Última revisión
27/05/2009
Sentencia Civil Nº 191/2009, Audiencia Provincial de Girona, Sección 2, Rec 243/2009 de 27 de Mayo de 2009
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 6 min
Orden: Civil
Fecha: 27 de Mayo de 2009
Tribunal: AP - Girona
Ponente: FERNANDEZ FONT, JOAQUIN MIGUEL
Nº de sentencia: 191/2009
Núm. Cendoj: 17079370022009100222
Encabezamiento
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE GIRONA
SECCIÓ SEGONA
Rotlle d'apel·lació civil núm. 243/2009
Prové: JUTJAT PRIMERA INSTÀNCIA 2 GIRONA (ANT.CI-6)
Procediment núm. 722/2008
Classe: judici verbal
SENTÈNCIA 191 / 2009
Il·lms. Srs:
PRESIDENT
JOSÉ ISIDRO REY HUIDOBRO
MAGISTRATS
JOAQUIM FERNANDEZ FONT
JAUME MASFARRÉ COLL
Girona, vint-i-set de maig de dos mil nou
En aquesta segona instància ha comparegut com a part apel·lant AGORA TECNICA CONSTRUCCIO I TECNOLOGIA S.L, representada per la procuradora ZAIDA
JUANDÓ TRIAS, i defensada pel lletrat JOSE ANTONIO VICO VICO, i com a part contra la qual s'apel·la Paulino , representada per la procuradora MA. ÀNGELS VILA REYNER, i defensada pel lletrat JORDI CASADEVALL FUSTE.
Antecedentes
PRIMER. Aquest procés es va iniciar arran de la demanda presentada en nom de Paulino contra Agora Tecnica Construccio i Tecnologia .
SEGON. La decisió de la Sentència que va posar fi a la primera instància diu així:
" Que estimando íntegramente la demanda interpuesta por el Procurador de los Tribunales Dª. Mª. Angels Vila Reyner en nombre y representación de D. Paulino , debo condenar y condeno a la parte demandada ÁGORA TÉCNICA CONSTRUCCIO TECNOLOGÍA S.L. al pago de 2.861,66 euros y al pago de los intereses legales desde la fecha de la presente resolución y ello con expresa imposición de costas a dicha parte demandada".
TERCER. En aplicació de les normes de repartiment vigents en aquesta Audiència Provincial, aprovades per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha correspost el coneixement d'aquest recurs a la Secció Segona.
QUART. En la seva tramitació s'han observat les normes processals aplicables a aquesta classe de recurs, les parts han efectuat les al·legacions que es poden veure en els respectius escrits presentats en aquesta segona instància, als quals es respon en els fonaments jurídics següents. Per a la deliberació i votació del recurs, s'assenyala el dia vint-i-set de maig de dos mil nou .
CINQUÈ. Conforme al que estableixen les normes de repartiment indicades, es va designar com a ponent d'aquest recurs l'Il·lm. Sr. JOAQUIM FERNANDEZ FONT, qui expressa en aquesta Sentència el criteri unànim de la Sala.
Fundamentos
PRIMER. La part apel·lant demana la nul·litat de totes les actuacions a partir del judici oral. Fonamenta la seva pretensió en el fet que tant l'advocat com la procuradora que el defensaven van renunciar respectivament a la seva defensa i representació el mateix dia del judici. Malgrat això, es va decidir fer-lo, la qual cosa li hauria generat indefensió, perquè s'ha vulnerat el seu dret constitucional a la tutela judicial efectiva. Afegeix que, cas que la Sra. Magistrada de primera instància hagués considerat que les esmentades renúncies amagaven alguna actuació reprovable, el que hagués estat procedent seria reclamar-los la corresponent responsabilitat disciplinària, però no iniciar el judici.
SEGON. Tant l'article 23.2.1 de la LEC , pel que fa als procuradors, com l'article 31.2.2 de la mateixa llei, quant als advocats, preveuen que en els judicis verbals quina quantia sigui superior a 900 euros, serà preceptiva la intervenció d'advocat i de procurador.
En aquest cas la quantia del procediment era de gairebé 3.000 euros. Per tant, era preceptiu que el demandat estigués defensat per un advocat i representat per un procurador.
D'entrada hem d'excloure que el problema plantejat s'hagi d'assimilar a una rebel·lia del demandat. En el previ procediment monitori, després transformat en aquest verbal, va comparèixer assistit de lletrat i procurador.
Si tenim en compte que l'advocat i la procuradora que l'assistien van presentar el mateix dia assenyalat per a la celebració del judici un escrit on comunicaven al jutjat la seva renúncia, sembla clar que el demandat no tenia cap intenció de mostrar-se en rebel·lia, sinó que el problema cal situar-lo estrictament en les conseqüències d'aquesta renúncia sobtada.
És cert que l'article 30.1.2 de la LEC preveu que el procurador que renunciï voluntàriament a la representació que li ha estat confiada ho ha de posar en coneixement fefaent tant dels seu client com del tribunal anticipadament.
Des d'aquesta perspectiva es podria considerar que la procuradora renunciant potser no va actuar correctament. El mateix podríem dir, ni que fos per analogia, de l'advocat. Ara bé aquesta situació no pot perjudicar a la part.
Si la Sra. Magistrada de primera instància tenia motius per pensar que o bé el mateix demandat, el lletrat o la procuradora estaven actuant de mala fe, com que en el moment del judici no ho podia saber de segur, entenen que el que hagués estat procedent era suspendre el judici i iniciar un incident de responsabilitat intra- processal tant del client com dels professionals que l'assistien.
Cal recordar que l'article 247 preveu l'existència de sancions a comportaments de mala fe tant de les parts com dels professionals que les defensen o representen. A més, l'article 553.4 de la LOPJ també preveu la possibilitat d'imposar sancions disciplinàries a advocats i procuradors que renunciessin injustificadament a la defensa o representació dins dels set dies anteriors a la data de celebració d'un judici o vista.
TERCER. El que va succeir més aviat exigia, d'una banda, la suspensió del judici i, d'una altra, que s'aclarissin les causes de la renúncia i les seves possibles connotacions disciplinàries.
En qualsevol cas, ignorem quina va ser la causa de la renúncia, la qual cosa fa que no es pugui deixar en una situació d'indefensió a la part demandada, que té dret a un judici on pugui comparèixer adequadament defensat i representat, sense perjudici de les conseqüències que se'n poguessin derivar si es demostrés que ha actuat de mala fe. Però ara per ara sí que se l'ha deixat indefens, la qual cosa fa que, d'acord amb el que disposa l'article 225. 3 i 4 de la LEC , sigui procedent declarar la nul·litat de totes les actuacions des del moment del judici inclòs i tornar a assenyalar una nova vista.
QUART. De conformitat amb l'article 398.2 de la LEC no imposem les costes de la segona instància.
Fallo
PRIMER. Estimem el recurs d'apel·lació presentat per la procuradora Zaida Juando Trias en nom de Agora Tecnica Construccio i Tecnologia S.L contra la sentencia de primera instància. declarem la nul·litat del judici i de les actuacions posteriors, excloses les de segona instància, i que es senyali una nova vista.
SEGON. No imposem les costes de la segona instància.
Contra aquesta resolució no es por interposar cap recurs extraordinari atès que el procediment s'ha tramitat per raó de la quantia litigiosa, que no excedeix de 150.000 euros.
Notifiqueu aquesta Sentència a les parts i deixeu-ne un testimoniatge en aquest rotlle i en les actuacions originals, que es retornaran al Jutjat de Primera Instància i Instrucció del qual procedeixen.
Així ho decideix la Sala, integrada pels magistrats esmentats a l'encapçalament, que signen a continuació.
PUBLICACIÓ. Avui, s'ha publicat aquesta Sentència, d'acord amb el que s'estableix legalment. En dono fe com a secretària judicial d'aquesta Secció.

