Sentencia Civil Nº 185/2016, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 16, Rec 79/2015 de 14 de Junio de 2016

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCIÓ 16a

ROTLLE n. 79/2015-A

JUDICI ORDINARI 389/2013

JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA 3 SABADELL

SENTÈNCIA núm. 185/2016

Magistrats/magistrada:

JORDI SEGUÍ PUNTAS

MARTA RALLO AYEZCUREN

JOSÉ LUIS VALDIVIESO POLAINO

Barcelona, 14 de juny de 2016

La Secció 16a de l'Audiència Provincial de Barcelona ha vist, en apel·lació, les actuacions de judici ordinari número 389/2013, seguides davant el Jutjat de Primera Instància número 3 de Sabadell, a instàncies del Sr. Jose Antonio , representat pel procurador Sr. Josep Gubern Vives i defensat pel lletrat Sr. Josep Clusella Fabrés, contra AS GALERAS HOTEL APARTAMENTOS, SA, representada pel procurador Sr. Francisco José Abajo Abril i defensada per la lletrada Sra. Ana Arroyo Marín. Aquest tribunal coneix de les actuacions en virtut del recurs d'apel·lació formulat pel Don. Jose Antonio , contra la Sentència dictada pel Jutjat el 18 de juny de 2014 .

Antecedentes

1. La Sentència del Jutjat diu en la part dispositiva: 'Decideixo desestimar la demanda presentada pel procurador Sr. Gubern, en representació Sr. Jose Antonio , contra l'entitat As Galeras Hotel Apartamentos, SA, amb imposició a la part actora de les costes causades en el plet'.

2. Sr. Jose Antonio va apel·lar contra la Sentència dictada pel Jutjat. Admès el recurs a ambdós efectes, les actuacions es van remetre a aquesta Sala, després de citar les parts a termini. Un cop comparegudes, es van seguir els tràmits legals i es va assenyalar el 24 de maig de 2016 per a la votació i decisió.

Ponent: la magistrada MARTA RALLO AYEZCUREN.

Fundamentos

1. El litigi en la primera instància

En la demanda d'aquest judici, Sr. Jose Antonio , s'exposava, en síntesi, que la nit del 12 al 13 de març de 2011 l'actor es trobava allotjat a l'Aparthotel Vallés de la demandada, com la resta de l'equip ciclista del qual formava part. Aquella nit, li va ser sostreta la seva bicicleta de carretera, marca Fuji, model SST 2, que es trobava a l'interior del vehicle Ford Transit de l'equip ciclista, estacionada en el pàrquing d'accés exclusiu per als clients i treballadors de l'hotel. La tanca de la porta del vehicle havia estat forçada. En la demanda s'invocaven els articles 1783 i 1784 del Codi civil espanyol (CC) i es reclamava la condemna de la demandada a pagar 9.720 euros, en que es quantificava l'import de la bicicleta.

La part demandada va oposar-s'hi. Va al·legar que no s'acreditava ni la preexistència de l'objecte sostret ni l'existència de la sostracció ni, menys encara, la diligència del demandant en el compliment de les instruccions dels empleats de l'establiment sobre la custòdia dels efectes introduïts en el pàrquing.

La Sentència del Jutjat va desestimar la demanda. Va raonar que la responsabilitat de l'hoteler s'estén a les sostraccions o els danys causats en els vehicles estacionats, sempre que el client faci saber que hi deixa el vehicle i observi les mesures de seguretat establertes, però no es pot estendre a qualsevol objecte que es deixi en l'interior del vehicle, perquè suposaria una càrrega excessiva per l'hoteler, el qual no ha de responsabilitzar-se de la cura d'aquests efectes quan hi ha llocs més adequats en l'hotel per dipositar-hi objectes de valor.

2. El recurs d'apel·lació

El Sr. Jose Antonio apel·la contra la Sentència del Jutjat i al·lega l'error en la valoració de la prova. Considera provat que tant el conductor de la furgoneta com el cap de l'equip ciclista van informar a la recepció de l'hotel que dins de la furgoneta hi havia 10 bicicletes de competició i van preguntar on podien deixar-les; que l'empleada de l'hotel els va dir que podien deixar-ho en el pàrquing soterrani de l'aparthotel; que els empleats de l'hotel tenien instruccions de la direcció de deixar tancada la porta del pàrquing soterrani durant la nit, però no ho van fer la nit dels fets i aquesta omissió del deure de vigilància va ser la causant de la sostracció de la bicicleta de l'actor.

3. La valoració d'aquest tribunal

En la demanda s'acciona amb base en els articles 1783 i 1784 CC .

L'article 1783 estableix: 'Se reputa también depósito necesario el de los efectos introducidos por los viajeros en las fondas y mesones. Los fondistas o mesoneros responden de ellos como tales depositarios, con tal que se hubiese dado conocimiento a los mismos, o a sus dependientes, de los efectos introducidos en su casa, y que los viajeros, por su parte, observen las prevenciones que dichos posaderos o sus sustitutos les hubiesen hecho sobre cuidado y vigilancia de los efectos.'

L' article 1784 CC diu: 'La responsabilidad a que se refiere el artículo anterior comprende los daños hechos en los efectos de los viajeros, tanto por los criados o dependientes de los fondistas o mesoneros como por los extraños; pero no los que provengan de robo a mano armada, o sean ocasionados por otro suceso de fuerza mayor.'

4. En la contestació a la demanda, s'admet expressament que el Sr. Raimundo -aleshores director de l'equip ciclista- va fer una reserva en l'aparthotel Vallès de dues habitacions dobles i dues quàdruples perquè s'allotgés l'equip ciclista, el dia 12 de març de 2011.

El fet, valorat en la Sentència impugnada, que l'actor Sr. Jose Antonio no comuniqués als responsables de l'hotel que havia deixat la bicicleta dins d'un vehicle en l'aparcament de l'hotel, és del tot irrellevant. No només perquè l'hotel era coneixedor, des del moment que es va fer la reserva, que s'allotjaria un equip ciclista, sinó perquè, quan els ciclistes van arribar a l'hotel i s'hi van registrar, el director de l'equip va fer saber a la recepció que portaven 10 bicicletes. Així ho declara el testimoni Sr. Raimundo (minut 9 del judici) i ho admet l'empleada de la recepció Sra. Covadonga (minut 27 del judici). Queda acreditat, per tant, que, conformement amb l' article 1783 CC , els viatgers van fer conèixer els dependents de l'hotel que havien introduït les bicicletes en el pàrquing de l'establiment.

5. El que no considerem provat, en canvi, és que l'hotel fes cap prevenció als ciclistes (a l'actor ni a la resta de companys) sobre la inconveniència de deixar les bicicletes dins la furgoneta tancada en el pàrquing de l'hotel. Respecte d'això, la versió de la part demandada només té el suport de la declaració de la seva empleada Sra. Covadonga , la qual diu haver recomanat als ciclistes que deixessin les bicicletes a la consigna o a les habitacions.

Deixant de banda la falta de prova que les habitacions dobles i quàdruples permetessin un ús normal amb les bicicletes emmagatzemades i que l'hotel disposés d'una consigna amb dimensions adients -no s'ha aportat cap prova sobre el particular i s'ha al·legat que hi havia un altre equip ciclista allotjat per al mateix esdeveniment esportiu-, el cert és que el testimoni Sr. Raimundo va declarar que, quan va arribar a l'hotel, abans d'aparcar, va preguntar on podien deixar les 10 bicicletes i els empleats li van dir que les deixessin a la mateixa furgoneta i l'estacionessin al pàrquing, que no hi havia cap problema, i així ho va fer.

Les versions dels testimonis són contradictòries en aquest punt i, per tant, la sola declaració de l'empleada de l'hotel, valorada segons les regles de la sana crítica ( article 376 de la Llei d'enjudiciament civil, LEC), és insuficient per acreditar que desaconsellés als ciclistes deixar les bicicletes dins la furgoneta i els exhortés a introduir-les en determinades dependències de l'hotel.

Els rètols, invocats per la part demandada, penjats en el pàrquing de l'hotel, d'acord amb els quals, l'empresa s'eximeix de responsabilitat pels danys, pèrdua o robatori que es pugui produir al pàrquing o garatge de l'establiment, no alteren la valoració anterior. La data de l'acta que conté les fotografies dels rètols (10 de maig de 2013) és posterior a la demanda d'aquest judici, de manera que no sabem si els avisos hi eren en el moment dels fets -encara que ho manifesti així el representant de l'hotel. Però, en qualsevol cas, es tracta d'una declaració genèrica i unilateral d'exclusió de responsabilitat de l'empresari, de valor escàs, que no desvirtua l'absència de les prevencions específiques que calien en el cas concret.

6. Segons la declaració del representant de la demandada, el Sr. Fausto , les portes del pàrquing de l'hotel, l'any 2011, s'obrien i tancaven manualment (minut 5). Després s'han fet millores i s'han automatitzat, l'accés és restringit i s'obre i tanca la porta des de la recepció (en el mateix sentit l'empleada Sra. Covadonga , minut 28 i l'ex-empleada Sra. Berta , minut 32).

La recepcionista de l'hotel la nit que es va produir la sostracció, la Sra. Berta , va declarar que abans no podien controlar quines persones accedien al pàrquing i tenien instruccions que, de nit, les portes s'havien de tancar. Aquella nit no es van tancar, possiblement per un oblit del personal, segons admet la mateixa testimoni.

7. Considerem que es donen tots els elements establerts en els articles 1783 i 1784 CC per responsabilitzar l'hotel del dany del Sr. Jose Antonio . Amb bon criteri, la part demandada no va invocar la força major, la qual no es dona en el cas, ateses les circumstàncies descrites i el fet que la furgoneta, segons l'atestat dels Mossos d'Esquadra de 13 de març de 2011 (f. 6 i següents de les actuacions), es va obrir tot forçant la porta lateral ('marc deformat tipus palanca').

Com en el cas resolt per la Sentència del Tribunal Suprem de 27 de gener de 1994 , els fets origen de la responsabilitat de la demandada van sorgir dins del cercle empresarial que domina i sense excedir visiblement dels accidents propis del curs normal de la vida. Va tractar-se d'un fet, ni imprevisible ni inevitable, davant del qual la part demandada va poder actuar amb una més gran diligència.

8. En la demanda es reclamava una indemnització de 9.720 euros, com a valor de la bicicleta, i s'aportava una factura de compra per aquest import, de 10 de febrer de 2011.

Ara bé, tal com va declarar el Sr. Jose Antonio davant els Mossos d'Esquadra i com reitera en la declaració del judici (minut 22), el valor d'allò sostret va ser inferior (6.000 euros), perquè part de les peces adquirides no estaven incorporades a la màquina en el moment dels fets. Això no es va tenir en compte en redactar la demanda i tampoc en redactar el recurs d'apel·lació, malgrat la claredat de la declaració del Sr. Jose Antonio en el judici.

La declaració coincident dels testimonis Sr. Raimundo i Sr. Aquilino (aquest, company d'equip del Sr. Jose Antonio , que també es trobava a l'hotel); la factura (f. 17), les fotografies (f. 14 i 15) i el contingut de l'atestat dels Mossos d'Esquadra (f. 6 i següents), condueix a considerar provat que la bicicleta de competició de l'actor, valorada en 6.000 euros, va ser sostreta en les circumstàncies al·legades en la demanda i obliga a condemnar la demandada a satisfer aquest import, en aplicació de la norma invocada per l'actor.

Atès l'excés de la part actora en la quantia de la indemnització reclamada, només es meritaran els interessos processals de l' article 576 LEC , és a dir, els interessos legals incrementats en dos punts des de la data d'aquesta resolució.

Per tant, estimarem el recurs i estimarem, en part, la demanda.

9. Les costes del judici

L'estimació, en part, del recurs d'apel·lació determina que no imposem les costes de la segona instància ( article 398.2 LEC ).

Tampoc no s'imposen les costes de la primera instància, atesa l'estimació de la demanda només en part ( article 394.2 LEC ).

Fallo

Estimem, en part, el recurs d'apel·lació Sr. Jose Antonio , contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància número 3 de Sabadell, el 18 de juny de 2014 , en el judici ordinari número 389/2013, instat pel Sr. Jose Antonio , contra AS GALERAS HOTEL APARTAMENTOS, SA.

Revoquem la Sentència del Jutjat.

Estimem, en part, la demanda Sr. Jose Antonio .

Condemnem AS GALERAS HOTEL APARTAMENTOS, SA, a pagar a l'actor la suma de 6.000 euros.

No imposem les costes de cap de les dues instàncies del judici.

Torni's el dipòsit prestat per recórrer.

Contra aquesta sentència s' hi pot interposar recurs de cassació per interès cassacional (si el recurs presenta aquest interès conforme a la llei) i recurs extraordinari per infracció processal, aquest últim si es presentés conjuntament amb el primer. Si s' escau, s' han d' interposar davant aquesta Secció, en el termini de vint dies, constituint el corresponent dipòsit.

Conforme a la Llei 4/2012, de 5 de març, del Parlament de Catalunya, si hagués de fonamentar-se el recurs, encara que sigui en part, en infracció de l' ordenament jurídic català, s' hi podria interposar recurs de cassació, en cas d' apreciar-se contradicció amb la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o de l' antic Tribunal de Cassació de Catalunya, o per falta d' aquesta jurisprudència.

Un cop ferma aquesta resolució, torneu les actuacions originals al Jutjat d'on provenen, amb un testimoniatge per al compliment.

Així, per aquesta Sentència, ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- En aquest dia, i una vegada signada per tots el magistrats que l'han dictada, es dóna a l'anterior sentència la publicitat ordenada por la Constitució i les lleis. En dono fe.