Sentencia CIVIL Nº 217/2017, Audiencia Provincial de Girona, Sección 2, Rec 289/2017 de 24 de Mayo de 2017

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE GIRONA

SECCIÓ SEGONA

Rotlle d'apel lació civil núm. 289/2017

Prové: JUTJAT INSTRUCCIÓ 7 FIGUERES.EXCLUSIU VIOLÈNCIA SOBRE LA DONA

Procediment núm. 18/2016

Classe: divorci contenciós ( art.770 - 773 lec )

SENTÈNCIA 217 / 2017

Il lms. Srs:

PRESIDENT

JOSÉ ISIDRO REY HUIDOBRO

MAGISTRATS

JOAQUIM FERNANDEZ FONT

MARIA ISABEL SOLER NAVARRO

Girona, vint-i-quatre de maig de dos mil disset

En aquesta segona instància ha comparegut com a part apel lant Elisenda , representada per la procuradora PIA GELI BOSCH, i defensada per la lletrada ANA LECHUGA CASTILLO, i com a part contra la qual s'apel la Cipriano , representada per la procuradora ROSA MARIA BARTOLOMÉ FORASTER, i defensada per la lletrada MARTA OBRADOR.

Antecedentes

PRIMER.Aquest procés es va iniciar arran de la demanda presentada en nom de Elisenda contra Cipriano .

SEGON.La decisió de la Sentència que va posar fi a la primera instància diu així:'Estimant la demanda interposada perla procuradora Sra. Pia Geli Bosch, en nom i representació de la Sra. Elisenda contra el Sr. Cipriano , declaro la dissolució del matrimoni format entre parts, per divorci sense acordar mesures reguladores del mateix.

No és procedent efectuar especial pronunciament sobre costes.'.

TERCER.En aplicació de les normes de repartiment vigents en aquesta Audiència Provincial, aprovades per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha correspost el coneixement d'aquest recurs a la Secció Segona.

QUART.En la seva tramitació s'han observat les normes processals aplicables a aquesta classe de recurs, les parts han efectuat les al legacions que es poden veure en els respectius escrits presentats en aquesta segona instància, als quals es respon en els fonaments jurídics següents. Per a la deliberació i votació del recurs, s'assenyala el dia 24 de maig de 2017.

CINQUÈ.Conforme al que estableixen les normes de repartiment indicades, es va designar com a ponent d'aquest recurs l'Il lm. Sr. JOAQUIM FERNANDEZ FONT, qui expressa en aquesta Sentència el criteri unànim de la Sala.

Fundamentos

Qüestió litigiosa.

PRIMER.La demandant reclamava en aquest procés que se li reconegués el dret a la percepció d'una prestació compensatòria, per raó del perjudici que li ha suposat el cessament de la convivència conjugal, per un import de 500 euros durant cinc anys.

La sentència de primera instància ha denegat aquesta pretensió.

La raó d'aquesta decisió rau en què el cessament de la convivència matrimonial entre els litigants, ateses les circumstàncies concurrents, no ha implicat cap mena de perjudici per a la demandant.

SEGON.Aquesta darrera no està d'acord amb aquesta decisió.

El seu recurs es fonamenta, per un costat, en una errònia valoració de les proves presentades i, per un altre, en la infracció de la normativa del Codi civil de Catalunya reguladora de la prestació compensatòria.

La prestació compensatòria.

TERCER.Abans de resoldre aquesta qüestió litigiosa, cal definir quin és el criteri de la jurisprudència pel que fa als requisits exigibles per meritar una pensió d'aquesta mena.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s'havia ocupat en reiterades ocasions, aplicant la normativa del Codi de Família, de fixar el concepte, finalitat, requisits i durada d'aquesta prestació.

La sentència del TSJC de 22 de setembre de 2.008 diu:

'la pensión compensatoria regulada en el artículo 84 del Código de Familia tiene su fundamento en la debilitación económica que puede sufrir uno de los cónyuges a consecuencia de la disolución matrimonial respecto a la situación o estatus que mantenía constante el vínculo. Así se deduce en forma meridiana de la propia dicción legal en la medida en que concede la pensión al cónyuge que 'vegi més perjudicada la seva situació econòmica' y en la medida en que no puede exceder del 'nivell de vida de que gaudia durant el matrimoni...'.

Per la seva banda, la sentència de 15 d'abril de 2.013 recorda:

'La pensión compensatoria es una institución que prolonga la solidaridad matrimonial después de la ruptura de la convivencia, a fin de equilibrar en la forma más equitativa posible la situación económica en que queda el cónyuge más perjudicado económicamente por la nulidad, separación o divorcio, en relación con la que mantenía constante la relación matrimonial, si bien con una vocación inequívoca de caducidad, en la medida en que así lo indica la fijación legal de una serie de causas que pueden producir su extinción, bien por motivos contemplados al tiempo de su constitución - determinación de un plazo- o bien por causas sobrevenidas relacionadas con su naturaleza y función reequilibradora.

La fijación de una limitación temporal a la pensión compensatoria es potestativa. No se trata de una temporalidad esencial pues permite establecer un término o plazo pero no obliga a su fijación judicial. Por tanto, es una facultad y no una obligación del órgano decisor, el cual deberá atender en cada caso a las circunstancias concretas que inclinen a optar por una u otra solución.

Al respecto, se viene admitiendo la limitación temporal siempre que puedan determinarse al momento todas las circunstancias que se relacionan en el art. 84 CF . En dicho sentido, no hemos apreciado inconveniente en la fijación de un plazo cuando sea asequible la incorporación al mercado laboral del cónyuge acreedor de la pensión o, en general, cuando se pueda apreciar la posibilidad de un desarrollo autónomo que le permita un acceso a los medios económicos que de momento le proporciona la pensión, exigiéndose que, en todo caso, quede plasmado en la correspondiente sentencia un juicio suficientemente ponderado y razonable de previsión de la superación o desaparición del desequilibrio que justificó su concesión'.

El mateix criteri trobem a les sentències de 26 de març de 2.012 , 19 de desembre i 8 de juliol de 2.012 i de 20 de desembre de 2.010 .

QUART.El mateix Tribunal, aplicant l'actual Llibre segon del Codi civil de Catalunya, articles 233-14 a 233-19 , ambdós inclosos, ha declarat de manera constant la vigència de la seva jurisprudència anterior sobre aquesta institució, que ara ha passat a anomenar-se prestació compensatòria per comptes de pensió compensatòria.

En aquest sentit, la sentència de 16 de març de 2.017 argumenta:

'La finalidad actual de la prestación compensatoria es la readaptación del cónyuge acreedor a la vida activa como consecuencia de las desmejoras económicas consiguientes a la disolución del matrimonio y a la pérdida de oportunidades experimentada precisamente por éste. No se concibe ya como una garantía de sostenimiento vital por parte del antiguo cónyuge ni como un derecho automático a una prestación económica permanente.

Se presume que cada uno de los cónyuges debe ser capaz de mantenerse por si mismo y que tras la disolución del vínculo el menos favorecido debe actuar en forma proactiva para adquirir bienes propios que permitan su digna sustentación sin quedar sujeto a la permanente dependencia del otro.

La pensión o prestación compensatoria tiende pues a compensar la disparidad en las condiciones de vida entre ambos creadas por el divorcio por el tiempo necesario para que el cónyuge que perdió o disminuyó sus oportunidades laborales pueda volver a adquirirlas y restablecer el desequilibrio que se produce en relación con el nivel de vida del otro y el mantenido durante el matrimonio'.

En el mateix sentit sentències de 7 de novembre , 29 d'octubre i 17 de desembre de 2.015 .

Aquesta prestació implica una comparació entre la situació econòmica de cada cònjuge immediatament anterior al trencament del matrimoni i aquella en la que quedaran arran del cessament de la convivència, de manera que si un dels cònjuges empitjora la que fruïa durant el matrimoni, tindrà dret a percebre aquesta prestació.

L'element de comparació és la situació arran del cessament de la convivència i la que existia abans.

En aquest sentit és prou clar el primer incís de l'article 233-14.1 quan parla expressament de'el cònjuge la situació econòmica del qual, com a conseqüència de la ruptura de la convivència, resulti més perjudicada...'.

Per tant, els canvis de fortuna que cadascun pugui experimentar per les raons que sigui amb posterioritat al cessament de la convivència, són totalment intranscendents als efectes de fixar una prestació compensatòria.

CINQUÈ.Pel que fa a la seva durada, en el cas que es reconegui en forma de pensió periòdica i no en forma de capital, la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 2 de juny de 2.016 , explica:

'En la actualidad el artículo 233-17.4 CCCat dispone que: la prestación compensatoria en forma de pensión se otorga por un período limitado, salvo que concurran circunstancias excepcionales que justifiquen fijarla con carácter indefinido.

Tras la entrada en vigor del precepto esta Sala, en las SSTJC de 27-9-2012 y de 27-11-2014 , citadas por el recurrente, ha declarado que siendo la prestación compensatoria otorgada en forma de pensión esencialmente temporal, tal como indica el Preámbulo de la Ley, sólo podrá establecerse una permanencia de la pensión por tiempo indefinido cuando en el caso concreto concurra una potencialidad real y acreditada de que el beneficiario, como consecuencia de sus circunstancias personales (edad, estado de salud, formación profesional, posibilidades de adquirir ayudas públicas, etc.) y de la ausencia de patrimonio , no podrá alcanzar, en un plazo mayor o menor, aquella autonomía pecuniaria de la que hubiera podido disfrutar de no haber mediado el matrimonio, permitiéndole subvenir a sus necesidades'.

La de 27 de novembre de 2.014 raona:

'De este modo solo podrá establecerse una permanencia de la pensión por tiempo indefinido cuando en el caso concreto concurra una potencialidad real y acreditada de que el beneficiario, como consecuencia de sus circunstancias personales (edad, estado de salud, formación profesional, posibilidades de adquirir ayudas públicas, etc.) y de la ausencia de patrimonio, no podrá alcanzar, en un plazo mayor o menor, aquella autonomía pecuniaria de la que hubiera podido disfrutar de no haber mediado el matrimonio, permitiéndole subvenir a sus necesidades'.

Per tant, només cal afegir que actualment, d'acord amb el disposa l' article 233-17.4 del Codi civil de Catalunya , el reconeixement d'aquesta prestació en forma de pensió essencialment ha de quedar limitada temporalment, llevat que de les circumstàncies concurrents de caire excepcional justifiquin fixar-la de manera indefinida.

Valoració probatòria.

SISÈ.Sobre la base d'aquestes premisses legals i jurisprudencials, entrarem a analitzar la prova practicada en funció de les al legacions del recurs.

Són circumstàncies rellevants:

Primera, segons admeten les dues parts en litigi, el matrimoni dels litigants va durar aproximadament uns set anys.

Es van casar el maig de 2.007 i el cessament de la convivència conjugal es va produir aproximadament el darrer trimestre de l'any 2.014.

Segona, arran de la separació de fet el Sr. Cipriano va continuar vivint en el que era el darrer domicili conjugal, situat a Vilanova de la Muga, del qual n'és propietari en un 51,78 per cent. La resta del domini correspon per meitats als seus dos fills.

La Sra. Elisenda ha hagut de llogar un nou habitatge al municipi francès de Le Perthus, pel qual paga una renda de 270 euros.

Tercera, els litigants són propietaris per meitats indivises d'un habitatge a Figueres, que actualment es troba llogat.

Perceben per aquest concepte unes rendes de 550 euros.

Aquest immoble va ser adquirit amb un préstec amb garantia hipotecària, les quotes mensuals del qual pugen a 338,97 euros.

Hem d'entendre que cadascun dels litigants percep la meitat de les rendes un cop deduït l'import de les quotes de la hipoteca.

Quarta, el Sr. Cipriano també és propietari de la meitat indivisa d'un altre habitatge situat a Roses.

L'altra titular és una persona aliena a aquest litigi.

Cinquena, el demandat està jubilat.

Rep una pensió d'uns 700 euros mensuals.

Sisena, la demandada rep un salari de poc menys de 400 euros al mes.

No treballa a jornada completa.

Setena, els saldos en diferents comptes del Sr. Cipriano pugen a uns 800 euros.

Els de la Sra. Elisenda , ho fan a uns 13.000.

Vuitena, la demandant té actualment 41 anys.

El demandat en té gairebé 65.

SETÈ.D'aquests fets acreditats arribem a les següents conclusions:

Primera, mentre que el Sr. Cipriano ha continuat vivint en el mateix domicili on vivien els litigants abans del cessament de la convivència, la Sra. Elisenda ha hagut de buscar-se un altre lloc on viure.

Aquesta situació genera a la demandant un perjudici respecte de la que gaudia durant la convivència matrimonial.

Segona, el demandant té un patrimoni immobiliari clarament superior al de la demandada.

Tot i que comparteixen per meitats indivises el domini sobre un habitatge que tenen llogat, el primer també és propietari per meitats indivises (en un dels casos aproximadament) de dos habitatges més.

A aquests efectes esdevé irrellevant que el que constitueix el seu domicili l'adquirís per herència,

No ens trobem davant de l'aplicació de les regles de càlcul d'una compensació econòmica, que mira de corregir un desequilibri patrimonial generat per la dedicació d'un dels cònjuges a la cura de la família i/o a les activitats econòmiques de l'altre.

El que es tracta de determinar és si té una situació econòmica millor que l'altre, de la qual aquest darrer en definitiva se'n beneficiava durant la convivència.

Tercera, la pensió de jubilació que el Sr. Cipriano percep és superior a les retribucions per raó el treball que guanya la Sra. Elisenda .

Nogensmenys, també s'ha de tenir en compte que no ha quedat massa demostrat perquè treballa només a jornada parcial, de manera que la seva capacitat de generar rendiments per aquest concepte s'ha d'entendre superior als que realment rep.

Quarta,la demandant té més diners que el demandat en diversos comptes bancaris.

Cinquena, la durada del matrimoni va ser relativament curta, uns set anys.

Sisena, el Sr. Cipriano ha arribat a la fi de la seva vida laboral perquè s'ha jubilat, el que implica que no és d'esperar que els seus ingressos derivats de la seva feina puguin pujar.

Contràriament, la Sra. Elisenda està en edat laboral i no hi ha cap motiu que ens porti a pensar que no pot continuar treballant i fins i tot buscar una ocupació que permeti incrementar els seus rendiments.

VUITÈ.Sobre la base del que acabem de dir en els dos fonaments jurídics anteriors, considerem demostrat que la Sra. Elisenda , per causa del cessament de la convivència matrimonial, ha patit un empitjorament transitori de la situació econòmica que gaudia mentre va durar.

Això la fa creditora a percebre una prestació compensatòria d'acord amb el que preveu l'article 233-14.1 del CCC.

D'acord amb l'article 233-15 i 233-17 de la mateixa llei, ponderant el conjunt de circumstàncies en joc, considerem que aquest empitjorament s'ha de corregir fixant una prestació compensatòria en forma de pensió periòdica a càrrec del Sr. Cipriano per un import de 200 euros mensuals, amb una durada de dos anys des de la data d'aquesta sentència.

Costes.

NOVÈ.De conformitat amb l' article 398.2 de la LEC no imposem les costes de la segona instància.

Fallo

PRIMER.Estimem en part el recurs d'apel lació presentat en nom de Elisenda contra la sentencia de primera instància i la revoquem en el sentit de reconèixer a la Sra. Elisenda el dret a percebre una prestació compensatòria, en forma de pensió periòdica, a càrrec del Sr. Cipriano .

Aquesta pensió serà de 200 euros mensuals, amb una durada de dos anys des de la data d'aquesta sentència.

S'haurà d'actualitzar anualment d'acord amb les variacions de l'IPC i es farà efectiva dins els cinc primer dies de cada mes.

SEGON.No imposem les costes de la segona instància.

Contra aquesta resolució es pot presentar recurs de cassació, d'acord amb allò que estableix l' article 477.2.3º de la LEC si s'acredita el seu interès cassacional, i per infracció processal, de conformitat al que disposa la seva disposició final setzena.

Serà competent per a la seva resolució el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i s'haurà d'interposar davant d'aquesta Secció de l'Audiència en el termini de vint dies des de la seva notificació.

En el moment d'interposar-los s'haurà de fer el pagament del dipòsit preceptiu, si escau.

Notifiqueu aquesta Sentència a les parts i deixeu-ne un testimoniatge en aquest rotlle i en les actuacions originals, que es retornaran al Jutjat de Primera Instància i Instrucció del qual procedeixen.

Així ho decideix la Sala, integrada pels magistrats esmentats a l'encapçalament, que signen a continuació.

PUBLICACIÓ.Avui, s'ha publicat aquesta Sentència, d'acord amb el que s'estableix legalment. En dono fe com a Lletrada de l'Admció.Justícia d'aquesta Secció.