Sentencia Civil Nº 184/2015, Audiencia Provincial de Girona, Sección 1, Rec 250/2015 de 30 de Julio de 2015

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

SECCIÓ PRIMERA

GIRONA

APEL·LACIÓ CIVIL

Rotlle núm. 250/2015

Actuacions: procediment ordinari núm. 302/2014

Jutjat Primera Instància 1 Sant Feliu de Guíxols

SENTÈNCIA NÚM. 184/15

PRESIDENT

Fernando Lacaba Sánchez

MAGISTRATS

Fernando Ferrero Hidalgo

Carles Cruz Moratones

Girona, trenta de juliol de dos mil quinze

Hem vist el rotlle d'apel·lació núm. 250/2015, en el qual ha estat part apel·lant Rubén , representada per la procuradora ÁUREA TETILLA IGLESIAS i dirigida pel lletrat XAVIER PUENTE MIR, i part apel·lada l'entitat ALLIANZ POPULAR VIDA CIA. SEGUROS Y REASEGUROS, S.A.U. (abans EUROVIDA, S.A. CIA. SEGUROS Y REASEGUROS), representada pel procurador MIQUEL JORNET BES i dirigida pel lletrat MIGUEL ÁNGEL HERNÁNDEZ PASTOR. Ha actuat com a ponent en la vista d'aquest recurs el magistrat Carles Cruz Moratones

Antecedentes

Primer.El Jutjat Primera Instància 1 Sant Feliu de Guíxols, en les actuacions 302/2014, que se segueixen a instància de Rubén , representat pel procurador ANNA MARIA MAESTRO GENOVER i defensat pel lletrat XAVIER PUENTE MIR, contra l'entitat ALLIANZ POPULAR VIDA CIA. SEGUROS Y REASEGUROS, S.A.U. (abans EUROVIDA, S.A. CIA. SEGUROS Y REASEGUROS), representada pel procurador MIQUEL JORNET BES, i defensada pel lletrat MIGUEL ÁNGEL HERNÁNDEZ PASTOR, va dictar Sentència la decisió de la qual, literalment copiada, diu així: ' FALLO:Que debo desestimar y desestimo la demanda interpuesta por la Procuradora de los Tribunales Sra. Maestro en nombre y representación de Rubén contra EUROVIDA, S.A. COMPAÑÍA DE SEGUROS Y REASEGUROS (actualmente, ALLIANZ POPULAR VIDA COMPAÑÍA DE SEGUROS Y REASEGUROS, S.A.U.). Se imponen las costas causadas a Rubén '.

Segon.La part demandante va recórrer en apel·lació contra la Sentència esmentada i per aquest motiu les actuacions es van elevar a aquesta Audiència, i es van seguir els tràmits establerts a la LEC.

Tercer.En la tramitació d'aquest recurs s'han observat les prescripcions legals corresponents.

Fundamentos

Primer.Acceptem els de la Sentència contra la qual s'apel la.

Segon.En el present litigi, la part demandant, en nom propi, va reclamar el compliment d'un contracte d'assegurança de vida contra la part demandada i en la seva condició de beneficiari i hereu de l'assegurat que era el seu pare Blas . La part demandada es va oposar a la demanda i la sentència la va desestimar amb imposició de costes a la part demandant. Contra tal decisió s'alça aquesta part.

Tercer.Hem de començar per precisar els fets que constitueixen la base del conflicte. El pare i la mare van adquirir de manera indivisa un habitatge (com domicili habitual) mitjançant un préstec hipotecari, primer amb un altre banc i posteriorment amb el Banc Popular per 78.000€ i posteriorment ampliada a més de 119.000€. Finalment i pel que aquí interessa el Sr. Blas va subscriure amb Eurovida SA una nova assegurança d'amortització de crèdits com assegurança de vida, en la modalitat d'anual renovable amb vigència des del 11.10.05 sobre una suma assegurada de 57.000€. aquesta pòlissa consistia en assegurar en cada renovació anual posterior a la inicial, la suma que estigués pendent d'amortitzar del préstec hipotecari. Com a prenedor inicial de la pòlissa figurava el Banc Popular Espanyol que era la prestatària i ell apareix nomenat en les condicions generals i especials de la pòlissa subscrita, tal i com ho ha aportat la part demandada Allianz Popular Vida, Cia. De Seguros y Reaseguros,SAU que ha succeït a Eurovida SA com a asseguradora en la dita pòlissa.

Aquesta pòlissa es renovava anualment en data 1 de gener i en l'exercici 2007, es va lliurar el rebut de pagament de la prima al Sr. Blas i aquell no va ser atès per manca de saldo. Es va tornar a girar el rebut al cobrament en el dia 30 de gener i tampoc va poder ser atès, segons certificat bancari (foli 102). En data de 3.2.07 va morir el Sr. Blas i en el dia 7.2.07 va ser abonat per transferència per algun dels seus familiars. En la dita pòlissa, el Sr. Blas en la seva sol licitud d'adhesió al 'Seguro de grupo de amortización de créditos', va designar beneficiaris (foli 84) : 'Al banco tomador de la póliza, hasta cancelar la deuda pendiente por el Crédito referenciado y, si procede, el resto hasta completar la suma asegurada, y por orden preferente y excluyente, el cónyuge del solicitante/asegurado no separado por resolución judicial, sus hijos a partes iguales, sus padres y sus herederos legales'.

El Sr. Blas va morir sense haver atorgat testament i feta la declaració d'hereus abintestada van ser designats hereus (8.3.07) els seus fills Blas i Rubén i com usufructuària, la mare d'aquests Nicolasa . Els hereus varen acceptar l'herència per escriptura de 18 de setembre de 2007. En el moment de morir, la suma pendent d'amortització del préstec a 31.12.06 ascendia a 53.841,02€, segons ha certificat el Banc Popular en el document del foli 115.

Quart.Quan el fill Rubén va reclamar el pagament de la suma garantida inicial de 57.000€, l'entitat asseguradora li ho va denegar per considerar que 1) la suma assegurada era la pendent d'amortitzar a 31.12.06 i no la reclamada; 2) en no haver pagat puntualment la prima abans de la mort del causant i assegurat, no tenia cobertura en el moment del seu decés; 3) que la pròpia Direcció General de Seguros y Fondos de Pensiones s'ha pronunciat al cas present a instància de la vidua del Sr. Blas i ha confirmat que no existia cobertura de la pòlissa (folis 39 i 40).

En l'acte de la Audiència Prèvia, la part demandada va sol licitar de la part demandant que aclarís per qui dels beneficiaris demanava el dret a percebre la suma reclamada i la part demandant si bé va començar per indicar que això ja es determinaria en execució de sentència, per posteriorment indicar que ho demanava per a ell (el demandant).

No s'ha escoltat al llarg del procediment ni a la mare ni al cohereu germà de l'actor, Blas , ni a l'entitat prestamista Banco Popular Español,SA.

Cinquè.Abans d'entrar en el contingut de la sentència, hem de recordar que aquesta classe d'assegurança vinculada a l'existència d'un préstec hipotecari té tres particularitats dignes de ser recordades. D'una banda, que el prenedor inicial i primer beneficiari és l'entitat bancaria prestamista que concerta una assegurança col lectiva pels seus prestataris, els quals s'adhereixen al grup d'assegurats-prestataris, però que posteriorment qui suporta el pagament de la quota és el propi assegurat, amb la qual cosa es converteix en real prenedor, a més d'assegurat. Així ja preveu (a sensu contrario) l' article 7 de la Llei de Contracte d'Assegurança de 1980 (LCA) que el prenedor ni l'assegurat puguin ser la mateixa persona. Ja el Tribunal Suprem en la seva sentència de 19 de febrer de 2004 qualifica aquests contractes com a 'clàusula de garantia' i afegeix: 'formando parte de un contrato principal, el de préstamo hipotecario, en el que el allí asegurado, aquí prestatario, queda obligado a garantizar su posible premoriencia, con el fin de que el contrato principal se cubra o mantenga con las prestaciones del seguro de vida, a efectos de que el indicado prestatario- asegurado, y a través del seguro, abone, para tal caso, las primas anuales, o el pago del capital prestado'més que un contracte típic d'assegurança de vida.

La segona consideració és que en aquest casos existeix una vinculació empresarial entre l'entitat bancaria prestamista i la companyia asseguradora, cosa que fa que s'hagi de permetre la legitimació de tercers aliens al contracte d'assegurança (però afectats pel contracte de préstec vinculat) perquè s'acompleixi el contracte en cas de mort o d'incapacitat per evitar que la principal beneficiària de la pòlissa resti passiva perquè ja percep les quotes directament del prestataris o dels seus hereus, alliberant d'aquesta manera a la seva asseguradora l'abonament de la suma assegurada. Un cas idèntic és el contemplat per la Sentència de l'AP de Castelló (3ª) de 7.7.2011 que es fa ressò de la sentència del Tribunal Suprem de 30.11.2001 que fa un anàlisi d'aquesta classe de contractes de vinculació entre asseguradora i prestamista en aquests termes 'Un mínimo conocimiento de la realidad social, a la que esta Sala no puede ni debe permanecer ajena ( art. 3.1 CC ), demuestra que en la práctica de los préstamos hipotecarios su concesión por los Bancos se condiciona a que los prestatarios concierten un seguro de vida o de amortización que refuerza notablemente la garantía; y además, que si el prestatario no concierta el seguro con la compañía que libremente elija, el propio Banco se ofrece a gestionarlo con una compañía a la que está negocial o societariamente vinculado, de suerte que a su interés en la garantía frecuentemente aparece unido el de aumentar el volumen de negocios común de ambas entidades mediante la concertación de seguros y el pago de primas por los prestatarios. De ahí que, aun cuando en el caso examinado no se haya acreditado que Banco y compañía de seguros pertenecieran a un mismo grupo de sociedades, no sea posible desconocer la evidencia de la conexión entre ambos que se desprende de la propia fórmula escogida, un 'Seguro colectivo de vida para amortización de préstamos hipotecarios' en que el Banco prestamista era no sólo tomador sino también primer beneficiario....,'i més endavant afegeix: '..Del nuevo camino emprendido en casación por el Banco recurrente mediante este motivo resultaría una tesis difícilmente compaginable con los principios contractuales de la buena fe y el respeto a la moral ( arts. 7.1 , 1255 y 1258 CC ), porque con carácter general, o dentro de lo que se supone debe ser normal en este tipo de relaciones contractuales, no parece jurídicamente explicable que, producida la muerte o invalidez del prestatario asegurado, el mismo Banco que en su momento condicionó la concesión del préstamo a la concertación del seguro, que contrató el seguro colectivo como tomador y se designó a sí mismo como primer beneficiario para el caso de muerte o invalidez, pueda luego optar libremente por exigir el pago del capital pendiente ya al cónyuge viudo o al propio inválido, ya a la compañía de seguros, opción tanto menos justificable cuanto mayor sea la vinculación empresarial entre Banco y aseguradora, que si en este caso no está probado se diera al iniciarse el proceso, curiosamente ha acabado dándose por pertenecer la aseguradora al mismo grupo empresarial en el que posteriormente acabaría integrándose el Banco'. La sentència de l'AP de Castelló esmentada, després de fer-se ressò de la dita sentència del Tribunal Suprem i d'esmentar d'altres sentències d'Audiències Provincials, conclou dient: ' ... No se trata como sucedía en las Sentencias que se mencionan en la resolución recurrida de la determinación de la prevalencia del crédito del designado beneficiario frente al de los herederos del tomador, lo que aquí no se discute, ya que según hemos expuesto, se solicita el pago para el beneficiario, no para el asegurado y tomador del seguro, ni para sus herederos' . Un altre cas similar de reclamació per a si mateix del demandant que va ser desestimada per manca de legitimació activa la trobem en el cas resolt per la sentència de l'AP de Granada (4) de 23.5.2014 .

La intervenció de tercers aliens al contracte d'assegurança per afectats pel contracte de préstec vinculat també es admesa en les sentències de l'AP de Barcelona (17) de 28.3.2011 o en la de Gran Canaria (3) d'11.11.2009 . En el mateix sentit mereix destacar-se la sentència de l'AP de Madrid (19) de 30.10.2008 que ha estat transcrita en altres sentències com a fonamentació de la vinculació de contractes de préstec i d'assegurança i de les conseqüències que s'arrosseguen per a tercers.

I finalment, en tercer lloc, el fet que la suma assegurada sigui variable en funció de la disminució progressiva del capital a amortitzar pel prestatari i assegurat. D' aquí que, en aquest cas, s'hagi acreditat que la suma assegurada que corresponia a 2007 ja no sigui la inicial de 57.000€ sinó la ja consignada.

Sisè.Entrant ja ens el motius del recurs, hem de resoldre primerament perquè és la condicionant a tota la resta de qüestions, si la part demandant tenia legitimitat activa per demanar el compliment del contracte 'per a sí mateix', és a dir, per demanar que se li pagui la suma assegurada només a ell.

Començarem per tractar la problemàtica de si la manca de legitimació activa pot ser estimada d'ofici per un Tribunal. I la resposta ha de ser positiva perquè el Tribunal Suprem ja s'ha referit a la qüestió de manera afirmativa almenys en dues sentències de 19.7.2006 (i en les que en ella es citen) i la de 23.12.05 . Es considera que la legitimació activa és una condició jurídica d'ordre públic processal que obliga a examinar al Tribunal abans de dictar una resolució de fons.

I el que ha succeït en aquest cas és que encara que no ho va plantejar de manera formal en la contestació a la demanda, la part demandada ho va suscitar com aclariment en l'acte de l'Audiència Prèvia i la part demandant -finalment- va afirmar que la suma que reclamava de la demandada eren per a ell i no per a la resta dels beneficiaris. A més en la fonamentació jurídica de la seva demanda hi figura en l'apartat de legitimació 'com a beneficiari i hereu del prenedor'.

I això és el que resulta fonamental en aquest cas per confirmar aquella manca de legitimació activa del cohereu Rubén . Aquest és només un beneficiari (i per meitats amb el seu germà) subsidiari. Per davant d'ells s'hi trobem de manera 'preferent i excloent' l'entitat Banco Popular i la seva mare Nicolasa . Aleshores, seran aquest els legitimats per reclamar el pagament de la suma que com a beneficiaris els pugui correspondre (no resta clar si el préstec hipotecari està ja cancel lat en 24.7.08 com es dedueix del certificat del Banc Popular que figura al foli 115, perquè el lletrat del demandant va manifestar en l'Audiència Prèvia que ja es trobava l'immoble hipotecat en fase avançada d'execució), ni tampoc sabem si la mare del demandant ho vol reclamar ni el seu germà, en cas subsidiari. Òbviament no podem entrar en les restants qüestions de fons (en especial si existia cobertura o no en el moment de la mort del Sr. Rubén ) i en cas d'haver-n'hi condemnar al pagament al cohereu Rubén , en perjudici dels altres beneficiaris que no han estat escoltats en aquest procediment. Recordem que l' article 88 de la LCA de 1980 disposa que 'La prestación del asegurador deberá ser entregada al beneficiario, en cumplimiento del contrato, aun contra las reclamaciones de los herederos legítimos y acreedores de cualquier clase del tomador del seguro....... '. En conseqüència, cal respectar l'ordre de beneficiaris designat per l'assegurat Sr. Blas , tal i com ha quedat transcrit anteriorment.

I en el cas de que en el futur l'actor vulgui persistir en la seva reclamació per a si mateix, caldrà assegurar que tots els altres beneficiaris puguin ser portats al procediment o almenys escoltats en el mateix. Aquesta és la solució processal en no existir la possibilitat d'un litis consorci actiu necessari.

En conclusió doncs, la sentència ha de ser confirmada i desestimat el recurs.

Setè.La desestimació del recurs d'apel lació comporta imposar el pagament de les costes d'aquesta alçada a la part apel lant com a conseqüència del seu recurs en aplicació de l' article 398.1 de la LEC .

Fallo

1. DESESTIMEMel recurs d'apel lació interposat per la procuradora ÁUREA TETILLA IGLESIAS.

2. CONFIRMEMla Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància 1 Santa Feliu de Guíxols, en les actuacions Procediment ordinari núm. 302/14, de les quals dimana aquests Rotlle.

Imposem el pagament a la part apel lant de les costes causades en aquesta alçada.

Contra aquesta sentència hi cap recurs de cassació per interès cassacional davant el Tribunal Suprem, en els termes indicats en l' article 476-2-3 ª i 3 de la LEC .

També hi cap recurs extraordinari per infracció processal d'acord amb l' article 469 i la Disposició Final 16 de la LEC .

Ordenem la pèrdua del dipòsit de la part demandant en aplicació de la DA 15.9 de la LOPJ .

Expediu testimoniatges d'aquesta resolució, uniu-los al rotlle corresponent i trameteu-los al Jutjat de procedència, juntament amb les actuacions originals.

Aquesta és la nostra Sentència que, jutjant de manera definitiva, pronunciem, manem i signem i que es dipositarà al Llibre de sentències d'apel·lació.

PUBLICACIÓ.En data d'avui, el magistrat ponent, Carles Cruz Moratones , ha llegit i publicat la Sentència anterior en audiència pública. En dono fe.