Sentencia Civil Nº 195/2007, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 100/2007 de 01 de Junio de 2007

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE LLEIDA

Secció segona

Rotlle núm. 100/2007

Procediment ordinari núm. 142/2005

Jutjat Primera Instància 2 Balaguer

SENTÈNCIA núm. 195/2007

President/a:

SR. ALBERT GUILANYA FOIX

Magistrats/ades :

SR. ALBERT MONTELL GARCIA

SRA. ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

Lleida, u de juny de dos mil set

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau

d'apel·lació, les actuacions de procediment ordinari número 142/2005, del Jutjat Primera Instància 2 Balaguer, en virtut del recurs

interposat per la part demandada Luis Francisco , representat/da pel procurador/a ISIDRO GENESCA LLENES i

assistit/da pel/per la lletrat/da PERE J. RUBINAT FORCADA contra sentència de data vint-i-quatre d'octubre de dos mil sis

dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 100/2007. La part actora MUSSAP MUTUA SEG. REASEGUROS,

s'oposa a l'apel·lació, tot i que al no haver comparegut en aquesta alçada ha esta declarada en rebel·lia. És ponent d'aquesta

resolució el magistrat Sr. ALBERT GUILANYA FOIX.

Antecedentes

PRIMER. La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data vint-i-quatre d'octubre de dos mil sis, és la següent: "FALLO. Estimar la demanda presentada por Fernando Vilalta en nombre y representación de Mussap contra Luis Francisco condenando a éste a pagar al actor la cuantía de 11.486 euros, más los intereses legales desde la interpelación judicial y las costas del presente procedimiento. [...]"

SEGON. Contra l'anterior sentència, la representació processal de Luis Francisco va/n interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 1 de juny de 2007 per a la votació i decisió.

QUART. En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER. Recorre la sentència de primera instància la part demandada i ho fa tot posant de manifest un presumpte error en la valoració de la prova que s'hauria produït al entendre la jutge a quo que la canonada en que es va produir la fuita d'aigua era privativa quan en realitat havia d'haver-se entès que era comunitària i així resultaria -diu l'apel·lant- del fet de que tot i que es situes dins del local, es va produir abans de la clau de pas que permet tancar l'aigua al lavabo que te la demandada al local i que és l'únic element que es subministra d'aigua. Demana, per aquesta raó la revocació de la sentència i la desestimació de la demanda. La part actora apel·lada s'oposa al recurs i demana la integra confirmació de la sentència al considerar-la ajustada a dret.

SEGON. L'únic extrem que és objecte de recurs és la valoració de la prova en relació al caràcter privatiu o comunitari de la canonada d'autos en el lloc on es va produir la fuita d'aigua. La part apel·lant fa pivotar tota la seva defensa al voltant del fet de que aquella fuita es produeix, per bé que en una canonada que discorre per dins del local de la demandada, abans de la clau de pas que regula l'accés de l'aigua al lavabo del local. Per tant l'apel·lant entén que la canonada seria privativa a partir justament de la clau de pas però no abans en que entén que la canonada és comunitària. Lògicament no podem compartir l'argument que resulta completament contrari a tota la jurisprudència que existeix sobre la matèria, donat que el que determina que una canonada sigui privativa no és el que estigui situada abans o desprès d'una clau de pas, sinó que sigui o no una derivació de la canonada comunitària i estigui tota ella destinada a us privatiu, és a dir que l'important no és la situació de la clau de pas sinó la de l'escomesa, tingui aquella o no clau de pas, doncs a partir del moment en que una escomesa connectada a la canonada general, es dirigeix en exclusiva a dins d'un pis o local i subministra solament a aquell, és de caràcter privatiu. A tal efecte nomes cal examinar les Sentencies de l'audiència provincial de Madrid Secc 19 de 24 setembre de 2004 . Es diu en l'esmentada Sentència el següent: "...la conjunción de los artículos 396 Cc y 3 LPH nos llevan, con la doctrina científica más caracterizada en el campo en que nos encontramos, a considerar que el carácter común de las canalizaciones lo es desde el acceso al edificio, enganche a acometida de la red general, hasta el punto en que tales conducciones penetren en cada uno de los pisos o locales, a menos que el título constitutivo establezca otra cosa. Téngase presente que al dueño de cada piso o local le corresponde como vimos, el derecho singular y exclusiva de propiedad sobre el espacio suficientemente delimitado y susceptible de aprovechamiento independiente. Consecuentemente las tuberías para canalizar el agua u otros servicios a los distintos vecinos que se asientan en la comunidad de propietarios, sujeta al régimen de propiedad horizontal, tendrían el carácter de común desde el enganche a los servicios generales de suministro de agua y hasta la entrada en los distintos pisos o locales, a partir de los cuales se convertirían tales elementos en privativos a menos que existiese una salvedad al respecto recogida en los estatutos que integran el contenido del título constitutivo de la propiedad horizontal.". En el mateix sentit es pronuncien les sentencies de les audiències provincials de Valencia de 22 de juny de 2002 o de 30 de setembre de 2004, Valladolid Secc 1ª de 27 de maig de 2005 , per citar-ne de recents en el temps. Així doncs, essent aquest l'únic motiu de recurs i entenen que la valoració de la prova efectuada per la jutge a quo és correcta no cap per mes que ratificar la sentència de primera instància en tots els seus extrems i confirma-la

TERCER. Atès el que disposa l' article 394 de la LEC les costes han d'imposar-se a la part apel·lant.

Fallo

DESESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat pel procurador Genescà contra la sentència de data 24 d'octubre de 2.006 del Jutjat de Primera Instància e Instrucció nº 2 de Balaguer que CONFIRMEM en tots els seus extrems i amb expressa imposició de les costes causades en la present instància a la part apel·lant demandada.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s'escaiguin.

Així per aquesta la nostra sentència, ho pronunciem, ho manem i ho signem,

PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.