Sentencia Civil Nº 211/2016, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 530/2015 de 28 de Junio de 2016

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

ROTLLO DE APEL LACIÓ Nº 530/2015

JUDICI VERBAL Nº 274/2014

JUTJAT DE PRIMERA INSTANCIA Nº 2 - VALLS

SENTÈNCIA

MAGISTRAT IL LM. SR.

MANUEL GALÁN SÁNCHEZ

Tarragona, a 28 de juny de 2.016.

Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial elRECURS D'APEL LACIÓ interposat pel Sr. Valeriano representat per la Procuradora dels Tribunals Sra. Martínez Bastida i defensat per la Lletrada Sra. Casas Cerdá, contra la Sentència de 30 d'abril de 2.015 dictada pel Jutjat de Primera Instància nº 2 de Valls, judici verbal núm. 274/2014 , al qual figura com a part demandant l'apel lant, i com a part demandada la SOCIETAT DE CAÇADORS SANT JOAN de Rodonyà representada pel Procurador dels Tribunals Sr. A. Elías Arcalís.

Antecedentes

PRIMER.La resolució recorreguda conté la següent Decisió:

'DESESTIMO la demanda interpuesta por la Procuradora Dña. Isabel Fermín Partido, en nombre y representación de D. Valeriano y absuelvo a la demandada SOCIETAT DE CAÇADORS SANT JOAN de los pedimentos de la demanda, con imposición de costas a la actora.'

SEGON.Contra la esmentada resolució es va interposar recurs d'apel lació per la representació processal del Sr. Valeriano .

TERCER.Donat trasllat del recurs a l'adversa, per la seva representació processal es va presentar escrit d'oposició al mateix.

Fundamentos

PRIMER. Pronunciaments impugnats.

Interposa la representació processal del Sr. Valeriano el present recurs d'apel lació contra la resolució d'instància que desestima la demanda interposada pel mateix en reclamació dels danys patits al seu vehicle com a conseqüència de la col lisió amb un porc senglar.

Al lega el recurrent vulneració de l' article 443.4 de la LEC ja que, oposant la part demandada dos excepcions de fons cacera col lectiva i pluspetició per la fixació a la demanda de quantitats diferents a l'encapçalament i suplico (5.117,96 euros), i a l'altressí primer (4.724,63 euros), la Jutgessa d'instància introdueix qüestions no al legades per la part demandada.

SEGON. Article 443.4 de la LEC (abans de la reforma per Llei 42/2015).

Disposa aquest precepte:'4. Si no se suscitasen las cuestiones procesales a que se refieren los apartados anteriores o si, suscitadas, se resolviese por el tribunal la continuación del juicio,se dará la palabra a las partes para fijar con claridad los hechos relevantes en que fundamenten sus pretensiones. Si no hubiere conformidad sobre ellos, se propondrán las pruebas y, una vez admitidas las que no sean impertinentes o inútiles, se practicarán seguidamente'.

Escoltada per aquest Tribunal la gravació de la vista oral, té raó la part apel lant quan diu que per la direcció lletrada de l'entitat demandada, al contestar a la demanda, únicament es va oposar la qüestió referent a la cacera col lectiva, així com l'existència de pluspetició per la fixació a la demanda de quantitats diferents a l'encapçalament i suplico (5.117,96 euros), i a l'altressí primer (4.724,63 euros) (v. gravació 01:35' i ss.), i igualment el Lletrat de la part actora al seu informe es va referir a aquestes dos excepcions de fons (v. gravació 22:45' i ss.), havent introduït la Jutgessa d'instància, demotu propio, qüestions no al legades per la part demandada com, per exemple,'la improcedencia de indemnización alguna, pues el vehículo del actor no ha sido reparado ... . De otro lado, alega pluspetición en la cantidad reclamada'(foli 86), ocasionant una evident indefensió a la part actora al no haver pogut proposar prova sobre fets no al legats al moment processal oportú.

En quant a la primera de les dos qüestions al legades per la part demandada la SOCIETAT DE CAÇADORS, es a dir, cacera col lectiva, res ha de dir aquest Tribunal ja que es tracta d'un fet respecte del qual no s'ha formulat impugnació, raó per la qual la declaració de la Jutgessa d'instància de responsabilitat del coto de caça ('sin que pueda exonerarse de responsabilidad', foli 86), ha quedat ferma i inatacable en aquesta alçada.

Pel que fa a la segona, pluspetició, reialment no ens trobem davant d'un supòsit de pluspetició (demanar més d'allò a que es té dret), sinó d'una errada en les quantitat fixades a l'encapçalament i suplico de la demanda, i la fixada a l'altressí primer i que devia haver estar corregit sense cap problema. D'altra banda, la part demandada no ha realitzat una veritable impugnació de l'import reclamat amb la demanda: la disparitat en les quantitats és només això, una disparitat, però en cap cas suposa que qüestioni si el vehicle ha estat reparat o no, o si un simple pressupost és suficient o no. En tot cas, havent-se produït un dany a la part actora, aquesta té dret a ser indemnitzada del mateix; així, assenyala la SAP de Barcelona, secció 14, del 21 d'octubre de 2013 (ROJ: SAP B 10621/2013 - ECLI:ES:APB:2013:10621 que'Es recull, en definitiva, el clàssic principi de la íntegra restitució (restitututio in integrum) que té per finalitat el restabliment del patrimoni que ha quedat afectat per l'actuació culposa causant del dany i que junt amb el de 'compensatio lucri cum damno' integren el nervi del dret de danys , en paraules del Tribunal Suprem ( STS 11 de juny de 2008 ). /// En aquest sentit raonava el Tribunal Suprem a la sentència de 6 d'octubre de 1982 que l'obligació de rescabalament 'abarca todo el menoscabo económico sufrido por el acreedor, consistente en la diferencia que existe entre la actual situación del patrimonio que recibió el agravio y la que tendría de no haberse realizado el hecho dañoso, bien por la disminución efectiva del activo, ya por la ganancia o frustrada, pero siempre comprendiendo en su plenitud las consecuencias del acto lesivo, por cuanto el resarcimiento tiene por finalidad volver el patrimonio afectado a la disposición en que se encontraría de no haber mediado el incumplimiento o acto ilícito ('restitutio in integrum') '. És en aquest principi que es fonamenta la recent STS de 18 d'octubre del 2011 quan assenyala que 'en general, emerge como un predicado de justicia satisfactiva, que el perjudicado por el daño sea resarcido del quebranto inferido en su valoración dineraria [...] por la equivalencia al momento del pago o resarcimiento'. /// El que no és possible, però, en base a aquesta doctrina és emparar situacions d'enriquiment injust, és a dir aquells casos en els que el perjudicat, aprofitant aquell sinistre i la necessitat de reparació, pretén introduir millores en els béns afectats a càrrec del causant'.

Aplicant aquesta doctrina al present supòsit i declarada la responsabilitat de la SOCIETAT DE CAÇADORS, és necessari fixar la quantitat en que ha de ser indemnitzat l'actor dels danys patits sense cap culpa per la seva part, i sense que impliqui un enriquiment injustificat. Així, disposem d'una banda l'informe pericial ratificat al judici i que fixa la reparació en 4.724,63 euros (foli 21), i d'altra banda un pressupost per import de 5.117,96 euros (foli 25), justificant el pèrit aquesta diferència en la diferència de preus del taller i del fabricant del vehicle, i en el descompte que el taller realitza a l'asseguradora. En qualsevol cas, considera el Tribunal que davant d'aquesta discrepància, s'ha d'optar per la xifra menor, 4.723,63 euros.

En definitiva, és procedent estimar el present recurs i revocar la sentència d'instància, estimant substancialment la demanda i condemnant a la SOCIETAT DE CAÇADORS a indemnitzar a l'actor en la quantitat de 4.724,63 euros, incrementada amb els interessos de l' article 1.108 del CC des de la data de presentació de la demanda, i amb els interessos de l' article 576 de la LEC des de la data de la present resolució. Es tracta d'uns estimació substancial de conformitat amb l'acord de la Junta de Magistrats de l'ordre civil de l'Audiència Provincial de Tarragona de 27-octubre-2.011 conforme al qual'TERCERO: ESTIMACIÓN SUSTANCIAL DE LA DEMANDA: Se acuerda por unanimidad que existirá estimación sustancial de la demanda cuando entre la cantidad solicitada con la demanda y la efectivamente concedida no exista una diferencia superior al 12% (incluido), es decir, cuando se conceda a partir del 88% de lo peticionado', i al present supòsit s'ha concedir un 92,31% de la quantitat demanada al suplico de la demanda (foli 11), la qual cosa implica la condemna de la demandada a les costes de la instància ( article 394 de la LEC )'de acuerdo con la doctrina jurisprudencial que a efectos de costas equipara la estimación sustancial a la total en los casos en que se produce una pequeña diferencia económica entre la suma peticionada y la que es objeto de condena (vid S.S.T.S. de 14-12-01 y 12-7-99)'.

TERCER. Costes de la segona instancia.

Ex. article 398 LEC , l'estimació del recurs d'apel lació determina la no imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Fallo

S'ESTIMA EL RECURS D'APEL LACIÓ interposat pel Don. Valeriano contra la Sentència de 30 d'abril de 2.015 dictada pel Jutjat de Primera Instància nº 2 de Valls, judici verbal núm. 274/2014 , revocant-la i efectuant els pronunciaments següents:

1. S'estima substancialment la demanda interposada pel Don. Valeriano , condemnant a la SOCIETAT DE CAÇADORS SANT JOAN de Rodonyà a indemnitzar a l'actor en la quantitat de 4.724,63 euros, incrementada amb els interessos de l' article 1.108 del CC des de la data de presentació de la demanda, i amb els interessos de l' article 576 de la LEC des de la data de la present resolució, amb imposició de les costes de la instància a la part demandada.

2. No s'efectua imposició de les costes de la segona instància.

S'acorda donar al dipòsit constituït la destinació legalment prevista.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordo i signo.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día treinta de junio de dos mil dieciséis. Doy fe.