Sentencia Civil Nº 210/2012, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 426/2011 de 05 de Junio de 2012

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

ROTLLO DE APEL·LACIÓ Nº 426/2011

JUDICI VERBAL Nº 641/2010

JUTJAT DE PRIMERA INSTANCIA NÚM. 8 - EL VENDRELL

SENTÈNCIA

MAGISTRAT

IL·LM. SR. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, a 5 de juny de 2.012.

Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial el RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per D. Adrian i DÑA. Reyes representats pel Procurador dels Tribunals Sr. Recuero Madrid i defensats pel Lletrat Sr. Crua Bonillo, contra la sentència de 9 de març de 2.011 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 8 del Vendrell, judici verbal núm. 641/2010 , al qual figura com a part demandant D. Fulgencio i DÑA. Esmeralda , i com a part demandada els ara apel·lants.

Antecedentes

PRIMER. La resolució recorreguda conté la següent Decisió:

"ESTIMAR la demanda interpuesta por D. Fulgencio Y Dª Esmeralda contra D. Adrian Y Dª Reyes y condeno a los demandados a devolver la cantidad entregada en concepto de fianza por importe de 1.800 euros, más intereses legales, con imposición de costas procesales a la parte demandada."

SEGON. Contra l'esmentada resolució es va interposar recurs d'apel·lació per la representació processal de D. Adrian i DÑA. Reyes d'acord a les al·legacions contingudes al seu escrit.

TERCER. Donat trasllat del recurs a l'adversa, per la seva representació processal es va presentar escrit d'oposició al mateix.

QUART. En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat els tràmits legals.

Fundamentos

PRIMER. Interposa la representació processal de D. Adrian i DÑA. Reyes el present recurs d'apel·lació impugnant la totalitat dels pronunciament de la sentència d'instància pels quals s'estima íntegrament la demanda, i al·legant incorrecta identificació de la naturalesa de la fiança de l' article 36 de la L.A.U ., així com inversió de la càrrega de la prova i presumpció iuris tantum de responsabilitat de l'arrendatari "respecto del posible deterioro o pérdida que sufría de la cosa arrendada" (foli 129), i error en la valoració de la prova; finalment, i per al cas de no estimar-se el recurs d'apel· lació, sol·licitava la revocació del pronunciament relatiu a la condemna en costes "pues el caso reviste de importantes dudas de hecho y derecho" (foli 134).

SEGON. Com ja vam dir a la nostra sentència de 29-04-2011, rotllo 453/2010 (amb cita de la SAP de Madrid de 15-12-2010 ), l' article 36 de la L.A.U . configura "la fianza como un derecho de crédito, del que es deudor el arrendador y acreedor el arrendatario, en cuanto establece como regla general que, al final del arriendo, el arrendador deberá restituir al arrendatario el saldo de la fianza constituida en metálico. La finalidad de la fianza es garantizar el cumplimiento de las obligaciones propias del arrendatario de cuidado y conservación de la cosa arrendada y de la restitución de la posesión; consecuencia de ello es que el arrendador queda obligado a devolver o restituir la fianza al finalizar el contrato, salvo que por el incumplimiento del arrendatario el importe de la misma deba aplicarse a cubrir las responsabilidades para las que se constituyó, dentro del mes desde que el arrendatario ha entregado las llaves, o mejor, con la entrega efectiva del inmueble (art. 36.4), una vez terminado el arriendo. En consecuencia, una vez resuelto el contrato de arrendamiento el arrendador dispone de un mes parta devolver la fianza o, en su caso, determinar el saldo que proceda ser restituido, correspondiéndole a él la carga de acreditar tales extremos, a fin de poder efectuar su compensación con la fianza" .

El problema de la part ara recurrent no és que no hagi quedat acreditat que els actors van ocasionar danys a l'immoble llogat pels demandats i als que reclamen que retornin la fiança, essent la Jutgessa d'instància molt clara al respecte a la pàgina 5/8 de la seva resolució (foli 113), sinó que la part demandada no ha acreditat amb la suficiència exigible el valor dels danys per poder restar aquest valor de l'import de la fiança.

El document acompanyat i que obra al foli 107, i que pretén justificar el valor dels danys, com diu la Jutgessa a quo , "se desconoce si es factura o presupuesto, carece de sello de la empresa, y adolece de cierta generalización o indeterminación de las partidas que contiene que al haber sido impugnado y no corroborado por ninguna otra prueba no puede hacer prueba al respecto" (foli 113), afegint més endavant que "no se hace referencia asi es factura o presupuesto, se desconoce si incluye o no IVA, no contiene más referencia a la empresa que "Pinturas Garmans Jane" y no ha sido ratificado por el industrial que lo emitió y que supuestamente realizó los trabajos ni se ha corroborado por ningún otro elemento probatorio, máxime en este caso, que es en la contestación a la demanda cuando se plantea la compensación de la fianza entregada con la cantidad destinada a reparación y limpieza del piso" (foli 114).

S'ha de tenir present l' article 326 de la L.E.C . ( Fuerza probatoria de los documentos privados ) que disposa: "1. Los documentos privados harán prueba plena en el proceso, en los términos del art. 319, cuando su autenticidad no sea impugnada por la parte a quien perjudiquen. /// 2. Cuando se impugnare la autenticidad de un documento privado, el que lo haya presentado podrá pedir el cotejo pericial de letras o proponer cualquier otro medio de prueba que resulte útil y pertinente al efecto. Si del cotejo o de otro medio de prueba se desprendiere la autenticidad del documento, se procederá conforme a lo previsto en el apartado tercero del art. 320 . Cuando no se pudiere deducir su autenticidad o no se hubiere propuesto prueba alguna, el tribunal lo valorará conforme a las reglas de la sana crítica. /// 3. ... " , així com el fet de que un document privat no sigui reconegut per la part a qui perjudica, no significa que no tingui en absolut d'eficàcia ( STS de 06-06-2007 ), afegint la STS de 18 octubre 2007 que "esta Sala ha tenido ocasión de reiterar que las fotocopias no adveradas ni cotejadas con sus originales carecen de fuerza probatoria respecto de su contenido ( SSTS de 22 de enero de 2001 ). Sin embargo, hemos venido señalando que el Tribunal de instancia, en uso de su soberanía en la apreciación de la prueba, puede valorar las fotocopias en unión de otros elementos de juicio y por ello no se impide su conjugación o valoración con otras pruebas" . I aquí radica precisament el problema: aquest document, en especial en lo relatiu a l'import dels danys, no ha estat corroborat per cap altra prova, raó per la qual el motiu ha de ser desestimat.

TERCER. Respecte a la petició de que per al cas de no estimar-se el recurs d'apel·lació, sol·licitava la revocació del pronunciament relatiu a la condemna en costes "pues el caso reviste de importantes dudas de hecho y derecho" , també ha de ser desestimada, bàsicament perquè aquest Tribunal ignora, ja que res s'especifica, quines són aquests dubtes que permetrien examinar la seva concurrència, i si són de fet o de dret, o de les dos classes.

En definitiva, tenint present que " la soberanía del juzgador de instancia en la valoración probatoria supone que si bien la apelación transfiere al Tribunal de segunda instancia el conocimiento pleno de la cuestión litigiosa, en materia de valoración la revisión de la sentencia deberá centrarse en comprobar que aquélla aparece suficientemente expresada en la resolución recurrida y que las conclusiones fácticas a las que así llegue no pongan de manifiesto un error evidente o resulten incompletas, incongruentes o contradictorias de forma que revelen una valoración judicial ilógica, arbitraria o contraria a las máximas de experiencia, pero dejando claro que si la apreciación conjunta de la prueba es la procedente por su adecuación a los resultados obtenidos en el proceso, tal valoración ha de ser respetada, sin que resulte lícito sustituir el criterio de la juez de instancia por el criterio personal e interesado de la parte recurrente" ( SS. TS. 15 de novembre de 1997 , 16 d'abril de 1998 i 15 de juny de 1998 ), es desestima íntegrament el present recurs d'apel·lació.

QUART. D'acord amb el que disposen els articles 398 i 394 de la L.E.C ., es procedent imposar al recurrent les costes causades en aquesta instància.

Per tot el que s'ha exposat i de conformitat amb els articles de pertinent aplicació;

Fallo

Que DESESTIMANT EL RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per la representació processal de D. Adrian i DÑA. Reyes contra la sentència de 9 de març de 2.011 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 8 del Vendrell, judici verbal núm. 641/2010 :

1) Es confirma íntegrament la resolució recorreguda.

2) S'imposen a la part apel·lant les costes de la segona instància.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordo, mano i signo.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día cinco de junio de dos mil doce. Doy fe.