quan hi ha una relació contractual al mig. No estem en un cas de manca de causa de l'atribució patrimonial.

I quan a la suposada fugida de la jurisdicció mercantil, és un argument grotesc. No es pot dur al jutjat mercantil un deute que no és d'Imgesa i no es reclama a Imgesa.

8è) Quan a la suposada manca de reciprocitat de prestacions a la condemna d'instància (només s'obliga a pagar el preu, no a transmetre les accions) en cap moment ha reconvingut demanant-ho en forma. A més, és palès que no té cap interès en dites accions. Evidentment que les accions estan a la disposició del recurrent, que ja ha consignat el preu. Li rercorda l'actora que és ell qui està en mora accipiendi.

Segon. L'anàlisi de l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:

a) L'actor (24-10-2012) reclama dels demandats 70.000 € com a preu de recompra de 42 accions d'Imgesa que es van obligar a readquirir (a través de concedir a l'ara actor una facultat de revenda) aquests en virtut de l'estipulació 2.2 d) del contracte de 3-3-2005 del contracte de compra de les accions de Gráficas Llobregat de 3-3-2005, protocol·litzat al f. 11 i ss. -f. 14 girat i 15- en relació amb l''otorgan 2º B),3 c) -f. 30 girat- de l' escriptura d'11-4-2011 (al f. 25 i ss.), quin preu de 168.000 € -pagaré al f. 41 a baix, de venciment 1-5-2010 i pacte III del contracte de 23-4-2009 - f. 45- s'havia de pagar inicialment per Imgesa transmitint 42 accions pròpies a l'ara actor, per bé que els demandats assumiren aquesta obligació quan el 5-5-2010 (clàusula o estipulació segona, f. 46 girat, que diu 'una vez pronunciado por el Sr. Pedro Enrique , mediante el presente documento, su deseo de no quedarse con las 42 acciones de Imgesa, se conviene que los Sres. Íñigo Nemesio ejercitarán personalment su derecho de recompra y abonaran al Sr. Pedro Enrique la suma pactada mediante la entrega de 12 pagarés nominatives y no a la orden, de importe 14.000 euros cada uno y vencimiento correlativo a partir de 1-6-2011 y hasta 1-5-2012 inclusive... La obligación de recomprar las acciones es contraída por D. Íñigo y D. Nemesio de forma mancomunada frente al Sr. Pedro Enrique , obligándose cada uno de ellos a adquirir 21 acciones de Imgesa y sin que el eventual incumplimiento por parte de uno implique respònsabilidad solidaria por parte del otro') es va ajornar per segona vegada el pagament (havien de pagar en 12 terminis de 14.000 €). No han pagat ni demanat la venda compromesa.

I per bé que bona part del deute ara reclamat fou abonat per Grupo Gráfico 2005 SL, que al seu moment va comprar la part majoritària d'Imgesa, i que va garantir el pagament de la obligació dels dos demandats (va arribar a abonar 7 dels 12 terminis de 14.000 €, és a dir, 98.000 €, de manera que el deute ara reclamat és la diferència entre els 168.000 inicials i aquests 98.000).

Imgesa i Grupo Gráfico estan ara en concurs. Mai han reclamat els demandats la transferència de les accions suposadament per haver-hi perdut tot interès.

Al plet del Jutjat 56 de Barcelona interposat per Imgesa demanant l'extinció del deute originàriament seu, l'actor reconeix haver reconvingut demanant no el pagament que ara s'exigeix als demandats, sinó els interessos impagats dels ajornaments de pagament.

Acompanya reclamació extrajudicial de 23-1-2012 (f. 54 i ss.) adreçada a Imgesa i als ara dos demandats.

b) En contestar la demanda els demandats van invocar

1) manca de constitució regular d ela litis (litisconsorci passiu necessari) sostenint que els obligats a la recompra són Imgesa i Grupo peiró a banda dels dos demandats, perquè dites parts -menys Grupo Peiró, que avalà després- van formar part del contracte de 3-3-2005 i que en assumir el compromís de recompra el 5-5-2009 no van alliberar Imgesa, com es demostra per la reclamació extrajudicial que es fa als tres. I Grupo Gráfico va assumir el deute dels dos demandats (exp. II del contracte de data , f. ), de manera que els mancomunats són quatre i no dos. Invoca com acte propi de l'actor haver reconvingut contra Imgesa en el plet del Jutjat 56 reclamant-li interessos d'aquest deute. Entén que no demandar tothom deixa els demandats en indefensió.

2) Litispendència: perquè s'està seguint un plet al Jutjat 56 a instància d'Imgesa contra l'aquí actor per diversos incompliments o compliments defectuosos on aquest reconvé reclamant interessos impagats d'uns ajornaments de pagament.

3) subsidiàriament als dos motius anteriors, invoca prejudicialitat civil: fins que no es resolgui el plet del Jutjat 56 no sabrem si Imgesa (i aquesta part i Grupo Gráfico 2005 SL) està obligada o no a pagar.

4) quant al fons entén que no estan obligats a pagar perquè no hi ha hagut mora accipiendi, els successius ajornaments de pagament s'han acordat entre tots, l'actor ha incomplert i les obligacions dels ara demandats no es poden desvincular de la resta d'obligats. I, a més, invoca pèrdua de la cosa deguda ( art. 1156 CC ) o infravalor en més del 10% ( art. 1469 CC ) i, per tant, l'obligació de recompra i de pagament són impossibles atès que Imgesa ha entrat en liquidació, ja no existeix. Invoca també enriquiment injust si s'obliga els demandats a pagar per unes accions que ja no valen res.

c) l'audiència prèvia es va celebrar el 4-2-2013 (f. 93 i DVD). La demandada es va oposar a les excepcions, començant per la de litisconsorci passiu (min. 1 i ss.9 i ressalta que és al doc. 4 on es pacta la recompra de les accions per part dels dos Srs. Íñigo Nemesio .

Des de dit moment els únics obligats són ells. I es detalla el que ha de pagar cadascú. Ja aleshores Imgesa estava en situació delicada i Grupo Gráfico es va mostrar com avalista (doc. 5) i és un contracte entre l'actora i l'avalista, sense intervenció dels ara demandats. I mantenint la seva naturalesa de deutors principals i obligats a vendre encara que pagués el fiador.

La reconvenció del procediment del Jutjat 56 no és tal. Es va fer per interessos, no per aquest deute. I distingeix entre acumulació subjectiva i identitat d'accions.

El requeriment de pagament es va fer als dos i a Imgesa, per altres qüestions diferents. I perquè allí es mostra la voluntat de pagament per qualsevol d'ells.

Si hi haguessin quatre deutors no s'estaria reclamant el que es reclama avui a cada deutor.

L'actora remarca que el burofax de reclamació reclama contra Imgesa (f. 56). I remarca la litispendència i la prejudicialitat civil.

I que aquesta demanda és per fugir de la jurisdicció mercantil. Ja que Grupo Gráfico i Imgesa estan en concurs.

El Jutjat va desestimar l'excepció de litisconsorci passiu necessari. Pot escollir a qui dirigir la demanda. I que ja es veurà si hi ha litispendència.

La demandada s'oposa a la litispendència entenent que no s'està debatent al Jutjat 56 la mateixa qüestió. Hi ha manca d'identitat de subjectes i manca d'identitat d'objecte. A Imgesa se li reclama uns interessos en reconvenció a la demanda d'Imgesa que postula l'extinció d'una obligació pròpia. Imgesa és clar que no deu res.

La part demandada vol fugir de la jurisdicció mercantil.

L'actora es referma en la litispendència ja que es va reclamar per Imgesa l'extinció de l'obligació de pagament de l'obligació del pagament dels 70.000 €

El Jutjat la desestima perquè no hi ha identitat d'accions.

No es va resoldre expressament la prejudicialitat civil.

No es va recórrer la decisió judicial.

Es fixa els fets controvertits quant a l'existència i procedència del deute per part dels demandats.

La prova proposada fou la documental per reproduïda i l'interrogatori de l'actor.

No s'admet l'exhort al Jutjat 56.

No es formula recurs.

d) El judici es va celebrar el 29-4-2013 (f. 94 i DVD)

renunciant la part demandada a l'interrogatori de l'actor Sr. Pedro Enrique (min. 0:43 DVD)

Tercer. La Sentència d'instància, de data 13 de juny de 2013 (f. 95 i ss.) estima íntegrament la demanda.

Entén com a fets provats

1) que el 3-3-2005 Imgesa va comprar les accions de Gráficas Llobregat SA (de l'actor) elevant-se a públic la venda l'11-4-2005.

2) que entre d'altres pactes es va acordar que part del preu, 168.000 e, es pagaria per Imgesa mitjançant la transmissió a l'ara actor de 42 accions pròpies i que aquest tindria un dret d'opció de venda de dites accions a exercir en tres anys i mig des de la signatura de la venda. I que podria ser exercitada personalment front dels ara demandats.

3) es va ajornar l'opció de venda el 23-4-2009

4) novament es va ajornar el 5-5-2010 assenyalant que el dret de recompra s'exercitava personalment pels ara demandats que assumien la obligació de recomprar a raó de 84.000 e cadascun d'ells. Mancomunadament.

6) Grupo Gráfico 2005 SL va avalar la operació i ha pagat 7 dels 12 terminis (un total de 98.000 €) essent la obligació que ara es reclama als demandats el diferencial amb la total inicial. Es reclama a aquests perquè la fiadora està en concurs.

7) Entén que a l'audiència prèvia es van desestimar les excepcions de litisconsorci, de litispendència i de prejudicialitat civil sense haver-s'hi formulat recurs

Entén que dels contractes successius resulta ben clar que els ara demandats van assumir personalment el pagament del deute que inicialment era d'Imgesa, la compra de les 42 accions per 168.000 €, 84.000 € cadascun d'ells, mancomunadament. És pacífic que el dret de revenda per l'actor s'ha exercitat en temps i que Grupo Gráfico SL va pagar una part, reclamant-se aquí solament el que manca.

Rebutja que estiguem davant una impossibilitat de complir dels demandats. Repassa la jurisprudència que exigeix impossibilitat objectiva, física, o legal, objectiva, absoluta, duradora i no imputable al deutor a títol de dol o culpa. I que aquest no estigui en mora ( arts. 1182 i 1184 CC ). En tant que segueix existint la societat de quines accions es tracta, no és un objecte desaparegut.

Desestima una exceptio rebus sic stantibusque no veiem invocada enlloc.

No fa cap esment a l' art. 1469 CC .

Conseqüentment, condemna els demandats a abonar a l'actor la suma reclamada.

Amb costes.

Alterarem l'ordre proposat d'estudi dels motius de recurs per raions de sistemàtica.

Quart. Al segon motiu de recurs planteja de nou la part demandada l'excepció de constitució irregular de la litis o litisconsorci passiu necessari, entenent que devien de ser cridats al procés i no han estat Imgesa i Grupo Gráfico 2005 SL.

No pot prosperar.

Ha estat resolta en sentit desestimatori in vocea l'audiència prèvia del procediment i després al FJ Segon de la sntència en base a la interpretació cabal del text i significat final de la clàusula segona del contracte de 5-5-2010 on es diu exactament: 'una vez pronunciado por el Sr. Pedro Enrique , mediante el presente documento, su deseo de no quedarse con las 42 acciones de Imgesa, se conviene que los Sres. Íñigo Nemesio ejercitarán personalmente su derecho de recompra y abonarán al Sr. Pedro Enrique la suma pactada mediante la entrega de 12 pagarés nominativos y no a la orden, de importe 14.000 euros cada uno y vencimiento correlativo a partir de 1-6-2011 y hasta 1-5-2012 inclusive... La obligación de recomprar las acciones es contraída por D. Íñigo y D. Nemesio de forma mancomunada frente al Sr. Pedro Enrique , obligándose cada uno de ellos a adquirir 21 acciones de Imgesa y sin que el eventual incumplimiento por parte de uno implique responsabilidad solidaria por parte del otro'.

Està del tot clara la clàusula tant per al Jutjat a quocom per a aquest Tribunal d'apel·lació: segons la normativa interpretativa dels contractes ( art. 1281 i ss. CC ) estem davant de termes clars que imposen la obligació de recompra als ara demandats, mancomunadament, exactament expressant la voluntat de les parts d'excloure qualsevol altre obligat anterior, en la mesura en que es remarca que cadascun dels dos obligats compraran exactament la meitat de les accions, 21 cadascun. Si s'hagués mantingut la obligació d'Imgesa s'haurien expressat uns altres números d'establir-se una mancomunitat a tres o es diria que Imgesa restava tot i això passiva i solidàriament obligada amb un, o amb els dos deutors front del creditor.

La dicció de la clàusula i el fet que Grupo Gráfico 2005 SL no fou part del contracte inicial, obligant-se només front de l'ara actor a garantir i fiançar l'obligació dels dos ara demandats, exclou que poguem parlar d'una mancomunitat a quatre que seria la base del litisconsorci passiu necessari que reclama la demandada. A més, al contracte de garantia de Grupo Gráfico 2005 SL es pot llegir clarament que la garantia assumida 'no excluye la condición de obligado principal de los Sres. Íñigo Nemesio , en quienes persistirà la calidad de deudor'.

No és cert que l'ara actor reconvingués en el procediment del Jutjat 56 exactament reclamant el mateix deute que es reclama ara contra els demandats front d'Imgesa, sinó que li va reclamar exclusivament els interessos dels successius ajornaments, part del deute no assumit pels ara demandats com a únics i mancomunats deutors.

Cinquè. El tercer (i vuitè, per reiteració) motius de recurs reiteren l'excepció de litispendència precisament sobre la base d'existir encara obert el procediment del Jutjat 56 on s'està ventilant per via reconvencional una acció de l'aquí actora front d'Imgesa (que demana l'extinció del seu deute quant a la mateixa suma que aquí es reclama als demandats d'aquest procediment que tenim entre mans) que seria sobre el mateix objecte processal segons la recurrent.

No poden prosperar.

No és exactament el mateix objecte processal. Imgesa demanda l'extinció del deute respecte de la mateixa quantitat aquí reclamada, extrem que no es nega en contestar la demanda en aquell procés, per part de l'aquí actor, precisament en base a la clàusula abans examinada d'assumpció de deute per part dels aquí demandats.

I reconvé no reclamant els 70.000 € sinó els interessos dels dos ajornaments d'aquell deute originari que no van assumir els dos aquí demandats. Es tracta de sumes diferents.

Mai existiran dues sentències contradictòries, sinó complementàries: aquesta sobre el capital del deute i aquells sobre els interessos de dos ajornaments quan Imgesa era efectivament codeutora. Interessos que els aquí demandats no van assumir. No hi ha la plena identitat de persones, objectes i causa petendi. No hi ha identitat d'accions ni litispendència en sentit tècnic.

Sisè. El primer i quart motiu de recurs insisteixen en la prejudicialitat civil, consistent en la necessitat d'aturar aquest procediment per tal de saber cóm s'acaba resolent la reconvenció abans esmentada al procediment del Jutjat 56, si es declara existent o no la obligació d'Imgesa (de pagar 70.000 € segons la recurrent).

No pot prosperar.

Lligat amb l'assenyalat quant a les altres excepcions, reiterem que la reconvenció no consisteix en reclamar a Imgesa el mateix que es reclama als dos demandats del nostre procediment. No se li reclamen 70.000 € a Imgesa sinó els interessos de dos ajornaments. Com que és impossible que hi hagin dues sentències contradictòries sobre la mateixa qüestió tampoc cal esperar al resultat d'aquell litigi per a poder resoldre aquest, perquè no tindrà cap eficàcia prejudicial ni excloent, no pot desplegar eficàcia de cosa jutjada en no tractar-se de plena identitat de persones, coses, i causa petendi.

Setè. El cinquè motiu de recurs denuncia incongruència omissiva en no donar la sentència resposta a la qüestió del valor zero de les accions d'Imgesa que sosté la demandada ara recurrent.

No es pot admetre aquest motiu.

El Tribunal no entrarà a considerar-lo perquè no s'ha demanat el complement de sentència conforme a allò que disposa l' art. 215 LEC i al que obliga la doctrina consolidada del TS al respecte (sents. de 16-12-2008 (EDJ 2008/282514 ), 16-11-2010 (EDJ 2010/253934 ) i 6-6-2014 (EDJ 2014/91090) entre d'altres).

Setè. Exactament la mateixa jurisprudència impedeix que entrem a conèixer dels motius sisè i setè (incongruència omissiva per no haver donat resposta a les pretensions sobre minusvàlua en més del 10% del preu - art. 1469 CC - i sobre frau de llei i enriquiment injust).

Cal, per tant, desestimar íntegrament el recurs i confirmar plenament la sentència d'instància.

Vuitè. Les costes de l'alçada s'imposen per Llei a la part recurrent que ha de veure desestimat íntegrament el seu recurs i totalment confirmada la sentència d'instància ( art. 398 LEC ).

Fallo

Desestimem íntegramentel recurs d'apel·lació interposat per la representació de la part demandada contra la sentència dictada el 13 de juny de 2013 pel Jutjat de Primera Instància núm. 8 de Mataró a les actuacions de procediment ordinari núm. 1381/2012 (Rotlle núm. 655/2013) que confirmem íntegrament, amb imposició de costes de l'alçada a la part recurrent.

La desestimació total del recurs determina per al recurrent la pèrdua del dipòsit constituït per recórrer.

Així, per aquesta Sentència, ho pronuncia, mana i signa aquest Tribunal.

PUBLICACIÓ.- Aquesta Sentència ha estat llegida i publicada el mateix dia de la seva data pel/per la Magistrat/ada Ponent, i s'ha celebrat audiència pública. EN DONO FE.