Sentencia Civil Nº 210/2016, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 641/2015 de 21 de Junio de 2016

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SEC. 3a

Apel lació 641/15

Ordinari 673/13 del Jutjat de 1a Instància 3 de Reus

S E N T È N C I A

PRESIDENT

Il lm. Sr. GUILLERMO ARIAS BOO

MAGISTRATS

Il lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA (Ponent)

Il lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 21 de juny de 2016

Vist en aquesta Secció 3a de l'Audiència Provincial recurs d'apel lació interposat per Ángela , representada en aquesta instància pel Procurador/a Sra. Gavaldà Sampere i defensada pel Lletrat/da Sr. Pascual Lario, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 3 de Reus de data 9-7-2015 , en procediment Ordinari 673/13, en el que és part actora la recurrent i part demandada-reconvinent Juan de Dios Rodríguez SCP.

Antecedentes

PRIMER.- En la present causa es va interposar per Ángela recurs d'apel lació, en data 14-9-2015, contra Sentència d'instància que disposa: 'Desestimo la demanda interposada per Ángela contra Juan de Dios Rodríguez SCP, absolc l'entitat demandada de les pretensions contra ella deduïdes, amb expressa imposició de costes a la part actora.

Estimo parcialment la demanda reconvencional interposada per Juan de Dios Rodríguez SCP contra Ángela , condemno aquesta a pagar la quantitat de 20.961,22 euros, amb els interessos meritats des de la data de la reclamació judicial fins al total pagament, al tipus legal incrementat en dos punts des d'aquesta sentència, sense fer especial pronunciament sobre les costes'.

SEGON.- En data 21-10-2015 Juan de Dios Rodríguez SCP es va oposar al recurs.

TERCER.- En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

Fundamentos

PRIMER.- Es va interposar demanda reclamant la quantitat de 17.193,75 euros, en concepte de reparacions a realitzar i partides mal facturades d'una obra de reforma i rehabilitació integral d'una casa situada al c/ DIRECCION000 , NUM000 , de Bràfim, obra conclosa al novembre de 2011, sent la propietària i promotora l'actora i contractista la demandada.

La demandada es va oposar a la demanda i va reconvenir, reclamant la quantitat de 38.524,76 euros, en concepte de treballs fets i no cobrats o encara no facturats.

La sentència impugnada desestima la demanda i estima parcialment la demanda reconvencional, condemnant l'actora a pagar a la reconvinent la quantitat de 20.961,22 euros.

SEGON.- Interposa recurs l'actora al legant error en la valoració de la prova.

Segons reiterat criteri jurisprudencial, la valoració probatòria és facultat dels Tribunals sostreta als litigants, els quals encara que evidentment poden aportar les proves que la Llei autoritza, de cap manera poden tractar d'imposar-la als Jutjadors, ja que no pot substituir-se la valoració que el Jutjador fa de tota la prova legalment practicada per la valoració que de la mateixa fa la part recurrent, al correspondre la valoració de la prova única i exclusivament al Jutjador i no a les parts, valoració que ha de fer de manera lliure però mai arbitrària. Mitjançant el recurs d'apel lació, es transfereix al Tribunal de segona instància o ad quem el coneixement ple de la qüestió, però quedant reduïda la seva funció a verificar si la valoració conjunta del material probatori feta pel Jutge de primera instància és il lògica, arbitrària, contrària a les màximes d'experiència o a les normes de la sana crítica, o si, pel contrari, l'apreciació conjunta de la prova és la procedent ( SSTS 15-2-1999 i 26-1-1998 , entre moltes).

És a la part actora a qui correspon la càrrega de provar els fets en que fonamenta la seva pretensió, conforme la norma general de distribució de la càrrega de la prova de l' art. 217 LEC , en el sentit de que correspon a l'actor la prova dels fets normalment constitutius de la seva pretensió, i al demandat, en general, la dels fets impeditius o extintius que al legui.

Respecte a la eficàcia o valor probatori dels documents privats unilateralment fets (factures, etc.), la jurisprudència ve dient que, si bé són en principi insuficients per a acreditar el deute, poden ser suficients si en el procés existeixen altres elements probatoris susceptibles de ser valorats juntament amb aquells i que els confirmin, fent l'obligada valoració conjunta de la prova ( Sentències del Tribunal Suprem de 27 de juny de 1981 , 16 de juliol de 1982 , 23 de maig de 1985 , 12 de juny de 1986 , 30 de desembre de 1988 , 1 de febrer de 1989 , 18 de desembre de 1990 i 6 de febrer de 1992 , entre moltes).

TERCER.- Al lega la recurrent que s'hauria de creure al seu perit i no al perit de la part contrària, que és el que fa el Jutge a quo, ja que el seu perit, el Sr. Pedro Antonio , va ser l'arquitecte tècnic encarregat de la rehabilitació i, per tant, el que millor coneix el devenir de l'obra.

En primer lloc, la sentència impugnada té una exquisida motivació, analitzant detalladament partida per partida, tot i ser alguna d'elles d'ínfima quantia. En segon lloc, la sentència impugnada no solament valora la pericial del Sr. Ángel , perit de la demandada i reconvinent, sinó també altres proves, com les testificals i documentals (fotografies i factures, fonamentalment). En tercer lloc, la pericial feta pel Don. Ángel resulta molt minuciosa, detallada i exhaustiva, més que l'informe fet pel Don. Pedro Antonio , comprenent i estudiant inclús les valoracions que el propi Don. Pedro Antonio havia fet al respecte de cada partida, per la qual cosa la pericial feta pel Don. Ángel resulta molt creïble, sense perjudici de poder tenir algun error. En quart lloc, la part actora -aquí apel lant- presenta com a pericial la del arquitecte tècnic Don. Pedro Antonio , informe pericial que convalida l'arquitecte superior Sra. Adela . Resulta, però, que ni un informe ni l'altre poden tenir la consideració de pericials, ja que Don. Pedro Antonio i Doña. Adela varen ser l'arquitecte tècnic i l'arquitecte superior directors i responsables de l'obra, contractats, doncs, pels propietaris i promotors de l'obra i amb responsabilitats en la mateixa i front aquests últims, per la qual cosa són mers testimonis-perits amb greus problemes de credibilitat per la seva, com diem, vinculació directa amb l'obra i responsabilitat d'ells envers els propietaris i promotors que els varen contractar. En conclusió, sent l'objecte del plet fonamentalment tècnic, per la qual cosa la prova essencial és la pericial, i havent una única pericial feta, la Don. Ángel , la qual és, a més, complerta i exhaustiva, no es pot considerar que la valoració conjunta del material probatori feta pel Jutge de primera instància, que es recolza en tal pericial, sigui il lògica, arbitrària, contrària a les màximes d'experiència o a les normes de la sana crítica.

Partint de les anteriors premisses, aquest Tribunal, i pel que fa a les patides que la recurrent considera 'facturades incorrectament', únicament aprecia error en dues d'elles. En les demés, no aprecia motius pels quals haguem de creure al testimoni-perit de la recurrent i no al perit Don. Ángel , que és al que segueix fonamentalment el Jutge a quo. Les dues úniques partides a que ens referim serien les de 'pavimento de tierra cocida (1.7)' i 'zócalo de tierra cocida (1.8)', i per un motiu objectiu, com és que s'havia pactat al pressupost facturar per m2 i no per hores, per la qual cosa s'ha de respectar tal sistema de facturació. Així s'ha de descomptar a la condemna 418,25 euros i 226,25 euros respectivament.

Pel que fa a les patides que la recurrent considera 'deficientment executades':

1) S'estima la referida a la gotera de la cuina (2.1). Si bé és cert que es varen fer proves d'embasament a la coberta, també ho és que tenim prova fotogràfica de la gotera a la cuina (fotografia existent al informe Don. Pedro Antonio ) i factura de reparació de la mateixa (de Construccions JAM SCP, per 283,95 euros), proves que acrediten la deficient execució de l'obra en aquest punt per part de la constructora. Per tant s'ha de descomptar a la condemna 283,95 euros.

2) No s'estima els 'treballs de pintura per defecte de l'enguixat', ja que no s'acrediten tals defectes. No hi ha cap fotografia dels mateixos, i sols s'aporta una factura (de Pintura i Decoració Vilaseca S.L.) de rascar i empastar tota la casa, però sense que consti el motiu, és a dir, que tal actuació sigui motivada per defectes imputables al constructor i no per altres causes.

3) Tampoc s'aprecia error en la 'reparació de l'enrajolat del bany'. És cert que a les fotografies existents al informe Don. Pedro Antonio es veu que les línies de les rajoles coincideixen unes vegades i altres no, però no queda acreditat que hagin de coincidir sempre tals línies. El testimoni Sr. Marino , proveïdor del material, manifesta que com es tracta de rajoles destonificades no hi ha dues rajoles iguals, per la qual cosa pot no coincidir el seu dibuix, que són línies.

4) Tampoc s'aprecia error en la 'col locació del paviment hidràulic', que no està perfectament alineat amb la paret. La propietat va voler aprofitar el paviment antic i no queda acreditat com varen quedar amb el constructor per a fer tal aprofitament.

5) Tampoc s'aprecia error en 'aixeta safareig'. Si bé al recurs es diu que el defecte és que l'aixeta està instal lada en diagonal sense formar una paral lela en la paret, ni al informe Don. Pedro Antonio ni al del perit surt res d'això, resultant de les fotografies un problema estètic que es soluciona posant un mer embellidor.

6) Tampoc s'aprecia error en 'gres de cuina que no queda tapat pel tapajuntes de la porta'. No queda clar si el defecte és constructiu o imputable al fuster, i si la seva causa va ser provocada per canvis en l'execució de l'obra a instància de la propietat.

7) El mateix succeeix amb les 'portes correteres de cuina', en que el defecte és pel canvi del sistema de calefacció fet per la propietat, que va afectar lògicament als premarcs ja instal lats.

8) Tampoc s'aprecia error en 'caixa de connexions i claus de pas massa enquestades a la paret'. El perit manifesta que hi ha al mercat peces que permeten prolongar les claus de pas encastades i que la tapa de la caixa costa 0,72 euros, per la qual cosa és desmesurada la reparació de 610,44 euros que preveu Don. Pedro Antonio , consistent ni més ni menys que en picar l'enrajolat de la paret.

9) Tampoc s'aprecia error en 'repassos varis'. La sentència dóna credibilitat al perit de la demandada, que informa que la posició de les aixetes de la dutxa és acceptable, que la col locació dels punts de llum respon al ser la paret irregular al ser de pedra amb argamassa i que les caixes estan desplomades al no haver-se conclòs l'obra, no objectivant aquest Tribunal de les fotografies aportades defectes de construcció.

Pel que fa a les patides que la recurrent considera 'desperfectes provocats durant l'execució de l'obra':

1) S'estima els danys causats al 'mur que limita amb jardí'. A les fotografies aportades al informe del testimoni-perit Don. Pedro Antonio s'aprecia en dues fotos que el mur està en relativament bon estat al final de l'enderroc, metre que al final de l'obra està en molt pitjor estat. S'ha descomptar doncs 340 euros.

2) No s'estima la 'reparació d'arcada i del mur de la bassa'. Respecte l'arcada, no aporta la recurrent prova que l'hagués de reparar el constructor. Respecte el dany que té el mur de la bassa, no acredita que fos causat pel constructor i no fos ja preexistent a l'obra feta per aquest.

3) No s'estima la 'substitució de rajoles malmeses al cup de vi'. No acredita la recurrent que els danys que puguin tenir tals rajoles, molt velles, siguin deguts a l'execució de l'obra. S'acredita, mitjançant fotografies aportades pel perit, que en l'execució de l'obra es va protegir amb fustes el cup, no apreciant-se a les fotos que els danys que puguin tenir les rajoles siguin recents i, per tant, de la construcció.

4) No s'estima 'fer la finestra sota despatxet'. Com bé diu la sentència impugnada, no queda acreditat si es va pactar, o no, deixar-la o recuperar-la.

Pel que fa a les patides de la reconvenció, queden acreditades les obres corresponents a desfer i tornar a muntar la teulada, la de moure les grans pedres i maquinària i la de recréixer el terra per fer la calefacció terrestre, obres no pressupostades inicialment, no acreditant la recurrent que es pactés que tals obres fossin gratis. No considerem, en canvi, que procedeixi la de 'reforços i reparacions', ja que aquests treballs estarien ja facturats, al menys en part, en les factures NUM001 i NUM002 , sent treballs, a més, que haurien d'entrar de manera genèrica en la realització global de l'obra. Procedeix detreure doncs 5.397 euros.

Procedeix, en conseqüència, estimar parcialment el recurs, i revocar la sentència impugnada, estimant parcialment la demanda i estimant parcialment la reconvenció, i fixar la quantitat que Ángela ha de pagar a Juan de Dios Rodríguez SCP en 14.295,77 euros, sense fer imposició de costes de primera instància ni de la demanda ni de la reconvenció, conforme l' art. 394 LEC .

QUART.- Conforme als arts. 394 i 398 LEC , en estimar parcialment el recurs, no es fa imposició de les costes del mateix.

Fallo

ESTIMEM parcialmentel recurs d'apel lació interposat per Ángela contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 3 de Reus de data 9-7-2015 , en procediment Ordinari 673/13, que es REVOCA parcialment, fent els següents pronunciaments:

1.- Estimem parcialment la demanda i estimem parcialment la reconvenció, i fixem la quantitat que Ángela ha de pagar a Juan de Dios Rodríguez SCP en 14.295,77 euros, sense fer imposició de costes de primera instància ni de la demanda ni de la reconvenció.

2.- No es fa imposició de costes del recurs.

3.- Retorneu el dipòsit necessari per apel lar.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem i signem.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día veintinueve de junio de dos mil dieciséis. Doy fe.