Sentencia Civil Nº 209/2011, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 390/2010 de 17 de Junio de 2011

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 390/2010

Procediment ordinari núm. 1001/2009

Jutjat Primera Instància núm. 5 de Lleida

SENTÈNCIA núm.209/2011

PRESIDENT

IL·LM. SR. ALBERT GUILANYA FOIX

MAGISTRATS

IL·LM. SR. ALBERT MONTELL GARCIA

IL·LMA. SRA.ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

Lleida, disset de juny de dos mil onze

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau

d'apel·lació, les actuacions de procediment ordinari número 1001/2009, del Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Lleida , en

virtut del recurs interposat per CACOMSA 2005 S.L ., representada per la procuradora Rosa Maria Simó Arbos i assistida pel

lletrat Antoni Cudós Puig contra la sentència de data vuit d'abril de dos mil deu dictada en el procediment esmentat, rotlle de

sala núm. 390/2010. La part apel·lada és Elisenda , representada per la procuradora Ana Maria Suils

Arcon i assistida pel lletrat Luis del Agua Razquin . És ponent d'aquesta resolució l'Il·lm. Sr. ALBERT GUILANYA FOIX.,

Magistrat President d'aquesta Audiència Provincial.

Antecedentes

PRIMER. La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data vuit d'abril de dos mil deu, és la següent: "DECISIÓ. FALLO: Que estimando íntegramente la demanda interpuesta por Dña Elisenda contra la mercantil CACOMSA 2005 S.L debo condenar a la citada demandada a que , como consecuencia del ejercicio de la opción de compra fijada en contrato de 1 de Enero de 1998, otorgue Escritura Pública de compraventa a favor da la actora, fijando como precio la cantidad que resulte de la valoración que se efectúe por la Cámara de la Propiedad urbana de Lleida o en su defecto prueba pericial practicada al efecto, deduciéndose del mismo las cantidades satisfechas en concepto de arrendamiento y todo ello con expresa imposición de las costas causadas en el procedimiento. [...]"

SEGON. Contra l'anterior sentència, CACOMSA 2005 S.L. va interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i al que es va oposar la part contrària ; un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 17 de juny de 2011 per a la votació i decisió.

QUART. En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER. La part demandada recorre contra la sentència de primera instància i ho fa al·legant error en la valoració jurídica dels fets provats i concretament en l'apreciació de la vinculació del contracte d'opció de compra al d'arrendament quan en realitat són dos contractes diferents amb temporalitats i caducitats diferents. Així mateix el jutge és incongruent en la seva sentència al descomptar del preu del pàrking els lloguers fins aleshores pagats, pètita aquesta que ni tan sols efectua la part actora.

La part actora s'oposa la recurs i demana la íntegra confirmació de la sentència de primera instància.

SEGON . Dos són els motius de recurs que es fan valer i que giren al voltant de la vinculació o no dels contractes d'arrendament i opció de compra i de la possible incongruència de la sentència.

Pel que fa al primer, això és la relació entre arrendament i opció de compra hem de manifestar el nostre acord amb la solució a la que arriba el jutge a quo que efectua una valoració de la prova fonamentada en el contingut dels contractes que han signat les parts i en que no pot incloure's el de 13 de gener de 2006 que no va ser acceptat i firmat per la part actora. Per tant el contracte que regeix les relacions entre parts és el de l'any 1998 que no és més que una novació de l'inicial contracte de 1996 i que es diferencia d'aquell en la redacció de la clàusula relativa a l'opció de compra. Així mentre que en el de l'any 1996 es deia que "el arrendatario tiene la opción de comprar la plaza de aparcamiento sin limite de fecha establecido por parte del arrendador ..." en el de l'any 1998 es diu "el arrendatario tiene la opción de comprar la plaza de parking y trastero descrito, en este caso, la operación se realizara....". El jutge a quo amb aquests antecedents dóna sobrades raons per entendre que malgrat arrendament i opció són contractes que no tenen perquè estar vinculats, en aquest cas cal entendre que la durada d'un corre paral·lela a la durada de l'altre doncs així es desprèn de l'iter de la contractació entre parts i de la interpretació de la literalitat dels contractes que no fixen una data de caducitat en el de 1998 i per contra estableixen clàusules que no tindrien sentit si la durada fos d'un any com es sosté per la part apel·lant.

És aquesta una possible solució jurídica tan vàlida com la que pugui sostenir la part apel·lant, i obeeix a una valoració conjunta de la prova, funció aquesta pròpia del tribunal d'instància i que ha de ser preferida a la interpretació subjectiva i interessada de la part apel·lant, malgrat aquella tingui també arguments jurídics al seu favor. No desconeixement la doctrina relativa a la temporalitat del contracte d'opció de compra, però en aquest cas tant vàlid pot ser un pacte com el de 1996 en que les parts acorden que l'opció es pugui exercitar sense límit de data, pacte que és perfectament possible en base al principi de l'autonomia de la voluntat i la llibertat de contractació que regeix el nostre dret i que cal respecte en base al també principi general del pacta sunt servanda, com pot ser-ho un pacte en que les parts vinculen el contracte d'opció a la durada de l'arrendament, però no solament a la durada anyal sinó a les successives pròrrogues, postura que pel demés encaixa perfectament amb el pacte inicial i amb la negativa a signar el contracte de 2006. Per tant aquest primer motiu de recurs escau desestimar-lo.

TERCER. Pel que fa al segon dels motius de recurs i relatiu a la incongruència de la sentència atès que aquella acorda la deducció del preu dels lloguers pagats fins al moment, aquí hem de donar tota la raó a la part apel·lant atès que es tracta sens dubte d'un error del jutge a quo, ja que no solament res es diu d'aquest extrem en la pètita de la demanda sinó que expressament en el HECHO QUINTO de la demanda, la part actora reconeix que la clàusula prevista inicialment de deducció del preu pagat pels lloguers atenta al just equilibri de les prestacions, ha perdut la seva equitat i proposa que, com ja fa CACOMSA en el contracte que li remet a l'any 2006, sigui la Càmera de la propietat urbana de Lleida qui el fixi. Per tant, escau revocar aquell pronunciament en l'aspecte relatiu al descompte dels lloguers pagats.

QUART. Atès el que disposa l' article 394 de la LEC en relació al 398 i al haver-se estimat parcialment el recurs d'apel·lació no escau fer especial declaració de les costes d'aquesta alçada.

Fallo

ESTIMEM parcialment el recurs d'apel·lació interposat pel procurador Simo contra la sentència de data 8 d'abril de 2010 del jutjat de primera instància número 5 de Lleida que REVOQUEM en l'extrem de deixar sense efecte el pronunciament relatiu al descompte del preu de les quantitats que s'haguessin pagat per concepte de lloguers ratificant la resta de pronunciaments i sense fer especial declaració de les costes d'aquesta alçada.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s'escaiguin.

Així per aquesta la nostra sentència, ho pronunciem, ho manem i ho signem,

PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.