Sentencia Civil Nº 215/2015, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 11, Rec 157/2014 de 23 de Julio de 2015

Encabezamiento

Audiència Provincial

de Barcelona

Secció 11a

Rotlle núm. 157/2014

Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Barcelona

Actuacions de procediment verbal núm. 446/2013

Sentència núm.215/2015

Il·lm. Sr.

Josep Mª Bachs Estany

Barcelona, 23 de juliol de 2015.

HAVENT ESTAT VISTES per la Secció Onzena de l' Audiència de Barcelona, constituïda per un sol magistrat en aplicació de l' art. 82.2, 1º LOPJ reformada per LO 1/2009 de 3 de novembre, les actuacions de recurs d' apel·lació núm. 157/2014, interposat per la procuradora Sra. Pallàs i Garcia, en nom i representació de Centro Médico Teknon, part demandant, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Barcelona a les actuacions de procediment declaratiu verbal núm. 446/2013, ha estat dictada la següent Sentència.

Antecedentes

Primer.- La part dispositiva de la Sentència apel·lada és la següent: 'FALLO.- Que desestimo la demanda de reclamación de cantidad formulada por la procuradora Sra. Pallàs García, en nombre y representación de la entidad Centro Médico Teknon SL contra D. Luis Angel y absuelvo al referido demandado de los pedimentos contenidos en la demanda. Y ello debiendo cada parte asumir las costas procesales causadas a su instancia'.

Segon.- Ha comparegut la part recurrent a través de la procuradora Sra. Pallàs i Garcia.

Ha comparegut la part oponent a través del procurador Sr. Simó i Pascual.

Es va assenyalar per a decisió del recurs l'audiència del dia 15 de juliol d'enguany, havent tingut això lloc a l'hora prevista.

HA ESTAT VIST per l' Il·lm. Sr. Magistrat En Josep Mª Bachs Estany, President de la Secció.

Fundamentos

Primer. Apel·la la representació de la part demandant la sentència d'instància (f. 155 i ss.) pels següents motius:

1er) fa un resum de la demanda i insisteix en reclamar la suma de 5.384,45 e al demandat com a part del tractament prestat per l'actora els dies 23 de juny 2011, 14 de juliol de 2011 i 4 d'agost de 2011 per administració de la medicació Rituximab no coberta per la mútua asseguradora DKV Seguros. Reitera les factures emeses, totes a refús del previ càrrec fet a DKV Seguros.

2on) Errònia valoració de la prova: cal partir de que es va prestar la medicació i que DKV no se'n va fer càrrec; a partir d'aquí la controvèrsia rau en dues qüestions: si hi va haver o no relació contractual entre les parts. I si degut a això se'n va derivar alguna obligació de pagament per part del demandat.

La recurrent sosté que sí, mentre que la sentència sosté que no. El FJ Tercer ens diu que la conformitat que va donar el pacient no passa de l'anomenat consentiment informat, no és cap assumpció del cost; el pacient es va sotmetre al tractament a l'empara del contracte entre actora i asseguradora i en aquesta confiança.

Ressalta la recurrent, en plena disconformitat, els docs. 11 i 12, els fulls d'ingrés signats pel demandat, que pressuposen la prèvia informació sobre la possibilitat de cobrar-li el cost ja que el paràgraf 6è fa referència ales despeses no contractades amb l'asseguradora en qüestió. I que no han estat valorats pel Jutjat. D'aquests documents en deriva la recurrent l'existència d'una relació contractual de serveis entre actora i demandat i la prèvia informació sobre els càrrecs de tractaments no coberts.

El demandat va reconèixer expressament al judici haver signat els fuls d'ingrés personalment (min. 26:06 DVD).

Consta també per la declaració de la Sra. Adela que quan a les autoritzacions figura alguna exclusió com passa amb el 'Rituximab' per part del personal d'administració del centre s'informa al pacient al moment que aquest va a l'hopspital de dia (min. 37:29 a 37:39 DVD i 39:47 DVD).

No està acreditada l'existència de cap contracte entre l'actora i l'asseguradora. El Jutjat no se sap d'on extrau que hi ha una relació contractual Teknon/DKV. Aplica indegudament una jurisprudència (sents. TS 19-12-2008 i 17-7-2012 ) que és de negligència mèdica.

Invoca com a cas similar la sent. AP Múrcia de 26-1-2010 .

3er) Reconeix que és cert, de la testifical, que no hi hagué informació quant al preu dels serveis, també és cert que l'ap. 7 dels fulls d'ingrés diuen que hi ha unes tarifes a disposició dels clients al Departament d'Admissions-Altes. Tot i reconèixer que es tracta d'una infracció de les normes de protecció de consumidors ( arts. 10.1 b ) i 13.1 d) LGDCU ), entén que no determina en cap manera la nul·litat del contracte (sent. AP Múrcia 4-10-2005 i sent. AP Barcelona 30-10-2013) ni excusa al demandat de complir amb la seva obligació de pagar el servei prestat i no cobert per la seva asseguradora. La sent. de l'AP Pontevedra que el Jutjat aplica al cas en sentit contrari de 9-1-2013 no és aplicable al cas.

4rt) La diligència del demandat: no estem davant de tractaments d'urgència, sinó programats, de manera que s'havia d'anticipar i assegurar-se amb la seva asseguradora si tenia o no cobertura i prendre, abans d'iniciar el tractament, la decisió més adient als seus interessos. Sosté la recurrent que és responsabilitat de l'assegurat comprovar aquesta cobertura i que d'aquí neix una solidaritat que li permet reclamar contra els dos, sens perjudici de les accions de repetició entre ells ( art. 1137 CC ); l'assistència sanitària és un contracte de serveis a canvi d'un preu emparat en els arts. 1544 , 1254 i 1258 CC )

5è) que es facturés primer el Rituximab junt amb el paquet de serveis en primer lloc a DKV Seguros i que al final ja es facturés el Rituximab només al pacient res té de rellevant. El pacient no cobert és en tot cas el responsable del pagament del medicament subministrat.

Postula la revocació i l'estimació íntegra de la demanda.

S'oposa al recurs la representació de la part actora (f. 181 i ss.) pels següents motius:

1er) La sentència s'ajusta plenament a Dret. La recurrent admet que primer va facturar a DKV i que només en oposar-s'hi aquesta va facturar a aquesta part. Ningú va informar aquesta part que aquest medicament estava exclòs de la pòlissa d'assistència sanitària. Ni DKV ni Teknon. Aquesta part va ingressar a Teknon per a un tractament oncològic com a assegurat de DKV i amb autorització de DKV. Després d'acabat el tractament és quan Teknon informa el pacient de que DKV no assumeix el pagament del Rituximab. Aquesta part no ha pagat per manca d'informació prèvia sobre la manca de cobertura sobre dit producte. Responsabilitat de la companyia. I del centre mèdic ara reclamant. Aquesta part es va sotmetre al tractament en la confiança de que estava tot cobert atesa l'autorització de DKV. Els fuls d'ingrés on s'adverteix genèricament de la possibilitat de facturar costos no són cap argument. Primer perquè és un document subscrit just a l'ingressar i sota confiança de cobertura. Sergon, perquè va ingressar com a assegurat de DKV i així es va autoritzar. La testimoni Sra. Adela no diu el que la recurrent vol que digui. Diu en veritat que se sol advertir els pacients; en aquest cas no sabia res.

En cap moment es va negar la relació contractual Teknon-DKV. Els fets són clars: s'admet al pacient prèvia autorització de DKV Seguros, no se li va exigir cap dipòsit previ. Pel concert entre Teknon i DKV. Encara que l'ingrés el fes aquesta part, l'autorització del mateix i del tractament novà la relació i DKV es va subrogar en la posició del pacient (ex art. 1203 CC )

No hi ha manca de diligència per aquesta part sinó per part del centre mèdic.

2on) La jurisprudència que s'invoca per la recurrent té poca relació amb el cas: la que sí fa referència al cas és la de l'AP Pontevedra -1a- de 9-1- 2013, on es diu que es va infringir l' art. 4 , 8 i 10 Llei 41/2002 de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria de documentació clínica en no informar prèviament del cost d'una pròtesi abans de la intervenció. No havent-hi cap document que certifiqui la informació prèvia, el Tribunal va entendre que no existia.

3er) No es pot traslladar a aquesta part una manca de diligència pròpia del centre (els arts. abans esmentats obliguen a informar al centre) i de la companyia, que havent autoritzat ingrés i tractament res va dir. La prova de que res va dir el centre mèdic és que també creia en la cobertura i per això va facturar primer a DKV.

Postula la confirmació amb costes.

Segon. La anàlisi de l' actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:

a) Aquestes actuacions provenen del monitori núm. 1743/2012 entre les mateixes parts. A la seva demanda inicial (5-12-2012) Teknon reclama al demandat 5.384,45 € pel subministrament de la medicació quimioteràpica Rituximab que DKV Seguros va refusar atendre com a part dels serveis mèdics que li van ser facturats per l'ingrés i tractament d'aquest els dies 23 de juny de 2011, 14 de juliol de 2011 i 4 d'agost de 2011, a raó de 1.934,87 € les dues primeres sessions i 1.514,71 la tercera, invocant manca de cobertura.

Acompanya factures (f. 78 i ss.) i reclamacions extrajudicials (f. 89 i ss.)

b) El Decret de 6-3-2013, atesa la manca de compareixença i de manifestacions de la part demandada, va donar per acabat el procediment amb trasllat a la part actora per a instar el despatx d'execució (f. 111 i ss.). En haver-se presentat escrit d'oposició es va demanar que es deixés sense efecte dit decret per escrit de 7-3-2013 (f. 115 i ss.) constant haver-se aportat en data 26-2-2013 (f. 117 i ss.) L'escrit d'oposició (f. 121 i ss.) explica que va ingressar a la clínica com a assegurat de DKV Seguros, negant cap contracte amb Teknon i, per tant, la legitimació passiva per a enfrontar dita reclamació. Invoca també manca de previ consentiment, despès de prèvia informació sobre manca de cobertura, per a submimnistrar el fàrmac a cost del pacient. Ressaltant que primer es va facturar a DKV Seguros i només després del refús d'aquesta asseguradora es va facturar al pacient. El Decret de 23-4-2013 (f. 128 i ss.) va declarar finalitzat el procediment i la incoació de judici verbal. L'Acte de 15-4-2013 anul·la el decret de 6-3-2013 (f. 148-149). El decret de 29-4-2013 (f. 9-10) va assenyalar per a judici verbal l'audiència del 16- 10-2013. Rectificat posteriorment pel Decret de 13-5-2013 (f. 22-24) en el sentit d'admetre simplement a tràmit la demanda verbal (idèntica a la monitòria).

c) L'actora va demanar en escrit de 10-5-2013 que es requerís DKV Seguros per tal que informés sobre els motius de no acceptació de cobertura quant al Rituximab. Es va acordar per provisió de 22-5-2013 (f. 28). DKV Seguros va contestar que aquesta exclusió està prevista ala clàusula 5, ap. x) de les condicions generals de la pòlissa DKV Integral Colectivos um. 026.001.17747, expressament acceptades pel prenedor, de la que és assegurat el demandat, on s'indica que 's'exclouen la immunoteràpia, les teràpies genètiques, endocrines, anticossos monoclonals (el Rituximab ho és, f. 38, fitxa extreta de www.vademecum.es) inhibidors enzimàtics, antiangiogènics i agents sensibilitzadors en la quimioteràpia oncològica', aportant (f. 34-35) les autoritzacions de 17-6-2011, 14-7-2011 i 4-8-2011 (on consta exclosos el Rituximab i l'Ubascon) i les condicions generals de dita pòlissa (f. 37) d'on resulta que el prenedor és Reale Seguros Generales SA, l'empresa empleadora del demandat (d'on resulta que aquest no tenia consciència de dita manca de cobertura).

c) Al judici celebrat el dia 7 de novembre de 2013 (DVD), la part actora s'afirma i ratifica (min. 0:47 i ss. DVD) i demana una sentència conforme a la demanda, en reclamació de 5.348,45 € més interessos legals des de la demanda i incrementats en dos punts des de sentència.

La demandada manifesta (min. 5:08 i ss. DVD) oposar-s'hi pels següents motius: manca de legitimació passiva, en el mateix sentit que la oposició al monitori. A més perquè la jurisprudència del TS des de 1995 estableix que la relació és extracontractual. Sent. TS 19-12-2008 ho deixa clar.

Quan hi ha contracte entre l'asseguradora i el centre mèdic. Es reclama a qui no toca. Primer es va facturar a DKV Seguros. No hi ha contracte entre actor i demandat ( Sent. TS 17-7-2012 que ratifica la sent. AP).

Aporta l'actora documentació consistent en fulls d'ingrés (f. 47 i ss.) on s'adverteix que cas de pertànyer a alguna asseguradora les despeses no contractades aniran a càrrec del pacient (en lletra petita, no ressaltada com sí succeeix amb altres aspectes del full) i con sentiment informat (fulls en blanc simplement signats pel pacient, f. 49-51) i autoritzacions de DKV Seguros on consta l'exclusió de cobertura (f. 52 i ss.) i les reclamació extrajudicial de 23-2-2012 (f. 55).

El consentiment contractual assistencial no hi és ni hi pot ser perquè no s'ha informat del preu del servei. Podia haver anat a l'INSS d'haver sabut el preu ( sent. TS 8-11-2007 , sent. AP Madrid -14a- 5-5-2014 i AP Pontevedra 9-1-2013 -1a-), art. 1261 CC (el consentiment no pot recaure sobre el preu ja que mai fou advertit de cost ni import d'aquest).

Fins i tot aquí DKV Seguros havia pagat i posteriorment va emetre unes factures de càrrec.

Subsidiàriament, invoca manca d'acció i dret (1205 CC) per novació de deutor, DKV Seguros va substituir el pacient si es considerés contracte l'ingrés. No se li va demanar cap provisió de fons.

Declaren en interrogatori:

1) el Sr. Luis Angel , demandat (min. 24:47 i ss. DVD), que manifesta que sí va estar ingressat i va fer sessions cada tres setmanes, a la vista dels docs. 11 i 12 aportats a la vista (fulls d'ingrés) manifesta que reconeix la seva signatura. Cada vegada que feia una sessió li feien signar. Els consentiments igual (docs. 13-15). La mútua no sap si ha cobert o no aquest medicament.

Abans d'administrar els medicaments no li van dir que les medicines no estaven cobertes ni del preu del cost. Està afiliat a la Seguretat Social. Si li haguessin dit el que valia tenia opció d'anar a la Seguretat Social. Ni el metge, ni el consultori que el duia dintre de Teknon el van informar de res.

2) el legal representant de Teknon, en la persona de la lletrada (min. 30:53 i ss. DVD), respon que no està ala clínica, de la història clínica diu que li consta que sempre que hi ha una qüestió no coberta s'informa i hi ha unes tarifes a disposició del públic. S'hauria de preguntar a qui va atendre directament al pacient. Ella el que sap és el protocol. És cert que d'entrada es va facturar a DKV Seguros i no pagà les factures senceres, va refusar-ne una part. Tot i sabent que no pagaria la totalitat es va fer. El medicament ja estava subministrat. Se li reclama quan ja està acabat el tractament.

Declaren en qualitat de testimonis:

1) la Sra. Adela , del departament d'administració de l'actora (min. 35:45 i ss. DVD), manifesta que coneix el pacient, no a la representant de Teknon, la clínica sí la coneix, treballa per al Dr. Amadeo i la Dra. Dulce que és la que portava al pacient. Es va decidir canviar la medicació en un moment determinat del tractament. En principi van demanar l'autorització com sempre, i les van donar; l'autorització la demanen ells; per una sembla que si es va acceptar i sembla que per les altres no. El pacient no s'assabenta de res. És quan va a rebre el tractament quan li poden dir allò que està exclòs. Abans d'administrar-li no se li va comunicar el preu, ella tampoc el sap. Ell sabia què li posaven. Però quan venen per mútues per ells és la mútua qui paga, en principi.

Ella d'entrada no rep les autoritzacions. Després sí que ha vist l'historial i ha de ser quan va a l'hospital de dia quan la senyoreta que els rep els informa.

La part demandada manifesta que no està disposada a cap acord atès que està convençuda de que li assisteix la raó.

Tercer. La sentència d'instància, de data 7-11-2013 (f. 63 i ss.), desestima la pretensió actora.

Entén acreditat que l'ingrés i el tractament poliquimioteràpic amb administració de Rituximab per limfoma fol·licular estadi IV A fou fet al centre actor amb autorització de DKV Seguros amb exclusió del Rituximab, així com que el demandat era assegurat d'una pòlissa col·lectiva d'empresa amb DKV Seguros que certament exclou de cobertura l'administració d'aquest medicament.

Partint de que el pacient afirma que d'haver-ho sabut que no tenia cobertura no hagués autoritzat l'ingrés ni consentit el tractament, es pregunta si realment hi hagué o no relació contractual entre actor i demandat.

Té per provat que no es va informar per part del centre de les exclusions en que es condicionava l'autorització del tractament per part de l'asseguradora.

La primera facturació a DKV Seguros de tots els serveis indica clarament que el centre mèdic tampoc es va adonar d'aquest detall.

Considera que els fuls d'ingrés simplement responen a la obligació formal de consentir l'ingrés (a l'igual que després n'hi ha un altre sobre el tractament) i que cap virtualitat tenen com a vàlid compromís d'assumpció del cost d'una part del tractament si aquesta realitat, que no possibilitat genèrica (en principi irrellevant per a un assegurat sense consciència de manca de cobertura parcial), no li ha estat informada prèviament i amb detall del concret o aproximat cost.

De la declaració de la Sra. Adela extrau la conclusió de que no es va donar informació correcta en aquest cas.

Considera que era obligació de l'ara actora informar de les condicions i efectes de l'autorització condicionada per part de l'asseguradora i es basa en les sents. del TS de 19-12-2012 i 17-7-2012 i de l'AP Pontevedra 91-2013, que considerà que sense prova del consentiment del pacient sobre el cost de la intervenció resta sense suport un dels elements essencials del contracte, el preu.

Ve a concloure, per tant, que no hi hagué contracte entre actora i demandat.

Absol.

Sense costes en base a l' art. 394.1 LEC atesos els dubtes sobre extrems de fet.

Quart. El primer i segon motius de recurs sostenen l'errònia apreciació de la prova quant a si hi hagué o no relació contractual entre les parts d'aquest procés i en torn de si l'asseguradora va assumir o no el cost del medicament quin import es reclama. La recurrent sosté que hi havia relació contractual de serveis entre actor i demandat i que no es va assumir mai el cost per part de l'asseguradora.

S'han d'acollir.

Certament hi ha dues relacions contractuals amb subjectes diversos que concorren o poden concórrer.

La relació d'assegurança del ram de prestació d'assistència sanitària general (dintre d'uns límits de cobertura presents a la pòlissa) entre asseguradora i assegurat (aquí a través d'una pòlissa col·lectiva quin prenedor és l'empresa empleadora de l'assegurat, Seguros Reale) és la que fa que aquest acabi adreçant-se a determinat centre mèdic hospitalari que és el prestador de l'assistència o tractament concret, quirúrgic i/o farmacològic.

La relació de prestació sanitària concreta és només entre pacient i centre mèdic.

Podem i hem d'entendre que l'hospital en concret sigui un subcontractat de l'asseguradora dintre dels límits de cada pòlissa per a realitzar la seva tasca assistencial.

Però cal insistir en que alhora existeix la relació contractual pacient-hospital concret, de prestació de mitjans, dintre i al marge de les condicions amb que es projecti la relació asseguradora-assegurat. Absolutament necessària, no solament perquè aquesta darrera institució és la única que presta realment serveis sanitaris sinó no solament perquè requereix una garantia contra fallades imprevistes de la relació asseguratòria sinó perquè fins i tot pot ser necessària -fins i tot vital- la prestació d'algun servei o medicació d'emergència exclosos de cobertura.

Hi ha, per tant, des de l'ingrés, dues relacions contractuals superposades, una d'assegurança que és anterior i una altra de prestació directa, de serveis, des de l'ingrés; la primera entre asseguradora i assegurat; la segona entre pacient i hospital.

Mentre es mantingui l'equivalència de termes pacient=assegurat=cobert, apareixerà a efectes pràctics, aparentment, com una relació única de prestació del servei assistencial per l'asseguradora a través d'un subcontractat o concertat seu: tota prestació directa hospital-pacient serà abonada per l'asseguradora sense càrrec al pacient.

Però el contracte d'assegurança i el de prestació de serveis mèdics no es confonen sinó que sempre mantenen cadascun d'ells la seva naturalesa i els seus subjectes naturals diferenciats.

Quan es trenqui, però, la relació asseguradora-assegurat prendrà plena carta de naturalesa la relació pacient-hospital, que com a prestador de servei, en defecte de cobertura, haurà de passar a cobrar dits serveis si s'han prestat conforme al pactat.

En aquest cas el full d'ingrés deixa ben clar, per bé que podria ressaltar-ho en negreta com es fa per a altres qüestions, que tot servei contractat i no cobert per una asseguradora aliena a l'hospital és a càrrec del pacient. Full reconegut expressament pel demandat en judici. I que, a més, és ben entenedor i clar a tots els efectes.

No hi ha dubte tampoc que l'asseguradora va autoritzar l'ingrés com a assegurat seu, per a un tractament prèviament pautat. Però també resulta del tot clar que DKV va adreçar al centre uns fulls acceptant i autoritzant l'ingrés però excloent de cobertura el rituximab i l'ubascon, dos coneguts fàrmacs oncològics per a quimioteràpia, essent molt clar (fitxa tècnica al f. 38 que el rituximab, finalment administrat, és del gènere dels anticossos monoclonals.

No hi ha qüestió (per bé que resta ben clar de la testifical de la Sra. Adela ) que la decisió de canviar la medicació que es posava a Rituximab fou una decisió plenament mèdica de l'equip del Dr. Amadeo i la Dra. Dulce , com no hi ha qüestió quant a la plena autonomia de decisió que té en aquests casos l'equip mèdic sobre allò que s'ha d'administrar al pacient, al marge de si està o no cobert.

Cinquè. Quant a si dimana o no responsabilitat del centre per no haver informat de la manca de cobertura i el cost, el motiu tercer parteix de que des de l'ingrés el pacient té la informació general de que tot el no cobert seria a càrrec seu i de que disposa d'un llistat de tarifes i preus. Tot i que reconeix que no se li va comunicar al pacient la concreta manca de cobertura preu, entén que per part del centre és una infracció de les normes de protecció dels consumidors ( arts. 10.1 b ) i 13.1 d) LGDCU ) que no poden determinar la nul·litat del contracte base d'assistència o de prestació sanitària.

S'ha d'acollir.

Certament hi ha una infracció dels drets del pacient, en no traslladar la concreta manca de cobertura avisada per l'asseguradora sembla que només al centre al moment d'autoritzar l'ingrés, així com del seu cost, però el cert és que aquesta informació pertany a la relació asseguratícia i no pas a la relació purament de prestació sanitària.

L'hospital creu que s'ha d'administrar aquest medicament perquè és millor que el que se li estava subministrant i ho decideix en favor de la millor prestació sanitària possible. Amb la llibertat i autonomia (només limitada pel consentiment informat sobre possibles efectes adversos, que no és el motiu del debat) i és l'asseguradora qui l'ha d'informar plenament de les condicions en que s'ha autoritzat l'ingrés.

Informació plena asseguradora/assegurat que no consta a aquestes actuacions. I que podria ser objecte d'un altre debat posterior en un ulterior procediment.

Ara i aquí el cert és que en bé del pacient se li ha aplicat un medicament que no està cobert i en principi li pertoca al pacient abonar-lo al centre, en virtut de la relació contractual de prestació sanitària ad hoc, sens perjudici d'una ulterior repetició contra l'asseguradora si mancà la informació precisa quant a la seva manca de cobertura.

Sisè. El quart motiu de recurs entén que la diligència del propi assegurat podia i havia d'haver evitat això.

No es pot acollir.

Estem davant d'un assegurat col·lectiu, no prenedor de la pòlissa. Per tant, tot i que cal pressuposar que té un exemplar de la pòlissa, aquest extrem no ha estat objecte de debat ni de prova en aquest litigi.

I les exclusions de cobertura no parlen en concret del rituximab, sinó dels anticossos monoclonals.

Per tant, la diligència del pacient s'ha d'examinar ara amb la prudència que pertoca. És evident que normalment qui es fa un tractament d'aquest tipus en un centre concertat prèviament s'ha d'interessar amb l'asseguradora de quins són els límits de cobertura, doncs és generalment conegut que hi ha limitacions per part de totes les asseguradores quant a cobertures de medicaments oncològics que no tenen cap més justificació que el fet de que són realment molt cars. També cal pressuposar que l'asseguradora (i especialment el metge del quadre mèdic corresponent que dirigeix el pacient vers tal o qual hospital concertat) han d'informar plenament al pacient del possible cost a priori i, específicament, al moment d'autoritzar l'ingrés per a permetre al pacient prendre una decisió com ara de tractar-se al sistema sanitari públic i gratuït.

No estem en condicions d'examinar aquí si realment el pacient no ha estat informat i quin és el grau de iniciativa i participació pròpia en tot això. No consta res a l'actuat al respecte. D'on no podem simplement induir una negligència total. Ni parcial.

El que no permet construir la responsabilitat compartida i solidària (ex art. 1137 CC en general) que pretén l'actora. El pagament del medicament subminsitrat és del tot procedent i dimana del contracte assistencial fet a l'ingrés. En defecte de cobertura de l'asseguradora autoritzant de l'ingrés, expressament comunicada al centre.

Setè. Considera el cinquè motiu que el fet d'haver facturat el medicament el centre a l'asseguradora no entranya cap acte propi d'assumir el cost del medicament per no haver comunicat ni l'exclusió de cobertura ni el seu cost al pacient.

S'ha d'acollir.

És evident que no entranya cap condonació de deute.

Simplement s'ha facturat, DKV inicialment paga i després, en repassar l'abonament, fa un recàrrec o refús en funció de la manca de cobertura comunicada des de l'inici.

Aquest procediment, força usual en intercanvis massius entre empreses, és del tot irrellevant als efectes d'aquest debat.

Cal, per tant, estimar el recurs substancialment i, amb ell, la demanda, revocant totalment la sentència d'instància i condemnar a la part demandada a abonar a la part actora la suma reclamada més interessos legals des de la demanda (al tipus legal de l' art. 1108 Cc fins aquesta sentència i incrementat en dos punts des d'aquesta sentència fins al total pagament, atès l' art. 576 LEC ), sens perjudici de la repetició, si s'escau, a l'asseguradora.

Vuitè. Les costes de l'alçada no s'imposaran atesa la prosperitat del recurs ( art. 398 LEC ). Les de la primera instància, baldament l'estimació íntegra de la demanda, tampoc s'imposaran atesos els seriosos dubtes de dret que han determinat la oposició del demandat ( art. 394.1 LEC ).

Fallo

Estimo substancialmentel recurs d' apel·lació interposat per la representació de la part actora contra la Sentència dictada a data 7 de novembre de 2013 pel Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Barcelona a les actuacions de procediment verbal núm. 446/2013 (Rotlle núm. 157/2014) que revoco íntegrament.

En conseqüència, estimo íntegrament la demanda i condemno el demandat a abonar a l'actora la suma de 5.384,45 € més els seus interessos legals des de la demanda al tipus legal ordinari fins a aquesta sentència i incrementat en dos punts l'interès legal fins al total pagament, des d'aquesta sentència. Sense imposició de les costes de primera instància ni de l'alçada.

La prosperitat del recurs determina la devolució al recurrent del dipòsit constituït per a recórrer.

Així, per aquesta Sentència, tot jutjant definitivament, ho pronuncia, mana i signa aquest Tribunal.

PUBLICACIÓ.- Aquesta Sentència ha estat llegida i publicada el mateix dia de la seva data pel/per la Magistrat/ada Ponent, i s'ha celebrat audiència pública. EN DONO FE.