Sentencia Civil Nº 216/2012, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 341/2011 de 05 de Junio de 2012

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3a

Apel lació 341/11

Ordinari 352/08 del Jutjat de 1a Instància 4 del Vendrell

S E N T È N C I A

PRESIDENT

Il lm. Sr. GUILLERMO ARIAS BOO

MAGISTRATS

Il lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA

Il lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 5 de juny de 2012

Vist en aquesta Secció 3a de l'Audiència Provincial recurs d'apel lació interposat per Tamara i Juan Francisco , representats en aquesta instància pel Procurador/a Sr. Colet Panadés i defensats pel Lletrat/da Sr. Grau Viñallonga, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 4 del Vendrell de data 17-11-2010 , en procediment Ordinari 352/08, sent part actora els recurrents, i part demandada Alexis , en rebel lia processal, Axa Seguros i Comta Alquileres S.L.

Antecedentes

PRIMER.-En data 11-1-2011 es va presentar per Tamara i Juan Francisco recurs d'apel lació contra la Sentència d'instància que disposa: 'Estimo parcialment la demanda presentada per Tamara i Juan Francisco contra Alexis , Axa Seguros i Comta Alquileres S.L., condemno als demandats a pagar solidàriament la quantitat de 10.378,89 euros a Tamara i a pagar 2.375,93 euros a Juan Francisco , per les lesions patides en l'accident, que ja han estat percebudes en virtut de manament de devolució una vegada consignats els imports per l'asseguradora codemandada, més els interessos que es raonen en el FJ 4rt, i sense especial pronunciament en matèria de costes, havent cada part de pagar les causades i les comuns per meitat'.

SEGON.-Axa Seguros en data 11-5-2011 es va oposar al recurs i va IMPUGNAR la sentència.

TERCER.-En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

VISTi sent el Ponent l'Il lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA,

Fundamentos

PRIMER.-RECURS D' Tamara i Juan Francisco

I) Oposa Axa que procedia inadmetre a tràmit el recurs per no haver fet la part recurrent el dipòsit de 50 euros en forma.

Contra la sentència d'instància va preparar recurs d'apel lació la part actora en data 30-11-2010 i el va interposar en data 11-1- 2011; per Diligència d'ordenació de data 8-4-2011 es va requerir a l'apel lant perquè en el termini de dos dies fes el dipòsit, cosa que va fer en data 14-4-2011.

La DA 15 de la LOPJ disposa que 'La admisión del recurso precisará que (...) al anunciarse o prepararse el mismo en los demás casos, se haya consignado en la oportuna entidad de crédito y en la «Cuenta de Depósitos y Consignaciones' abierta a nombre del Juzgado o del Tribunal, la cantidad objeto de depósito, lo que deberá ser acreditado. El Secretario verificará la constitución del depósito y dejará constancia de ello en los autos. 7. No se admitirá a trámite ningún recurso cuyo depósito no esté constituido. Si el recurrente hubiera incurrido en defecto, omisión o error en la constitución del depósito, se concederá a la parte el plazo de dos días para la subsanación del defecto, con aportación en su caso de documentación acreditativa. De no efectuarlo, se dictará auto que ponga fin al trámite del recurso, o que inadmita la demanda, quedando firme la resolución impugnada'.

En el present cas la part va esmerar el defecte de no haver fet el dipòsit legal, tal i com permet fer la DA 15 LOPJ , per la qual cosa el recurs és admissible.

II) Demana la part recurrent, en primer lloc, la nul litat del judici i de la sentència d'instància, amb retroacció de les actuacions, per no haver-se practicat la testifical-pericial del Dr. Everardo , prova admesa que no es va practicar al judici per incompareixença Don. Everardo , negant-se el Jutge a quo a practicar-la com a diligència final.

Procedeix desestimar el motiu d'impugnació perquè els recurrents varen acceptar la decisió del Jutge a quo de no practicar tal prova com a diligència final, per la qual cosa ara no poden anar contra els seus propis actes. Efectivament, front a la decisió del Jutge a quo de no practicar-la com a diligència final, cap recurs ni oposició va manifestar la part recurrent (minut 2 del judici), acceptant doncs la decisió, el que fa que no pugui al legar ara cap mena de nul litat.

III) Al lega, en segon lloc, falta de motivació de la sentència i error en la valoració de la prova.

Segons reiterat criteri jurisprudencial, la valoració probatòria és facultat dels Tribunals sostreta als litigants, els quals encara que evidentment poden aportar les proves que la Llei autoritza, de cap manera poden tractar d'imposar-la als Jutjadors, ja que no pot substituir-se la valoració que el Jutjador fa de tota la prova legalment practicada per la valoració que de la mateixa fa la part recurrent, al correspondre la valoració de la prova única i exclusivament al Jutjador i no a les parts, valoració que ha de fer de manera lliure però mai arbitrària. Mitjançant el recurs d'apel lació, es transfereix al Tribunal de segona instància o ad quem el coneixement ple de la qüestió, però quedant reduïda la seva funció a verificar si la valoració conjunta del material probatori feta pel Jutge de primera instància és il lògica, arbitrària, contrària a les màximes d'experiència o a les normes de la sana crítica, o si, pel contrari, l'apreciació conjunta de la prova és la procedent ( SSTS 15-2-1999 i 26-1-1998 , entre moltes).

Respecte a falta de motivació de la sentència, cap nul litat demana la part recurrent, per la qual cosa el motiu per a res serveix. A més, la sentència té motivació que, encara que breu i succinta, és suficient per a saber quina ha estat la valoració feta pel Jutge a quo, com exposarem.

Es va interposar demanda reclamant indemnització per les lesions patides pels actors en un accident de trànsit succeït el dia 13-5-2007. Reclamen 25.287 euros a favor d' Tamara i 6.822 euros a favor d' Juan Francisco . La codemandada Axa va contestar la demanda acceptant pagar 10.378,89 euros a Tamara i 2.375,93 euros a Juan Francisco , quantitats que va consignar i que es varen entregar als actors. La sentència impugnada concedeix als actors les indemnitzacions que accepta pagar la codemandada Axa, en base a ser-li més creïble la pericial presentada per la codemandada Axa -la del Dr. Ovidio - que la presentada pels actors -la del Dr. Romulo -. S'al lega al recurs error en la valoració de la prova, pretenent que es doni més credibilitat a la pericial presentada pels actors -la Don. Romulo -.

De les proves practicades al judici, òbviament les úniques que es poden tenir en compte a l'hora de dictar la sentència i en base a les quals aquesta s'ha de dictar, no s'aprecia error en la sentència impugnada.

La lesió que fonamentalment varen patir els actors és la fuetada cervical. Però resulta que: 1) Els actors no varen anar a urgències ni a cap servei mèdic immediatament després de l'accident, el que impedeix saber realment l'abast de les lesions que varen patir com a conseqüència de l'accident; 2) Tamara va manifestar en les DP 1729/07 que tres dies després de l'accident va anar a un traumatòleg, fet del que no ha aportat la més mínima prova; i Juan Francisco va manifestar en les DP 1729/07 que tres mesos després de l'accident va anar a un fisioterapeuta, fet del que no ha aportat la més mínima prova, però que, en tot cas, demostraria que les lesions patides pels actors varen ser d'escassa entitat; 3) A més, Tamara no va anar al seu metge de capçalera, el Dr. Juan María , fins el dia 2-5-2007, segons manifesta al judici el metge, que diu que va visitar a l'actora el dia que li va donar la baixa, dinou dies, doncs, després de l'accident; 4) La baixa laboral que Don. Juan María va donar a l'actora Tamara va ser del dia 2-5-2007 al dia 30-6-2007, per tant, de dos mesos i mig comptats des de l'accident, mentre que l'actora reclama 280 dies (quasi bé 10 mesos); per la seva part, l'actor Juan Francisco no va estar de baixa laboral; 5) Com a prova fonamental presenten els actors la pericial Don. Romulo , pericial feta el dia 18-3-2008, quasi bé un any després de l'accident i en base a una única visita i a la documental mèdica que els actors li varen aportar; per contra, la pericial de la codemandada Axa -la Don. Ovidio - es fonamenta en un seguiment fet a Tamara , havent visitat Don. Ovidio a la lesionada en tres ocasions (octubre i novembre de 2007 i gener de 2008), sent doncs del tot raonable el criteri del Jutge a quo de donar major credibilitat a aquest últim perit; i si bé és cert que Don. Ovidio no va fer formalment un seguiment de l'actor Juan Francisco , sí el va veure quan visitava a la seva muller, declarant al judici que l'actor li va dir que a l'accident 'no li havia passat res, excepte al principi uns petits dolors cervicals' (minut 1:05), el que concorda amb tot l'anterior; 6) Si bé, com diem, ben poca credibilitat mereix la pericial dels actors, resulta que, a més, Don. Romulo diu al judici que la espondilolistesis que pateix l'actora pot ser causada per varies causes, per l'accident o per altres causes (minut 53); 7) Don. Ovidio diu que de la RM resulta que l'actora té un defecte estructural de naixement a la seva columna (minut 58); que les deficiències que té són degeneratives i no són causa de l'accident; que les protrusions discals no són causades per l'accident, ja que en té tres i implicaria, per la força necessària per a causar-les, que hauria d'haver patit lesions greus que no va patir (minut 1:10); 8) Si bé els actors manifesten haver visitat nombrosos metges i haver-se fet proves, no aporten a procediment res d'això, ni tant sols el TAC i la RM que sembla que l'actora es va fer, per la qual cosa no els pot valorar el Tribunal; 9) Els patiments que els actors diuen tenir (tals com cervicàlgia, mareig, vertigen o mal de cap) no són objectivables i es basen doncs en les seves meres declaracions; 10) No hi ha cap infracció del barem aplicable imputable al perit Don. Ovidio sinó una interpretació diferent del mateix, al no considerar que les protrusions discals en la zona lumbar siguin causades per l'accident. En conclusió, no proven els actors que les lesions que diuen tenir siguin conseqüència de l'accident de trànsit en els termes que pretenen, havent de donar el Tribunal el que la demandada està disposada a pagar en base al principi dispositiu que regeix el procediment civil.

Procedeix desestimar, en conseqüència, el recurs.

Conforme als arts. 394 y 398 LEC , al desestimar el recurs, s'imposen les costes derivades del mateix als recurrents.

SEGON.-IMPUGNACIÓ D'AXA SEGUROS

La sentència impugnada condemna a la impugnant a pagar 10.378,89 euros a Tamara i a pagar 2.375,93 euros a Juan Francisco en concepte de principal, i al pagament dels interessos de l' art. 20 LCS , com a responsable dels danys i perjudicis causats a la part actora en un accident de trànsit en la circulació de vehicles de motor.

L' art. 449 LEC disposa que '3. En els processos en què es pretén la condemna a indemnitzar els danys i els perjudicis derivats de la circulació de vehicles de motor, no s'admeten al condemnat a pagar la indemnització els recursos d'apel lació, extraordinari per infracció processal o cassació, si en preparar-los no acredita haver constituït dipòsit de l'import de la condemna més els interessos i els recàrrecs exigibles en l'establiment destinat a aquest efecte. Aquest dipòsit no impedeix, si s'escau, l'execució provisional de la resolució dictada'.

Sobre la interpretació dels requisits processals, diu el TS Sala 1ª, S 9-6-2006, nº 557/2006 , que 'En la perspectiva del derecho de acceso a la jurisdicción, y concretamente el relativo a la primera decisión judicial, que es cuando el principio 'pro actione' se despliega con mayor intensidad y su máxima eficacia ( SSTC 13/2002, de 28 de enero ; 22/2002, de 28 de enero ; 12/2003, de 28 de enero ; 188/2003, de 27 de octubre ; 124/2004, de 19 de julio , entre otras), entendemos, y especialmente si quienes comparecen ante el tribunal son los propios interesados, que debe seguirse la postura más flexible, y ello es así porque el referido principio exige: a) Evitar interpretaciones y aplicaciones de los presupuestos procesales establecidos legalmente para el acceso a la justicia que eliminen u obstaculicen injustificadamente el derecho del justiciable a que un órgano judicial conozca y resuelve en Derecho sobre la pretensión a él sometida ( SSTC 12/2003, 28 de enero ; 59/2003, 24 de marzo ; 168/2003, 29 de septiembre ; 179/2003, 13 de octubre ; 72/2004, 8 de abril ; 134/2005, 23 de marzo ); y, b) Eludir cualquier interpretación o aplicación de los requisitos procesales que sea rigorista o excesivamente formalista o por cualquier otra razón revele una clara desproporción entre los fines pretendidos por la norma y los intereses que se sacrifican, y que se conviertan en meros obstáculos procesales impeditivos de la tutela judicial efectiva que garantiza el art. 24 CE ( SSTC 58/2002, de 11 de marzo ; 12/2003, de 28 de enero ; 27/2003, de 10 de febrero ; 164/2003, de 29 de septiembre ; 177/2003, de 13 de octubre ; 182/2003, de 20 de octubre ; 182/2004, de 2 de noviembre ; 134/2005, de 23 de marzo ). Deben, por consiguiente, ponderarse los defectos, y guardarse la proporcionalidad con la consecuencia que acarrea su estimación, de ahí que haya de procurarse la subsanación siempre que sea posible, haciendo factible el proceso como instrumento para alcanzar la efectividad de la tutela judicial (como reitera el TC en SS., entre otras, 45/2002, de 25 de febrero , y 182/2003, de 20 de octubre ). Para dicha ponderación deben tomarse en cuenta: la entidad del defecto, incidencia en la consecución de la finalidad perseguida por la norma infringida, trascendencia para las garantías procesales de las demás partes del proceso, y voluntad y grado de diligencia procesal apreciada en la parte en orden al cumplimiento del requisito procesal omitido o irregularmente observado ( SSTC 45/2002, de 25 de febrero ; 12/2003, de 28 de enero ; 182/2003, de 20 de octubre )'.

El requisit de l' art. 449 LEC es caracteritza per:

a) Ser un requisit de procedibilitat, sent clarament - art. 449-6 LEC - un supòsit d'inadmissió del recurs.

b) El pagament o consignació ha d'ésser previ o en el moment de preparar o interposar el recurs, per exigir-ho així expressament l'art. 449-1, mai posterior a aquest moment.

c) La falta del pagament o consignació en el moment de preparar o interposar el recurs no es pot subsanar posteriorment pagant o consignant les quotes o quantitats, sent la doctrina en aquest aspecte unànime (AP Tarragona, sec. 1ª, S 10-2-2005, nº 81/2005 ; AP Madrid, sec. 10ª, A 4-5-2006, nº 207/2006 ; AP Las Palmas, sec. 4ª, S 8-3-2006, nº 87/2006 ; AP Madrid, sec. 10ª, S 7-9-2005, nº 614/2005 ; AP La Rioja, A 31-10-2002, nº 118/2002 ).

d) Solament es pot parlar de 'subsanació', per aplicació de l' art. 231 LEC , en el supòsit en que el recurrent manifesta haver pagat o consignat però no ho acredita documentalment, supòsit que donarà lloc a que el Jutjat doni un termini per acreditar haver fet tal pagament o consignació en el moment de preparar o interposar el recurs.

e) El control del requisit de procedibilitat li correspon al orgue judicial d'ofici, al preparar-se o interposar-se el recurs, encara que pot apreciar la seva falta en qualsevol moment posterior.

f) La part demandada pot oposar la falta del compliment del requisit, aportant o proposant prova al respecte.

g) L'efecte de la falta de compliment del requisit donarà lloc a inadmetre el recurs, i, si és apreciat posteriorment, al sobreseïment del procediment o a la desestimació de la sentència de segona instància.

En el mateix sentit, STC 253/2007, de 17 de desembre .

En el present cas, no acredita la recurrent que en el moment de presentar la impugnació hagués pagat o consignat les quantitats a les que estava condemnada en primera instància, ja que va consignar el principal però no els interessos al pagament dels quals estava també obligada. Per la qual cosa procedeix, per imperatiu de l'article anterior, desestimar la seva impugnació per la inadmissibilitat de la mateixa, al ser causa des desestimació les causes d'inadmissió quan el procediment està per a resolució. Com diu la S.T.C. 90/85, de 2 de juliol , que 'si el control del presupuesto no se hubiese producido por el Juez o Tribunal 'a quo', como es vigilable de oficio, esta función corresponde al Tribunal 'ad quem'.

En matèria de costes de la impugnació interposada, i conforme estableix l' art. 394 i 398 LEC , procedeix imposar a la recurrent les costes del seu recurs, a l'haver estat en definitiva rebutjada totalment la pretensió impugnatòria encara que sigui per raons processals que impedeixen entrar en el fons del recurs.

Vistos els preceptes citats i demés de general i pertinent aplicació,

Fallo

DESESTIMEMel recurs interposat per Tamara i Juan Francisco contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 4 del Vendrell de data 17-11-2010 , en procediment Ordinari 352/08. S'imposen les costes derivades del mateix als recurrents.

DESESTIMEMla impugnació interposada per AXA SEGUROS contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 4 del Vendrell de data 17-11-2010 , en procediment Ordinari 352/08. S'imposen les costes derivades de la mateixa a la impugnant.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem i signem.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día ocho de junio de dos mil doce. Doy fe.