Sentencia Civil Nº 2/2015, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 11, Rec 621/2012 de 15 de Enero de 2015

Encabezamiento

Audiència Provincial

de Barcelona

Secció 11a

Rotlle núm. 621/2012

Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 de Mollet del Vallès

Actuacions de procediment ordinari núm. 707/2008

Sentència núm. 2/2015

Il·lms. Srs.

Josep Mª Bachs i Estany

Francisco Herrando Millán

Antonio Gómez Canal

Barcelona, 15 de gener de 2015.

La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 621/2012 les actuacions de sengles recursos d'apel·lació interposats per la procuradora Sra. Fuentes i Angulo, en representació de la Sra. Agueda , part actora, i pel la procuradora Sra. Molina i Gaya, en representació del Sr. Eulalio , part demandada, i ha pronunciat la següent Sentència.

Antecedentes

Primer. La part dispositiva de la Sentència apel·lada és la següent: 'FALLO.- Que estimando parcialmente la demanda formulada por Agueda contra Eulalio , condeno a Eulalio al pago a Agueda la cantidad de tres mil cuarenta y siete euros y ochenta y un céntimos de euro (3.047,81 €), así como al pago de los intereses fijados en la presente resolución. Cada parte abonará de las costas de la demanda las causadas a su instancia y las comunes por mitad. Que desestimo íntegramente la demanda reconvencional. Eulalio abonará las costas de la reconvención'.

Segon . Ha comparegut en aquesta alçada la part recurrent actora a través del procurador Sr. Cuscó i Hernández.

Ha comparegut en aquesta alçada la part recurrent demandada a través de la procuradora Sra. Sales i Comas.

Ha estat assenyalada per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 10 de desembre de 2014, el que ha tingut lloc a l'hora prevista.

HA ESTAT VIST, essent ponent l'Il·lm. Sr. Magistrat Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.

Fundamentos

Primer. Apel·la la part demandada la Sentència d'instància (f. 286 i ss.) pels següents motius:

1er) infracció de l' art. 5.1 del CF de Catalunya. En primer lloc cal establir la llei aplicable. La demanda és de 19-11-2008 i les sumes reclamades són del període de febrer de 2007 a març de 2009. La legislació aleshores aplicable era la Llei 9/1998 de 15 de juliol de Codi de Família ja que el llibre II del CCC no entra en vigor fins 1-1-2011 i la DT Tercera de la Llei 25/2010 estableix que als processos iniciats abans de l'entrada en vigor de la llei els és aplicable la llei vigent al moment d'interposar la demanda (segueix la jurisprudència de la que són clars exemples les sents. TSJC 26-11-2001 i 27-6-2002 ). L' art. 4.1 b) CF deia que tenen consideració de despeses familiars les despeses d'adquisició i millora, si és de titularitat conjunta, dels habitatges o altres béns d'ús de la família.

Està provat que el 28-2-2007 el Sr. Eulalio va marxar de la llar conjugal i que el 4-11-2009 es va dictar l'Acte de mesures provisionals pel Jutjat de Primera Instància 1 de Mollet del Vallès on s'establia la obligació de pagar per meitats els préstecs hipotecaris.

Quan el marit no sufraga aquesta despesa familiar l'assumeix l'esposa.

Aquesta no pot oposar-s'hi fins a que es dicti sentència de separació o divorci i en aquestes circumstàncies el pagat per un enlloc de l'altre s'entén donació ( art. 39 CF ).

S'ha de descomptar la suma de 2.818,99 e (2.290,95 + 528,04 €)

2on) infracció de l'art. 562.1 CCC en relació al 561.12 CCC: com sigui que qui ostentava l'ús exclusiu de l'habitatge era la Sra. Agueda per acord entre els dos, que no necessita d'escriptura, també és a ella a qui li correspon pagar l'IBI atesos l'art. 562.1 i 561.12 CCC i no es pot condemnar el marit en la suma de 209,13 € a descomptar de la condemna.

3er) infracció de l' art. 217 LEC : del compte de Caixa Sabadell acabat en 1583s'extrau que des de 1-1-2000 a febrer de 2007 s'han abonat 59.172,92 € en concepte de préstecs hipotecaris de quina suma la meitat (29.586,46 €) serien de càrrec de la demandant reconvinguda.

A dit compte només entren ingressos procedents de FR Servicios Logísticos SA, Ground Sistem SL i TNT Logistics España I SA. Ha admès l'esposa que no ha treballat enlloc de les tres empreses esmentades.

Això evidencia que qui va pagar el préstec fou només aquesta part.

Si l'esposa té dret a reclamar, també ell.

Postula la revocació de la sentència, l'estimació parcial de la demanda i la total de la reconvenció i la condemna de l'esposa a pagar-li els 29.586,46 e reclamats en reconvenció i que se li redueixi la condemna a abonar solament 19,69 euros a l'esposa. En cada cas amb interessos legals i amb imposició de les costes de la reconvenció i de la demanda a l'esposa.

Apel·la la part actora la Sentència d'instància (f. 292 i ss.), pels següents motius:

1er) insisteix en que ha d'estimar-se la demanda i condemnar-se el demandat a abonar el 50% de les quantitats pagades com a hipoteca i despeses que vagin meritant-se des d'octubre de 2007. La sentència no s'ha pronunciat quant a la condemna de futur en base a l' art. 220 LEC .

També es recorre perquè no s'han valorat els documents que acrediten els pagaments fets per aquesta part. Tot i haver estat admesos a l'audiència prèvia (min. 16:55 DVD). Documents fins octubre de 2009.

2on) fa un resum dels fets: la demanda es va interposar el 14-11-2008 reclamant la meitat de les quotes d'hipoteca pagades des d'octubre de 2007 (les que s'anessin meritant durant el procés i interessos).

El 4-12-2009 es va invocar litispendència per estar tramitant-se el divorci però es va desestimar per Acte de 10-3-2010; entén que, per això, procedia la reclamació fins octubre de 2009. La documental aportada des de la contestació a l'audiència prèvia (45 documents de quotes d'hipoteca i despeses vençudes derivades de la copropietat de l'habitatge dels dos entre novembre de 2008 i octubre de 2009) resulta que fou admesa també. Encara que no es tenen en compte a la sentència.

També es va intentar ampliar la demanda el dia del judici per nous rebuts vençuts (de novembre de 2009 a desembre de 2011) i es va desestimar per extemporaneïtat; es va protestar; en base a la sentència de divorci de 15-7-2011 ; i del fet que res ha aportat el demandat des d'octubre o desembre de 2007.

3er) La sentència no recull la totalitat d'afirmacions d'aquesta part ni la totalitat de la prova practicada que acrediten els fets de la demanda i no reconeix la condemna de futur sol·licitada i es planteja si està acreditat el pagament de quotes des de 2007. I oblida les sumes representades als 45 documents esmentats.

Reconeix els pagaments representats als documents 24 a 36 però entén la sentència que no s'acredita a quins préstecs en concret anaven destinats dits pagaments en efectiu ni si ella ha pagat per ell, en el que està en total desacord la part recurrent perquè al doc. 7 de l'audiència prèvia (que tampoc ha estat tingut en compte) queden aquests pagaments de la Sra. Agueda perfectament acreditats.

Només es reconeixen els pagaments d'IBI dels documents 60-65 -anys 2006 i 2008- però res respecte de l'IBI de 2009 tot i el rebut aportat a l'audiència prèvia (215,07 €) al que hauria d'haver estat condemnat el demandat en el 50% (107,53 €).

Quant al pagament de les assegurances concertades no s'han tingut en compte els pagaments d'aquesta part dels anys 2008 i 2009 aportats per import de 424,86 € dels que en la meitat hauria d'haver estat condemnat el demandat (212,43 €)

El demandat reconeix al fet quart d ela seva contestació un deute de 3.729,26 €; la sentència només el condemna a pagar 3.047,81 €.

Postula que es revoqui la sentència, s'admeti la condemna de futur i que es tinguin en compte tots els documents acreditatius dels pagaments fets per aquesta part i que sigui condemnat en la meitat de les sumes.

Va demanar adjuntar la sentència de divorci dictada en alçada per la secc. 12a de data 15-7-2011 , i l'extracte actualitzat del compte conjunt de les parts, certificacions actualitzades dels crèdits hipotecaris, ingressos a compte de les quotes hipotecàries i despeses derivades de la copropietat vençuts amb posterioritat a l'audiència prèvia i no abonats en un 50% (4.286,96 €) que el jutjat va manar unir a l'actuat en el judici (min. 18:36 DVD).

S'oposa la part demandada al recurs de l'actora (f. 306 i ss.) pels següents motius:

1er) No hi ha cap incongruència omissiva. A l'audiència prèvia es va fixar una quantitat màxima objecte del litigi i de reclamació, i no es van fixar ni es va constatar cap base o element per a fixar-ne la condemna de futur. No hi hagué cap oposició. Ni cap protesta. Fins i tot la part contraria va deixar clar que la seva reclamació tenia fixat com a límit la data de l'Acte de mesures provisionals de 4-11-2009.

No s'aportà més documental a l'audiència prèvia (celebrada el juny de 2010) que la que arribava a octubre de 2009; s'havia d'haver aportat. No a l'acte del judici. El dia del judici tampoc es va posaré n coneixement del Jutjat que s'havia dictat la sentència de la secc. 12a de 15-7-2011 .

L'aportació de documental en l'acte de judici deixa en total indefensió a aquesta part.

A més, des de l'Acte de mesures provisionals de 4-11-2009 i totes les resolucions consecutives que han atorgat l'ús de l'habitatge a l'esposa porten aparellades les següents conseqüències: a) aquesta part no ha d'abonar despeses de conservació, manteniment, IBI, brosses, quotes de CP (art. 561.12.1 CCC vigent al moment d'interposar la demanda); b) no pot reclamar més enllà de la meitat dels préstecs hipotecaris , quina base ni import ha fixat mai i quin import no justifica haver pagat.

Demana la desestimació del recurs de contrari amb costes.

S'oposa la part actora al recurs de la demandada (f. 310 i ss.) pels següents motius:

1er) el procediment matrimonial es va deixar fora perquè no havia acabat; aquí s'aborda la qüestió des del punt de vista contractual i no pas de Dret de família.

S'està reclamant el compliment d'obligacions que el demandat té com a copropietari. Ambdues parts com a copropietaris indivisos estan obligades a sufragar per meitats les despeses del condomini (hipoteques, IBI) i aquesta part no fa més que reclamar la meitat dels pagaments en que ha suplert al demandat.

A la contestació, el demandat va reconèixer -assentiment parcial- que era deutor de l'actora en admetre que, com a màxim, podria l'actora reclamar-li la meitat del reclamat.

Les quantitats reclamades en concepte d?IBI no són solament dels anys 2007-2008 sinó també dels anys posteriors (reiterant que no tota la documentació ha estat analitzada).

2on) quant a la desestimació de la reconvenció, està de sobra acreditat que el compte de Caixa Sabadell era conjunta i es nodria amb diners de les dues parts; aquesta part ha acreditat que sempre havia realitzat un treball remunerat, que cobrava en mà i que tot s'ingressava en el compte per contribuir a les despeses de la llar. A més, el demandat va admetre no haver pagat res des de finals de 2007.

Postula la desestimació del recurs de contrari amb costes.

Segon. L'anàlisi de l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:

a) A la seva demanda (19-11-2008), l'actora reclama al demandat la meitat de les sumes per ella pagada en concepte d'hipoteca, crèdit personal, i despeses acreditades derivades del títol de condomini sobre l'habitatge que fou llar familiar(IBI, CP i demés que més avall es diuen), més interessos de demora i de les quotes i despeses que vagin meritant-se al llarg del judici; i costes.

Sosté l'actora que per a poder adquirir l'habitatge (nota simple registral al f. 6) van contraure els préstecs esmentats amb caixa Sabadell (nota de consulta al f. 9 i ss.).

Sosté també que s'ha instat per la seva part el divorci i que mentrestant no es dicti resolució es veu obligada a posar aquesta demanda ja que no pot assumir els pagaments i que, des d'octubre de 2007 fins a data de la demandala meitat dels dos préstecs puja ja a 5.637,97 €[més avall diu que 6.565,10 €]

Sosté que assumeix en solitari i en la seva integritat la CP (20 €/mes) des de juny de 2007, el rebut de pintura de l'escala (300 €), l'assegurança de la llar (40,83 € el 2007 i 39,38 € el 2008) i l'IBI (357,52 € el 2007 i 418,26 € el 2008), el finançament de la renovació de la caldera de gas natural (358,28 € any), total, 1.854,27 € i que tot això s'hauria de pagar per meitats. Per tant, el demandat li deu 927,13 €per aquests conceptes.

Reclama també les quotes que vagin vencent.

Acompanya:

1) rebuts de préstec hipotecari i personal pagats solament per l'actora i expedits (f. 11 i ss., tots ells amb recàrrecs per demora) a nom solament d'aquesta corresponents als venciments de gener, febrer, abril i maig de 2008 del préstec acabat en 8870 ( 2.081,05 €)i dels mesos d'octubre, novembre, desembre de 2007 i gener, març, abril, juny, juliol, agost i setembre de 2008 del préstec acabat en 1171 ( 2.783,92 €); total, 4.864,97 €

2) reconeixement de deute per import de 5.900 € fet al germà de l'actora per a poder pagar dita suma (f. 17 i ss.),

3) abonaments en compte fets en efectiu (f. 19 i ss.) de d'octubre a desembre de 2007 i de gener a octubre de 2008, tots de 362,77 € menys un de 300 i un de 400 € (total, 4.690,47 €),

4) fotocòpia de la llibreta d'estalvi de Caixa Sabadell acabada en 1591(f. 24 i ss. -on els càrrecs per préstecs són des de 14-2-2007 a 20-2-2008 de 5.662,88€-, mitjana mensual de 471,90 €),

5) rebuts de CP (f. 28 i ss. -296 €-), d'IBI (f. 41, dades de contribuent de 2008, on s'indica un total de 219,56 e i rebut de la segona fracció, per 198,70 € al f. 42), d'assegurances (del 2007 primer trimestre i darrer trimestre de 2008, f. 39-40, 40,83 i 39,38 respectivament) i

6) reclamació extrajudicial de 16-9-2008 (f. 43 i ss.) on li reclamava al demandat 3.600 € per meitats de préstecs.

b) A la seva contestació, el demandat va oposar defecte en el mode de proposar la demanda i infracció de l' art. 219.1 LEC en no quantificar el degut i reclamat ni fixar les bases per a la liquidació, diu que el problema radica en saber quines són les despeses derivables del condomini a abonar de forma compartida.

Nega que hi hagi cap préstec personal. Hi havia dos préstecs hipotecaris i un, l'acabat en 8870 està liquidat i saldat el mes de març de 2009

Va oposar també inadequació del procediment per raó de la matèria havent estat interposat un divorci.

Admet la copropietat sobre el pis de Mollet del Vallès, c/ DIRECCION000 NUM000 , NUM001 NUM001 .

Sosté haver pagat la meitat del préstec hipotecari fins febrer de 2008, aporta rebuts duplicats, no surten els números.

Ressalta que de la llibreta resulten pagats 5.637,97 € per concepte inconcret 'reb-ptc/crd', que poden ser préstecs seus en exclusiva. Només reconeix els docs. 5-14 i 19-22 (15-18 són duplicats).

La seva suma són 4.581,90 € i la meitat es reconeix com deguda, en el seu cas(2.290,95 €).

Dels abonaments en efectiu diu que tampoc responen al pagament en solitari total que s'afirma ja que aquesta part va contribuir fins gener de 2008, inclòs, i reconeix que, en el seu cas, dels 2.876,62 € abonats per ella ell n'hauria de pagar la meitat, en el seu cas, 1.438,31 €. Total, un màxim de 3.729,26 €

Quant a la CP, des de febrer de 2007 aquesta part va marxar del pis, cedint-li l'ús exclusiu del mateix a l'actora (f. 98, acord privat de 28-2-2007).

La jurisprudència menor (ex. sent. AP Barcelona -18a- de 19-2-2008 ) i després el Llibre V del CCC ( art. 561-12.1) vigent des d'1-7-2006, per remissió del 562-1 CCC col·loca les despeses de CP i l'IBI en cap de qui gaudeix de la possessió exclusiva de l'immoble.

Altrament, reclama l'IBI de 2007 però aporta els rebuts de 2006. Reclama així mateix 300 e de pintura que no recolza en cap rebut. I l'assegurança (rebut de gener de 2007) es va pagar al compte comú.

Per això, la suma reclamada de 1.854,27 e s'ha de reduir a 1.155,72 €, quina meitat (577,86 €) en el seu cas, es podria reclamar al demandat.

No cap la reclamació de venciments futurs en tant no posa les bases del seu càlcul. I no es deixa clar quins conceptes s'hi inclouen en aquest concepte de despeses.

Reconvé i reclama la meitat del pagat en concepte d'hipoteca des d'1-1-2000 fins 28-2-2007 (29.586,46 € sobre un total de 59.172,91 e abonats).

Acompanya extractes del compte acabat en 8391 de 2-1-2000 a 3-1-2008. De 2000 fins febrer de 2007 denota aquest extracte que només s'hi ha ingressat diners d'una nòmina a dit compted'on dedueix el demandat que, per tant, ell ha pagat en solitari (f. 65 i ss.). Però l'estudi dels apuntaments de dita llibreta demostren clarament dues coses,

1) que des de febrer de 2007 no s'hi abona la nòmina, però sí efectiu procedent de l'actora (a partir de 30-3-2007 molts indicant l'origen) i transferències del demandat i

2) que amb anterioritat s'hi ingressaren altres quantitats per traspàs-transferència (16.009,04 €) de TNT Logistics o Valtecnic SA o efectiu (110.000 pta. + 1.814,11 € abans d'1-7-2006 i després, però abans de 30-3-2007 altres 362,77 €)

c) En contestar la reconvenció, l'actora principal ressalta que el demandat ha vingut a reconèixer deure 4.307,12 e sobre 6.565,10 e reclamats i nega que hagi estat pagant en solitari fins gener de 2007. El compte és conjunt, no unipersonal.

L'esposa ha estat treballant sempre i totes les despeses s'han pagat amb l'esforç econòmic dels dos (al f. 108 i ss. full de vida laboral que porta activa ininterrompudament , a data 5-6-2009, des de 29-10-2004).

Acompanya extractes que revelen (f. 107 i ss.) que ingressa des de 2-1-2008 a 1-7-2009 quantitats en efectiu de 332,77, de 362,77 € (la major part, fins agost) i de 400 € (la major part, des de setembre de 2008) i 462 € des de maig de 2009. Un total de 9.038,93 €dels quals 2.936 són ingressos en efectiu sense anotació de destinació però que, per quantia i freqüència, es poden pressuposar destinats a pagar préstecs.

d) A l'audiència prèvia, celebrada el 4 de desembre de 2009 (f. 114 i ss. i DVD), cada part va mantenir la seva tesi. S'invoca que consta que en data 4-11-2009 s'ha dictat Acte de mesures provisionals coetànies pel Jutjat núm. 1 de Mollet del Vallès. S'acompanya. En ell (f. 115 i ss.) s'indica que l'ara demandat cobra entre 1100 i 980 € i que l'ara actora cobra uns 790 € per 15 pagues, es reconeix que la hipoteca està propera a ser amortitzada i que s'ordena que dita hipoteca l'han de pagar els dos per meitats. També de les despeses derivades de la copropietat.

El Jutjat entén que això no és cap excepció processal.

L'actora diu que s'ha d'estimar la reclamació feta fins al dictat de l'Acte de mesures provisionals. Fins 4-11-2009.

Aporta còpia de l'Acte.

La demandant entén que els docs. 15-18 seus són duplicats, ha estat un error, i no s'han de tenir en compte. Accepta el que diu la contestació al respecte. Però sí que aporta els documents d'altres pagaments.

La suma que es reclama, per tant, és superior al reclamat abans. Ara sumen els rebuts 6.565,10 € més despeses 927,13 i total són, fins novembre de 2008, 6.907,13 € (?).

La demandada contesta aquesta ampliació dient que l'Acte de mesures es reconeix, s'anava a aportar per aquesta part, i és de remarcar que en ell es fixa la contribució per meitats de les quotes hipotecàries i de les despeses. Invoca litispendència del procediment de divorci, on s'hauria de discutir el que es discuteix aquí.

A més es queixa de que es presenti una demanda de condemna de futur, i que ara no es precisi més del que es va precisar a la demanda. Gens determinat l'objecte, per tant, i no procedeix una demanda imprecisa, en blanc.

Es referma en les excepcions vertides a la contestació més la litispendència.

El Jutjat rebutja l'excepció sobre el mode de proposar la demanda. La pètita és clara.

Quant al procediment de família, el Jutjat diu que era qüestió desconeguda, i l'actora insisteix en que es va dir a demanda i aportar còpia de la demanda. I precisa que es reclamen quotes de copropietat.

La demandada diu que la vista serà l'octubre de 2010.

Entén l'actora, per a que no es suspengui per litispendència, que no reclama allò que es diu a l'Acte de mesures amb efectes retroactius. Només fins l'acte de mesures. Que no té efectes retroactius.

Es suspèn l'audiència prèvia per tal de resoldre en cinc dies. Demanant la demandada, per a facilitar-ho, que l'actora aporti la demanda de mesures i l'Acte d'admissió a tràmit.

La vista de divorci, segons l'actora, es va celebrar abans que la de les mesures.

e) L'Acte de 10-3-2010 va desestimar l'excepció de litispendència.

El 2-6-2010 (DVD) es reprèn l'audiència prèvia. En aclariment l'actora reitera que els docs. 15 a 18 estan repetits i no s'han de tenir en compte.

Reitera que es reclamen despeses fins octubre de 2009 i que la suma total es precisa que és de 8.120,10 € fins octubre de 2009. En total. La part demandada entén que es passa de 6.000 i escaig a 8.120 sense justificar, és una modificació substancial i que màxim s'ha de centrar el judici a la quantia inicialment reclamada.

El Jutjat, atès que fou tallada cronològicament la controvèrsia a novembre de 2009, demana una explicació a per què puja la suma.

L'actora es basa en l'Acte del Jutjat que ve a dir que abans de l'Acte de mesures tot és reclamable.

La demandada s'hi oposa a aquest raonament. Perquè la modificació no és substancial. Insisteix en la idea de la demanda com a foto fixa.

El Jutjat acaba admetent la demanda ampliada.

El demandat invoca l'Acte de mesures de novembre de 2009.

El Jutjat centra la demanda d'octubre de 2007 fins 31-10-2009.

Es recorre oralment per la part demandada invocant l' art. 400 LEC com infringit, s'oposa l'actora i el Jutjat desestima el recurs.

S'acompanyen la nòmina de l'actora d'1-9-2009 de 813,01 € (f. 144), altre vegada l'informe de vida laboral (f. 195) que revela que no hi han hagut canvis, una nota bancària sense cap caire oficial d'on resulten dos préstecs hipotecaris de 47.540,06 € i 50.150,36 (amb dos fiadors el primer, f. 148), essent de refinançament el segon, amortitzat el primer i pendent d'amortitzar per import de 37.951,64 € el segon (f. 149) i amb dos rebuts pendents (import 497,87 €) a data 28-5-2010, altra vegada extractes del compte conjunt acabat en 8391(f. 150 i ss.) d'on resulten abonats des d'1-7-2006 (data vigència Llibre V CCC) fins setembre de 2007 8.675,47 € per conceptes de préstecs (inclosos càrrecs per posicions deutores); més 5.789,13 €(inclosos càrrecs per posicions deutores) del període de reclamació per l'actora, octubre de 2007-novembre de 2008. I altres 2.455,59 €per càrrecs posteriors a novembre de 2008 fins 30-4-2010, darrer assentament comptable del document (f. 158).

De maig de 2010 a 23-12-2011 els càrrecs per préstecs (inclosos recàrrecs per descoberts) pugen (f. 254 i ss.) a 3.697,56 €.

S'acompanyen també rebuts de dos préstecs acabats en 488-70 d'imports 516,72 + 81,12 + 522,09 i 511-71 d'import 278,17 €; des de 20-10-2008 a 3-11-2008 (f. 121 i ss.), sempre amb càrrecs de demora. L'import del préstec d'adquisició de l'habitatge era aleshores de 515,35 €/mes.

Quant a fixació de fets controvertits es centra, per l'actora, en la reclamació de les quotes d'hipoteca, IBI i altres despeses de la llar entre octubre de 2007 i octubre de 2009. I per la demandada que només hi ha un sol préstec i la reclamació de la meitat de les quotes pagades pel marit per compte de la muller durant el matrimoni, entre 2000 i febrer de 2007. I que no procedeix la reclamació de despeses de manteniment, tributs i taxes en base al CCC quan es té atribuït l'ús. Per remissió a l'usdefruit. I el quantum de les aportacions reals de l'actora al pagament del préstec.

No s'admet l'aportació del rebut de pintura de l'escala.

f) S'ha aportat també la demanda de divorci de data 31-7-2007 (f. 125 i ss.), rebuts d'assegurances i taxes des de 27-10-2008 (f. 160) a 13-4-2009 (f. 161-162) i rebuts de préstecs des de febrer de 2009 (f. 162) a març de 2009 (f. 166), d'octubre de 2008 (f. 171) i d'abril de 2009 (f. 171) a octubre de 2009 (f. 172), carta de pagament d'IBI de 2009 (f. 173, 237,57 €) i abonaments en compte en efectiu per part de l'actora des de maig de 2009(f. 164) a octubre de 2009 (f. 165) i de novembre i desembre de 2008 (f. 166. 400 + 400 €) a març de 2009 (f. 167) ; també una transferència d'octubre de 2009 (f. 175) i un ingrés en efectiu de novembre de 2009 (f. 175) així rebuts de CP de maig de 2009 (f. 169) a octubre de 2009 (f. 170).

g) Caixa Penedès va certificar a data 30-6-2010 que el compte del demandat acabat en 9936 estava en negatiu de -1.345,91 € (f. 179).

Unnim va certificar a 6-7-2010 que el préstec acabat en 8870 no està cancel·lat i hi ha dos rebuts pendents, de dates 14-2-2009 per 70,47 e i 14-3-2009 per 599,26 € i del préstec acabat en 1171 n'hi ha dos més de pendents, de 31-5-2010 de 263,66 € i de 30-6-2010 de 241,53 € (f. 185); adjunta extracte del compte acabat en 8391 des d'1-1-2006 a 2-7-2010 i del compte d'estalvi acabat en 8190 des de 19-2-2007 a 27-3-2009 en que queda a zero (f. 186 i ss.).

La declaració d'IRPF del demandat dels exercicis 2006 i 2007 consten al f. 198 i ss. (a retornar 645,95 e i 75,26 € respectivament) revelen uns ingressos (rendiment net reduït) de 21.289,84 e i de 10.790,48 e respectivament. La declaració de 2008 (f. 227 i ss.) (a retornar 187,78 €) revela un rendiment net reduït de 14.386,68 euros.

h) Per Acte de 10-3-2010 (f. 138 i ss.) es va desestimar l'excepció de litispendència formulada a l'audiència prèvia.

i) Consta al f. 244 i ss. la sentència de divorci dictada en segona instància per la secc. 12a d'aquesta Audiència el 15-7-2011 que, on la sentència d'instància havia guardat silenci, va decidir que les quotes de préstec hipotecari havien de ser satisfetes per meitats iguals per ambdós cotitulars segons el títol constitutiu no essent procedent incloure-les al procés matrimonial.

S'acompanya així mateix (f. 252 i ss.) extracte de data 11-1-2012 del compte acabat en 8391 des de 15-7-2009 a 23-12-2011 on consten subratllats en groc les sumes ingressades en efectiu per la demandada com a formal contribució al 50% dels préstecs (així consta anotat en 20 assentaments) per un import total de 5.550 €i presumiblement per altres 1.600 €(només consta l'ingrés en efectiu), un certificat d'Unnim del préstec hipotecari, de data 11-1-2012 del que resulta que el préstec hipotecari (acabat en 1171) presenta un capital pendent de 35.564,21 €, interessos pendents de 36,49 e, comissió de cancel·lació de 355,64 € i quotes vençudes no satisfetes per import de 1.195,53 € (total, 37.151,87 €). Així com certificació del préstec acabat en 8870 també amb garantia hipotecària del qual a data 11-1-2012 només resta per abonar 696,69 e d'interessos pendents de pagament.

S'acompanya també rebuts de pagaments en efectiu fets per l'actora el 2-12-2011 i 3-1-2012 per import de 250 i 150 € respectivament (f. 266) així com rebuts de pagament de l'IBI (f. 269 i ss.) de l'exercici 2010 (246,55 €) i 2011 (448,29 €), rebuts d'assegurances de 2010 (f. 279) per un total de 188,57 € i de 2011 (f. 276 i ss.) per 95,39 e (mig any).

j) El judici fou celebrat el 17-1-2012 finalment (DVD).

Com a qüestió prèvia es va dir que havia sentència ja de divorci des de juliol dictada per l'Audiència i que les quotes hipotecàries i càrregues s'han d'assumir per les parts i no s'han d'incloure com a matèria matrimonial.

S'aporten rebuts per a reclamar de desembre de 2009 fins a gener de 2012. I es torna a recuperar el sentit primer de la demanda vindicar el tema de les quotes que anessin vencent. Des de novembre de 2009 fins gener de 2012, moment actual, es diu que s'han meritat 3.550 € per a la demandant.

Perquè ha pagat el doble.

I per despeses, assegurances i IBIs: 1.189,96 per l'assegurança i 283,96 IBI. El total reclamat serien, doncs, de 4.286,96 a més dels 8.120,10 € reclamats fins 4- 11-2009; total, 12.407,06€

La part demandada s'hi oposa perquè ara sí es modifiquen substancialment els fets fixats a l'audiència prèvia.

Ja hi ha sentència de l'AP. No es pot demanar aquí allò que ha estat decidit a l'altre plet i no ve preparada la demandada per a contestar una res nova com aquesta. L'Acte de mesures provisionals és executiu i cal executar-lo.

La sentència només parla de les quotes hipotecàries. Quan es va interposar la demanda no estava vigent el Llibre II del CCC. L' art. 4 i 37 CF deixa clar que són despeses familiars. Despeses d'adquisició i millora.

El llibre II ara ho ha modificat. Però no és aplicable al cas.

El Jutjat desestima la consideració d'aquest fet nou. Està fora de termini.

Es recorre en reposició. Per economia processal i atès el reiterat incompliment de la part demandada. I perquè aquesta matèria ha estat considerada 'no matrimonial' per la sentència de l'AP. S'aporta.

S'hi oposa la demandada. L' art. 286 LEC no permet canviar els termes del debat. La sentència de l'AP fa més de set mesos que és coneguda. A més, des de l'atribució de l'ús les despeses no estan acreditades i corresponen a la part actora. I els documents que s'aporten no es poden aportar perquè no es pot fer contraprova.

El Tribunal desestima.

S'entra en la pràctica de la prova.

Declaren en interrogatori:

1) el demandat Sr. Eulalio (min. 19:55 i ss. DVD) explica que van adquirir en proindivís amb hipoteca, crèdit personal, no. Hi ha una altra hipoteca. Els dos es pagaven al compte conjunt i on es carregaven els crèdits hipotecaris. No existeix ja. La hipoteca diu que es va acabar fa anys. L'any 2009 creu. Març de 2009.

La seva esposa no sempre ha treballat. Ha estat a l'atur llargs períodes. Ha estat a l'atur moltes vegades. El segon préstec era per pagar la papereria. Cobrava en mà. No va ingressar mai res on es pagaven els préstecs.

Se'n va anar de mutu acord amb ella el febrer de 2007. Des de febrer de 2007 és cert que no ha pagat res per préstecs. No ha pogut. Les despeses són de qui viu en un immoble. Ell paga els seus. Les despeses del parking estan arreglades.

Ara treballa. No els dirà què guanya.

Amb exhibició del doc. 1 contestació, pàg. 20 (f. 97), manifesta que feia transferències de 365 € per a pagar el préstec hipotecari. Eren dos préstecs. Un era la hipoteca (uns 500 i escaig) i l'altre (tres-cents i escaig) coses del pis, la papereria, cotxe, etc.

El primer es va acabar el maig de 2009. El 2007 verbalment van acordar que ella pagaria el préstec i atès que ella li devia la meitat des del 2000 a febrer de 2007. Fins ara no ha fet ús del pis. El canvi de caldera és de després de marxar ell. No li han dit res.

2) la demandant Sra. Agueda (min. 30: 18 i ss. DVD) manifesta que ell va marxar el febrer de 2007, sense cap acord; se'n va anar i punt. Ell no ha pagat res per meitats. No ha pagat res. A la vista de la pàg. 20 del doc. 1 contestació (f. 97) reconeix la transferència i el nom del marit però no es creu que l'hagi fet ell. El doc. 1 pàg. 19, igual. No hi havia acord de pagar la meitat. Es pretenia pagar la meitat dels préstecs cadascú. Ella ho pagava tot. No sap per què es reclama a partir d'octubre de 2007. Igual és perquè no podia pagar i per això reclamà. Hi havia dos préstecs, un de 515 i l'altre de menys.

El primer préstec no ha acabat. Els papers hi són al Jutjat. No s'ha pagat tot i per això no està acabat. S'havia d'haver acabat el 2009. Ella ha ingressat no la totalitat, sinó allò que ha pogut. Tots els rebuts són aquí. El segon préstec fou per reagrupament de préstecs. El cotxe fou un regal, ¿l'ha de pagar ella?; la papereria no l'ha muntat ella sola; ella s'ha donat d'alta d'autònoma, això sí.

A la pregunta de si l'invertit en la papereria era part de la despesa familiar diu que el guany de dita papereria era familiar.

Fins 2007 ella també ha pagat en part els préstecs. No sabria dir ara quants ingressos ha fet. Ella cobrava en mà i ingressava.

La renovació de la caldera és d'abans de marxar ell, la reparació és a nom seu.

Quan van signar el document 2 de la contestació (f. 98) no es va acordar cap qüestió econòmica.

Es va posar demanda de divorci. Les despeses que es reclamen estan basades en els rebuts dels pagaments que ella ha pogut fer. Sempre ha treballat. Cobrava en mà sempre. Contribuïa a les càrregues familiars.

El demandat no ha pagat regularment les despeses des de la meitat del 2007 quant a l'habitatge. Les despeses de l'habitatge les porta ella en solitari. Els préstecs estan en vigor. Ella ingressa entre 200 i 250. Sobre 486,05 i 239,48 € respectivament el 2008.

Els rebuts de gas natural per renovació de caldera van a nom d'ell (f. 32 i ss.) i són a partir de desembre de 2007.

k) L' Acte d'aquesta Sala de 11-6-2013 va tenir per incorporada la sentència de la secció 12a -obrant ja al f. 244 i ss.- com a mitjà de coneixement del Tribunal i un extracte bancari -obrant ja al f. 253 i ss.- com a prova d'alçada, rebutjant-se el contingut del f. 252 (afecta a un total de 1.000 € ingressats) per haver-se pogut presentar amb la demanda.

Dit extracte reflecteix les sumes ingressades en efectiu per la demandada com a formal contribució al 50% dels préstecs (així consta anotat en 20 assentaments) per un import total de 4.550 €-exclosos els ingressos del f. 252- i presumiblement per altres 1.600 €(només consta l'ingrés en efectiu sense cap anotació de destinació concreta) des de 14-7-2009 a 23-12-2011.

Tercer. La Sentència d'instància, de data 10 de febrer de 2012 (literalment 2011) (f. 278 i ss.) estima en part la demanda i desestima íntegrament la reconvenció.

Quant a la demanda, entén acreditat que l'actora ha abonat 4.581,90 € i condemna el demandat a abonar 2.290,95 euros més altres 528,04 €, que resulten de contrastar els pagaments acreditats i els apunts de la llibreta d'estalvi (doc. 37, f. 24 i ss.)

No li admet els pagaments en efectiu que no van adreçats a pagar cap préstec en concret.

Quant a l'IBI, atenent la normativa fiscal que grava la propietat i no l'ús (art. 60 i ss. RD.Leg. 2/2004) li aplica la meitat dels 418,26 € que considera acreditats pagats al demandat (209,13 €).

També el condemna a pagar el 50% de les assegurances de 2008 (19,69 €).

En canvi, no li aplica la despesa per reparació de caldera per haver conclòs la convivència el 28-2-2007 ni tampoc la suposada despesa en pintura de l'escala comunitària.

No estima la demanda reconvencional perquè considera que els càrrecs s'han fet sobre compte conjunt que considera nodrit per les dues parts per igual.

Estima en part la demanda sense costes i desestima la reconvenció amb costes.

Quart. El primer motiu de recurs de la part demandada reconvinent rau en considerar que com que eren de plena aplicació els arts. 4.1 b ) i 5 del CF al moment de la separació de fet, quan es produeix la impossibilitat del marit d'abonar el préstec se n'ha de fer càrrec enterament l'esposa.

No pot prosperar.

Cert és que s'aplicava al moment de la separació el Codi de Família de Catalunya, on les despeses d'adquisició de la llar eren despeses que fins a fixar-se els efectes de la separació (quins efectes es produeixen des de que es dicta, no amb efectes retroactius a la ruptura de fet) devien ser cobertes amb la contribució igual o desigual de les parts.

El cert és, però, que enlloc està acreditat que el marit que marxa de la llar conjugal hagi esdevingut insolvent o incapaç de pagar dites despeses posteriorment. A partir de mitjan 2007, encara que només se li reclami la meitat des de l'octubre.

En cas de separació de fet, la comunitat de vida i contribució anterior es trenca i s'ha d'estar a la titularitat formal dels béns per a determinar les respectives obligacions propter remi, en el cas dels deutes front de tercers esmerçats en adquisició o manteniment de la llar, s'ha d'estar al títol constitutiu.

Tampoc és admissible una alteració sense més del règim anterior de contribució de forma unilateral i injustificada o quant menys no sembla emparable com a exercici de dret ex bona fideun canvi injustificat de la quota contributiva d'una part per decisió unilateral exclusivament seva ( art. 7 CC , art. 11.2 LOPJ ).

Per tant, fins l'Acte de mesures de 4-11-2009 la hipoteca la devien de seguir abonant com fins aleshores feien les dues parts. O segons el títol constitutiu.

Res d'això sembla haver succeït i el marit demandat ha reconegut no haver contribuït des de mitjan 2007.

I està acreditat també que, quant menys des de la separació de fet, febrer de 2007, l'esposa ha fet la seva contribució parcial.

Ja fins i tot abans hi ha constància d'abonaments en efectiu (110.000 pta. abans de 1-7-2006 i 362,77 € abans de 30-3-2007).

Cinquè. El segon motiu de recurs combat la sentència per suposada infracció de l'art. 562.1 CCC en relació al 561.12 CCC, que estableixen que qui té l'ús exclusiu ha d'abonar l'IBI.

S'ha d'acollir en part el motiu.

Limitat aquest motiu al pagament de l'IBI, s'ha de dir que els preceptes esmentats fan referència al titular de l'usdefruit, no al de l'ús exclusiu.

L'usufructuari té un poder de gaudi més ampli que el mer usuari, i és subjecte passiu dels rendiments de capital immobiliari com si fora un propietari a efectes de l'IRPF i en aquest sentit pot desgravar-se l'IBI abonat, amb anterioritat, per Llei estatal, a allò que des del vessant civil diu el CCC.

Però cal tenir en compte que el dret d'ús exclusiu ex divortioés un dret personal, encara que inscriptible, d'ús de la llar familiar en funció de la protecció dels fills comuns qui en són els beneficiaris veritables. No té l'ampli poder de gaudi de l'usdefruit, que fins i tot és alienable, és inalienable i està sotmès a la funció educativa i alimentària dels fills, de manera que sol extingir-se quan aquests no resideixen amb el progenitor custodi. L'usdefruit com a tal, no s'extingeix fins la mort de l'usufructuari o fins la seva alienació, extinció per compliment de condició resolutòria o termini final.

No hi ha cap títol d'usdefruit pactat entre les parts.

No li és traslladable, per tant, l'IBI a l'esposa en tant que titular de l'ús exclusiu abans de l'entrada en vigor del Llibre II CCC.

Ara bé, qui dels esposos hagi pagat de més podrà reclamar de l'altre la seva part.

Limitada la reclamació als exercicis 2007, 2008, 2009, com veurem, ja que as l'audiència prèvia es va delimitar l'objecte del procés quant a reclamacions fins 3- 11-2009.

Sisè. Insisteix la part demandada reconvinent en reclamar les quotes hipotecàries pagades suposadament en exclusiva entre 2000 i 2007, és a dir, constant matrimoni.

No es pot acollir.

Durant la convivència, aquesta fou una càrrega matrimonial més, una despesa familiar a abonar pels cònjuges conjuntament o per un d'ells en benefici comú ( art. 4.1 b) CF ) i, per tant, tot l'anterior a la separació no és reclamable. El pagat per l'altre per subvenir les càrregues familiars no es considera donació (arg. ex art. 39 CF ) sinó contribució a les despeses familiars.

Setè. El recurs de l'actora (el primer motiu centra les reclamacions, el segon i tercer denuncien que no s'ha tingut en compte tota la documentació aportada) insisteix en que s'ha d'estimar la demanda quant al 50% de les sumes per ella abonades en solitari per l'hipoteca conjunta entre octubre de 2007 i novembre de 2008 i que se li retorni tot el que hagi pagat de més respecte de la seva meitat de les mensualitats posteriors. Sense quantificar. Ni limitar en el temps.

S'ha d'acollir en part.

A l'audiència prèvia es va limitar la reclamació, tant per quotes hipotecàries suplertes com per despeses de la llar inclosos els tributs, des de l'octubre de 2007 a l'Acte de mesures provisionals de 4-11-2009.

Amb posterioritat a 4-11-2009 certament que les parts, emn base a l'acordat en seu de família, ha d'abonar-ne només la meitat, el que regeix per als exercicis 2010 i següents. Però això no és exigible en aquesta litis.

L'Acte de mesures de 4-11-2009 i després la sentència de divorci són executives des de que es dicten.

És clar que cada part ha d'abonar les hipoteques per meitat des de l'Acte de mesures de 4-11-2009 ençà (la sentència de divorci no ha modificat aquesta qüestió).

Però això no pot ser objecte d'aquest procediment, atès l'objecte centrat a l'audiència prèvia i que ha intentat alterar-se substancialment a les portes del judici.

Durant la separació de fet, que és més ampli (des de febrer de 2007) que el període de reclamació per l'actora i, per tant, de conflicte (a partir d'octubre de 2007), com ja hem dit més amunt, no es pot alterar unilateralment i sense causa la proporcionalitat de contribució existent anteriorment entre les parts. I en tot cas ha de regir la regla de seguir el títol constitutiu i el títol de condomini. Tot a mitges.

El cas podia haver estat millor preparat i certament es fa dificultós haver de manejar els documents en la forma en que han estat aportats, amb duplicacions, sense ordre ni concert, sense certificació de quines han estat les quantitats mensuals exactes pagades en concepte de préstec ni les degudes de pagar en el seu cas. Ni si s'abonaven en un compte o un altre.

La sala ara i el Jutjat abans ha hagut de fer una tasca gairebé arqueològica per a poder valorar la situació real, quelcom que excedeix en bona mesura la seva funció i desdibuixa l'exigència -especialment per a l'actora- de prova que dimana de l' art. 217 LEC .

I és probable que no assolim ser exactes en les operacions aritmètiques degut a tot plegat.

Només disposem d'allò que consta carregat als successius comptes (suposant que, en el període considerat, els dos préstecs, que no pas un, s'abonaven als dos comptes considerats, l'acabat en 1591 de l'esposa i l'acabat en 8391, conjunt o indistint) i, per tant, pagat realment, d'una banda, i les sumes aplicades a cada compte per cada part, de l'altra.

Aquí s'ha de tenir en compte que s'han carregat rebuts de préstecs hipotecaris, inclosos recàrrecs i despeses de demora, per import de 5.637,97 €a la llibreta de l'actora (2.074,13 € el febrer, 1.426,90 € el maig i 2.136,94 l'octubre de 2008); sumes que sense cap mena de dubte ha abonat l'actora a les seves soles expenses.

La meitat d'aquests càrrecs s'ha de presumir que eren del marit (2.818,985 €)

Ara bé, al compte acabat en 8391, conjunt, entre 1 d'octubre de 2007 i 3 de novembre de 2009 s'hi han carregat un total de 10.112,49 €(477,15 oct. 2007, 549,49 nov. 2007, 660,34 des. 2007, 330,47 gen. 2008, 382,77 febr. 2008, 362,77 mar. 2008, 372,69 abr. 2008, 535,13 mai. 2008, 20 jun. 2008, 658,85 jul. 2008, 613,89 ag. 2008, 62 set. 2008 396,53 oct. 2008, 360 nov. 2008, 420,81 des. 2008, 399,20 gen. 2009, 615,57 febr. 2009, 471,42 mar. 2009, 386,16 abr. 2009, 349 mai. 2009, 374,65 jun. 2009, 682,53 jul. 2009, 0 ag. 2009, 304,73 set. 2009 i 326,34 oct. 2009).

A dit compte desapareixen els ingressos per nòmina del demandat (TNT Logistics Esp. SAU) a partir de desembre de 2006 (la darrera en forma de transferència de 12.703,15 euros a 28-12-2006), en un moment en que es carreguen préstecs per uns 488 € al mes més altres 239,48 € (total 727), per bé que comencen a haver-hi entrades d'efectiu (7.000 euros el gener, nòmina d'atur el febrer per 1.048,25 €, i algunes transferències, molt poques, a nom de l'ara demandat, etc.).

Quant al període de reclamació, els únics ingressos del compte són en efectiu, per un total de 10.003,93 €, la immensa majoria consten fets per l'ara actora i en molts casos s'indica que són a compte de la seva meitat de préstecs. Cap ingrés per part del demandat. Hauria d'haver abonat la meitat (5001,965 €)

Això és el que ha cobrat el banc al compte primer acabat en -1591 i després a l'acabat en 8391.

¿Hauria d'haver cobrat un total de 700 e al mes? Mai ho sabrem. El cert és que no consten més càrrecs que els esmentats en el període considerat. Que és l'únic que podem analitzar.

Si la muller ha abonat 15.641,90 € és clar que el marit li deu 7.820,95 €

Més el que ha pagat per concepte d'IBI ( 575,98 €, la meitat de la suma dels rebuts de 2008 i 2009 (els únics meritats entre la separació de fet i el dictat de l'Acte de mesures -recordem que l'IBI es merita l'1 de gener-) que importen 439,12 € el 2008 i 475,14 € el 2009. Que consta suficientment que han estat abonats per l'actora (rebut de 1a primera fracció respectiva al f. 41 i 267 respectivament). Li corresponen a l'actora per aquest concepte altres 457,10 €.

No es pot atendre, en canvi, la pretensió de reintegrament de la meitat de les demés despeses vinculades a la possessió material de la llar conjugal des de febrer de 2007 i jurídica des de novembre de 2009 (ús exclusiu).

Quant al rebut de 215,07 € presentat a l'audiència prèvia, cal dir que és ni més ni menys que la prova de pagament de la primera fracció de l'IBI de 2009 (f. 159).

Cal estimar en part el recurs i, en conseqüència, en més la demanda i condemnar el demandat a abonar a l'actora 8.278,05 €per concepte de meitats de quotes de préstecs hipotecaris abonats de més entre 1 d'octubre de 2007 i 3-11-2009 i meitats d'IBIs dels exercicis 2008 i 2009.

Devent de reclamar tot deute derivat de l'incompliment de l'Acte de mesures de 4-12-2009 o de la sentència de divorci en seu d'execució de la respectiva resolució.

Com sigui que es tracta d'una suma que mai abans ha estat líquida i que ha calgut aquest judici per configurar-la els interessos no s'aplicaran sinó des d'aquesta sentència, al tipus de l' art. 576 LEC .

Vuitè. L'estimació parcial del recurs de l'actora exclou la imposició de les costes de l'alçada causades pel mateix, mentre que la desestimació del recurs de la part demandada li imposa les costes de l'alçada causades pel mateix ( art. 398 LEC ).

L'estimació en més de la demanda resultant de l'estimació del recurs de l'actora i la confirmació de la desestimació de la reconvenció no modifiquen els pronunciaments quant a costes de la primera instància ( art. 394 LEC ).

Fallo

Estimem substancialmentel recurs d'apel·lació interposat per la representació de la part actora i desestimem íntegramentel recurs d'apel·lació interposat per la representació de la part demandada, ambdós contra la sentència dictada el 10 de febrer de 2012 pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 de Mollet del Vallès a les actuacions de procediment ordinari núm. 707/2008 (Rotlle núm. 621/2012) que revoquem en part.

En conseqüència, estimem en part la demanda i desestimem íntegrament la reconvenció i condemnem la part demandada a abonar a l'actora la suma de 8.278,05 €per concepte de meitats de quotes de préstecs hipotecaris abonats de més per aquesta entre octubre de 2007 i 3-11-2009 i meitats d'IBIs dels exercicis 2008 i 2009, més els interessos processals de dita suma des d'aquesta sentència fins al total pagament.

L'estimació substancial del recurs de l'actora determina per a aquesta la devolució del dipòsit constituït per recórrer.

La desestimació total del recurs de la demandada determina per a aquesta la pèrdua del dipòsit constituït per recórrer.

Així, per aquesta Sentència, ho pronuncia, mana i signa aquest Tribunal.

PUBLICACIÓ.- Aquesta Sentència ha estat llegida i publicada el mateix dia de la seva data pel/per la Magistrat/ada Ponent, i s'ha celebrat audiència pública. EN DONO FE.