Sentencia Civil Nº 201/2015, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 196/2015 de 07 de Mayo de 2015

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 196/2015

Divorci contenciós ( art.770 - 773 Lec ) núm. 8/2014

Jutjat Instrucció 1 Cervera.Exclusiu violència sobre la dona

SENTÈNCIA núm. 201/2015

PRESIDENT:

D. ALBERT MONTELL GARCIA

MAGISTRATS:

Dña. ANA CRISRINA SAINZ PEREDA

Dña. MARIA DEL CARMEN BERNAT ALVAREZ

Lleida, set de maig de dos mil quinze

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de divorci contenciós ( art.770 - 773 lec ) número 8/2014, del Jutjat Instrucció 1 Cervera, exclusiu violència sobre la dona, en virtut del recurs interposat per Alexander , representat per la procuradora CARMEN GRACIA LARROSA i assistit pel lletrat ROGER MARTI GUARRO contra sentència de data quinze de gener de dos mil quinze dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 196/2015. Gabriela , representada pel procurador ISIDRO GENESCA LLENES i assistida pel lletrat OSCAR VILAPINYO TERUEL impugna l'apel·lació. El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs d'apel.lació. És ponent d'aquesta resolució el magistrat ALBERT MONTELL GARCIA.

Antecedentes

PRIMER.La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data quinze de gener de dos mil quinze , és la següent: '

FALLO

QUE ESTIMANDOla demanda de divorcio promovida por Dña. Gabriela representada por el Procurador D. Ramón María Razquin Carulla y asistida por el Letrado Sr. Vilapinyó, contra D. Alexander , y con intervención del Ministerio Fiscal; DEBO DECLARAR Y DECLARO:

A) La disolución por divorciodel matrimonio celebrado el día 10 de abril de 1.999 en la población de Jerada (Marruecos) entre D. Alexander y Dña. Gabriela con todos los efectos legales inherentes a dicha declaración.

B) Las hijas menores de edad de los progenitores, Asunción , Lina , María Milagros y Eulalia , quedan bajo la patria potestadambos, si bien bajo la guarda y custodia de su madre, gozando el padre, como progenitor no custodio, del régimen de visitasconsistente en los fines de semana alternos, iniciándose el sábado a las 10 de la mañana hasta las 13 horas del mediodía, y por la tarde desde las 16 horas hasta las 19 horas, y en los mismos términos los domingos. Los intercambios deberán realizarse a través de tercera persona a fin de evitar el contacto entre las partes mientras debiere el padre cumplir con la pena de prohibición de aproximación a la madre a un radio inferior a los cien metros, a la que fue condenado en virtud de sentencia dictada en fecha 2 de diciembre de 2.013 por el Juzgado de lo Penal número Dos de los de Lleida . Una vez declarada la extinción de la mencionada pena, las recogidas y entregas podrán y deberán hacerse de forma normal en el domicilio materno.

En cuanto a los periodos vacacionales, le corresponderá al padre disfrutar de la compañía de sus hijas, en verano, por periodos quincenales, uno en el mes de julio y el otro en le mes de agosto. A falta de acuerdo entre los progenitores, los años pares le corresponderá al padre las primeras quincenas de los meses de julio y agosto, y a la madre las segundas, siendo a la inversa los años impares; iniciándose el régimen de visitas a las diez horas del los días uno y quince de cada mes. Fuera de estos dos meses será aplicable el régimen de visitas ordinario. En relación al periodo vacacional de Semana Santa, le corresponderá al padre tres días consecutivos, que a falta de pacto en contrario entre los progenitores, serán los días que elija el padre, debiéndolo poner en conocimiento de la madre con al menos quince días de antelación. Y en cuanto al periodo vacacional de Navidad, le corresponderá al padre un periodo de cinco días consecutivos, que a falta de pacto en contrario entre los progenitores, serán los días que elija el padre, debiéndolo poner en conocimiento de la madre con al menos quince días de antelación. No obstante, habida cuenta de la circunstancia actual relativa a que el padre no dispone, por el momento como antes se ha dicho, de una vivienda adecuada a las necesidades de sus hijas menores de edad, hasta que no dispusiere de ésta, durante los mencionados periodos vacacionales se seguirá el régimen de visitas ordinario de fines de semana alternos en los términos acordados. Y en cuanto a las recogidas y entregas de las menores durante estos periodos también se estará a lo manifestado hasta que no se extinga la pena de prohibición de aproximación a la que ha resultado condenado.

Cada uno de los progenitores se responsabilizara por si mismo principalmente o a través de otras personas si fuera necesario de atender a los menores cuando los tuviere consigo.

En cuanto a los días especialmente señalados, entendiéndose por tales el cumpleaños de las menores y el de sus progenitores, se estará a lo que acuerden los éstos y, en defecto de acuerdo, el día del cumpleaños de las hijas comunes, el progenitor no custodio o con el que no estuvieren aquel día podrá estar con ellas durante una hora, que en defecto de acuerdo será de las 19.00 a las 20.00. El día del cumpleaños de los progenitores, si no tuvieran a las menores en su compañía, tendrán derecho a tenerlos consigo durante una hora que en defecto de acuerdo será de las 19.00 a las 20.00 horas.

La madre deberá informar al padre sobre la evolución educativa de las menores así como de las actividades extraescolares que en su caso desarrollen y, evidentemente, sobre cualquier tema de salud relativo a aquéllos, debiendo tomar entre ambos progenitores todas las decisiones que afecten a la vida de sus hijas.

Las decisiones de relevancia referentes a los menores deberán consensuarse por ambos progenitores y, en su defecto, acudir a la autoridad judicial para dirimir el conflicto.

La madre deberá facilitar la comunicación de los menores con el padre, estableciéndose para ello un horario que no afecte a las actividades extraescolares de los menores ni a su periodo de descanso.

La residencia habitual de los menores se fija en el domicilio de la madre sito en la población de Tàrrega, DIRECCION000 número NUM000 , piso NUM001 - NUM001 . Cualquier cambio de domicilio de las menores deberá ser comunicado por la madre al padre con una antelación minima de quince días y si supone cambio de localidad requerirá el consentimiento expreso del padre, y en su defecto autorización judicial. En el caso de que fuere el padre el que modificare su domicilio, deberá comunicarlo a la madre con una antelación de al menos quince días, a fin de poder cumplir debidamente con las obligaciones derivadas de la presente resolución.

C) Se fija en 400 euros mensuales la cantidad que el padre, D. Alexander , deberá abonar en concepto de alimentospara sus cuatro hijas Lara, cantidad que deberá ser abonada en la cuenta bancaria que designe la madre, dentro de los cinco primeros días de cada mes y por mensualidades anticipadas, y que se actualizará anualmente conforme al IPC u otro índice que le sustituya.

Los gastos extraordinariosen sentido estricto se abonaran por mitad entre ambos progenitores y previo acuerdo, debiendo acreditar quien los reclame al otro progenitor el coste de dicho gasto a través de la factura, recibo o documento análogo que lo justifique.

D) Para el caso de que alguno de los progenitores tuviere intención de salir con todas o alguna de sus hijas menores de edad del territorio nacional, deberán gozar del consentimiento del otro progenitor y, en caso de discrepancia, deberán recabar autorización judicial.

No procede condenar en costas a ninguna de las partes. [...]'

SEGON.Contra l'anterior sentència, Alexander va/n interposar un recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER.La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 7 de maig de 2015 per a la votació i decisió.

QUART.En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER.-L'objecte del recurs interposat pel Sr. Alexander es limita a l'import de la pensió d'aliments de les seves quatre filles menors d'edat, nascudes el NUM002 -01, el NUM003 -04, el NUM004 -05 i el NUM005 -08, que ha estat fixada a la sentència apel·lada en 400 €, a raó de 100 € per a cada una. Oposa el recorrent que no té feina ni cap tipus d'ingrés ni patrimoni que li permeti assumir el seu pagament, fins el punt que, per aquest motiu, ha 'renunciat' (sic) a les pernoctes del règim de visites. Per això demana que la pensió sigui establerta en la quantitat total de 60 € al mes per a totes quatre filles.

SEGON.-Per fixar l'import de la pensió d'aliments dels fills s'han de ponderar les seves necessitats, però també s'han de tenir en compte el paràmetre dels mitjans econòmics i les possibilitats de l'obligat al seu pagament ( art. 237-9.1 del CCCat ). Per això, la fixació de la pensió d'aliments ha de seguir un criteri de proporcionalitat i ponderació, tot valorant tant la capacitat econòmica de l'obligat al seu pagament, com les necessitats de l'alimentat, amb la particularitat que quan aquest és un menor d'edat, en ell radica l'interès que cal protegir amb preferència, i sense oblidar tampoc que l'obligació de prestar aliments correspon a tots dos progenitors, tant el qui té atribuïda la seva guarda com del qui no la té, per bé que en el primer cas, el simple fet de la convivència comuna determina haver d'afrontar en el dia a dia tot un conjunt de despeses que han de ser valorades per la seva importància i transcendència, atesa la permanent dedicació al fill que comporta la guarda, però que, en canvi, difícilment tenen encaix en els conceptes integradors del dret d'aliments recollits a l'art. 237-1, per bé que sí tenen cabuda en el concepte més ampli de 'formació integral' de l'art. 236-17.1. Aquesta circumstància ha quedat recollida a l'art. 233-10.3, quan diu que la manera d'exercir la guarda no altera el contingut de l'obligació d'aliments envers els fills comuns, i afegeix: 'si bé cal ponderar el temps de permanència dels menors amb cadascun dels progenitors i les despeses que cadascun d'ells hagi assumit pagar directament'. Això és aplicable al supòsit que ara es planteja, atès que la guarda de les quatre filles menors d'edat ha estat atribuïda a la mare, mentre que el pare disposa de visites de caps de setmana alterns, des de les 10 hores a les 13 hores, pel matí, i de les 16 hores a les 19 hores per la tarda, tant el dissabte com el diumenge. Per tant, és evident que és la progenitora guardadora qui assumeix el cost derivat de la mera major permanència temporal de les filles amb ella, fins el punt que inclou tots els àpats dels dies en què la guarda correspon al pare.

TERCER.-Pel que fa a les despeses de les filles, no han estat objecte de discussió ni de prova. Pel que fa als ingressos dels progenitors, cal recordar que la càrrega de la prova correspon a cada part litigant, atès que els principis de facilitat probatòria i de proximitat a la font de la prova ( art. 217.7 de la LEC ), fan que hagi de ser cadascuna de les parts qui està obligada a acreditar els seus respectius ingressos i recursos. En aquest sentit, la Sra. Gabriela només percep 426 € d'una renda activa d'inserció per víctima de violència de gènere, paga un lloguer de 260 € d'un habitatge que comparteix amb el seu germà, i ha d'acudir a institucions de beneficència per obtenir aliments i tot tipus d'ajut. En canvi, res consta acreditat en relació al Sr. Alexander , tota vegada que en primera instància ha adoptat la posició processal de rebel·lia i tampoc va acudir a l'acte del judici. Per tant, cap prova ha aportat per intentar acreditar la seva situació econòmica i, si realment és la que afirma, quins ajuts públics o privats li permeten subsistir, tot recordant que la seva rebel·lia no l'eximeix de les conseqüències de la càrrega de la prova. En qualsevol cas és la mare, tal i com s'ha dit, qui té pràcticament sempre a càrrec seu les quatre filles dels litigants, atès el mínim règim de visites establert amb el pare, amb la qual cosa és palès que és ella qui ha de satisfer gairebé totes de les seves necessitats materials. A més, la mare ha de satisfer també la necessitat d'habitatge de les seves filles. Per tant, és evident que una pensió de 60 € al mes, com demana l'apel·lant, és totalment insuficient, fins i tot per cobrir un mínim vital que permeti la seva mera subsistència, i implicaria carregar exclusivament aquesta tasca a esquenes de la mare, que ha de mantenir a cinc persones amb uns ingressos que obté d'ajuts i subsidis públics i d'entitats de beneficència. Per tant, ateses aquestes consideracions, la quantitat establerta de 100 € per a cada filla és més que ajustada, doncs a ningú pot escapar que, amb 100 € al mes, difícilment es pot mantenir una nena menor d'edat durant un mes. Que en siguin quatre i, per això, la quantitat final sigui de 400 €, no fa que aquest import es converteixi en excessiu o desproporcionat, atès que s'ajusta a la necessitat que cal cobrir, que és gran, és a dir, l'atenció de quatre nenes. Es tracta d'una quantitat que considerem molt ponderada i que, si més no, permet satisfer les necessitats més bàsiques de cada menor, és a dir, un mínim vital que permeti la seva subsistència. En la seva fixació, també es té en compte que no consta que el deutor de la prestació es trobi en una situació de total necessitat econòmica, de pobresa o, fins i tot, d'indigència, que, evidentment impediria el compliment d'aquesta obligació i, en canvi, el constituiria, fins i tot, al seu torn, en creditor d'aliments. Ben al contrari, 400 € al mes per a quatre filles menors d'edat suposa deixar-les en una situació que voreja la pobresa. Així resulta de la STS de 2-3-15 que indica: 'Dice la sentencia de 12 de febrero de 2015 lo siguiente: 'De inicio se ha de partir de la obligación legal que pesa sobre los progenitores, que está basada en un principio de solidaridad familiar y que tiene un fundamento constitucional en el artículo 39.1 y 3 CE , y que es de la de mayor contenido ético del ordenamiento jurídico ( SSTS de 5 de octubre de 1993 y 8 de noviembre de 2013 ). De ahí, que se predique un tratamiento jurídico diferente según sean los hijos menores de edad, o no, pues al ser menores más que una obligación propiamente alimenticia lo que existen son deberes insoslayables inherentes a la filiación, que resultan incondicionales de inicio con independencia de la mayor o menor dificultad que se tenga para darle cumplimiento o del grado de reprochabilidad en su falta de atención'.

Por tanto, añade, 'ante una situación de dificultad económica habrá de examinarse el caso concreto y revisar la Sala si se ha conculcado el juicio de proporcionalidad del artículo 146 del CC ( STS 16 de diciembre de 2014, Rc. 2419/2013 )... lo normal será fijar siempre en supuestos de esta naturaleza un mínimo que contribuya a cubrir los gastos repercutibles más imprescindibles para la atención y cuidado del menor, y admitir sólo con carácter muy excepcional, con criterio restrictivo y temporal, la suspensión de la obligación, pues ante la más mínima presunción de ingresos, cualquiera que sea su origen y circunstancias, se habría de acudir a la solución que se predica como normal, aún a costa de una gran sacrificio del progenitor alimentante'.

Ocurre así en este caso -carácter muy excepcional- en atención a los datos que valora la sentencia recurrida. El interés superior del menor se sustenta, entre otras cosas, en el derecho a ser alimentado y en la obligación de los titulares de la patria potestad de hacerlo 'en todo caso', conforme a las circunstancias económicas y necesidades de los hijos en cada momento, como dice el artículo 93 del Código Civil , y en proporción al caudal o medios de quien los da y a las necesidades de quien los recibe, de conformidad con el artículo 146 CC . Ahora bien, este interés no impide que aquellos que por disposición legal están obligados a prestar alimentos no puedan hacerlo por carecer absolutamente de recursos económicos, como tampoco impide que los padres puedan desaparecer físicamente de la vida de los menores, dejandoles sin los recursos de los que hasta entonces disponían para proveer a sus necesidades.

La falta de medios determina otro mínimo vital, el de un alimentante absolutamente insolvente, cuyas necesidades, como en este caso, son cubiertas por aquellas personas que, por disposición legal, están obligados a hacerlo, conforme a los artículos 142 y siguientes del Código Civil , las mismas contra los que los hijos pueden accionar para imponerles tal obligación, supuesta la carencia de medios de ambos padres, si bien teniendo en cuenta que, conforme al artículo 152.2 CC , esta obligación cesa 'Cuando la fortuna del obligado a darlos se hubiere reducido hasta el punto de no poder satisfacerlos sin desatender sus propias necesidades y las de su familia', que es lo que ocurre en este caso respecto al padre. Estamos, en suma, ante un escenario de pobreza absoluta que exigiría desarrollar aquellas acciones que resulten necesarias para asegurar el cumplimiento del mandato constitucional expresado en el artículo 39 CE y que permita proveer a los hijos de las presentes y futuras necesidades alimenticias hasta que se procure una solución al problema por parte de quienes están en principio obligados a ofrecerla, como son los padres'.

QUART.-No escau efectuar pronunciament pel que fa a les costes.

Atesos els anteriors articles i els altres de general i pertinent aplicació,

Fallo

Desestimem el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Alexander , contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Cervera, en procediment de judici de divorci núm. 6/14, que confirmem. No escau efectuar condemna pel que fa a les costes causades en aquesta instància.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que escaiguin.

Així la pronunciem, manem i signem.

MODE D'IMPUGNACIÓ: Contra aquesta resolució caben els recursos extraordinaris de cassació i d'infracció processal si es donen els requisits que estableixen els articles 466 i següents de la Llei d'enjudiciament civil, havent d'acompanyar amb l'escrit d'interposició els dipòsits (mitjançant ingrés en el compte de dipòsits i consignacions d'aquest Tribunal) i taxes corresponents, en el supòsit d'estar obligat a això.

PUBLICACIÓ.El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.