Sentencia CIVIL Nº 198/2020, Audiencia Provincial de Girona, Sección 2, Rec 225/2020 de 19 de Junio de 2020

Encabezamiento

Secció núm. 02 Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.02)

Plaça Josep Maria Lidón Corbí, 1, pl. 5a - Girona

17001 Girona

Tel. 972942368

Fax: 972942373

A/e: upsd.aps2.girona@xij.gencat.cat

NIG 1718042120158208313

Recurs d'apel·lació 225/2020 2

Matèria: Apel·lació civil

Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 de Santa Coloma de Farners

Procediment d'origen: Procediment ordinari 211/2017

Part recurrent / Sol·licitant: ESTRELLA RECEIVABLES LTD

Procurador/a: Eva Maria Garcia Fernandez

Advocat/ada: Albert Pascual Olive

Part contra la qual s'interposa el recurs: Marco Antonio

Procurador/a: Carmina Janer Miralles

Advocat/ada: Monica Vilar Lopez

SENTÈNCIA NÚM. 198/2020

Il·lms. Srs.:

PRESIDENT

Sr. JOSÉ ISIDRO REY HUIDOBRO

MAGISTRATS

Sra. MARIA ISABEL SOLER NAVARRO

Sr. JAUME MASFARRÉ COLL

Girona, 19 de juny de 2020

Antecedentes

PRIMER.El 8 de maig de 2020 es van rebre les actuacions de Procediment ordinari 211/2017, procedents del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 de Santa Coloma de Farners, a fi de resoldre el recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Eva Maria Garcia Fernández en representació d'Estrella Receivables Ltd, contra la sentència de data 29 de novembre de 2019, en què consta com a part apel·lada la procuradora Carmina Janer Miralles, en representació de Marco Antonio.

SEGON.El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:

'FALLO

SE DESESTIMA la demanda formulada por la representación de Estrella Receivables LTD contra Marco Antonio con imposición de costas a la parte actora.

SE ESTIMA parcialmente la demanda reconvencional formulada por la representación de Marco Antonio contra la entidad Estrella Receivables LTD, y declaro la nulidad del contrato de tarjeta de crédito de fecha 25-06-2002, por considerar usurarios los intereses remuneratorios establecidos al 20,9% TAE y, en consecuencia, condeno a Estrella Receivables LTD a reintegrar a Marco Antonio las cantidades abonadas que excedan del capital prestado más los intereses legales desde el 01-09-17, lo que se determinará en trámite de ejecución de sentencia por perito judicial economista. Cada parte abonará las costas causadas a su instancia y las comunes por mitad'.

TERCER.El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.

Es va assenyalar la data per dur a terme la deliberació, votació i decisió, que han tingut lloc el 17/06/2020.

QUART.En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.

Es va designar com a ponent el magistrat Jaume Masfarré Coll.

Fundamentos

PRIMER. El primer que cal aclarir sobre aquesta apel·lació és que només es pot considerar que la resolució d'instància ha estat recorreguda per la part actora. La part demandada va presentar un escrit d'oposició a l'apel·lació. No va manifestar que fos també un escrit d'impugnació de la sentència. Tanmateix, en el seu contingut es fa referència a la seva discrepància quant a les costes derivades de la interposició de la seva demanda reconvencional. Hi hauria hagut la possibilitat de considerar que es donava, implícitament, una impugnació, malgrat no fer-ho constar així de manera expressa en el cos de l'escrit ni en la seva súplica. Ara bé, atesa la redacció d'aquest escrit, la seva aportació es va proveir com a mer escrit d'oposició. Aquesta resolució no va ser impugnada per la part demandada que es va aquietar, fins al punt que la seva compareixença en aquesta alçada l'ha fet, exclusivament, com a part apel·lada. No podem entrar, doncs, a conèixer de la qüestió esmentada, la qual cosa, per altra banda, provocaria situar en indefensió a la contrapart a qui no se li va donar trasllat de cap impugnació amb el beneplàcit, com hem dit, de la part demandada.

SEGON.La part demandant sosté que l'interès del 20.9% TAE pactada en el crèdit 'revolving' concertat entre les parts no és usurari, considerant que la STS 25/11/2015 és irracional i no pot ser tinguda en compte per resoldre la qüestió que ens ocupa atès que cal estar a l'interès normal del diner que s'ofereix en el mercat per una targeta de crèdit sense garantia addicional del deutor que, segons la recurrent, és molt propera a aquella que fixa el contracte subscrit entre les parts.

Cal dir, en primer lloc, que el contracte confeccionat per l'entitat financera no supera el control de transparència que és base de la seva aplicació. L'interès a aplicar es recull dintre d'un ampli conjunt de condicions de lletra difícilment llegible, sense que estigui destacat de manera especial malgrat ser essencial en la determinació de la suma que el deutor haurà de fer front per raó del contracte subscrit.

En segon lloc, cal dir que les consideracions negatives que el recurrent pugui fer sobre el contingut de la STS 25/11/2015 que s'extracta en la sentència d'instància no exclouen l'aplicació al cas de la doctrina que s'hi recull.

En tercer lloc, cal fer esment al fet que juntament als interessos inclosos en el TAE el contracte recull d'altres que fan que el real sigui encara superior al que s'hi estableix, fent-lo incorre clarament en la condició de préstec usurari que se li atribueix (clàusules 6.4 7.2, 7.3 del contracte). En aquest sentit, i en un cas anàleg al que ens ocupa, aquesta Sala ja s'ha pronunciat en el mateix sentit que ho fa la sentència que ara es recorre. També pel que fa a la manca de transparència del contracte en qüestió. En concret, en la nostra sentència de data 28 de març de 2019, dèiem el següent:

'La sentencia de primera instancia, en base a la doctrina expuesta considera que un TAE del 20,9% constituye un interés notablemente superior a los normales del mercado, pero no solo por el porcentaje establecido, sino porque éste debería verse incrementado por los conceptos indebidamente excluidos del mismo, que de estar incorporados al TAE, incrementarían este de manera imprevisible, hasta el punto de que, de oscilar el TAE de las tarjetas de crédito en los años 2004 y 2005, entre el 12,68% y el 20,9%, de haberse incluido en el porcentaje aplicado al TAE en el contrato de autos, este habría superado sin duda el nivel máximo indicado en el recurso, según la Revista 'Dinero y Derechos de la OCU' (Centro de Estudios de Consumo) que se cita en el recurso.

Téngase en cuenta que la parte acreedora excluyó del TAE indicado en el contrato, los costes correspondientes a 'Utilización de tarjeta fuera de España', Estipulación 6.4; 'Comisión por disposición de efectivo de bancos y cajeros automáticos', Estipulación 7.2; 'Cálculo del tipo de interés anual de la cantidad aplazada', (en relación con el tipo de interés de demora), Estipulación 7.3; y 'Terminación del contrato', Estipulación 16.

Desconociéndose el incremento que estos costes pudieran suponer en el TAE, que debieran figurar incluidos en tanto pagos que el prestatario ha de realizar al prestamista por razón del préstamo y que fueron eliminados del TAE que se vería incrementado sustancialmente de estar incorporados al mismo, no obstante, el Juzgador de primera instancia entiende con buen criterio que estos costes comportarían un incremento del TAE que lo situaría por encima del nivel máximo que podrían presentar un interés normal, pues incluso el tipo de interés fijado en el crédito, que debería verse incrementado por los conceptos indebidamente excluidos, resulta notablemente superior al normal del dinero, ya que según se desprende del documento nº 1 de la reconvención,, constituye el doble e incluso casi el triple, del interés medio ordinario en las operaciones de crédito al consumo de los años sucesivos. Así lo indica la sentencia apelada y así se desprende del documento referido en la misma.

Con ello, los argumentos del recurso quedan absolutamente desvirtuados, porque en las múltiples sentencias que se citan e incorporan en el recurso, no se contempla un interés TAE fraccionado e incompleto, del que quedan excluidas prestaciones pactadas a favor del acreedor, art. 315 del Código de Comercio, que de contemplarse en dicho TAE supondrían un claro incremento del interés, en un porcentaje que no se puede cuantificar porque la parte apelante no ha proporcionado datos que permitan su cálculo.

De lo expuesto ha de concluirse que la declaración de nulidad por la condición de usurario del préstamo, es perfectamente ajustada a la jurisprudencia en que se apoya la Sentencia. E incluso podemos afirmar que no resulta incompatible con las sentencias de las Audiencias Provinciales que se citan en el recurso, en cuanto puedan discrepar de la jurisprudencia del alto tribunal, pues el supuesto objeto de debate presenta unas particularidades por las que el interés TAE que figura en el contrato no comprende todas las prestaciones pactadas a favor del prestamista, al excluir del mismo gastos y comisiones que generan una clara discordancia entre el TAE consignado y el coste que efectivamente le supondrá al prestatario el uso de la tarjeta.

Ello ya sería suficiente para rechazar los argumentos del recurso.

CUARTO.- Pero además, en un contrato de crédito al consumo, también es preciso analizar el control de transparencia, conforme a la doctrina jurisprudencial fijada por el TS y el TJUE, sin perjuicio de la aplicación de la Ley de Represión de la Usura.

Y siguiendo la Jurisprudencia del Tribunal Supremo sobre el análisis del control de transparencia, SSTS de 8 de septiembre de 2014, 24 y 25 de marzo de 2015 ,http://www.occa.notariado.org/liferay/c/document_library/get_file?p_l_id=5857652&groupId=5857552&folderId=5858369&name=DLFE-143502.pdf23 de diciembre de 2015, 3 de junio de 2016, 14 de julio de 2016, entre otras que siguen la doctrina del TJUE mantenida en Sentencias de 21 de marzo de 2013 (Asunto 92/11 ), 30 de abril de 2014 ( Asunto C-26/13), 26 de febrero de 2015 (Asunto 143/13 ), 23 de abril de 2015 (Asunto C-96/14 )y9 de julio de 2015 (Asunto C-348/14 )y 21 de abril de 2016 (Asunto C-377/14 ), los intereses remuneratorios que constituyen un elemento esencial del contrato, no pueden ser sometidos al control de abusividad, excepto cuando la cláusula no sea clara y comprensible, conforme a lo dispuesto en el art 4.2 de la Directiva 93/13/ CEE.

Y respecto a la necesidad de facilitar el TAE al prestatario, en un contrato del crédito al consumo, el propio TJUE en Auto de 16 de noviembre de 2010 (asunto C-76/10 ), en el sentido siguiente: 'el hecho de que no se indique la TAE en un contrato de crédito al consumo, dato que reviste una importancia esencial en el contexto de la Directiva 87/102/CEE del Consejo, de 22 de diciembre de 1986, relativa a la aproximación de las disposiciones legales, reglamentarias y administrativas de los Estados miembros en materia de crédito al consumo, en su versión modificada por la Directiva 98/7/CE del Parlamento Europeo y del Consejo de 16 de febrero de 1998, puede ser un elemento decisivo cuando un juez nacional trate de determinar si una cláusula de un contrato de préstamo relativa al coste de este en la que no consta dicha indicación está redactada de manera clara y comprensible en el sentido del artículo 4 de la Directiva 93/13. Si no es así, este órgano jurisdiccional tiene la facultad de apreciar, incluso de oficio, si, habida cuenta de todas las circunstancias que concurrieron en la celebración de dicho contrato, el hecho de que no conste la indicación de la TAE en la cláusula de este relativa al coste de ese crédito puede conferir a la citada cláusula carácter abusivo en el sentido de los artículos 3 y 4 de la Directiva 93/13. No obstante, a pesar de que sea posible examinar el citado contrato a la luz de la Directiva 93/13, la mencionada Directiva 87/102 debe interpretarse en el sentido de que permite al juez nacional aplicar de oficio las disposiciones que adaptan su Derecho interno al artículo 4 de esta última Directiva y establecen que en caso de que no se indique la TAE en un contrato de crédito al consumo se considerará que el crédito concedido está exento de intereses y gastos'.

Y en la sentencia de 21 de abril de 2016 el TJUE (asunto C-377/14 ), incide en la obligación que se impone al órgano jurisdiccional nacional que conoce de un litigio relativo derechos de crédito, de examinar de oficio la obligación de información, conforme a la Directiva 2008/48/CE, del Parlamento Europeo y del Consejo, de 23 de abril de 2008, y deducir las consecuencias previstas en el Derecho nacional caso de su incumplimiento .

Aplicando la anterior doctrina al caso que nos ocupa, que es merecedor de similar tratamiento, resulta que en este supuesto no se omite el TAE, sino que, el TAE relacionado en el contrato de crédito al consumo, además de recogerse en una letra ínfima, de difícil lectura, es de dificultosa comprensión respecto del interés contratado, pues se indica de una manera fragmentaria, dispersa y en definitiva equívoca, que no permite conocer de un modo claro la carga onerosa que para el prestatario supone la operación, como tampoco hace posible una comparación fiable con los préstamos ofertados por la competencia, cercenando de este modo los derechos legítimos del consumidor en un préstamo de consumo y no superando el control de transparencia.

Y la declaración de nulidad derivada de la falta de transparencia, conduciría a los mismos efectos atribuidos en la Sentencia apelada, de manera que en contra del criterio de quien recurre, cláusula que regula el TAE revela el carácter usurario de los intereses pactados excluyendo gastos y costes no repercutidos en el mismo; e incumple el control de transparencia necesario al resultar oscura y de difícil comprensión y ponderación comparativa, por lo que procede el rechazo de la apelación y la confirmación de la sentencia apelada, incluso en los términos y cuantía que justifican la compensación propugnada en reconvención y acogida en primera instancia, pues la liquidación elaborada unilateralmente por la parte demandada reconviniente, viene refrendada por la propia relación de cuentas que presentó la actora al interponer la demanda, coincidiendo en todos sus términos, con lo que la cuantía de la condena ha de mantenerse, al no ser dignos de acogimiento los argumentos fácticos y jurídicos del recurso'.

Per les raons esmentades el recurs ha de ser desestimat.

TERCERLa desestimació del recurs comporta que es faci imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent ( art. 398 LEC).

Fallo

Desestimemel recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Eva Maria Garcia Fernández en representació d'Estrella Receivables Ltd, contra la sentència de data 29 de novembre de 2019 del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 de Santa Coloma de Farners, dictada en les actuacions de Procediment ordinari 211/2017, i confirmemla sentència d'instància, amb imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

D'acord amb la disposició final 16 i la disposició transitòria tercera de la LEC 1/2000, contra aquesta Sentència es pot interposar recurs de cassació davant el Tribunal Suprem només si concorre la causa prevista en l'apartat tercer del número 2 de l'article 477. També s'hi pot interposar recurs extraordinari per infracció processal davant aquest Tribunal conforme al que preveuen els articles 468 i els següents de la mateixa norma, sempre que concorri aquell interès cassacional exigit pel recurs de cassació i s'hi formuli de manera conjunta. Aquests recursos s'hauran d'interposar davant d'aquesta Sala en el termini de vint dies.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i, una vegada ferma, retorneu les actuacions originals al Jutjat de Primera Instància i Instrucció d'on procedeix.

Així ho ha decidit la Sala, integrada pels Il·lms. Srs. Magistrats indicats, els quals, a continuació, signen.

Les persones interessades queden informades que les seves dades personals s'han incorporat al fitxer d'assumptes de l'oficina judicial, sota la custòdia i responsabilitat d'aquesta, on es conservaran amb caràcter confidencial i únicament per al compliment de la tasca que té encomanada, i es tractaran amb la màxima diligència.

Així mateix, queden informades que les dades que conté aquesta documentació són reservades o confidencials, que l'ús que se'n pugui fer ha de quedar circumscrit a l'àmbit del procés, que se'n prohibeix la transmissió o comunicació per qualsevol mitjà o procediment i que s'han de tractar exclusivament per a finalitats pròpies de l'Administració de justícia, sens perjudici de les responsabilitats civils i penals establertes per al cas que se'n faci un ús il·legítim (Reglament EU 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell i Llei orgànica 3/2018, de 6 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals).

INFORMACIÓ PER ALS USUARIS DE L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA

D'acord amb el que disposen el Reial decret llei 16/2020 i l'Ordre JUS/394/2020, dictats com a conseqüència de la situació sobrevinguda arran de laCOVID-19, durant l'estat d'alarma i fins a tres mesos després que finalitzi:

- L'atenció al públic en qualsevol seu judicial o de la fiscalia s'ha de fer per via telefònica o a través del correu electrònic habilitat a aquest efecte, ambdós detallats més amunt, i en tot cas, s'ha d'ajustar al que estableix la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.

- En els casos en què sigui imprescindible acudir a la seu judicial o de la fiscalia, cal obtenir prèviament la cita corresponent.

- Els usuaris que accedeixin a l'edifici judicial amb cita prèvia han de fer servir mascaretes pròpies i utilitzar el gel desinfectant a les mans.