Sentencia Civil Nº 217/20...yo de 2007

Última revisión
30/05/2007

Sentencia Civil Nº 217/2007, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 389/2006 de 30 de Mayo de 2007

nuevo

GPT Iberley IA

Copiloto jurídico


Relacionados:

Tiempo de lectura: 10 min

Orden: Civil

Fecha: 30 de Mayo de 2007

Tribunal: AP - Tarragona

Ponente: PERARNAU MOYA, JOAN

Nº de sentencia: 217/2007

Núm. Cendoj: 43148370032007100281

Núm. Ecli: ES:APT:2007:1413


Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3ª

Apel·lació 389/06

Verbal 361/05 del Jutjat de 1ª Instància 5 de El Vendrell

S E N T È N C I A

PRESIDENT

Il·lma. Sra. Mª ANGELES GARCIA MEDINA

MAGISTRATS

Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA

Il·lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 30 de maig de 2007.

Vist en aquesta Secció 3ª de la Audiència Provincial recurs d'apel·lació interposat per María Esther ,

representada en aquesta instància pel Procurador Sr. Elías Arcalís i defensada pel Letrat Sra. Sánchez Bruned, contra

Sentència del Jutjat de 1ª Instància 5 de El Vendrell de data 27-2-2006 , en procediment Verbal 361/05, en el que figuren com a

demandant la recurrent, com a demandat Alexander , i com a part el Ministeri Fiscal.

Antecedentes

PRIMER.- En data 24-4-2006 es va presentar per María Esther recurs d'apel·lació contra la Sentència de instància que disposava:

"Que, estimando en lo esencial la demanda interpuesta por el Procurador Sr. Román en nombre y representación de Dña. María Esther contra D. Alexander , debo adoptar y adopto las siguientes medidas:

- Tener por extinguida la convivencia entre las partes, con revocación de los consentimientos y poderes que entre los mismos se otorgaren.

- La atribución de la guarda y custodia del menor a la demandante Dña. María Esther , si bien la patria potestad sobre el mismo será compartida por ambos progenitores.

- La atribución al demandado Sr. Alexander del uso de la que fue vivienda familiar, con obligación de entregar a la demandante, si no lo fue ya en ejecución del auto de medidas provisionales, de los enseres que reclama (mueble ropero, sinfonier, microondas, lámpara y consola)

- La fijación a favor del Sr. Alexander de un régimen de visitas respecto de su hijo Carlos Daniel que se extienda a los sábados y domingos alternos desde las 10 horas a las 20 horas hasta que el menor alcance los tres año de edad. A partir de esa fecha, se establece un régimen de visitas a favor del padre comprensivo de los fines de semana alternos desde las 10 horas del sábado hasta las 20 horas del domingo, así como la mitad de las vacaciones escolares de Navidad, Semana Santa y Verano, correspondiendo la elección del período a la madre en los años pares y al padre en los impares. Las visitas se realizarán siempre en presencia de los abuelos paternos del menor, y las entregas y recogidas se harán en el domicilio materno.

- La fijación de una pensión por alimentos a favor del hijo Carlos Daniel de doscientos euros mensuales a cargo de D. Alexander , que deberán ser ingresadas dentro de los cinco primeros días de cada mes en la cuenta bancaria que al efecto se señale por la Sra. María Esther y que se incrementarán anualmente cada mes demayo conforme al IPC. Los gastos extraordinarios serán satisfechos por mitad por ambos progenitores.

Cada parte pagará las costas causadas a su instancia y las comunes por mitad".

SEGON.- Alexander i el Ministeri Fiscal es van oposar al recurs, no havent però comparegut en aquesta segona instància.

TERCER.- En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

VIST i sent el Ponent el Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA,

Fundamentos

PRIMER.- S'interposa recurs al·legant error en la valoració de les proves, impugnant dos qüestions: El règim de visites del pare respecte al fill comú, i la quantia de la pensió d'aliments a favor del fill i a càrrec del pare.

En aquests procediments, la doctrina assenyala que "el interés de los hijos debe ser la consideración primordial en todos los procedimientos relativos a la custodia de aquellos. Por ello, se hace preciso atender a los elementos personales, familiares, materiales y sociales, o culturales, que concurren en la familia, buscando lo que se entiende mejor para los hijos, su desarrollo integral, su personalidad, su formación psíquica y física, teniendo presente las necesidades de atención, de cariño, de sosiego y de tranquilidad que debe proporcionarse al menor, y ello en relación con las posibilidades para ofrecer todo lo que materialmente y en el ámbito de la educación exige dicho menor, pues es trascendental encontrar un clima de equilibrio personal, familiar y psicológico, procurando pautas de conductas adecuadas, en el entorno del menor y el de sus progenitores. En este sentido, y para resolver la cuestión planteada, se ha de atender prioritariamente al beneficio del menor. En suma, si se parte de la base de un conflicto personal y de lealtades, no obstante la separación física y personal de los progenitores, debe adoptarse siempre la medida que menos perjudique a dicho menor.

Como se indica por reiterada doctrina jurisprudencial, ha de partirse de la base de que en los supuestos de ruptura de las relaciones conyugales o extraconyugales las medidas que se adopten respecto de los hijos han de ser, necesariamente, en interés de éstos, por encima de los particulares e interesados de sus progenitores; y la relación de los padres con los hijos que no estén confiados a su cuidado ha de ser considerada como un derecho y a la vez como un deber, teniéndose en cuenta todas las circunstancias concretas, no pudiendo ser objeto de interpretación restrictiva, ello a fin de evitar que se rompan definitivamente las relaciones paterno-filiales".

SEGON.- Respecte a la primera qüestió, la sentència estableix com a règim de visites del pare al fill, que actualment té ja dos anys i mig, dissabtes i diumenges alterns des de les 10 a les 20 hores fins que el nen tingui 3 anys; caps de setmana alterns, des de les 10 hores del dissabte fins les 20 hores del diumenge, i meitat de les vacances escolars de Nadal, Setmana Santa i estiu, fent-se sempre les visites a presència dels avis paterns del nen.

Demana la recurrent que es limiti el règim de visites fins els 5 anys a dissabtes alterns des de les 12 fins les 18:30 hores; i a partir de tenir 5 anys, caps de setmana alterns, des de les 12 hores del dissabte fins les 19 hores del diumenge, i meitat de les vacances escolars de Nadal, Setmana Santa i estiu. Fonamenta la pretensió en un "temor" de la mare i aquí recurrent basat en en que el nen plora quan és recollit pel pare, que aquest viu a Badia del Vallès (Barcelona) i que no es possible comprovar que els avis paterns estiguin sempre amb el menor.

En la necessària valoració conjunta de la prova, no s'aprecia error en la decisió pressa pel Jutge a quo, per les raons següents:

a) El règim de visites establert és el normal i comú, sense que el que varen pactar les parts en el mesures provisionals vinculi per a res als Tribunals, tal i com estableix expressament l' art. 752-2 i 3 LEC .

b) I, sobre tot, cap mena de prova aporta la recurrent de la inadequació del règim establert, més enllà de les seves interessades opinions (consum de tòxics pel pare que no prova) i temors no provats.

c) Per contra, la sentència estableix el règim en base, fonamentalment, a la prova practicada la judici, motivant adequadament perquè l'estableix: per fixar un règim progressiu que normalitzi la relació pare-fill, el que es facilita certament amb el règim establert a la sentència més que dilatant fins als 5 anys -com vol la recurrent- el règim normalitzat.

Per tot el anterior procedeix desestimar el motiu d'impugnació.

TERCER.- S'impugna també la quantia de la pensió d'aliments a favor del fill i a càrrec del pare, demanant que passi dels 200 euros/mes establerts a 250 euros/mes, en base a que el nen va ara la guarderia (140 euros al mes) perquè la mare pugui treballar, guanyar el pare 800 euros/mes al estar de baixa laboral, haver-se comprat un cotxe i venut un pis.

Diu la doctrina que "Como es sabido por tenerlo reiteradamente reconocido la doctrina y jurisprudencia, en cuanto a los alimentos para los hijos, la separación o la ruptura del vínculo matrimonial, en modo alguno, hacen perder la relación de filiación, que, a tenor de lo normado en los arts. 143, 144 y 145 del CC da derecho al hijo a recibir alimentos de los padres y crea obligación a éstos de prestarlos ( STS 29 junio 1988 ) en los casos en que así proceda ( STS 10 julio 1979 ). La determinación de la cuantía de los alimentos, proporcionada al caudal o medios de quién los da y a las necesidades de quién los recibe ( art. 146 CC ), es facultad del Juzgador de instancia -y por ende de la presente Sala- ( SSTS 20 diciembre, 28 junio 1957, 21 diciembre 1951, 30 diciembre 1986, 18 mayo 1987 y 28 septiembre 1989 ), estando informada toda la normativa legal, reguladora de las medidas relativas a los hijos, por el criterio fundamental del "favor filli" ( SSTS 31 diciembre 1982 y 2 mayo 1983 ). A efectos de la fijación de alimentos, lo que el art. 146 del CC tiene en cuenta no es simplemente el caudal de bienes de que pueda disponer el alimentante, sino también la necesidad del alimentista, puesta en relación, con el patrimonio de quién haya de darlos, cuya apreciación de proporcionalidad, viene atribuida al prudente arbitrio del Tribunal Sentenciador de instancia ( SSTS 6 febrero 1942, 24 febrero 1955, 8 marzo 1961, 20 abril 1967, 2 diciembre 1970, 9 junio 1971 y 16 noviembre 1978 ) relación de proporcionalidad que en todo caso queda difuminada en el margen de cobertura de las necesidades (alimentación, vestidos, educación, ocio, etc., en cuanto elementos integrantes del concepto jurídico de alimentos) del alimentista integrantes del llamado "mínimo vital" o mínimo imprescindible para el desarrollo de la existencia de la menor en condiciones de suficiencia y dignidad a los efectos de garantizar, al menos, y en la medida de lo posible, un mínimo desarrollo físico, intelectual y emocional al que deben coadyuvar sus progenitores por razón de las obligaciones asumidas por los mismos por su condición de tal ( SAP de Alicante Secc. 4ª de 17 de marzo de 2000 )".

La recurrent, va sol·licitar en la seva demanda una pensió d'aliments a favor del fill i a càrrec del pare de 200 euros/mes, i havia acordat amb el pare a les mesures provisionals un mes abans que fos de 200 euros/mes, demanant al judici 250 euros/mes. El motiu de la variació -al empara de l' art. 752-1 LEC - és que el nen va des de setembre de 2005 a la guarderia (140 euros al mes) perquè la mare pugui treballar, és a dir, es tracta d'una despesa derivada no tant de les necessitats del nen com de la mare, tenint per altra banda també ella l'obligació de contribuir als aliments del fill. Procedeix doncs desestimar el motiu d'impugnació.

QUART.- Conforme als arts. 394 y 398 LEC , al desestimar-se el recurs, s'imposen les costes d'aquesta instància a la recurrent, si en hi ha.

Vistos els preceptes citats i demés de general y pertinent aplicació,

Fallo

DESESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat per María Esther , contra Sentència del Jutjat de 1ª Instància 5 de El Vendrell de data 27-2-2006 , en procediment Verbal 361/05. S'imposen les costes d'aquesta instància a la recurrent.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem y signem.

Fórmate con Colex en esta materia. Ver libros relacionados.