Sentencia CIVIL Nº 187/2018, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 603/2017 de 22 de Mayo de 2018

Encabezamiento

Secció núm. 3 de l'Audiència Provincial de Tarragona. Civil

Avinguda Presid. Lluís Companys, 10 - Tarragona

43005 Tarragona

Tel. 977920103

Fax: 977920113

A/e: aps3.tarragona@xij.gencat.cat

NIG 4314842120158243788

Recurs d'apel lació 603/2017 C

Matèria: Judici ordinari altres supòsits

Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 8 de Tarragona

Procediment d'origen: Procediment ordinari 1282/2015

Part recurrent / Sol licitant: Marta

Procurador/a: Elisabet Carrera Portusach

Advocat/ada: J.M RUIZ CASES

Part contra la qual s'interposa el recurs: Remedios

Procurador/a: Mª Rosa Elias Arcalis

Advocat/ada: CRISTINA PENALBA SÁNCHEZ

SENTÈNCIA NÚM. 187/2018

MAGISTRATS: IL LMS. SRS.:

Guillermo Arias Boo (president)

JOAN PERARNAU MOYA

MANUEL GALÁN SÁNCHEZ

Tarragona, vint-i-dos de maig de dos mil divuit

Vist en aquesta Secció Tercera de l'Audiència Provincial de Tarragona el recurs d'apel lació que ha interposat la procuradora Elisabet Carrera Portusach, en representació de la Sra. Marta , defensada per l'advocat Josep M. Rius Cases, contra la resolució que ha dictat el Jutjat de Primera Instància núm. 8 de Tarragona, amb data de dotze de maig, en les seves actuacions de procediment ordinari 1 282/15, en què han estat parts, com a demandant, la mateixa apel lant, i, com a demandada, la Sra. Remedios , que ha comparegut davant d'aquest Tribunal amb la defensa de l'advocada Cristina Penalba Sánchez i amb la representació de la procuradora M. Rosa Elías Arcalis.

Antecedentes

Primer. La resolució impugnada té aquesta part dispositiva: 'Desestimo la demanda interpuesta por la procuradora Elisabet Carrera Postusach en nombre de Marta , contra Remedios , y consecuentemente se absuelve a la demandada de las pretensiones contra ella deducidas en la expresada demanda, con expresa imposición de costas procesales a la parte demandada.'

Segon. L'actora hi va interposar un recurs d'apel lació, pels fonaments que va considerar adients.

Tercer. Se'n va donar trasllat, d'aquest recurs, a la demandada, que s'hi va oposar, pels motius que va trobar bé.

Quart. Hi ha actuat com a ponent el magistrat Guillermo Arias Boo.

Fundamentos

Primer. MATÈRIA DE DEBAT. En la demanda que va donar origen a aquest procediment, l'actora, hereva única del finat Jorge , exercia una acció de reducció de llegats, a l'empara del que disposa l' article 427 - 39 del Codi civil , perquè el Jutjat que conegués de l'assumpte declarés que els ordenats pelde cuiusa favor de la seva esposa Remedios eren excessius, i, com a conseqüència d'això, condemnés la legatària a acceptar-ne la reducció en un import de vuit mil cinc-cents trenta-tres euros, amb seixanta-sis cèntims. En contestar la demanda, la interpel lada s'hi va oposar. Més endavant, la demandant va expressar la voluntat de desistir de la pretensió formulada en aquestes actuacions. Ara bé, la demandada va sol licitar que continués endavant la tramitació del procediment, per assolir-hi una sentència de fons que rebutgés, amb l'efecte de la cosa jutjada, la pretensió de l'actora. La jutge que coneixia de l'assumpte en primera instància hi va accedir. En acabat, la sentència de primera instància va desestimar la demanda, en considerar que la norma adduïda com a fonament de la pretensió de l'actora, l' article 427 - 39 del Codi civil , no emparava la reducció dels llegats quan l'interès que justificava la petició es basava a preservar les llegítimes i no a protegir el dret d'un hereu excessivament gravat amb llegats. La demandant hi ha interposat un recurs d'apel lació, contra aquesta sentència, en el qual argumenta que la seva vertadera intenció era la d'exercir una acció de reducció de llegats per inoficiosos, i que, per tant, la seva demanda havia d'haver estat estimada, en aplicació del que disposa l'article 451-22.1 del mateix Codi.

Segon. REBUIG DEL RECURS. Explica l'apel lant que el que defineix el vertader fonament de la seva pretensió són els fets exposats en la seva demanda, on referia que en haver fet efectius els llegats restava impedida de cobrir la llegítima amb béns de l'herència, i no pas la cita de preceptes legals. De manera que el fet d'haver-hi citat, per error, com a norma que donava suport a la seva pretensió, l' article 427 - 39 del Codi civil , i no pas l' article 451-22.1 del mateix Codi, que és la que empara l'acció de qui vol preservar la llegítima enfront dels llegats inoficiosos, no impedia que el Tribunal, en compliment del que disposa l ' article 218.1 de la LEC , hi apliqués la disposició legal que realment s'ajustava a la seva petició. El que passa és que, a part de la cita de l' article 427 - 39 del Codi civil , hi ha altres arguments que ens porten a concloure que l'acció vertaderament exercida per la demandant és la d'aquest mateixa disposició legal. En el foli 5 de la demanda, fa el càlcul de l'actiu hereditari líquid i, sobre aquesta base, determina la proporció en què han de ser reduïts, en aplicació de la norma indicada i de les que en desenvolupen els principis, els llegats. És cert que l'actora també fa esment, en el seu escrit de demanda, del fet que no té prou mitjans per atendre el pagament de les llegítimes. Ara bé, no tots els fets formen part de la causa de demanar, sinó només els que configuren la hipòtesi de la norma que empara la pretensió que s'exerceix. Així, en el cas d'aquestes actuacions, la causa de demanar que esgrimeix l'actora en la seva pretensió és la que deriva de la seva condició d'hereva gravada amb uns llegats excessius. Un altre argument per constatar que la intenció de l'actora, digui el que digui ara, era invocar la seva qualitat d'hereva gravada amb uns llegats excessius, i no la de demanar la protecció de la seva llegítima, el trobem en el foli 6 de la demanda, on explica que no era necessari haver demanat la quarta falcídia per sol licitar, a l'empara del ja esmentat article 427 - 39 del Codi civil , la reducció dels llegats excessius. En la mesura que la sentència impugnada ha donat una resposta ajustada a dret a l'exercici d'aquesta pretensió, el recurs no pot reeixir.

Tercer. CONSIDERACIONS ADDICIONALS DE CARÀCTER PROCESSAL. Insisteix, però, l'apel lant en la seva tesi, amb un nou argument. Resulta que, amb posterioritat a la demanda que va donar origen a aquestes actuacions, en va interposar una altra contra la mateixa demandada, en la qual, sobre la base d'uns fets anàlegs als que explicava en la primera, havia sol licitat, ara sí, a l'empara del que disposa l' article 451-22.1 del Codi civil , la reducció dels llegats de l'esposa del finat en la part que considerava que eren inoficiosos. La homogeneïtat entre les dues demandes arribava fins al punt de sol licitar que la reducció del llegat que diem es fes per una quantitat gairebé idèntica. Aleshores, el jutge que va conèixer en primera instància del segon procediment va argumentar que, com que en les dues demandes se sol licitava el mateix, ni que fos per títols jurídics diferents, s'havia donat una situació de litispendència, la qual cosa justificava el sobreseïment del procés que ell estava tramitant. Amb el benentès que considerava que hi era d'aplicació l' article 400.2 de la LEC , en el sentit que, encara que l'actora no hagués invocat l' article 451-22.1 del Codi civil en la primera demanda, a l'efecte d'apreciar la litispendència era com si ho hagués fet. Interpreta l'apel lant tot plegat d'una manera diferent. Argumenta que, si la primera demanda ha generat litispendència en un altre plet en el qual demanava la reducció dels llegats inoficiosos, és perquè el Jutjat d'aquest segon procediment ha considerat que l'actora ja havia mirat d'exercir-hi, des d'un bell principi, aquesta pretensió. Així que, segons el seu criteri, la jutge de primera instància del primer litigi hi havia d'haver donat una resposta de fons a aquesta pretensió. Fixem-nos-hi bé, però, en el que diu el jutge que ha apreciat la litispendència. No hi diu pas, en la seva resolució, que l'actora exercís l'acció de reducció de llegats inoficiosos en la seva primera demanda, sinó que ho podia haver fet, la qual cosa era suficient, en aplicació del que disposa el ja esmentat article 400.2 de la LEC , a l'efecte d'apreciar la litispendència.

Quart. CONSIDERACIONS ADDICIONALS DE CARÀCTER SUBSTANTIU. Quan la resolució d'un plet es basa de forma exclusiva en consideracions de tipus processals, pot deixar un pòsit d'insatisfacció. En aquest cas, però, hi podem afegir algunes consideracions que esperem que contribueixin a conjurar aquest risc. Resulta que, segons els càlculs que ha fet la mateixa actora en la seva demanda, va rebre del finat, en concepte de prellegats, béns el valor del qual superava el seixanta-vuit per cent del cabal relicte. Així que, fins i tot després de pagar les llegítimes dels seus dos germans vius i de la seva neboda, tenia per cobrir-ne la seva pròpia i encara li quedava molt més de la quarta part del cabal relicte. En aquest sentit, hem de dir que els prellegats s'han d'imputar a la llegítima de l'actora, tal com disposa l' article 451-7.1 del Codi civil . D'altra banda, a l'efecte d'aplicar l' article 427 . 39 del Codi civil , i per veure si l'hereu gravat pels llegats ha obtingut prou béns de l'herència per fer front al seu pagament, s'han de tenir en compte els que ell mateix ha rebut en concepte de prellegats. En conclusió, i segons les dades que ens ha proporcionat la mateixa actora, no hauria pogut obtenir el que demanava en aquest plet fos quin fos el títol jurídic que hagués invocat per donar empara a la seva pretensió. És a dir, que, deixant de banda les consideracions processals que hem fet abans, la resolució de desestimació de la seva demanda no li ha causat cap greuge a l'actora, ja que, en vista de les normes de dret substantiu aplicables, no hauria hagut de reeixir de cap de les maneres.

Cinquè. COSTES DE LA SEGONA INSTÀNCIA. Se n'ha de fer càrrec l'apel lant, de conformitat amb el que disposen els articles 398.1 i 394.1 de la LEC , en haver estat rebutjat el seu recurs.

Fallo

Amb desestimació del recurs d'apel lació que ha interposat la procuradora Elisabet Carrera Portusach, en representació de la Sra. Marta , defensada per l'advocat Josep M. Rius Cases, contra la resolució que ha dictat el Jutjat de Primera Instància núm. 8 de Tarragona, amb data de dotze de maig, en les seves actuacions de procediment ordinari 1 282/15,

1) CONFIRMEM aquesta resolució,

2) amb imposició a l'apel lant de les costes del recurs.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat del qual provenen, amb testimoni d'aquesta resolució, i demaneu-ne rebut.

Doneu la destinació legal al dipòsit que ha constituït l'apel lant per recórrer contra la sentència impugnada.

Aquesta és la nostra resolució, que manem i signem.