Sentencia Civil Nº 197/2008, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 22/2008 de 02 de Junio de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 22/2008

Judici verbal núm. 489/2006

Jutjat Primera Instància 1 Tremp

SENTÈNCIA núm. 197/2008

PRESIDENT:

Sr. ALBERT GUILANYA I FOIX

MAGISTRATS:

Sr. ALBERT MONTELL GARCIA

Sra. MARIA NEUS CORTADA CORTIJO (suplent)

Lleida, dos de juny de dos mil vuit

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau

d'apel·lació, les actuacions de judici verbal número 489/2006, del Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Tremp, en virtut del

recurs interposat pel la demandant FUSTERIA EL CARGOL, SL, representada pel procurador IGNACIO BARTRET GUTIERREZ i

assistit pel lletrat ANDREU FONTRODONA PUIG contra sentència de data trenta-u de juliol de dos mil set dictada en el

procediment esmentat, rotlle de sala núm. 22/2008. La part demandada Araceli , representada pel

procurador JOSÉ Mª GUARRO CALLIZO i assistida pel lletrat SANTIAGO JOANIQUET LARRAÑAGA, també va interposar un

recurs d'apel·lació. Ambdues parts es van oposar, respectivament, al recurs interposat de contrari. És ponent d'aquesta resolució

el magistrat ALBERT GUILANYA I FOIX.

Antecedentes

PRIMER. La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data trenta-u de juliol de dos mil set, és la següent: "FALLO.- 1. Que estimando parcialmente la demanda interpuesta por Fusteria El Cargol S.L. contra doña Araceli debo condenar y condeno al pago de nueve mil ciento dieciocho euros con setenta céntimos (9.118,70 euros) más intereses legales que deberá satisfacer la demandada a la actora.

Todo ello sin expresa condena en costas declarándolas de oficio. [...]"

SEGON. Contra l'anterior sentència, tant la part demandant com la part demandada en primera instància, FUSTERIA EL CARGOL, SL i Araceli van interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 27 de maig de 2008 per a la votació i decisió.

QUART. En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER. Diversos són els motius que porten a la part actora executant a alçar-se contra la sentència de primera instància. Així, fa avinent que la sentència és, si més no en al seva estructura, errònia, atès que la seva part dispositiva sembla com si d'un procediment declaratiu es tractés ja que no fa cap referència a si ha de continuar o no endavant l'execució, sinó que es limita a condemnar al pagament d'una quantitat; per altra banda, no és possible oposar-se a una execució tot al·legant l'excepció de compliment defectuós (non rite adimpleti contractus), ja que només és possible oposar l'incompliment total; per altra banda, les partides que es pretenen detreure del pagaré, no tenen res a veure amb la factura que està en l'origen de la seva emissió; en definitiva demana la revocació de la sentència i l'estimació total de la demanda. La part demandada executada així mateix impugna la sentència de primera instància, al entendre que, no solament s'ha de descomptar els defectes que ja recull la sentència, sinó que a més, s'ha de compensar amb les quantitats que la executant deu a l'executada per despeses dels seus treballadors i que l'executada va pagar per compte d'aquell. Demana així, la revocació, en el sentit de descomptar també aquelles quantitats. Ambdues parts es varen oposar al recurs de la contrària.

SEGON. Començarem per analitzar el recurs d'apel·lació de la part actora executant, ja que no cal oblidar, com ens recorda precisament aquest apel·lant, que estem en l'àmbit d'un judici canviari i no d'un judici verbal, per bé que el tràmit processal seguit sigui, per raó de la matèria, el del judici verbal. Donem així la raó a la part executant i cal dir ja des d'ara, que tot i que els fonaments de dret fossin encertats (la qual cosa l'analitzarem amb posterioritat), la part dispositiva és errònia en el sentit de que està redactada com si d'un declaratiu es tractes, quan no és així.

Feta aquesta inicial precisió, s'al·lega, com a segon motiu de recurs per la part creditora d'aquest procediment canviari, que l'excepció de falta de provisió de fons només pot ser al·legada quan hi ha un incompliment total del contracte subjacent a la relació canviària, aquí pagaré, però no quan s'excepciona un supòsit de compliment parcial o defectuós, com és aquí el cas, al no tenir encaix a l' art. 67 de la LCX . És aquesta una qüestió que ja varem resoldre a la nostra recent sentència d'1-3-06 i posteriorment hem reiterat en la d'1-12-06, on modificàvem el criteri que fins aleshores havíem vingut sostenint. Efectivament, dèiem per a un cas de lletra de canvi, però que també és aplicable al pagaré, que: "l' art. 33 de la LCX estableix que per l'acceptació, el lliurat d'una lletra de canvi s'obliga a pagar-la al seu venciment, obligació de pagament que deriva del rigor formal al qual es sotmet tot signant d'una lletra de canvi, que queda desvinculada de la relació causal subjacent atesa la seva abstracció. Ara bé, aquesta darrera característica queda modulada per l'art. 67 que permet que el deutor canviari pugui oposar al tenidor totes les excepcions personals que tingui contra ell, entre les quals no pot haver cap mena de dubte que pot oposar l'excepció causal de manca de compliment a través de la de manca de provisió de fons. No pot haver tampoc cap dubte que en aquest cas es trobaria el supòsit d'incompliment total o absolut de la relació causal, atès que l'incompliment total implica necessàriament la manca de provisió, al existir unes obligacions recíproques i exigibles entre els obligats canviaris, envers les quals el demandant tenidor ha incomplert les que li pertocaven, el que determina que el demandat acceptant no sigui deutor de la contraprestació compromesa. Pel que fa a si també pot ser oposat amb èxit l'incompliment parcial o excepció de compliment defectuós (exceptio non rite adimpleti contractus), s'ha de diferenciar el supòsit en el qual l'incompliment inexacte o tardà és tan essencial que frustri la finalitat del contracte pretesa per la contrapart negocial, en el qual cas, al equiparar-se aquest incompliment parcial a l'incompliment absolut, també podria constituir un eficaç motiu d'oposició. Ara bé, majors dificultats planteja el supòsit en el qual hi ha un simple compliment defectuós, parcial, irregular o tardà, que malgrat no satisfer les exigències d'identitat i integritat de la prestació compromesa, en canvi, no deixa de ser un compliment, tot i que defectuós o inexacte. En aquest darrer cas, tradicionalment aquesta Sala ha vingut sostenint que no és admissible l'ús d'aquesta excepció personal dintre de l'àmbit del judici executiu atesa la naturalesa amb la qual el configurava la LEC de 1881, atès el seu caràcter sumari, en l'àmbit del qual no era possible discutir de forma exhaustiva aquesta mena de qüestions que requereixen un judici plenari, a la qual cosa, afegíem, que davant una relació canviaria que és perfecta i complerta, el que es planteja pel deutor és un incompliment contractual, i per tan causal, de caràcter parcial, que segons el que resulta de l' art. 1124 del CC . no produeix necessàriament la conseqüència automàtica de la resolució contractual. En aquest mateix sentit s'han pronunciat i encara avui ho sostenen nombroses Audiències Provincials, vegi's sinó l'AP de Màlaga Sentència de 8 d'abril de 2.005 o la de l'AP de Barcelona de 13 de novembre de 2.002. I també hi podem afegir la SAP de Barcelona, Secció 16, d'11-3-05 , que diu: "Pero se trata de una polémica ya del todo superada desde la entrada en vigor de la LEC de 2000. En efecto, este último Cuerpo legal se cierra justamente (art. 827.3) con la sanción del carácter plenario de la sentencia recaída en el juicio cambiario "respecto de las cuestiones que pudieron ser en él alegadas y discutidas", lo cual no denota sino la máxima expansión de la eficacia del proceso, de cuyo principio és también un reflejo la regla del artículo 400.2 de la propia LECiv . Como quiera que el artículo 67, al que remite el artículo 153, ambos de la LCCh , declara que "el deudor cambiario podrá oponer al tenedor de la letra [en nuestro caso, cheque] las excepciones basadas en sus relaciones personales con él", no ha de haber obstáculo para que aquél oponga al aparente acreedor cambiario cuantas excepciones deriven de la relación jurídica causal o subyacente, ya determinen una ineficacia absoluta del negocio o ya una mera ineficacia parcial o temporal". En definitiva, és clar que és perfectament possible en l'àmbit de l'oposició al canviari fer valer l'excepció non rite adimpleti contractus.

TERCER. Arribats a aquest punt, cal ara fer un pas més endavant i analitzar si, com diu la part executant, el pagaré que aquí s'executa, té com a base una factura concreta i determinada de manera que aquell actuaria com a mitja de pagament, o per contra, si aquell pagaré es va lliurar, com sosté la part executada, amb garantia del compliment de l'obligació en general, però no com a pagament. Certament que tal determinació no és baladí i ens ha de condicionar de forma definitiva la resolució del assumpte, atès que com és fàcil comprovar, el dictamen pericial emès pel perit judicial, no fa referència solament a partides relatives a les factures, que l'apel·lant sosté que es volien pagar amb l'emissió del pagaré, sinó que per contra es fa referència en aquella perícia a multitud de vicis o defectes que res tenen a veure amb aquella factura i que àdhuc alguns d'ells no han estat encara ni facturats.

Així les coses, la part executant recolza la seva tesi en una sèrie de documentació que acompanya i a la que més endavant ens referirem. Per contra la part executada recolza la seva tesi en les seves manifestacions, sense que en cap cas desvirtuï la documentació acompanyada per l'executant. És més, l'executada en el seu escrit d'oposició a l'execució, explica com ja ha pagat diverses factures corresponents a diverses actuacions fetes per l'executada, i ho ha pagat, diu que tot i que alguns dels treballs presentessin defectes. És en aquesta situació que la part executant li lliura la factura 79/2005 per import de 50.485,79 € i la demandada enlloc de pagar-li l'import facturat a la presentació d'aquella, com fins aquell moment sempre havia fet, li lliure un pagaré per import de 42.000 € retenint en garantia de la reparació dels defectes, la resta de quantitat fins al total de la factura. Així ha d'entendres de la redacció que dóna el propi executat en el seu escrit d'oposició quan diu literalment "...acordando como medio de pago y en garantía de dicha obligación, la emisión de un pagare por importe de 42.000 € en sustitución del pago inmediato de tal factura -tal y como se había efectuado hasta entonces- y la retención por mi principal del resto del importe de la factura" . Per tant sembla bastant clar que el que es retè en garantia, és la part de factura no pagada i no el pagaré que obeeix directament al pagament dels treballs de la factura presentada.

Per contra i com dèiem més amunt, la tesi de la part executant esta perfectament acreditada amb la documentació que s'acompanya. Efectivament, la part executant acompanya com a document número 16 a la contestació a l'oposició, la factura nº 79/2005 de 28 de juny per un import de 50.485,79 € així com l'abonament 97/2005 de data 27 de juliol i per un import de 8.485,78 € (document 17) i que, a dir d'aquella part, serveixen de base a l'emissió del pagaré de 42.000 € que aquí s'executa. La factura fa referència a conceptes com subministrament i muntatge de tancaments exteriors, envernissats exteriors o realització i muntatge del vestidor de l'habitació de matrimoni i subministrament i col·locació de mobiliari per a 5 cuines. En cap cas però, es fa referència a conceptes que puguin tenir defectes com "goteras en ventanas velux, incorrecta colocación de tejas, falta de viga metálica, puerta de garaje o barniz del techo de madera", defectes aquests referits en la demanda d'oposició. Tampoc es refereix a treballs dels que es puguin al·legar defectes o patologies com els que el perit Sr Rafael descriu en el seu dictamen (foli 158 i ss) en que els agrupa en capítols relatius a coberta (teules, taulers de fusta de suport, remats del ràfec, etc..), tancaments practicables exteriors ( portes metàl·liques, finestres i balconeres i en els envidrats), tancaments practicables interiors (fulles i tapetes de les portes d'entrada) o en fi fusteria interior (mancances o deficiències en les baranes de l'escala, en els graons de fusta, etc..). Al dit cal afegir-hi que, alguns dels defectes o patologies que es pretenen descomptar del pagaré, ni tan sols han estat encara pagades. Vegis sinó el document 18 de la contestació a l'oposició consistent en una factura de data 22 d'agost de 2005 ( 108/05) i per import de 26.247,78 € que la pròpia senyora Araceli manifesta que "mai l'ha tinguda a les seves mans" i nega absolutament que se li hagi reclamat i per tant és lògic pensar que no l'ha pagat. Malgrat això, alguns dels conceptes que allí es facturen (i que recordem no estan pagats), es relacionen pel perit Sr Rafael, com instal·lats amb patologies i així és el cas de la porta basculant del garatge o l'escala de fusta d'accés a l'apartament. Tal és la confusió creada, que el propi jutge a quo en el seus fonaments de dret posa de manifest que "...no ha quedado demostrado que deba restarse cuantía por los trabajos que refiere en fecha 7 de julio todavía no se hallaban realizados a mayores de las reparaciones de los desperfectos", frase aquesta realment confusa i que en tot cas es deu està referint als treballs encara no facturats i continguts en la factura de 22 d'agost, malgrat la qual cosa, sí estan inclosos desperfectes en el dictamen pericial i descomptats pel jutge de l'import del pagaré, precisament en contra del que la pròpia sentència sosté.

Per tant i per concloure amb aquest motiu de recurs, resulta pla reconèixer que en absolut ha quedat acreditat que aquell pagaré es lliures en garantia de l'arranjament dels defectes de part de l'obra, sinó que aquell va clarament vinculat al lliurament de la factura de 28 de juny, i els defectes que es pretenen aquí descomptar, la majoria res tenen a veure amb aquesta factura sinó amb factures anteriors i alguns d'ells no han estat encara ni facturats, sense que quedi acreditat quins efectivament són referits ne exclusiva a la factura referida, el que en principi sembla que ens hauria de menar necessariament a tenir que estimar aquest motiu de recurs i revocar la sentència en aquest sentit.

Malgrat tot, i per si quedes algun dubte respecte a l'abast que pot arribar a tenir les excepcions derivades de les relacions entre les parts (fet aquest posat en dubte per l'executat), és clar que aquella possibilitat no abraça qualsevol tipus de relació, ja que de ser així l'execució canviaria, funcionaria com si d'una liquidació entre parts es tractes, de manera que qualsevol tipus de vincle o relació entre parts s'hagués de liquidar en aquest procediment, ates que de no ser així, ja no es podria fer en un futur, segons el contingut de l' article 827 de la LEC . Doncs bé, és evident que les excepcions que es poden oposar han d'estar relacionades amb el negoci causal que dóna lloc al lliurament del títol valor. Afegirem més encara, no solament han d'estar relacionades amb aquell negoci causal, sinó que de cops, àdhuc amb la part de negoci a la que fa referència el títol valor. Una bona mostra del que diem n'és la SAP de Las Palmas de 13 novembre de 2006 i que diu:

Siendo así, la oposición por incumplimiento parcial (o defectuoso cumplimiento) relacionada con la pretensión de cobro se desenvuelve en unidad armónica al ventilarse en un solo proceso ambas obligaciones causales: las correspondientes prestaciones negociales de ambas partes determinando, en su caso, el grado de incumplimiento y su importe. Sin embargo cuando, como sucede en el presente procedimiento, se ventila únicamente como pretensión el cobro de uno o varios títulos cambiarios que suponen exclusivamente la reclamación "parcial" del precio debido en un contrato de prestaciones sucesivas (contrato de ejecución de obra) al no formar parte de la reclamación cambiaria el total débito del negocio subyacente no cabe excepcionarse un incumplimiento parcial de todo el contrato al exceder la oposición (excepción) a la propia pretensión (acción) precisando de una declaración (defectuoso cumplimiento del contrato en general y no de la parte que determinó el libramiento de la cambial) que, de poderse verificar dentro del proceso cambiario, que no olvidemos és un proceso declarativo especial, podría proyectarse a las demás reclamaciones que estuvieran vivas pero ajenas al proceso cambiario en base al efecto de la cosa juzgada que establece el tan citado art. 827.3 LEC o, incluso, de existir procedimientos en curso, de imposible acumulación cuando alguno de ellos fuera ordinario podría producirse eventuales sentencias contradictorias. (....) En consecuencia, estima esta Sala que en el presente Juicio Cambiario que tiene como objeto el cobro de un pagaré correspondiente al pago de una sola de las certificaciones de Obra -no la final- de un contrato de ejecución de obra, la pretensión de ventilarse como causa de oposición la excepción de incumplimiento parcial de la totalidad del contrato, excede de la cognición posible en este proceso, amén de estar siendo objeto de un procedimiento plenario posterior, por lo que debe en este punto desestimarse el recurso y confirmarse la resolución recurrida.".

En definitiva, solució contraria, amen d'anar contra tota lògica, suposaria conèixer en l'àmbit d'un procediment verbal per raó de la matèria, reclamacions que excedirien en molt aquell àmbit i que clarament plantejades a part, exigiríen d'un procediment ordinari.

Per últim i per acabar amb aquest apartat, no podem estar en absolut d'acord amb l'afirmació de la part executada apel·lada quan manifesta que al ser possible excepcionar en el judici canviari la compensació de crèdits, és indiferent si les partides executades en forma defectuosa per Fusteria el Cargol SL es corresponen o no amb les partides contingudes en la factura que dona lloc al lliurament del pagaré d'autos. I diem que no hi podem estar d'acord perquè la part oblida que la compensació exigeix l'existència de recíprocs crèdits vençuts, líquids i exigibles, que no és el cas.

QUART. Precisament i pel que fa a la compensació que com a tal és motiu d'impugnació per part de l'executada, l' art. 67 LCX . permet al deutor oposar "...aquellas excepciones relativas a las relaciones personales entre las partes" i d'igual manera el paràgraf 3 autoritza a oposar l'extinció del crèdit canviari, sent la compensació de crèdits una de les formes previstes en l' art. 1.156 C.C . per extingir les obligacions. Com dèiem a la nostra Sentència de data 21 d'octubre de 2005 "...La carga de la prueba corresponde al deudor demandado que lo alega con el fin de extinguir o enervar la eficacia jurídica de la acción cambiaria ejercitada por el demandante ( art. 217 de la LEC ) de forma que le incumbe la rigurosa prueba de la concurrencia de todos los requisitos necesarios para la viabilidad de dicha compensación ( arts. 1.196 y siguientes C.C .), es decir, la existencia de un crédito vencido, líquido y exigible frente al ejecutante. En este sentido, como ya expuso esta Sala en la sentencia nº429/04, de 30 de noviembre de 2004, en respuesta a las alegaciones del entonces recurrente según el cual resultaría improcedente invocar como excepción en el juicio cambiario la compensación, decíamos que "d'acord con reiterada jurisprudència i reconeguda doctrina la compensació constitueix una excepció personal perfectament oposable i apreciable en el judici canviari sempre i que es compleixin els requisits previstos per la legislació civil en els articles 1195 i 1196 C.C ., sense que la liquiditat hagi de derivar necessàriament de títol executiu". El mismo criterio mantienen, entre otras, las SAP Vizcaya 20-9-2004, SAP Madrid 7-5-2004, SAP Valladolid 18-3-2004, SAP Santa Cruz Tenerife 24-11-2003, SAP Asturias 11-9-2002 ) apuntando la primera de las citadas resoluciones que "...si el crédito en cuestión reúne los requisitos legales para ser compensado, nada obsta para que dicha excepción pueda ser alegada y prospere en un juicio ejecutivo, aún cuando el crédito que se desee compensar no esté amparado en documento susceptible de acceder a la ejecución, pues ha de tenerse en cuenta que una cosa es hacer valer el derecho a compensar, lo que se produce cuando se invoca la excepción de compensación y otra muy distinta, ejercitar el derecho de crédito que se desea compensar, ejercicio que solo sería posible a través de la vía reconvencional, extraña a este tipo de procedimientos".

Salvat l'obstacle de la possible al·legació d'aquest motiu d'oposició a l'execució, cal ara examinar si aquell concorre en el supòsit de fets. De la prova practicada, i analitzant aquesta amb paràmetres de racionalitat, és clar que no resulta en absolut lògic que sigui l'executat qui es faci càrrec del pagament de les despeses de manteniment dels treballadors de la executant i menys encara si tal pacte (absolutament contrari a la normalitat de les coses) no esta escrit o no se'n ha deixat constància fefaent. Certament que, segons la part impugnada, només hi hauria en aquest sentit i com a prova les manifestacions de la demandada i el seu marit, però no és menys cert que també hi ha les cartes remeses per Joaniquet Advocats i que en cap cas han estat contestades per la executant en el sentit de que aquelles partides no fossin degudes. En definitiva sí que considerem acreditat l'existència d'aquell pacte així com l'import que es reclama i que consta en les factures acompanyades, raó per la qual i essent quantitats vençudes, liquides i exigibles, cal compensar-les del total reclamat i deixar l'execució limitada a la diferencia, és a dir 32.279,76 €.

CINQUÈ. Atès que s'estima parcialment tant el recurs d'apel·lació com la impugnació, no escau fer declaració de les costes de cap de les dos instancies.

Fallo

ESTIMEM parcialment els recursos d'apel·lació interposats pels procurador Bartret i Guarro contra la sentència de data 31 de juliol de 2007 del Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Tremp que REVOQUEM en el sentit d'ORDENAR que continuï endavant l'execució contra els bens de Araceli i per un import de 32.279,76 € amb més 9.000 € que es fixen prudencialment en concepte de despeses, costes i interessos produïts o que es produeixin i tot fins a fer rematada dels bens de la executada i amb el seu producte pagament al creditor. No fem expressa declaració de les costes de cap de les dues instancies.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s'escaiguin.

Així per aquesta la nostra sentència, ho pronunciem, ho manem i ho signem,

PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.