Sentencia CIVIL Nº 219/2017, Audiencia Provincial de Girona, Sección 2, Rec 125/2017 de 25 de Mayo de 2017

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE GIRONA

SECCIÓ SEGONA

Rotlle d'apel.lació civil: nº 125/2017

JUTJAT PRIMERA INSTÀNCIA 7 FIGUERES

Actuacions núm. 119/2015

Classe: procediment ordinari

SENTÈNCIA 219 / 2017.

Il lms. Srs.:

PRESIDENT

Sr. JOAQUIM MIQUEL FERNÁNDEZ FONT

MAGISTRATS

Sra. MARIA ISABEL SOLER NAVARRO

Sr. JAUME MASFARRÉ COLL

Girona, vint-i-cinc de maig de dos mil disset.

VIST, davant aquesta Sala el Rotlle d'apel.lació núm. 125/2017, en el que ha sigut part apel.lant ROMANS CANUDAS, S.L., representat pel Procurador ENRI RODRÍGUEZ DOMINGO i pel Lletrat JOSEP Mª JUNYER .

Ha sigut part apel.lada ROS 1, S.A.,, representat pel Procurador ROSA MARIA BARTOLOMÉ FORASTER i pel Lletrat MARIA MAGDALENA RICO PALAO.

Antecedentes

PRIMER.El present procés es va iniciar mitjançant la demanda presentada en nom de ROS 1, S.A., contra ROMANS CANUDAS, S.L. .

SEGON.La sentència que posa fi a la primera instància diu en la seva part dispositiva:'Estimant íntegrament la demanda interposada pel procurador Sra. Rosa Maria Bartolomé Foraster, en nom i representació de la mercantil Ros 1, SA contra l'empresa Romans Canuda, SL, condemno la part demandada a pagar a l'actora la suma de quinze mil vuit-cents sis euros amb noranta-dos cèntims (15806'92 euros), interessos i les costes causades en aquest procediment.'.

TERCER.En aplicació de les normes de repartiment vigents en aquesta Audiència Provincial, aprovats per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha pertocat el coneixement del present recurs a la Secció Segona.

QUART.En la tramitació s'han observat les normes processals aplicables a aquest classe de recurs, havent efectuat les parts les al.legacions que poden veure's en els respectius escrits presentats en aquesta segona instància. Es va assenyalar per la deliberació i votació del recurs el dia 25 de maig de 2017.

CINQUÈ.Conforme el que disposen les indicades normes de repartiment, es va designar ponent d'aquest recurs a l'Il.lm. Sr. JAUME MASFARRÉ COLL.

Fundamentos

PRIMER.Com posen de manifest les parts litigants, la qüestió controvertida gira en torn al fet de si els pagaments a compte que ha anat fent Roman Canudas, SL (pagaments de 200€ addicionals en cada compra feta) s'han d'imputar al deute que mantenia aquesta entitat amb la part actora o bé ho han de ser amb el deute que el Sr. Julio tenia amb Ros 1 SA.

A la demanda es dóna per fet que la imputació ha de ser als deutes del Sr. Julio (pare de les sòcies de l'entitat Roman Canudas SL) i per tant no s'aplica a rebaixar el deute que la societat manté amb la demandant. Enlloc de la demanda, molt concisa, es raona el per què d'aquesta imputació de pagaments que, ja diem, es dóna per feta, havent limitat una altra reclamació de deute contra el Sr. Julio per raó d'aquesta imputació.

Quan la demandada oposa que l'acord era per eixugar el deute de la societat i no el del Sr. Julio això passa a centrar el debat entre les parts. Segons admeten un i altre litigant (sobre la base del que també es va declarar a judici pel legal representant de la demandant i pel testimoni Sr. Victoriano ) l'acord entre els litigants pels quals al pagament de les noves comandes s'afegirien 200€ per eixugar el deute pendent va ser pres entre les filles del Sr. Julio (com a sòcies de l'entitat aquí demandada) i el Sr. Juan Francisco (director comercial de Ros 1 SA). Doncs bé, la part actora va renunciar a l'interrogatori de la part demandada i també ho va fer en relació a la testifical del Sr. Juan Francisco , proposada en el seu moment com a prova. La raó d'aquesta darrera renuncia va ser, segons fa constar la lletrada de l'actora a l'acte del judici, que es trobava de viatge. Tanmateix, i malgrat la transcendència de la seva declaració, no va demanar que es practiqués com a diligència final.

Així les coses, ens trobem amb que la tesi de la demandant es fonamentaria, només, en la declaració del seu legal representant. Declaració, per altra banda, poc contundent, quan va afirmar a preguntes del lletrat de la demandada que els pagaments a compte eren per eixugar el deute amb la societat i, en canvi, va dir que ho eren per fer-ho en relació al deute del Sr. Julio a preguntes de la seva lletrada. No volem donar massa importància a aquest extrem que, cal pensar, és només fruit d'un error del declarant.

La declaració del Sr. Victoriano no aporta llum sobre la qüestió controvertida ja que si en un principi va manifestar que pel que li havia explicat el Sr. Juan Francisco i el legal representant de la demandant l'acord era que els pagaments parcials s'imputessin al deute del Sr. Julio , finalment va admetre, a preguntes del lletrat de la demandada, que també podria ser que haguessin de ser-ho a nom de la societat.

La part actora sosté que és lògic que l'acord fos per tal d'imputar els pagaments a compte al deute més antic del Sr. Julio , ja que les filles succeïen al pare en el negoci (sota la forma d'una societat limitada), en el mateix 'local, situación, mercaderías, clientela, nombre comercial'. Tanmateix, s'ha demostrat que si bé la societat va rebre mercaderia en el local en què ho feia el Sr. Julio , això va succeir mentre no obrien els locals de Girona i Figueres (així ho va admetre el Sr. Victoriano ). Pel que fa a les mercaderies es tracta, lògicament, de mercaderia nova i diferent de la que en el seu moment va rebre el pare (que, segons la defensa de la demandada, mantenia el negoci de mobles amb una línia diferent a la de la societat). Quant a la clientela es desconeix si és o no la mateixa que tenia el Sr. Julio i pel que fa al nom comercial de Beibi la part demandada al lega que només la va emprar la societat, sent aquesta una qüestió sobre la qual no hi ha prova practicada que permeti saber qui té raó.

La demandant també ens diu que davant de l'alt deute del Sr. Julio no haurien servit més producte a la societat demandada si no s'hagués arribat al compromís d'anar eixugant paulativament aquest deute. En aquest punt, considerem rellevant el moment inicial en què es comencen a fer els pagaments parcials a compte. Si fossin a partir del mes de març de 2009, aproximadament (data en què es constitueix la societat demanda - vegeu certificació del Registre Mercantil al foli 63) podríem concloure, tan sols fos per prova de presumpcions, que la tesi de la demandant és correcte. Si així que la societat es constitueix i comença a comprar gènere es fan pagaments addicionals caldria pressuposar que la seva raó de ser és el deute previ del Sr. Julio . Ara bé, no és ja que a la demanda res es digui sobre aquest punt, sinó que si atenem a la documental adjuntada a les actuacions veiem com només consten pagaments molt posteriors. I així, amb la demanda s'aporten factures de l'any 2011 en endavant. A la contestació a la demanda s'aporten comunicacions fetes entre les parts que inclouen part d'aquests pagaments parcials que són de l'any 2014. A l'acte del judici l'interrogatori de part i dels testimonis no va incidir sobre aquesta qüestió. Així les coses, la tesi de la demandada (arran del deute que la societat mantenia l'any 2012 amb la demandant es van establir els pagaments parcials per eixugar el deute de l'entitat) resulta plenament plausible.

Ens trobem, en definitiva, en què a l'actora correspon (ex. article 217 LEC ), acreditar el pressupost en el qual fonamenta la seva reclamació (part dels pagaments fets no serveixen per disminuir el deute contret amb la societat). I, al parer de la Sala, aquesta acreditació no ha tingut lloc quan, negada d'advers, no hi ha prova suficient que l'acrediti, sent molt rellevant, segons ha quedat raonat, la renuncia a la declaració del Sr. Juan Francisco , la manca d'interrogatori de les sòcies de l'entitat, el fet de no haver preguntat en judici sobre la data d'inici dels pagaments parcials fets i la manca de documents dels quals inferir que aquests haguessin tingut lloc des del moment mateix en què la societat comença a funcionar, com a requisit per poder fer-ho. Lògicament, la sola declaració del legal representant de la demandant (més enllà de la seva contradicció esmentada) no és prova suficient per sostenir les seves pretensions.

Per les raons exposades el recurs ha de ser estimat i, per aplicació del pagament de 11.848,26€ al deute reclamat (15.806,92€), la quantia deguda queda fixada en 3.958,66€, sens perjudici, lògicament, que la demandant pugui reclamar aquella primera suma esmentada al Sr. Julio una vegada que judicialment queda establert que no es pot imputar per disminuir el deute que pugui mantenir amb Ros 1 SA.

SEGON.L'estimació del recurs comporta que no es faci imposició de les costes d'aquesta alçada ( article 398 LEC ). L'estimació parcial de la demanda fa que tampoc es faci imposició de les costes d'instància ( article 394 LEC ).

Fallo

Estimemel recurs d'apel lació interposat per ROMANS CANUDAS, S.L. contra la Sentència de 30 de novembre de 2017 pel Jutjat de Primera Instància núm. 7 de Figueres dictada en el procediment ordinari núm. 119/2015,i revoquem la Sentència d'instància, en el sentit d'estimar parcialment la demanda, condemnant a Romans Canudas SL a pagar a Ros 1 SA la quantitat de 3.958,66€, més interessos legals, sense fer imposició de les costes de cap d'ambdues instàncies.

D'acord amb la disposició final 16 i la disposició transitòria tercera de la LEC 1/2000 , contra aquesta Sentència es pot interposar recurs de cassació davant el Tribunal Suprem només si concorre la causa prevista en l'apartat tercer del número 2 de l'article 477. També s'hi pot interposar recurs extraordinari per infracció processal davant aquest Tribunal conforme al que preveuen els articles 468 i els següents de la mateixa norma, sempre que concorri aquell interès cassacional exigit pel recurs de cassació i s'hi formuli de manera conjunta. Aquests recursos s'hauran d'interposar davant d'aquesta Sala en el termini de vint dies.

Notifíqueu aquesta Sentència a les parts i deixeu testimoniatge en aquest rotlle i en les actuacions originals, que es tornaran la Jutjat de Primera Instància e Instrucció d'on procedeix.

Així ho ha decidit la Sala, integrada pels Ilms. Srs. Magistrats indicats, els quals, a continuació, signen.

PUBLICACIÓ.-Aquesta sentència ha esta publicada, d'acord amb el que s'estableix legalment, a data d'avui, del que en dono fe com a Lletrada de l'Admció.Justícia d'aquesta Secció.